Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

el riu, i brama a voltes amb les seves aigües, convertit en torrent, i	furients	onades orlades d'escumes envaeixen els conreus de la vora. Això acostuma
negres aigües; les ones bramulaven, xocaven entre elles, es precipitaven	furients	contra llurs cossos, mentre una espessa pluja que els ofegava es vessava
frenètic. L'endemà, trets, canonades, incendis, gent armada en cotxes	furients	. Que lluny és tot i que a la vora! Aquell extrem de violència i d'horror
esperen mitja nit, per si els desperta el cavall de Sant Jordi	furient	que renilli i els dongui el crit d'alerta. Que es diu que
que ens vas dant! Les nits de mar i turmenta i de	furient	Mestral, hi sentireu en Vilossa mig maleint, mig
I a la primera passa que vaig fer encara veia el tramvia deixat anar	furient	aixecant espurnes vermelles i blaves entre les rodes i els raïls. Era com
és allí, a la colzada del passeig; la mira de reüll malgrat la carrera	furient	sense eixugar-se les llàgrimes que li acuden als ulls. Reté el gran desig
ulls. Ara ens sembla que llavors les aspiracions obreres no tenien el	furient	materialisme que van prendre més endavant. Potser vaig errat, són potser
ploma em semblava una arma. De raig, com un borbolleig d'aigua que salta	furient	entre roques, em sortien del cor unes paraules fortíssimes, unes pensades
de /Sturm und drang\ que em portava a abraçar en una estreta	furient	la vida i la poesia entrelligades. Companys i mestres Aquella temptativa
de la proa tallant on m'era dolcíssim de rebre al mig del pit l'aire	furient	de la mar. Així vaig passar un temps. Els altres passatgers ja devien
si no som uns captaires o unes bèsties de jou. En dir això es pegava	furients	cops al front amb el palmell de la mà. —Que sou nerviós! com tremoleu! li
que mena de l'Infern a la llum; la presó és dura; la	furient	convexitat de flames ens rodeja nou voltes; els encesos
va poder aconseguir-me, esfereïda, i, amb abraçades	furients	i infames, en mi engendrant, nasqueren aquests monstres
hores cauria encara, si, per sort malèfica, la	furient	explosió d'un núvol tumultuós, de nitre i foc, no el llança
bé que sigui tan lluny, reflexos tènues, menys somoguts per	furients	tempestes: era aquí l'Enemic en camp amplíssim. Com
cantant al Pare Etern. Però tot d'una va començar la	furient	cridòria, i aviat el fragor de l'escomesa posava fi a
com mai no s'hi sentí; quan amb les armes topaven,	furients	, les armadures feien renills d'un desacord horríson,
i l'Expectació restà commosa per l'horror;	furients	les hosts angèliques, vers indrets oposats van retirar-se
lligades amb l'aire, l'alçaria, el comport de la figura, precipitant-se	furients	a través del meu cervell, m'havíen paralitzat —m'havíen glaçat en pedra.
una rigidesa de pedra. Però en jo posar-li la mà damunt del muscle, una	furient	esgarrifança corregué tota la seva persona; un somriure malsà tremolà
i el feu rodolar i rodolar per terra. En brollà un diluvi de licor tant	furient	—tant impetuós— tant irresistible —que la cambra en fou tota inundada de
aclarida, com si el grop anés a trencar-se. I el ram de pedra seca s'abat	furient	damunt la hisenda i l'esperança de l'home. Adéu, tot un any de suor i de
venia a cridar-me la minyona. I el fred era viu: la tramuntana bufava	furient	setmanes i setmanes. No n'hi havia pas prou d'un sol advertiment, per
illa de pau i de repòs enmig de l'espantosa tempesta. Tot a l'entorn bat	furient	l'onatge embravit de les passions humanes, les més sublims i les més
més desanimat y estúpit de tota la partida, maldant per esbotzar, a cops	furients	de culata, la primera porta que li ha vingut a mà. Al estrèpit de sos
trontollar tot el solatge de la plassa al trot rabent d'una escampadissa	furienta	. Era que'ls butxins fugíen a la vista dels fusells que'ls hi encaraven
branques baixes, ensumant la boscúria amb els badius del seu nas enorme	furients	d'instint, inquieta la mirada, lleugera l'espardenya, amb les vetes
el curullava de vinàs corferrador de la seva botella, tirant-l'hi a raig	furient	, i de seguida hi feia suca-mulla. Era, en veritat, nauseabund veure-li
d'un altre gest. Alerta! Havíem rodejat el matisser. L'abordada és estat	furient	, però cal repetir-la. A la tercera, bota el conill. Tots disparem alhora.
al peu de la escala, la va empènyer fins a la porta del pis, que amb	furienta	revolada tancà darrera d'ella... Encara que a les darreríes de maig el
d'un cabal s'ha ajuntat amb les vaques de l'altre, i les seves, ofeses,	furients	, han emprès la batalla i porten l'avantatge. És a l'hora baixa, és al
la porta ben barrada; i, quan en venia una ratxada forta, bufava tan	furient	per totes les escletxes, que esfereïa l'aviram en el corral. La Maria
cua d'ull el cel tot sovint. La pluja persistent, esdevenia a poc a poc	furienta	. Un dels guies era de parer que no podríem pas arribar a Arties ni a cap
per on va saltar l'aigua, una vegada de bella nit entre els bruels	furients	de l'estup i la remor lamentable de les campanes, enduent-se'n devès la
i potser amb una mica d'escreix —digué Mowgli. I es posà a córrer	furient	. —Això és un home. Això és tot un home —es digué Bagheera, ajeient-se
crepuscle i boira matinera, amics del Cérvol	furient	!) Siguin-te amics el Vent i l'Aigua, el Bosc, la
Tan distret va, l'urbà, de tota actualitat, que, en sorprendre un esguard	furient	del jove anglès, li diu, amb la més bonatxassa calma del món: —¿Què mira,
del cos la senyoria indolent dels núvols, i en el riure la sonoritat	furient	de les ruixades) anomenen un jove. Un jove és petulant i
a ajuntar-se, rompen o s'esmunyen, s'adormen o bullen i es precipiten	furients	. Les més variades caixes i conques fan a aquestes líquides cordes de
d'un gran riu, en haver-hi enfonsat el cap. Ell treballava cada jorn,	furient	, alegre i obstinat, així com fan els altres, i era l'home de les seves
. —Eliana... —Què? —No sé... I Eliana li posà un bes als llavis,	furient	, sense aturar-s'hi, i prenent En Sànchez d'una revolada se l'endugué cap
la seva caseta de fusta, fent ganyotes de fàstic en comptes de llançar-se	furient	sobre la suposada víctima i trossejar-la de quatre queixalades. Ell no
ell a Labàn, i quin és el meu mancament, quin pecat és el meu, que així	furient	m'encalcis? Ja has furgat tot el meu bagatge. Què has trobat, doncs, de
i trepidant. Els cent vint cavalls de llurs motors les feien lliscar	furients	lagon endins. Les blanques veles de les pirogues maorís es
de quatre milles, el Pacífic llòbreg, amenaçador, implacable, s'esberla	furient	contra el corall. A un gest de llur mestre, els vaitapeans enlairen els
forma fa víctimes de la voluptuositat aliena, no havia pogut resistir el	furient	maldar en aquell catau de llops i guilles. La seva amiga la temia, i al
a la pell, si fa no fa de la mateixa guisa i amb el mateix delit	furient	amb què Jepet despullava la seva víctima. Tot amb tot, la peripècia
solia trencar en sec els raonaments apaivagadors de la muller, amb un cop	furient	de porta. Llavors Innocenci, trèmul, commogut, fent el somicó, anava a
sota la grisor dels jorns curts i rúfols, ni estremir-se als cops	furients	de les ventades, ni plorar dies sencers. Llavors començà de tastar el

Pàgina 1 (de 5)

50 següents