Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

a la plaça, sia al cantó, sia en un portal, però sempre en entrevistes	furtives	, en moments robats a la vigilància de la mare i a la curiositat dels
Avui, al cap de quatre segles, encara obtenen aquells escrits alguna	furtiva	i apreciada reedició. El lector desinteressat, això és, el qui
-se i, cap a la banda que ja limita amb l'alfals, espetega com sota el pas	furtiu	d'un animal. —M'heu dit que estàvem sols —recorda ell. —Sí. —Doncs
inesperadament, veu l'entrada il·luminada pel ciri. S'hi endinsa, ràpid i	furtiu	, mirant a banda i banda, corre cap a sota les escales, per on baixen dos
la conversa continua a l'altra banda de porta. Darrera sent els passos	furtius	de la noia que es mou, i aleshores es gira. —Bé és prou pacífic —comenta—
bé com ens trobàvem al reialme nostre de dret, i que els hostes	furtius	eren ells, ni que fossin pistolers. L'Oliva el vam perdre de
Res no hi confiava, però et vas girar	furtiu	, ulls beguts. Un instant d'aguait i, brusc-excitades
que em fores fidel? Esparver Sabia jo que un esparver	furtiu	va temptant cel fins a trobar un clivell, s'esmuny i
riu, sé el disbarat. Sabia jo que un esparver, quan és del tot	furtiu	, i em vol sorprendre i riu, coneix quin cos manllevar, i dar-me
el jardí clos on s'entra sense renom (empresa tota	furtiva	: delícia no vol crida). Quin és el gust del teu bes?
de timbales somnolentes, dures. Carícies a mig dir, passes	furtives	, i la callada música dels astres. XII Sense
intrús; ocupes un lloc en el món com l'os l'ocupa en la carn i el caçador	furtiu	en el bosc del senyor: perquè el món és bo, l'he creat segons la meva
d'homes. La dona es va girar un segon i llançà una mirada espurnejant i	furtiva	dintre el cafè. La seva cara estava encesa, els seus ulls titil·laven.
Sa destresa és incomparable. Sap treure o desenfilar d'una manera	furtiva	les esplèndides erugues del fonoll. Si els gladiols obren la flor
i jo vaig entrar sota la volta gòtica del vestíbul. Un domèstic, de passa	furtiva	, va conduir-me en silenci través de molts passatges foscos i intrincats
fullatge, tot just movent de lluny a lluny la cua. Una mustela, blancor	furtiva	, surt cautelosa d'entre unes mates: mira i ensuma d'un i altre cantó,
visió ni l'exacte judici, sentinella tothora despert que no ignora cap	furtiva	passa ni tolera fosca intenció ni pensament tèrbol, jutge que pesa amb
-se de la fera— amb què la vivia l'home primitiu o bé, avui, el caçador	furtiu	. Per molt que el qui va a caçar per gust executi realment molts dels
jo m'he banyat en les vostres cales, acollidores i amagades com un tàlem	furtiu	, i en els vostres gorcs, turquesses i maragdes encastades en la roca; jo
per al desdejuni, perquè ja érem gairebé a trenc d'alba. Vaig dar una	furtiva	llambregada al meu pedòmetre, i vaig trobar que havia fet quaranta set
Recordava els grans assolellaments, i les rialles a ple sol, i el pecat	furtiu	d'una paraula o d'una gosadia a l'hora plumbosa del capvespre estival,
comprat l'Agneta aquest capell que li amaga el front, potser que d'un pas	furtiu	i segur s'atansaria a la veritat que la turmenta, però que no fa res per
procurava evitar. Quan hi parava esment, s'estremia. Era un sacríleg	furtiu	i tremolós, que anava a forçar tres sagraris, els cors de tres santes.
concurrència indiscreta. Un carruatge que passi a pleret o una silueta	furtiva	entrevista en un jardí, em fan l'efecte d'un misteri preparat per a mi
la poesia dels gatets que juguen amb un cabdell. S'ha tornat apassionada,	furtiva	, una mica pretensiosa, una mica impacient. En una paraula, s'ha fet
En l'aire tebi del febrer, plovisqueja: la gent té un aire escadusser i	furtiu	. Ja gairebé tothom és re-encauat. Algun automòbil buit torna al garatge:
que poblava el carreró d'espectres, que feia l'ullet als idil·lis	furtius	, que sotjava esgarrifat els crims. Una flama que es retorç és gairebé un
per compondre el fantasmagòric decorat d'aquella escena dels amors	furtius	, que entre fulgurancies i penombres apareix davant dels ulls com una
termes del quadro, no traiem una impressió determinada de llurs amors	furtius	, ni arribem tan sols a endevinar si aquells éssers senten dolor o senten
un seguit de peripècies amb lladregots de llenya i fullaraca i caçadors	furtius	, purament fantàstics. Innocenci l'escoltava amb una atenció profunda.
el qual, veritablement, tant s'assemblava a una escopeta de caçador	furtiu	com a un sabre de general. Però a mesura que s'apropava a l'adolescència,
ressonaven com la pell tensa d'un tambor. Algun raig de sol lliscava	furtiu	per l'enteixinat maragdí, i, impensadament, se li clavava al front i
indrets, en Cassanella es feia fonedís a la impensada. El vell caçador	furtiu	i el jove hereu no tenien gran cosa a dir-se. El primer iniciava la
socials. El seu aire resultava mixte d'artista insubornable i de caçador	furtiu	. La lectura de les seves obres us fa concordar amb aquesta imatge. Fa
de fer campana de nits, sabeu el goig i la por de la primera aventura	furtiva	, sabeu el que és fer l'home de nits en el quint pis del Liceu oint el
Pistúccio en persona va voler servir-nos. L'home ensumava una aventura	furtiva	i una esplèndida estrena. La meva amiga endrapava de gust i trascolava el
per aquell lleu perfum, per aquella dolça pressió, per aquella intimitat	furtiva	i primerenca, Claudi mormolà: —Sí, t'ho juro; t'ho juro perquè t'estimo!
s'anaren pagant les penyores. Va passar-se la veu d'alarma i els caçadors	furtius	anaren desertant. No tots, però, i els que quedaven havien de menjar.
esbojarradament, i l'estreta de mans tot prop del paller i la besada	furtiva	, i el riure i la embriaguesa i el cridar... Pasqua!... Anit passada van
propera tota suau de tonalitats, i potser algú va amagar una llàgrima	furtiva	... Sortiren... El poble es despertava sorollosament. Els carrers
i reprenien l'àpat silenciosament i esbravaven llurs rancúnies en mirades	furtives	d'amenaces que s'oblidaven en sortir... —A què has vingut aquí?... Va
omplia les joves meretrius d'una timidesa invencible. Em llançaven	furtives	mirades en les quals es llegia la més gran desconfiança. Elles seien
una incapacitat natural, en qualsevol mirada i entonació, de fer res de	furtiu	i de mesquí. En el seu aire general hi havia quelcom de prodigiosament
el braç per recomanar-li que abaixés la veu. I tot llançant una mirada	furtiva	envers les portes tancades de la sala, va dir en un to apagat,
sentir-me, ai, dolor! una tremenda punyalada al ventre. Aquell punyal	furtiu	devia estar impregnat en tots els verins de la Còlquida, car em causà una
em llevaren massa son les entremaliadures de Plaerdemavida ni els amors	furtius	i les embusteries de la Viuda Reposada; ni la tràgica passió de
troba les colles vulgars dels qui mengen i beuen i hi endevina les amors	furtives	que s'hi refugiaven. Retorna cansat per la calor. S'acosta als camps de
els entesos ho ensumaren de seguida. Car són una mena de caçadors, si no	furtius	poc se n'hi manca, pel que es refereix a la caça dels llibres que s'ho
i d'aleshores quatre petons, quatre copets al cul, quatre rebrecs	furtius	i què més? Res més. Res més. Fóra idiota imaginar-se un més enllà que no
de fosc per aquell lloc d'on en sortiran casaments prematurs i mirades	furtives	... Una vegada satisfeta la darrera de les diàries necessitats nutritives,

Pàgina 1 (de 9)

50 següents