Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Un home de renaixença podria certament ésser definit com el servent de la	futuritat	. Però la definició no seria completa si no poguéssim dir-li ensems:
la cripta de la recordança —garantia de durada— l'estructura ardida de la	futuritat	. El recobrament del passat per la memòria congria en personalitat, en
són temps d'una mateixa indivisible, simfonia. III Renaixença i	futuritat	felix alterum in lustrum meliusque semper proroget aeuum. Horat.,
de Barcelona; del catalanisme, en resum, que té unes il·lusions de	futuritat	i del que només té unes concupiscències del present. Entre els dos, el
banir la incertitud del futur. La presència permanent del sentit de	futuritat	en l'esperit, ha estat estranyament ignorat per la major part dels
una atenció imperturbada. Que an aquest sentit obsessionant de	futuritat	se li faci perdre els seus fonaments o se'l deixi sense objecte:
en el xiprer, l'homo intellectualis pensa en un més enllà, en una	futuritat	, en quelcom que no acaba, ni pot, ni deu acabar en la misèria baixament
de la nostra obra per aquest camí que ve de l'antigor i es perd en la	futuritat	dels nostres destins, no ha tingut, doncs, feliç acompliment fins a la
s'hi concentren, genialment, una descendencia, una cultura venidora, una	futuritat	; en la seva paraula, la poetisació petrificada d'un sentit esperitual
de mi, va cercar la clara llum de l'animeta meva tremolosa d'amoroses	futuritats	; perque ell m'ha besat com cap més home ho podría fer, sense espaumes,
teus i el seu foc te recordarà tot el goig que'ns manca trobar en nostra	futuritat	. Escolta, escolta: figura't que somníes. Erem a Urdós, te'n recordes?
de presents, esdevé desxifrat mitjançant l'anàlisi de l'essencial «	futuritat	» de l'«ens existent» o «Dasein». Però l'accent posat en aquesta «futuritat
futuritat» de l'«ens existent» o «Dasein». Però l'accent posat en aquesta «	futuritat	» no ens ha pas d'enganyar: l'anàlisi heideggeriana del temps no es
és essencialment actiu, atès que precisament en aquesta	futuritat	rau el fonament de tot possible projecte: «[...] és un tret propi
el subjecte és actiu pel que fa a la relació que manté amb la seva propia	futuritat	. El subjecte que ens proposa la fenomenologia també és actiu en altres de
no es va inspirar pas menys en el pensament polític radical i en les «	futuritats	» visionàries exposades eloqüentment per la poesia. Blake i Shelley són
aborda la realitat d'una manera única. Hi ha tantes constel·lacions de	futuritat	, esperança, religió, projecció metafísica i política, «fantasieig», com
i metafísicament, l'hebreu no dissocia passat, present i futur. La	futuritat	pertany al present. Aquesta és justament la literalitat i la paradoxa del
el saber o la imaginació, la història o la societat, la rememoració o la	futuritat	, sense el llenguatge. Aquesta «imprescindibilitat» axiomàtica fa que
científiques amb mil·lennis d'antelació. És aquesta sintaxi de la	futuritat	el que sembla intrínsecament humà, el que ens fa ontològicament