×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb fusta |
Freqüència total: 12703 |
CTILC1 |
presència. Ens hi endevinen, i preguen, i ben sovint la mar engoleix les | fustes | , tothora amb profit per al singular rebost sense fons, proveïdor de la | que n'hi ha algunes de força salvatges i perilloses. Deixant a part el de | fusta | , que amagava al ventre els guerrers que tant varen contribuir a la ruïna | Costa li havia portat un petit present: una estatueta modelada per ell en | fusta | d'olivera, que representava una treballadora del camp recollint olives. | la imatge de la Verge, cremaven dos ciris, i un Crist, treballat en | fusta | , posat al capçal, presidia l'escena. A fora, ja lluny, ja més a prop, | què es produí l'incendi i la força amb què les flames prengueren en la | fusta | seca. Nogensmenys, molts s'apressaren amb poals, amb gibrells i amb tot | d'arribar a acabar-la. Hagué de refer-la dues voltes: una perquè la | fusta | se li badà; una altra, ja gairebé acabada l'obra, per culpa d'un braç el | damunt la taula, davant seu, hi havia la imatge de Mila, que, des de la | fusta | , semblava interrogar-lo angoixosament. Tenia els ulls fixos en ella feia | a aguantar al capçal del llit, el braç se li esllavissà enmig de les | fustes | , amb tan mala sort que, amb el pes del cos, se li torçà. Amollà una queixa | de sants, de Mares de Déu; hi havia crucifixos, cames, braços, figures de | fusta | tot just desbastades. La majoria eren treballades en guix, i una o dues | m'inspira un poc de la seva paciència. La necessito. —Hauries de ser de | fusta | com ell. Quantes vegades ho desitjaria un, no? Ah, com et conec, encara | en un recó composen la resta del moblatge, a banda del petit llit de | fusta | . L'habitació de Mila, amb la porta un xic deteriorada, es pot, no | Ornaments o sumptuositats de material. Les cadires dels palaus van ser de | fusta | més noble, tingueren talles subtils, gaudiren d'entapissats harmoniosos: | cop enllestida la gestió, anàvem per un ample passadís, entre baranes de | fusta | , i, gairebé a la sortida, ens emprenien uns funcionaris anglesos alts i | muntanya encara un poc nevada. Dóna gust de trobar sota l'escorça aquella | fusta | ivorenca, untuosa i olorosa. Mentre seiem, passen damunt nostre tres | ordenada, amb el racó dels càvecs, les destrals, les falçs, la taula de | fusta | i la porta clavetejada. Frescor de casa gran amb parets gruixudes; una | la tarda transportem la llenya de l'avet, que era al parc, a casa. És una | fusta | olorosa, amb una flaire com d'encens i de càmfora. Ahir Mussolini | la sorra neta. Al Pujol, un domàs de moresc d'or decora la barana de | fusta | , sota les arcades. Tarda: prenc el sol fortíssim en un marge. Després | rasa, més humil! Era en una casa rònega i mísera, amb escala de | fusta | corcada i sostres ennegrits, d'avet del Montseny. Era, literalment, a | conserva, revistes, un fes vermell... Vora la cuneta, una gran caixa de | fusta | —segurament d'obusos antiaeris— amb unes inscripcions en rus. | recollit del portamonedes, diu: —No us en preocupeu, del dins. Netegeu la | fusta | i el terra. Però la fusta se li queda a les mans, cal que entri en una de | diu: —No us en preocupeu, del dins. Netegeu la fusta i el terra. Però la | fusta | se li queda a les mans, cal que entri en una de les altres cabines i la | damunt les cuixes que ni pot ajuntar, grosses i boterudes contra la | fusta | de la comuna. A la fi, la veu afemellada mormola: —No ho podeu dir... Ell | de la paret que ha perdut gairebé tota la seva pintura. La barana de | fusta | presenta indrets corcats, en alguns llocs àdhuc hi falten barrots i, quan | muntanyes de terra i prossegueixen fins més enllà d'una construcció de | fusta | on deuen guardar les eines. Sota hi ha l'altra fossa, no tan profunda | banda del fons, on es veuen tres taules dalt d'unes breus plataformes de | fusta | corcada. Només en una d'elles hi ha l'orador, confortablement assegut | pugui esmunyir. Després, sense tornar-la a tancar, es repenja contra la | fusta | i, brandant el cap en direcció seva, diu: —Que n'ets, de pallús! — | i que per darrera protegeix una lona que deu reposar sobre el suport de | fusta | o metall. A frec de la barana, l'home del cigar sembla observar les | un raig de llum en direcció al qual s'orienta a poc a poc. Palpa la | fusta | , cercant el pom, i un moment després és davant els tres oradors asseguts | Suposo que ara és el vostre... El veu abandonat sobre un altre banc de | fusta | adossat a la paret que fa angle recte amb la de la llar i s'hi encamina | hi és, car tot d'una, quan ell s'atura vacil·lant a frec d'una porta de | fusta | de doble full, descolorida i menjada pels aires i les pluges, alguna cosa | cap a profunditats encara fosques, cap a escales penjades amb baranes de | fusta | sense pintar, cap a interiors de terra premsada, pudosa de suor, de peus | a la qual es barregen papers, peles de taronja i de plàtan, fragments de | fusta | , escorces d'arbre, fulles seques, un llarg seguici de deixalles que | del seu dit, cap a l'extrem de la fondalada, on hi ha una tanca de | fusta | reixada i, darrera, quieta i submisa, una multitud de rostres barrejats a | s'hi precipiten amb grans crits d'alegria, els braços plens de maletes de | fusta | , fardells virolats, objectes de terrissa, atuells d'alumini fumat... | cap a les cases, sinó en direcció contrària, cap a la tanca de | fusta | que ha quedat partida en mil bocins. —Ei! —diu a un vell que li queda a | punt de rebentar-li els músculs i reposa amb tot el pit inclinat sobre la | fusta | . —Què és? —repeteix la vella. El xicot es va redreçant, els mira. — | caminen erectes i encarcarats cap a la sortida del barri nou, tanca de | fusta | enllà i pel camí on, en arribar al sot, hi davallen amb un peu i tornen a | cap a la part baixa, on a tocar d'un maniquí que acaba en tres potes de | fusta | , molt breus, l'espera un somrís i una mà que s'alça en un gest de | que recullen els objectes escampats i els desen en tot de grans caixes de | fusta | proveïdes de rodetes i que encara no havia remarcat perquè a totes les | que acompanyava la coixa ja tanca la porta, la subjecta amb una gran | fusta | travessera, definitiva—. I per on passen, els de la cua? —pregunta al | una mà, equilibrats contra el pit, l'altra mà seguint la inclinació de la | fusta | per tal de guiar-se. L'encarregat diu: —Només que fóssiu de l'any | que es veu al fons de tot, escortada per dos amples armaris tancats, la | fusta | empaperada dels quals repeteix els mateixos motius de la decoració del | barraca, solitària, i el xicot, que ara va davant, empeny la porta de | fusta | . Tots penetren en l'obscuritat de l'interior, agafats per la mà, i el noi | per en Tai, i s'asseien d'esquena a la llar, de cara a la gran taula de | fusta | ennegrida pel fum, per les taques de greix i de vi, les hores es feien | sentia amb tristesa i plaer la calor d'aquell cos, junt amb una pudor de | fusta | cremada perquè la criadeta solia dormir a l'escó de la cuina. Després uns | Tot queda estucat. No és possible veure per enlloc ni el color de la | fusta | ni el de la pedra. Per tot arreu capes de guix i pintura estenen blaus | entatxonaven un llit amb cel, un rentamans, dues cadires, un tocador de | fusta | pintada, amb un mirall fosc d'imprevisibles ganyotes. Aquella havia estat | infinita capa d'esmalt lluent, un esmalt que amagava tota matèria noble: | fusta | , pedra, rajola; una capa real sobre els mobles i les parets, una capa | i perdonar, segons el teu humor. I jo sé que tots som d'una mateixa | fusta | . Jo vull que tots els homes siguin igualment lliures i responsables, i és | històries de damnats d'en Tai, la tristesa del primer petó, amb olor de | fusta | cremada, i les rosades contradanses de Cinta, de quan Cinta era als seus |
|