Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
gènit M 272 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb gènit Freqüència total:  272 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

la ciutat. Però val a dir a favor de la seva personalitat que el seu mal gènit va ser famós dins una família que es distingí sempre per la seva
quants cànons més, però sense tonsura encara. No havia millorat el seu gènit i les seves fugides al bosquet tampoc no minvaven. Als vespres Jeroni
meva representació social, com tu ho ets de la teva parròquia i Júlia del gènit temorenc del... pare de l'Adolfet. [(Somriu maliciosament,
Pepe! Quasi se'ns ha oblidat. Però, veu?, nosaltres li tenim, el gènit, alegre. Mentre visquérem les quatre ben soletes en passàvem de totes
la reconciliació. Aquesta no establirà pas cap afinitat espiritual. Gènit i figura... Júlia no pot ésser altra cosa que un instrument de goig. Fa
precioses! En fi, cal sacrificar-nos. Pensa que quan jo, amb el meu gènit, m'he deixat retallar de la capa... I té, veus?, qui ho diria? Semblen
engañen en panses y figues... Sapia que encara que duc sinagües tinc un chenit... Mer· Sí, ya es veu. Pilar. Mes fort qu' el nom qu'
i recatat amb que's posà la dòna a casa, que és un angel, encara que amb gènit; relata "l'acta anterior" d'aclimatació conjugal;
algún desperfecte, però no sóc secundat, no sóc comprès. Una per gènit, l'altra per magresa, aixís que'm torno a aclimatar, agafen els quartos
tot és transitori an aquest món, que aixís reventés) un governador de mal gènit... sospèn el jòc... el torna a sospendre... i a la tercera recaiguda ens
Enterant-se, per mí mateix, de la postració en que vivia, mercès a un gènit actiu que no'm deixava surar, em va dir que si volia embarcar-me amb ell,
". I tenia raó. El qui ha de menjar pa sec, còm pot esser que tingui bon genit, ni calma, ni resignació? Que s pot esser alegre ni optimista, havent de
promeses. Però aquets són gent de carrera. Els separats; els forts de genit. Les figuretes de pessebre, quan tenen les seves passions —que per de
discutir una etimologia que una qüestió de dogma, l'alemany, que tenia genit, s'hi acalorava de tal modo que, al mig de l'hivern, sen anava a una
que té l mar, que per esperons que l'home tingui no li coneix mai el genit, es va anar calmant... calmant, i am la calma, que és el meu nort, vàrem
un estany pera guardar barques convalecents, pugui tenir aquets cops de genit. La farola comença a voltar poc a poc. Tampoc porta pressa, i, una a una,
de les dues criatures... —On s'és vist?... Dolenta!... Rabiosa!... ¡Mal gènit!... Verí!... —L'hauria morta. Sols va revenir al veure que la castigada
ni la importunessin: que estava malalta, i per això tenia aquell mal gènit; i els amenaçà amb càstigs severs si desobeïen aquestes ordres. Paulina
arribava a sa finestra. Llavors se va veure salvada i tragué es seu mal gènit. —Arri avall! N'haguéssiu criats de fills sants! —va cridar, ventant
l'artista l'ha cercada en la natura, que ha sublimat. I sensa aqueixos gènits, que l'han trobat allí aont els altres sols veien una realitat esquifida,
malaltia secreta no l'haurien de deixar casar; a la dona que té un mal gènit secret, menys. LIX Quan un home té picor a un braç es grata i
de patriotisme oral, escrit i tàctic. Tenia fama d'ésser un home de mal gènit. Per la companyia corria una anècdota. Sembla que un dia el capità li féu
de punxes eriçades... Els que hi anaven eren aventurers. Homes de gènit que amaven el perill i la lluita i la llibertat... Així era el vell. I va
—i als ulls li surava una amenaça. L'altre per bé que tingués mal gènit i fos un fidel complidor del seu deure, en veure's sol dintre el cenillar
aleshores baixaven uns mariners i l'ex-caporal sentí que li tornaven el gènit i les forces. Amb la carabina a la mà va manar-li que sortís del barquet.
els parroquians amb un somriure gris i apagat, però al fons tenia un gènit irritable, potser d'aquella certesa de que hi havia qui no cercava
aquest terrer o sobre l'altre, portava la família endavant, i donava al gènit irritable del tísic nous marrecs perquè s'anés entretenint i perquè
al costat aquella agror de germana, més eixuta que un espart, d'un gènit tan ferésteg, que refugia l'amistat de la gent; i per embolicadora que
per a que, al darrer de la vida, una mocosa despreciara les riqueses i gènits de l'antigor per un pixaví que no tenia més riquesa que posar-se el
al pròjim, era cumplidor de les fórmules socials pero un tant espolsat de gènit, lo que se 'l fea tindrer per raro; la última rarea que tingué es la que
en les resolucións que al seu alrededor es preníen. Hòme bondadós y de gènit apocat, l' amo tot ho fea bò, no sabent a res dir que no, per més que
moment desapareixia aquella cualitat per a donar llòc a que apareguera un génit fòrt e impetuós. Presentarém unes anécdotes ab les que quedará retratat
arribant al grau de capitá, en cual carrera passá prou treballs per llur génit i de la que 's va retirar, anant a passar sos últims anys de vida en sa
es que tampòc a éll li sabia mal, a despit de ser tan al revés de son génit i més encara de les malifetes, puix el que abáns de la enfermetat havia
dels extraordinaris talents ab que alguns autors la pinten: el verdader gènit polítich d'aquella còrt, y encara de les distintes d'Europa en aquell
...— El pastor hi rigué, fregantse les mans. —Bé, bé!... Té altre gènit que vos l'ermità, pensi... Ell tot s'ho pren ab catxassa, y vos sèu un
mes, al envà: que qui es fet d'una mena, muda pas tan senzillament de gènit. Poch va tindre atre remey que desfermarlos d'assí... Les cases
comensà a pujar tot pensant encara en el fiscorn. Segur que tenía bon gènit; aquella cara devía predisposarlo a l'alegría, com hi predisposava als
home sería d'un anar contentadís, de trobarho tot bé; era una sòrt un gènit així... Y distreta ab semblants cabories ermes de substancia, arribà a
defectes no són culpables i solen ésser coneguts. Dir a un, peresós, mal gènit, ignorant, desvergonyit, etc., ordinàriament no és greu, perquè això es
Digueu-me: Us sembla si alguna vegada parlo massa? Què us sembla el meu gènit? Què me'n dieu, de les meves mirades i de les meves converses? Us agraden
d'una bellesa d'escrupulós cánon artístic en les faccions; son génit aspira a oferirles vestint trages brillants i tornasolats, vivint en
a l'interior de l'aparell que ja un grinyol admirable de vivacitat i gènit m'acollí. —Robí! —vaig cridar amb tota l'ànima. Altre grinyol,
massa aturats, que si bé l' inmodest se fá antipátich, lo massa curt de génit pot causarse grans perjudicis no evidenciant en ocasions propicias las
inmensament desenrotllat, estava estesa per tot Europa, afavoria lo génit meditatiu de l'Alemanya, agitava sordament la Fransa y per tot arreu
quan n' hi ha molts, per la necessaria existencia de disparitats de génits y diferencies d' edat) pera renyarlos á tots en la mida de llur culpa
a la seua manera de parlar; a les seues imatges y figures; al seu genit y fins als seus defectes. La mudança frequent porta sempre una
manera de parlar de la dòna, y mostrant una vòlta més lo pronte de génit que sempre havía segut, aixina digué: "Per més que volía esperar que 'l
oint les conversacions dels de la cuadrilla, y de consegüent coneixent génits dels que la componíen. Els díes passaven, pero la sòrt el va favorir: un
desenrollar el seu plá, y en efecte, fixantse en els que teníen més mal génit escomençá á tirarlos pedretes desde son amagatall; les primeres donaren

  Pàgina 1 (de 6) 50 següents »