Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

pels meus rars dots de previsió discontínua, a clapes, trivial, del	futur	. El cas és que, amb adjectiu o no, la gran Moira no va cedir ni un bri
a tall d'expòsites. I això que coneixem el passat, el present i el	futur	, segons el que el burler de Zeus ens assegura. Provenim potser de
cas, germà de Coronis—, a punt de casar-se amb Dia, va donar al seu	futur	sogre Dioneu la paraula de lliurar-li esplèndids presents de bodes, tal
passat. Però no s'hi aturarà gaire, perquè endevina el llarg i complex	futur	que l'espera. Sí, la vida pròpia és certament un rierol, però sovint
astuta, el crim enllestit, la noia, el cap maquinant paranys a l'innocent	futur	. "Per avui, prou. Demà, a les set", va dir l'Estengre. "
seva banda, estava trastocat amb aquell casament, inflat d'orgull per la	futura	nora. —No ha tingut mal ull, el garneu. I no sabia què inventar per veure
bóta més antiga del celler i es brindà repetidament per la felicitat dels	futurs	esposos. —No està, que diguéssim, massa enamorada —això es veu de
amb més il·lusió. Sinó que ell pensava que en aquell casament radicava el	futur	benestar de la noia. Aquells dies totes les mirades estaven posades en
son fill a agafar de nou l'acordió i, a les seves notes, ballà amb la	futura	nora un ball molt mogut, corejat pels assistents, alegres tots pel vi i
davant l'altar per donar les gràcies a la Verge i resar per la sort	futura	del seu fill. Ella plorà en la intimitat del seu cor i pregà Déu perquè
havia desterrat ja la pau per sempre. La petita —Maria Àgueda, la	futura	mare de Tino Costa— era d'una bellesa delicada, de maneres gracioses,
amb joia l'esdeveniment, menjaren i begueren, tot brindant per la	futura	felicitat de tots, i que, acabat, Manuel del Santo va treure una caixeta
passades, podia ja anticipar-se amb perfecte seguretat la visió del	futur	, podia anticipar-se la monotonia, la repetició constant; podia
innocent i sensitiva de l'infant, i quins efectes degué tenir en el	futur	aquella amarga descoberta, era impossible predir-ho. Hi havia encara un
ha reduït al mínim les facultats autoritàries dels governants. Però el	futur	no sembla massa propici a aquest tipus d'Estat. Si el dia de demà
desconfiaria d'aquell optimisme bondadós que vaticinava per a l'home un	futur	cada cop més noble i feliç. Crec que dir-ne "desconfiança" no serà
en el cinema o els magazines a l'"informe Kinsley". En el	futur	que el "progrés" ens reserva, ni Don Joan ni Otel·lo no hi tindran un
i hem d'acceptar-nos com a "relatius", igualment, en relació amb el	futur	. La "moral" que avui es desintegra —la cultura moribunda en què vivim—
de correspondre una ètica nova: una "cultura" nova. La "moral" del	futur	serà una "moral" que arreli en les pressions objectives que el
en general, tenim dret a unes esperances més somrients. La societat del	futur	no conservarà massa afinitats amb la nostra: això no significa,
no. Jo no contestaré que sí: m'acontentaria de fer un vot de confiança al	futur	. El faig. X Xarlatà "Homme libre, toujours tu chériras
abast. La dictadura del proletariat, sí. Però, ¿com serà exactament el	futur	remot, la societat sense Estat, la fase del Comunisme perfecte? Aquesta
ja enterbolida, corprès pels rictus burletes que semblen invitar-lo a un	futur	indesitjat, per les carns morades o pàl·lides que encara s'obstinen a
porta. —No, això és veritat. Ho has entès bé, em penso: proven d'eliminar	futures	generacions que pensin. Ell es deixa caure de nou sobre la palla, plega
i punts suspensius: "de victòria en victòria convertirem els destins en	futur	immediat!..." no renti amb sabó, senyora "avançarem com un sol home amb
dones contra el perill de l'esterilització, perquè sense elles no hi ha	futur	, no hi ha res... i tots badant! Quantes en podíem haver salvat ja si
despitat—: No havia de ser així. Bestialitzen la nostra necessitat de	futur	. Em pregunto si demà no en sofrirem... Ens hauríem d'estimar lliurement,
no ho entén, li cal preguntar, repetir: —Què? —El nostre fill, el nostre	futur	. Depèn del que hi hagi entre tu i jo, no d'ells. —I què hi ha
Perquè digui el que digui en les seves cartes Jeroni, profeta d'un	futur	ja acabat i present a la seva consciència, la categoria humana de Bonsoms
temps de crear-se una certa popularitat negativa, per contrast amb el seu	futur	amic, popularitat que ningú no s'hauria entretingut a concedir-li, a no
calessa, malgrat que ell ja havia elaborat un pla immillorable per a la	futura	estada a Cervera. I cedia sense insistir massa perquè s'adonava que
d'agraïment i l'oblidà. Inútilment el vell Masramon invità el seu	futur	gendre, sense mostrar-se mai ofès per les seves negatives, inútilment
cartes d'aquesta època revelen, però, una nova eufòria, una projecció al	futur	que no havien tingut mai. Estimat Erasme: No t'excusis més. Tu no pots
ocuparé el meu lloc i amb ells viatjaré a través del	futur	però deixant aquí un nom, em penso, que no
els estalvis anaven creixent, a punt per a la nova adquisició. Sí, el	futur	es presentava clar, sense ombres de preocupació, i, malgrat tot, Marina
cura i diligència posades en els afers de la casa, i els estalvis per al	futur	, tot se li tornaven coses sense sentit, i es desanimava, i se sentia
Els nostres moments feliços foren el meu refugi; més que pensar en el	futur	m'arrelava en el passat, sense voler renunciar a tantes coses belles com
que al remat ixca tan dolç com ha entrat. Creixen els fills, el	futur	de la pàtria. Carn de canó quan la pàtria ho demane.
és la vida. Meditaran el passat de la pàtria. Prepararan el	futur	de la pàtria. Bella és la vida. Inventaran l'amistat i l'amor.
tantes coses per dir —"a dormir, a callar"—, cara als dies	futurs	, una amarga memòria de sang pels escalons, de vidres en la
i àdhuc del de Pamplona (i així prepara la plataforma religiosa de la	futura	Corona d'Aragó). Una bella tasca si no restés compromesa per l'aspecte de
i Aragó hagueren d'enfrontar-se amb la minoritat del seu fill, el	futur	Jaume el Conqueridor. Sobtadament, el país es trobà sense governant
d'ésser incorporat d'alguna manera, sense perdre res d'essencial, al	futur	". D'altra banda, comprovem com, de sobte, aquestes qualitats semblen
l'enfilat a dalt de si mateix, ens sembla un bon programa pel	futur	. Després vénen els anys, i feliçment també
atent), de festes i de ritus segons el calendari, i d'un	futur	de dehiscència imminent. L'avui li era tot
flors i fulles, el record que se me'n va, de tan confús, cap al	futur	, se'm fa desig, i la memòria em verdeja. Punta de dia
Feliços de gustar tots un sol gust, ens sembla que tastem	futur	. Partim-nos els dies que vindran per tots nosaltres,
als ametllers en flor. El marquès de Collera, com si pressentís les	futures	aficions de la poetessa, va ser el primer a comparar-la amb Safo. Aina
suposar que els primers s'orienten en el passat i els darrers en el	futur	, que els primers viuen esclaus de la tradició i només els darrers poden
a dos altres tipus d'existència on el que importa és menys el passat o el	futur	que el fet d'afrontar-los. Aleshores s'esdevé paradoxalment tot el

Pàgina 1 (de 323)

50 següents