Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

. —Sí. —Molt bé. Ja només cal enganxar-la. Es replega una mica i	furga	dins el caixó, a l'alçada dels peus. En treu un pot de goma líquida i
els nens. Mentre nosaltres érem pacients, ells han	furgat	sota el cos de la bèstia. Saben rieres, esvorancs, desguassos
els poetes i somriuen incòmodes, equívocs mentre es	furguen	l'orella amb dit convuls. (Hi ha alguna cosa, ànima meva, algun
S'aturaven trens com erugues a ple camp, si un bastó les	furga	, i mig país anava en tren (fins hi havia putes de
sol en escena, mira bé si hi ha ningú, i després fa un sospir, es	furga	en el pit i en treu un enorme rosari, i l'amaga dins el munt de panotxes.
havia en una galleda d'escombraries, a l'entrada. Hi havia un home que	furgava	per totes les galledes... El dia abans, mentre corria amunt cap a casa
Mossèn Joan s'acosta al nebot i la mà eixuta per l'esclerosi, experta a	furgar	entre els pergamins i que endevina els secrets de Bach i Frescobaldi, es
s'alçava un fumerol i venia una mala flaire. Els grinyols dels porcs	furgant	amb llibertat arribaven fins a mi. De la teulada muntava un torterol de
Tal vegada no sabem per què, no ens ho podríem explicar per més que	furguéssim	dintre nostre, i això tot estimant-la, tot seguint estimant-la com potser
s'estrenyia encara més, com una canal. Allí a la vora, gats i gossos	furgaven	en un munt d'escombraries, en insòlita companyonia. No varen intentar de
més personalment, com qui es grata furiosament una urticària o es	furga	una plaga rabiosament, fins a fer gotejar la sang. Era una tortura, ja ho
de fusta a l'altra. Quan no venien, jo les esperava, sabent que anirien a	furgar	en un munt d'escombraries que hi havia allí a prop. Jo no feia cap
No saps què és això? El porc amb sal! Hi enfonsà la mà fins a la canella,	furgà	una estona, i va treure un tros de carn. Era una espatlla amb la garreta
Sentia els moviments de Josep, com d'un desesperat; obrir armaris,	furgar	, remenar sense dir un mot; sentia el seu panteix; a la paret del costat
de la plaça... La mà dreta de la senyora Mònica, dòcil, independent,	furga	en l'ampla butxaca del davantal fins a topar un manyoc de claus. Els
durant els somnis, i en aquells moments li va semblar que algú	furgava	en les butxaques del seu vestit. S'incorporà excitada. Encengué el llum.
de les mans que obrien un calaix per treure'n la mantellina o que	furgaven	en l'olla on el sopar es coïa, i subtils, quasi inexplicables, els que
que si algú realment estimaves era Lluís Alsina. A vegades, quan sorties,	furgava	en els teus calaixos, en els armaris de la roba, en els racons més
Què esperes? És l'hora de les rates; es senten lliures, comencen a	furgar	i rosegar. També és l'hora dels corcs. Insisteix i tortura't... No, avui,
Encengué el llum. Es precipità a la consola i començà a obrir calaixos, a	furgar	entre la roba. Obrí l'armari; palpà els vestits, explorava butxaques i
astutament. Quan no hi sóc, encara necessites entrar al meu dormitori i	furgar	en els meus calaixos o entre la meva roba per si hi trobes Déu sap què
ho havia sentit i, brandant la seva manassa: —Oh! —em va respondre—. Què	furgues	ara? ¿No sóc un home? Jo també he fet la gran bestiesa. És així com jo
havien preparat un gran convit. Havien tret de la cuina la taula gran,	furgaren	, trobaren pa, plats, coberts, una garrafa de vi, feren bullir tres
persones pertanyen als adaptadors interpersonals). Rascar-se el cap,	furgar	-se el nas, fregar-se els ulls, ficar-se la mà a la butxaca,
l'excusa que les dones durien les armes amagades, comencen de palpar i	furgar	. Els burgesos palermitans han sofert ja tota llei de vexacions i
fins a l'arranament tota la superfície d'un poble; són més aviat les que	furguen	ànima endins, deixant l'exterior aparentment immòbil. Les revolucions més
és trair la més profunda consciència del poble. Cal deixar la plebs i	furgar	més endins. La millor democràcia serà aquella en què el sector plebeu
dels catalans a Orient? Fort del contrast d'aquests amb Muntaner, Rubió	furga	en els arxius de Barcelona, de Palerm, de Nàpols, del Vaticà i de
sovint presents des d'aquell darrer dia de l'interrogatori. I em plaïa de	furgar	en la memòria per a reviure records llunyans. Sí, va ésser també Miquel
a feliç compliment el noble desig que us exalta." Troba les arrels que	furguen	nit i dia terra endins i en les juntures de les roques, perquè no sigui
fi d'arrencar-li els tresors que avara guarda, així en el secret del món	furga	l'home, dalerós de treure l'entrellat del que és i del que no és, engruna
natural; però com que l mar és opressor, ja desde ls temps faulosos, les	furga	, les rosega, les corca, pera aixamplar els seus dominis, i aquesta lluita
l'apocrif den Marinetti, sinó l'autentic de l'Alomar,— tant el mar haurà	furgat	, ones amunt i ones avall, que ls penyals, per heroics que sien, hi haurà
. S'han plantat aquí, i no hi ha res a fer. Al fons d'aquest tòpic,	furgant	-lo ben bé, hi trobaríem un petit misteri. És aquest: el castellà, tal com
la generació. Temps a venir, sols els calmosos erudits, homes que	furguen	, es recordaran de nosaltres i tindran lleure i ganes de baixar a la
sentíem bategar-hi l'ànima del Mestre qui, un a un, els havia estudiat.	Furgàvem	entre els papers de sa primera jovenesa, descobríem ses amors amb una
Però entre les dues tendències hi ha lloc per a la solució justa. El	furgar	ànima endins del poble mai no deu ésser per a estimular la vanitat i
era Thompson, com vaig descobrir en el transcurs de la nit) començà a	furgar	per una i altra banda del vagó, tapant qualsevol esgarriada clivella que
. —Estàs massa trist, pel mal que tens —li digué en Peret.— Altra cosa et	furga	per dintre. Sembles ullprès i embruixat. El "Garrell" cantà, en veure
em convida i jo experimento una mena d'entendriment quasi místic. Només	furgant	el meu passat trobo una altra situació comparable. Haig de remuntar-me a
i es deixà de pinzells i de romansos. Però l'art és una cosa que sempre	furga	: i li proporcionà l'empescada següent: Els seus quatre nois eren de la
alguna cosa més lligava les dues ànimes. És segur que, si ella no hagués	furgat	l'esperit del professor i no li hagués desenrotllat coses mortes, ell no
espavilar els ulls. Però ben segur, també, que a molts de vosaltres us ha	furgat	l'orella el dimoni, i heu pensat: "—¡Malaguanyat fusell que no
papallones i cuques de cent colors. I les puputs s'estaven allí	furgant	i regirant, amb aquelles fines volades, amb aquell xisclet aflautat, i es
niu del raspinell sembla el jaç d'un follet dels boscos. Amb el seu bec	furga	les molses del tronc, i en xucla tota llei de cuques d'aquelles tan
no ens cal gaire cosa... per nosaltres dos. —¿On és, ell... l'home que	furgava	la terra quan tenia por, aquella nit? —És mort... Ja fa un any. —I
I cadascú tenia en aquell moment una idea massa esborradissa de ço que	furgava	per dins dels altres per a poder parlar amb paraules franques i netes.
el seu magí, i que cap altre pensament en torbés la imatge. Per això en	furgar	-li —com un esgarriny d'agulla— la idea de tornar-se'n, s'esforça a
de bronze. D'aquell dia ençà —ell tenia llavores disset anys— que li	furgava	per dins la dèria d'abandonar el carrer de Montcada. Després, mentre el
l'enganya. No li deixa veure clar. Què sap ell del pensament que	furga	sota el front de la Carme? Què sap ell del sentiment que puja fins a la

Pàgina 1 (de 16)

50 següents