Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

i dels fogons ardents i les graelles muntaven les olors pel	fumeral	. Fou la paraula de David tramesa, restaren en silenci
per la porta de la cambra, o bé a través de les parets, o pel canó del	fumeral	, tan brut, tan negre d'estalzí? Ara, l'infant ja percudix el tabal nou i
vinyes, els camps, els boscos, les pastures, la neu eterna i el tràgic	fumeral	volcànic. Bell paratge l'Estret. Cal, tanmateix, no entretenir-s'hi
desordre tumultuós... Més ençà, la Casa Blanca alçava l'albor dels seus	fumerals	sobre el fons ombrívol de la muntanya, i tot prop d'allí el pensament se
a un mateix temps per diversos endrets de la vila tranquil·la. Els	fumerals	feien fum; les olles sonaven al foc. Era l'hora sagrada del sopar. Era
en son gran capot de burell negre, encaputxat i fosc i mut com un	fumeral	qui caminàs, sortia de casa puntualment, i de passada me prenia a mi, qui
o coberta de la barraca, molt prop de la creueta de fusta, sobreïx el	fumeral	o conducte exterior per a l'eixida del fum. En haver de cuinar es
A Tortosa creien que als dimonis que en aquesta nit entraven pels	fumerals	(xemeneies) en busca de borraines els queia la cua (Moreira).
i només va saber la seva funció quan el tren, xup-xup escandalós i gran	fumeral	negre, va estar a punt de provocar un terratrèmol a l'entrada de Manacor.
quals pujava fins al cel, mentre els Caïns no tenien ni temps per fer	fumerals	a Déu. A mida que els articles de primera necessitat enlairaven el preu,
amb un "tubo d'escape" d'uralita que passa per damunt coberta i treu un	fumeral	espès, negre com el vèrnis, i un motor que s'encén amb una metxa, rodant
avenç alça pera'ls pobles treballadors, coronat per lo fum d'els fabrils	fumerals	qu' escriuen lur nom en lo cel, animat per lo agut xiulit de la
al fill del So Tomás l'ixqué un añ per Noche Buena un	fumeral	en l'asquena y un sercadit en lo nas, li va donar un
atractiu, però també variat en denominacions. Se tracta de la pols dels	fumerals	o xemeneies, que els castellans coneixen per hollín i
i mon cor i ma taula proveïda, que t'escampes igual que un	fumeral	i arrossegues ta vesta reflorida! Embalsames de llum el caminal
l' entrellum, els vells casals de l' horta blava, els	fumerals	qui treien fum... Però el cavall ja se retia, el cavall roig
Hauràs trobat sota la llum minvada, quan alcen formiguers un	fumeral	, com a recer de tota maltempsada, la quietesa d'un
rostoll dels sementers. I barraques escampades amb sos forns i	fumerals	, infantons de peu descalç, dones de cares colrades. I
qual podia aplegar-se una família sencera, tenia les parets pròximes al	fumeral	xapades de taulells blancs de Manises, revellits i recremats i coberts
saber com ni com no, havien pres massa aire per esfondrament d'alguns	fumerals	. ¿Culpa dels terrossos que cobrien la llenya i formaven les carboneres i
entrants i ixents, teulades, volades i canalons, cantonades, portes,	fumerals	, arbres, l'era, eren tan familiars per a Albert, tan íntimament coneguts
del segle XIX, amb lleixa plena de bibelots, en el faldar del	fumeral	, i campana animada per una pintura versallesca que resultava una mica
de la casa, i totes les parets, les brancalades de portes i finestres, el	fumeral	, la lleixa... tot era tallat en la roca viva. Una casa tradicional de la
damunt les teulades mirant una partió mitgera o un estúpid conflicte de	fumerals	! —Què feu? —deia, citades ambdues parts, víctimes sovint de malentesos o
teules—. ¿Voleu seguir disputant per una paret mitgera, per uns rajols de	fumeral	que tomba el vent de ponent, i perdre per fi la meitat de les vostres
collint ametlles a colps de canya. I antigues fàbriques de vora riu amb	fumerals	i finestres arrenglerades. I així infinitament. I a baix de tot, sempre
entrant a la mar amb l'aigua a la panxa del cavall, vaixells d'alts	fumerals	negres ancorats dins la mar de Borriana, quan no hi havia ports... símbol
de nit, passant el qual jo mirava els llums encesos de les fàbriques,	fumerals	i rengles de finestres groguenques allà mateix a la vora del riu, per les
el mas i la masovera. Voli l'òliba que esvera lluny de l'amic	fumeral	. Canti davant son portal, rossinyol de primavera!
vi, la taula, el tamboret, la pipa, i a més el fum que surt del	fumeral	, la casa entre les terres, l'arbre, el riu, aquest
observant que Begonya mirava tres retrats que penjaven de front del	fumeral	, feia a la forastera una breu relació del dol i la soledat que omplien
de la cuina. Grandiosa, antiga, pulquèrrima, amb foguers de carbó, murs i	fumerals	i escudellers entaulellats amb rajoletes de Manises del segle
evocar ben fàcilment. Entren de nit a les cases per la gola del	fumeral	com un fum negre. Què en sap una
me vaig refugiar com de costum, á la cuina de la gent, devall aquell	fumeralot	negre, ple de sutje y creuat de xevrons y estaques. Just al mig hi havía
ratjaven de lo molt que plovia y qu'els siulos del vent per dalt el	fumeral	m'escarrufaven creient qu'eran giscos d'un estol de bruixes qui passaven
Ahón el dus? Serap· A pencharlo en la paret... En la paret del	fumeral	. Pero allá dalt, en la gola de la campana..., i cap per aball! Per estes
de turons coberts de verdor, amb una caseta blanca ara i adés, el	fumeral	de la qual llençava al cel una columna sinuosa de fum blanc. Un paisatge
Pels forats dels carrers les ombres ressusciten, i els	fumerals	proclamen el fum del foc sobrer. Estiu Per les fondes escletxes
de l'olla, com els seus mestres... Una bocanaa de vent que's ficà per el	fumeral	llançant un espavoridor uuuú!... tallà la paraula a l'agüela.
per l'aire quiet de la vila inconscient dels avatars del futur. Arribà al	fumeral	de la fàbrica d'extracte, l'edifici de rajola vermella adossada a l'antic
Et perds pertot on s'asseca la fulla, I al peu del	fumeral	congries la revolta. No vindré pas: el mar és a la vora. ¿No
pintar n'Àngela al seu antull, ensaborir el cant dels aucells dins el	fumeral	de la llar de foc, com si li parlassin amb les seves veuetes atiplades,
estaven completament tapats de neu i havien de netejar l'entrada i el	fumeral	amb pales i encendre dedins un foc que escalfàs d'allò més per a no
d'oliveres i aquelles viscerals estructures metàl·liques amb els seus	fumerals	en flames. Tot era d'una contradictòria bellesa, aquell dia. I ara,
d'aquells camions immensos que porten tubs d'escapament verticals, com	fumerals	de les cabines altíssimes. I així vam arribar a Nova York, amb set o vuit
les podem evocar ben fàcilment. Entren de nit a les cases per la gola del	fumeral	un fum negre. Què en sap una pobra mare? dorm rendida de la jornada; i
de pams lliures perquè el fum pogués escapar de la barraca: era el	fumeral	. I és que dins la barraca, arran de l'aparador, hi feien foc per
abandonada, conserva l'estructura en molt bon estat. Val a dir que el	fumeral	és molt més elaborat que no ho era normalment. Recolzada a l'aparador, hi
tampa o tampella, boca que era situada, en general, sota el	fumeral	de la xemeneia de la llar; també podia estar a part, amb una petita
o el perol s'escalfa al foc de la llar penjada del	fumeral	amb una gruixuda cadena amb uns ganxos anomenada els clemàstecs o

Pàgina 1 (de 2)

50 següents