DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
fusta AI 2 oc.
fusta F 12700 oc.
fustà M 1 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb fusta Freqüència total:  12703 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

presència. Ens hi endevinen, i preguen, i ben sovint la mar engoleix les fustes, tothora amb profit per al singular rebost sense fons, proveïdor de la
que n'hi ha algunes de força salvatges i perilloses. Deixant a part el de fusta, que amagava al ventre els guerrers que tant varen contribuir a la ruïna
Costa li havia portat un petit present: una estatueta modelada per ell en fusta d'olivera, que representava una treballadora del camp recollint olives.
la imatge de la Verge, cremaven dos ciris, i un Crist, treballat en fusta, posat al capçal, presidia l'escena. A fora, ja lluny, ja més a prop,
què es produí l'incendi i la força amb què les flames prengueren en la fusta seca. Nogensmenys, molts s'apressaren amb poals, amb gibrells i amb tot
d'arribar a acabar-la. Hagué de refer-la dues voltes: una perquè la fusta se li badà; una altra, ja gairebé acabada l'obra, per culpa d'un braç el
damunt la taula, davant seu, hi havia la imatge de Mila, que, des de la fusta, semblava interrogar-lo angoixosament. Tenia els ulls fixos en ella feia
a aguantar al capçal del llit, el braç se li esllavissà enmig de les fustes, amb tan mala sort que, amb el pes del cos, se li torçà. Amollà una queixa
de sants, de Mares de Déu; hi havia crucifixos, cames, braços, figures de fusta tot just desbastades. La majoria eren treballades en guix, i una o dues
m'inspira un poc de la seva paciència. La necessito. —Hauries de ser de fusta com ell. Quantes vegades ho desitjaria un, no? Ah, com et conec, encara
en un recó composen la resta del moblatge, a banda del petit llit de fusta. L'habitació de Mila, amb la porta un xic deteriorada, es pot, no
Ornaments o sumptuositats de material. Les cadires dels palaus van ser de fusta més noble, tingueren talles subtils, gaudiren d'entapissats harmoniosos:
cop enllestida la gestió, anàvem per un ample passadís, entre baranes de fusta, i, gairebé a la sortida, ens emprenien uns funcionaris anglesos alts i
muntanya encara un poc nevada. Dóna gust de trobar sota l'escorça aquella fusta ivorenca, untuosa i olorosa. Mentre seiem, passen damunt nostre tres
ordenada, amb el racó dels càvecs, les destrals, les falçs, la taula de fusta i la porta clavetejada. Frescor de casa gran amb parets gruixudes; una
la tarda transportem la llenya de l'avet, que era al parc, a casa. És una fusta olorosa, amb una flaire com d'encens i de càmfora. Ahir Mussolini
la sorra neta. Al Pujol, un domàs de moresc d'or decora la barana de fusta, sota les arcades. Tarda: prenc el sol fortíssim en un marge. Després
rasa, més humil! Era en una casa rònega i mísera, amb escala de fusta corcada i sostres ennegrits, d'avet del Montseny. Era, literalment, a
conserva, revistes, un fes vermell... Vora la cuneta, una gran caixa de fusta —segurament d'obusos antiaeris— amb unes inscripcions en rus.
recollit del portamonedes, diu: —No us en preocupeu, del dins. Netegeu la fusta i el terra. Però la fusta se li queda a les mans, cal que entri en una de
diu: —No us en preocupeu, del dins. Netegeu la fusta i el terra. Però la fusta se li queda a les mans, cal que entri en una de les altres cabines i la
damunt les cuixes que ni pot ajuntar, grosses i boterudes contra la fusta de la comuna. A la fi, la veu afemellada mormola: —No ho podeu dir... Ell
de la paret que ha perdut gairebé tota la seva pintura. La barana de fusta presenta indrets corcats, en alguns llocs àdhuc hi falten barrots i, quan
muntanyes de terra i prossegueixen fins més enllà d'una construcció de fusta on deuen guardar les eines. Sota hi ha l'altra fossa, no tan profunda
banda del fons, on es veuen tres taules dalt d'unes breus plataformes de fusta corcada. Només en una d'elles hi ha l'orador, confortablement assegut
pugui esmunyir. Després, sense tornar-la a tancar, es repenja contra la fusta i, brandant el cap en direcció seva, diu: —Que n'ets, de pallús! —
i que per darrera protegeix una lona que deu reposar sobre el suport de fusta o metall. A frec de la barana, l'home del cigar sembla observar les
un raig de llum en direcció al qual s'orienta a poc a poc. Palpa la fusta, cercant el pom, i un moment després és davant els tres oradors asseguts
Suposo que ara és el vostre... El veu abandonat sobre un altre banc de fusta adossat a la paret que fa angle recte amb la de la llar i s'hi encamina
hi és, car tot d'una, quan ell s'atura vacil·lant a frec d'una porta de fusta de doble full, descolorida i menjada pels aires i les pluges, alguna cosa
cap a profunditats encara fosques, cap a escales penjades amb baranes de fusta sense pintar, cap a interiors de terra premsada, pudosa de suor, de peus
a la qual es barregen papers, peles de taronja i de plàtan, fragments de fusta, escorces d'arbre, fulles seques, un llarg seguici de deixalles que
del seu dit, cap a l'extrem de la fondalada, on hi ha una tanca de fusta reixada i, darrera, quieta i submisa, una multitud de rostres barrejats a
s'hi precipiten amb grans crits d'alegria, els braços plens de maletes de fusta, fardells virolats, objectes de terrissa, atuells d'alumini fumat...
cap a les cases, sinó en direcció contrària, cap a la tanca de fusta que ha quedat partida en mil bocins. —Ei! —diu a un vell que li queda a
punt de rebentar-li els músculs i reposa amb tot el pit inclinat sobre la fusta. —Què és? —repeteix la vella. El xicot es va redreçant, els mira. —
caminen erectes i encarcarats cap a la sortida del barri nou, tanca de fusta enllà i pel camí on, en arribar al sot, hi davallen amb un peu i tornen a
cap a la part baixa, on a tocar d'un maniquí que acaba en tres potes de fusta, molt breus, l'espera un somrís i una mà que s'alça en un gest de
que recullen els objectes escampats i els desen en tot de grans caixes de fusta proveïdes de rodetes i que encara no havia remarcat perquè a totes les
que acompanyava la coixa ja tanca la porta, la subjecta amb una gran fusta travessera, definitiva—. I per on passen, els de la cua? —pregunta al
una mà, equilibrats contra el pit, l'altra mà seguint la inclinació de la fusta per tal de guiar-se. L'encarregat diu: —Només que fóssiu de l'any
que es veu al fons de tot, escortada per dos amples armaris tancats, la fusta empaperada dels quals repeteix els mateixos motius de la decoració del
barraca, solitària, i el xicot, que ara va davant, empeny la porta de fusta. Tots penetren en l'obscuritat de l'interior, agafats per la mà, i el noi
per en Tai, i s'asseien d'esquena a la llar, de cara a la gran taula de fusta ennegrida pel fum, per les taques de greix i de vi, les hores es feien
sentia amb tristesa i plaer la calor d'aquell cos, junt amb una pudor de fusta cremada perquè la criadeta solia dormir a l'escó de la cuina. Després uns
Tot queda estucat. No és possible veure per enlloc ni el color de la fusta ni el de la pedra. Per tot arreu capes de guix i pintura estenen blaus
entatxonaven un llit amb cel, un rentamans, dues cadires, un tocador de fusta pintada, amb un mirall fosc d'imprevisibles ganyotes. Aquella havia estat
infinita capa d'esmalt lluent, un esmalt que amagava tota matèria noble: fusta, pedra, rajola; una capa real sobre els mobles i les parets, una capa
i perdonar, segons el teu humor. I jo sé que tots som d'una mateixa fusta. Jo vull que tots els homes siguin igualment lliures i responsables, i és
històries de damnats d'en Tai, la tristesa del primer petó, amb olor de fusta cremada, i les rosades contradanses de Cinta, de quan Cinta era als seus

  Pàgina 1 (de 255) 50 següents »