Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Itis", el fill sacrificat amb una espantable barreja de tendresa i	furor	. Tot seguit, deixant la qüestió de banda i per successió d'idees —segons
la guerra s'encenia, no ja entre els pobles, sinó entre les famílies; un	furor	homicida llançava el fill contra el pare, el germà contra el germà;
i d'extermini. En aquell moment, quan la guerra bramava amb tot el seu	furor	, arribà a Santa Maria una petita tropa que venia destacada a la població:
carn i en esperit aquella crueltat i havia tremolat d'ira impotent i de	furor	; sobretot, en una certa ocasió que no havia ja d'oblidar mai més i havia
Mila, tal volta amb la por d'haver-li fet mal de veritat, se li esvaí el	furor	i es deturà. Sortí de l'estança tremolant, com si fugís d'ell mateix i
estigués burlant-se dels seus esforços. Tino Costa treballava gairebé amb	furor	, colpint l'argila amb rudes i inhàbils manotades, com si cavalqués en
vegada més nerviós, més excitat, més inhàbil, fins que, arravatat pel	furor	, reboté el fang que tenia a les mans, agafà l'estàtua i la féu miques
aterridora. Les seves forces cedeixen, i el corrent s'embraveix en el seu	furor	. Les aigües la llancen cap enrera, i ella lluita en va per sostenir-se al
la hi llançà Miquel de Manteu, alt i forçut com un gegant, abrandat de	furor	: l'encertà en plena cara, al costat esquerre de la boca. Tot ell es sentí
com si temessin encara que el tigre ferit es regirés amb tot el seu	furor	en una última i folla estrebada; i continuaven tirant-li des de lluny.
que els "místics", en aquesta lluita, són els de la FAI. Cremen amb	furor	les esglésies perquè creuen que allí resideix un poder real que els
racons; llançava insults, amb el cap abaixat, amb el rostre deformat pel	furor	, d'una lletgesa veritablement d'espant, car quan es posava així,
falç a la mà, els ulls traient foc, i a la cara una expressió horrible de	furor	. Tal vegada li amagàrem la pipa més d'una vegada, rient entre nosaltres i
Però sentir només, sense comprendre, no em salvarà del vell	furor	del vent. Sentit a la manera de Salvador Espriu He de
broche de diamants. Vossa Mercè, que té tan bona pedreria... Farà	furor	... Es veïnats ja m'han demanat per veure-la abans que se'n vagi. I sa
tota nerviosa. Estupendo. Elegantíssima. Li assegur que anit farà	furor	. I Dona Obdúlia, després de mostrar-se al servei i als veïns, arribava al
fins i tot pareixia reclamar víctimes, i les tingué un dia que, en el	furor	de la creació, la modista, després de tres hores de tensió nerviosa,
James Ensor, Odilon Redon, José G. Solana. En ells hi ha una espurna del	furor	entre tràgic i grotesc que assota la pintura de Goya: en tots ells hi ha
dol oficial; Set Paraules mal escoltades; Ofici de tenebres;	furor	de combregants amb la maça als dits i la il·lusió als ulls d'esberlar
i esdevinc una mena d'il·luminat. Tot jo, de cap a peus, sóc pres de	furor	, trepido com un esperitat, i tant les facultats físiques com les
amb els seus crits, la música amb el seu estrèpit i el públic amb el seu	furor	lasciu, movien un terrabastall infernal. El meu amic en sortia retut. De
Es cert. [(ab deliri)] Roch· [(á Julia ab	furor	)] Tú, calla. Timb· Y per ferla ma carinyosa esposa, fins del
deixat sol. Es va asseure adossat en un pilar de la parra. El seu	furor	no minvava, es concentrava. Al cap de poc recapacità. El record de
definitivament. Però un dia, a causa del teu fill, el meu dissimulat	furor	esclatà tot d'una. Vas veure reaparèixer l'home inflexible, dur, cruel,
en quarantena, es busca la manera de domesticar-me, d'apaivagar el meu	furor	, de reduir-me i convertir-me en un titella!" En aquells moments, Josep,
—Traieu-me'l del davant! —va exclamar Cosme per evitar l'esclat d'un	furor	, en tenia consciència, parcialment just, però en el fons reprovable, i
inútil intentar la reconciliació, però abans s'enfurismava, s'arborava de	furor	, se li encenia la veu; ara, no: havia convertit el seu ressentiment en
Nasi, enfurit, li va ratllar la cara. Josep s'enardí i es redreçà amb	furor	en tastar la seva pròpia sang. En un ràpid moviment circular i simultani
entranyes paridores de foc, amunt amb l'ímpetu d'un	furor	mineral i ajuts ventosos, que un fons socarrimat, fetors i
sense esperança de la fi ens angoixa, vassalls del seu	furor	, quan l'implacable flagel·lament i l'hora dels suplicis
podem sotmetre, el suprem Enemic tal volta alleugi el	furor	amb el temps, i, amb la distància i no ofenent-lo, a l'últim
tu, el seu esclau, forçat a executar-li els rampells del	furor	, que en diu justícia, i que tots dos un dia han
de grat; la Mort en mi que descarregui tot el	furor	; en el poder ombrívol, vençut no estaré gaire. M'atorgares
tal de veure la teva faç, on no hi haurà cap núvol de	furor	, ans la pau assegurada i una nova amistat; mai més la còlera
replica: "Oh tu, l'única pau, en Cel i Terra, dessota del	furor	trobada als homes, oh tu, la meva complaença única!
i vans tumults, font per a mi de glòria, que llur	furor	il·lustra, quan esguardin tot el poder reial que em concedires
d'aquestes tendes de malvats, ans temo que el	furor	, esclatant en flama súbita, no discerneixi: espera, abans de
que es veié en el mal pas. Però fou curta: els va inspirar el	furor	i els troba, a l'últim, contra el dany infernal, adients armes.
sortida. La guerra ja ha donat tot el que dóna, el	furor	més extrem porta les regnes, i àdhuc muntanyes fa servir per
futurs, i pau en llurs estatges; glòria a qui amb	furors	vindicatius i justos tragué els perversos de la seva vista
tres voltes fugitiu pels murs de Troia; o que el	furor	de Turn perquè Lavínia va ser desmaridada; o que la ràbia
que se'n riuen, talment com si uns excessos de	furor	m'arravatin, i abandoni totes les coses a llurs mans, sotmeses
noble i l'innoble és molt més dolça lluny de les armes, si el	furor	no hi mena. Tindran també aquest guany, amb llur estada
entra a l'església sense fer ni el senyal de la creu, tan gran era el seu	furor	, tanca darrera seu la porta de balda i s'atura davant la icona: ""Ei,
i fumava. —No t'amoïnis, patró —digué esforçant-se a contenir el seu	furor	—. Deixa que arreglin els seus assumptes. Es van sentir crits al corredor,
seguia la lluita amb angoixa. La cara de Manolakas s'havia esblaimat de	furor	, Sifakas i un altre xicotàs s'acostaren per donar-li ajut. Però
mal, i no sabien a qui condemnar o absoldre. Es mataven amb una mena de	furor	absurd. Es reunien i organitzaven exèrcits immensos per marxar els uns
retop, perpetuar la violència— que ser-ho amb la decisió d'extirpar tot	furor	com a ingredient de la societat. Aquesta última al·legació mereix el
hagut al "centre" cap confabulació per dividir-nos: però és el sinistre	furor	jacobí que la nostra divisió ha de beneficiar. La unitat del País
en el segle V··è, les hordes de Totila en el VII··è, la	furor	iconoclasta en el VIII··è, el saqueig dels sarraïns en el

Pàgina 1 (de 15)

50 següents