Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de Madrid, dels ventalls bruns que s'eixamplen en enormes bardisses de	fumera	. 7 març. Ahir, llegint l'excel·lent article de George
i dels bous del Pujolar es retallava —com en un film— contra aquella	fumera	encantada. 8 novembre. Tot avui s'ha sentit, fortíssim,
L'altre ja ha engegat el cotxe que espetega sorollós entre una gran	fumera	negra que xarboteja pel tub d'escapament, els fa senyals que pugin sense
del pianoforte. La cera crema, una llum color de palla i una finíssima	fumerola	allunya el sostre pintat amb nimfes i amorets que volen. Tot tremola una
l'explosió volcànica de la dentadura del seu marit amb aquella mena de	fumera	artificial que li feien els pèls del bigoti, escaducers, despentinats i
lliscavan borrallons d' escuma trasparents y prenyats de llum com encesas	fumerolas	. De sobte, un sacudiment misteriós la retorná y ella reprengué la tasca
—miriades d'estrelletes entre les volutes barroques de la grisa	fumera	. I aquesta és la foguera del sant Antoni benassalenc. La coqueta. Després
somiava que, un dia, veuria pujar dels seus ventres oberts una petita	fumera	recta, semblant al vapor que s'escapa de les boques quan fa fred. No
Satan, a l'últim, estenent les ales com un immens velam, per la	fumera	s'enlaira amb embranzida; moltes llegües, com en un
complagut per tals fragàncies més que Asmodeu pel fum del peix,	fumera	que el tragué, enamorat, de dins la dona de Tobias,
amb veus chorals o bé a l'uníson; l'encens difós en núvols,	fumerola	sorgida en auris encensers, oculta deixava la
per l'oferî amb els pétals finíssims de la rosa, i la blava	fumera	d'una escorça aromosa! Oh soletat de sol! Primer vent de
primavera tornava. El sol agosarat amanyagava el front de les neus i les	fumeroles	començaven a assenyalar les places carboneres. Tot prenia un altre aire
cobreixen són acabades d'arrencar l'operació és lenta i produeix una gran	fumera	. Els dimonis passen rabent al voltant de la foguera disparant trons i
com si les calderes de Pere Botero fossin allí mateix. Quan la	fumerola	arriba als narius dels cantaires hom decideix de sortir a les tenebres
Plaça d'Espanya dues colles d'espies. Cal passar entre els trabucs i la	fumera	per tal d'atansar-s'hi. Uns van disfressats de pallassos, els altres
el sabre i un dels ajudants encén la metxa. Es produeixen un pet i una	fumera	considerables. Sona l'orquestra —és un dir— i comença la cercavila.
vocació oratòria solien acudir a la imatge de les xemeneies i les seves	fumeroles	. El fum era com una bandera d'alegria i de treball: el fum industrial,
la seva esquena, igual que fos afressada de camins, els uns la gran	fumera	estesa com un airós plomall, els altres tots blancs de les veles parades,
Al matí era un punt blanquinós en la llunya blavor de la muntanya, potser	fumera	del foc d'un pastor que ha encès la brossa perquè l'herba vingui a la
tremolor d'una esgarrifança. De sobte, aquell punt blanquinós, núvol i no	fumera	, ha començat a créixer cel amunt, fins a fer-se torre alzinada en puig
que tens encomanada de fer, mentre ella duri. Escolta! Quan aquelles	fumeres	de vanitat que enteranyinen el pensament de l'home en començar pel món la
es parteix. Què n'és la causa? És la boirina de la nit? És una alenada de	fumera	? És un vel de llàgrimes? La doneta va dient: —La vida és cara, Roser;
farell an el punt més alt de Mallorca. Sembla que, encesa pel sol, tregui	fumera	rogenca, feta de vibracions d'encens, o un ram de coral que ix del mar, o
De la presencia de la gent sen veu un llum, a l'esser cap-al-tard; una	fumerola	que puja, una silueta que rellisca. Lo que domina són els murs, i darrera
verdor dels sembrats, que l'alè del riu invisible entela amb una fresca	fumera	. L'aire de bon matí és suau com una rosa. Terra llisa, terra abundosa,
de les flames, l'espurneig de les bigues que queien i els remolins de	fumera	coenta: "Mai, mai! Jo no em rendeixo mai!" I així es va enfonsar l'
emmudia a estones, però després reprenia, sempre alada i planyívola.	Fumeroles	lleus oscil·laven damunt les taules que resplendien com ares litúrgiques.
la taula. Mentre el cambrer el servia, Eugeni veia encara, entre la	fumerola	aromàtica que muntava del plat, aquelles nines suaus que lluïen al lluny,
suaus que lluïen al lluny, com estels en la boira. De sobte, quan la	fumera	del brou anà esvaint-se, sorgí enfront d'Eugeni una ombra fosca i
pels dos costats. El vent, ratxejant, aixeca, aquí i allà, lleus	fumeroles	, i el sol de la migdiada ho aixemora d'una bravada càlida, cendra de
i de les tardanies morint-se sobre el tros. Arreu flota una lleu	fumera	i un baf de canoques mústigues. Els carbassars recorden l'esclafeig d'una
cruix sota els seus peus. El boll s'esventa arremolinat per la brisa, com	fumera	d'incens damunt de l'ara, i a tots els esperits se'ls encomana una
l'acollia amb una paraula d'encoberta recança. És —salt en el temps— una	fumera	blava sobre les teulades de fusta i els troncs negres dels avets clavats
de tan bella manera. Una indefinible recança començava a pendre'l com una	fumera	que li enterbolís els ulls, en esmentar el canvi que es feia a dins seu.
filles de Donya Carme que en Joan parlés més sovint. Per l'estil que una	fumera	munta de terra i va arrodonint-se en l'aire, volten aquests pensaments i
li costa de trobar-la, el seu desig de veure-la li va omplint, com una	fumera	, tota la vida: Per això s'ha decidit a escriure-li. Fa dues ratlles i
cosa que, en desaparèixer el tren, se li esvairà dels ulls. Rera la	fumera	de la seva pipa, l'esguard d'en Joan s'atura a les parets clapades
I els àngels de Déu conegueren les filles dels homes. Miserere! La	fumera	dels sacrificis s'elevà. I cossos humans imatges de Déu, pujaren pels
sacrificis. Tota la terra féu sentor de la carn ardent. I sovint entre la	fumera	dels sacrificis lluí l'or deforme d'un ídol impur. Miserere! I hi hagué
estabella i el cel blau que, com un metall en combustió, treu una tènue	fumera	, d'un cendra una mica esgroguissat. Perquè, si el cel es pensa que
Jahvè era davallat amb foc damunt ella. I pujava el seu fum així com la	fumera	de la farga. I tremolava tota la muntanya ferestament. I la veu de la
uns aires d'humilitat que enternien. De dins les barques del lavietan una	fumera	espessa i groga s'arrossegava per damunt la llana i una fetor
per tot el volt de la terra plana. Mirà i vetaquí, pujava de la terra una	fumera	, així com la fumera d'una farga. Les filles de Lot Llavors que Deu
terra plana. Mirà i vetaquí, pujava de la terra una fumera, així com la	fumera	d'una farga. Les filles de Lot Llavors que Deu destruí les ciutats de la
llunyaníes infinides, de palaus obscurs amb finestrals incandescents, de	fumeres	de núvols com columnes d'incens, d'espessors de broma foradades per
i una urpa dolorosa misteriosament li estrenyia el cor. Acolorint-ho tot,	fumera	de color de sorpresa que s'enllaçava i confonia amb les emocions i els
caliquenyo. —Accepto, agraït —va dir Arnau, després de treure una bella	fumera	pel nas;— però m'agradaria de saber, encara que sigui cosa meva, per què,
la central nuclear de Vandellós, la silueta de Sagunt, la pol·lució i la	fumera	que acostuma a haver-hi al sud de Castelló, etc.. En alguns casos el
plates sumptuoses d'arròs o de macarrons i de la taula s'alçaven unes	fumaroles	caragolades, com les columnes del temple de Salomó. I tothom s'atipava.

Pàgina 1 (de 10)

50 següents