×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb furtivament |
Freqüència total: 153 |
CTILC1 |
| en la quietud adormida, i uns segons després, unes passes que s'atansen | furtivament | per l'altra banda. La dona, alta i revinguda, els fita des del llindar | | quan troben alguna amiga que duu un vestit nou. Però la seva mà palpa | furtivament | , com qui roba, les blondes, els brodats. Laura fa entrar la cosina a la | | i barrades, no temen cap assalt), s'esmuny pel sostre | furtivament | , o bé per la finestra; així aquell primer Lladre va esmunyir-se | | pocs cabells que li quedaven i fer-se la clenxa. Mirava al seu voltant | furtivament | , de por que no la veiessin; si algú s'apropava, s'arrupia tranquil·lament | | que dormien vora la mina sentiren les cançons. Es van llevar, baixaren | furtivament | i s'aclofaren al voltant nostre. Escoltaven llur tonada preferida i les | | ens n'anirem amb el bosc a la butxaca. Anem, Zacarias! S'esmunyiren | furtivament | cap al monestir. Jo me'n vaig anar a passejar sota els pins. El sol ja | | les ones, al port tan desitjat... De tant en tant alçava els ulls, mirava | furtivament | el gran galifardeu que caminava al seu costat. "No és —pensava— un ric | | un sac buit sota el braç i un cistell de vímet a l'esquena. S'acostaren | furtivament | , xano-xano, sense parlar. L'oncle Anagnostis es girà, les va veure, | | que vol fer-nos comprendre; el que l'urna, Noruega, el vent introdueixen | furtivament | en nosaltres és quelcom del nocturn i de la neu, una certa desolació | | minyones, ben agafades del braç, riuen de qualsevol detall, guaitant-se | furtivament | . Darrera segueixen els soldats amb els ulls una mica aclucats per la | | extraordinàries, s'arriba fins a la quadra del pobre Don Quixot, i allí, | furtivament | , es disfressa, li pren el cavall i se'n va a donar un tomb pels camins de | | Li vingué un segament de cames, i va provar d'asseure's de pressa, | furtivament | , a la primera taula que trobava. Llavors se li apropà un personatge | | Haig de remuntar-me a la meva infantesa, al panet i a la truita que, | furtivament | , la meva santa mare va fer arribar a les meves mans, en la cambra fosca | | nova emoció! El pas atrevit era donat. Vet-em aquí fora de casa, escapat | furtivament | , al bell cor de la nit. L'alta nit! Vaig examinar-la amb l'interès | | sorprenents. I algú li suggerí la provatura, a la qual s'aventurà | furtivament | un matí, de molt bon matí, carregat de carabasses a la platja dels | | del pis, Pina en deixar-lo feia un senyal des del balcó i l'Enric pujava | furtivament | per experimentar la nova delícia amb un ai al cor. Ara no aneu a pensar | | Castella, ben agafades del braç, reien de qualsevol detall, observant-se | furtivament | llurs vestits i avaloris. A pocs passos les seguien els soldats amb els | | car eren forts i vius. Els ulls, l'esguard dels quals robava Claudi | furtivament | , tenien vertiginoses profunditats acariciants. —que bonica, que bonica! | | Palau del Glaui es trencà la conversa. Baixàrem i un criat ens introduí | furtivament | com malfactors. Jo vaig dedicar un pensament fugisser i melangiós als | | Com de costum, hom veia pel carrer unes quantes persones que hi lliscaven | furtivament | , amb un palès afany d'enraonar-hi; però hi havia un no sé què tan | | L'amic és un gran pintor català. Per què no li fa una fotografia? Mira | furtivament | al lluny, i somriu. Serra s'arregla el "tupè", posa de Napoleó, i l' | | darrera de portes amb vidres o entremig de prestatgeries, potser | furtivament | ? On era l'amor? On era la vida? On era la personalitat? On, el risc | | diríem, amb les autoritats de cada moment. Però l'ideal és el de caçar | furtivament | . En els llocs emboscats, els caçadors fan un granall, alcen amb quatre | | va registrar-se el primer fet de sang: un senyor que intentava sortir | furtivament | de la casa fou esberlat per un dels nostres testos; va quedar estès a la | | previsibles. Sabia com li seria difícil dominar l'estupor del curiós que, | furtivament | , comprovés l'absència d'elements misteriosos en l'armari, i de quines | | de la seva pell. Lligant caps, vaig deduir que devia haver-me introduït | furtivament | en un aparador. D'un moment a l'altre vindria un dependent i m'obligaria | | breu, polida, distant, per part del coronel. Mentrestant jo mirava | furtivament | la dama. El carmí pintava uns llavis molsuts damunt un rostre de blancor | | meu. Em servirà i, solament quan estaré, ella es retirarà per menjar | furtivament | , sense que jo la vegi. No gosem mirar-nos els ulls, ara. De sobte em | | El Sollo (/Esox lucius\), tan estimat per la seva carn, quan | furtivament | s'introdueix en les aigues destinades a la cría dels peixos domèstics, ne | | liberalistes, i també el contrast del protestantisme, que anava penetrant | furtivament | dintre el camp vedat de la teologia, suscitaren en alguns sectors | | en la seva obra d'home o de dona. Els primers senyals d'envelliment vénen | furtivament | . La majoria ni se n'adona. És cap a la quarantena, que és al mateix temps | | reprendre la perspectiva escatològica, que el miracle deixa entreveure | furtivament | alguna cosa de la condició de la carn glorificada que aboleix qualsevol | | com, un nou eco de l'Evangeli, la Transfiguració va deixar entreveure | furtivament | , al mateix si de la vida del Crist d'abans de la resurrecció, alguna cosa | | això, aquesta ambivalència del signe, que només havíem deixat entreveure | furtivament | , i que està lligada al fet que copsar el signe demana una facultat | | Identifica, en efecte, el nombre natural amb el positiu, tot introduint | furtivament | un avatar del real natural sota la forma del "valor absolut". | | Kant és bruixot al Níger. Qui sap si, cada vespre, caçador mediocre i | furtivament | refugiat en els seus somnis, Louis Pasteur, al país dels pigmeus, dorm | | de l'anomenat "mètode actiu", i en tots els mètodes que suggereixen | furtivament | el sentit i inciten obertament els alumnes a comprendre sense | | la seva passió i esgotar el seu calze", a la manera dels nens que | furtivament | "ronden l'armari on la mare guarda els dolços i quan, finalment, | | ha començat a desaparèixer. Per mitjà d'alguna pel·lícula vista | furtivament | , de la ràdio, que penetra en els llogarrets més minúsculs, dels contactes | | tots aquests malentesos, però aquí ens fixarem en una doble precisió que | furtivament | es va introduint en el text. La consciència de si manté com a distinta de | | mentre Dafnis tocava la flauta, Cloe, asseguda prop d'ell, li dirigí | furtivament | la mirada. Tornava a semblar-li bonic mentre tocava i, pensant que la | | XXXVII L'Elka es movia nua per la cambra. Jo me la mirava | furtivament | , alta de flancs, dúctil malgrat la seva ossada poderosa o precisament per | | dita vila, encara que no era del seu dret, i al efecte tractá d' obtenir | furtivament | la rendició de la mateixa en favor seu i en perjudici del rei en Jaume. | | de tres o quatre subjectes de confiança a fi de què no es treguin | furtivament | de Barcelona carros ni càrregues de pa o farina, i per a "observar quina | | bé de les vegades, fa ja més de trenta anys, que travessàvem la frontera | furtivament | per veure'l, l'espai de vint-i-quatre o trenta-sis hores a Bourg-Madame; | | y un laberinto de cequias d'inconstants y salmàstigas ayguas que | furtivament | corren á donarse la mà per la partida de la Carreró y Aragalls de Mariàn | | nom: Excelsitut. Cada vuyt díes el nostre oportuníssim importú se'n entra | furtivament | en el despaig del home de negocis, en els daurats tuguris del oci y la | | sovint al corrent de tots los teus passos —exclama 'l pare, aixugantse | furtivament | una llágrima que á pesar seu s' empenya en escapárseli... Lo jefe de tren | | que, en cas d'ésser certa l'afirmació d'en Torres Amat, copiava | furtivament | en sa adolescencia, ni els virulents conceptes de son amic D. Gregori | | oblidarà sa joventut marcida; el que veurà, menat | furtivament | , la criatura nua i adormida. I nostra fe no serà pas |
|