Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

festes. Sa joventut no se sap divertir. Evidentment la ciència de la	galanteria	es perd. Collera, però, perseverava en ella i sabia per què. La societat
que havia tengut, altre temps, tants d'èxits en el món de l'alta	galanteria	(havia estat segons la fama el primer amant de la Chelito), resultava del
per als quals la moral es confon amb l'honor, l'amor es converteix en	galanteria	i el patriotisme s'identifica amb la fidelitat monàrquica, duta fins a
i estaria mil vegades perdut sense aquesta circumstància. Sembla que la	galanteria	en una dona ultrapassi la coqueteria; un home coquet, al contrari, és
l'home coquet i la dona galant fan prou bona parella. Hi ha poques	galanteries	secretes; força dones no són pas millor designades pel nom de llurs
és la passió i el plaer, i en l'altra és la vanitat i la lleugeresa; la	galanteria	és una feblesa de cor o potser un vici de la complexió, la coqueteria és
que acaben de deixar per política o fastig. Es perdien alegrement per la	galanteria	, per la glotonia i la ociositat, i es perden tristament per la presumpció
mirades s'explayaven pel tremendo replà d'aquell pit montanyut, portà sa	galantería	y compassió fins a dirli, be que un xich tímidament: —No es pas tan
la noya y aquell Sant Pau barroch, que confonent, com bon espanyol, la	galantería	ab el flirt, li estava tirant flors continuament, eren a cada punt
de seda negra per cinturó i es ficava els dits als elàstics en dir una	galanteria	. Fins us descriuria la seva indumentària interior: samarreta de xarxa des
brindant-los als pessics i maurades dels hostes aficionats a tan delicada	galanteria	. I el patró? Llamp, quina baluerna d'home! Estava assegut, en mànegues de
Té de la blancor una idea relativa i de l'aigua neta no en sap res. Aprèn	galanteries	de criada i d'assistent. Aquest amor que albira més ençà del clos
cercà l'altra perquè li'n donés raó. Van estar mitja hora plegats amb les	galanteries	del joc ritual i només feien que parlar de la Maria. Quan la Maria, al
es feia expansiva, i fins de l'una taula a l'altra es llançaven paraules,	galanteries	i improperis, com si es tiressin serpentines. Els cambrers corrien
era tan virolada de gest i d'expressió com de coloraines, i totes les	galanteries	rebotien en ella per ones d'una amplitud creixent. Es girava de cada
i després de remerciar ben efusivament al benemèrit C. de D. la	galantería	tinguda vers mí al oferir-me la seva tribuna, comencem el nostre petit
aquelles ocasions per veures y tractarse ab molta mes formalitat y	galanteria	de la que ara s'estila per tot arreu. Un dels alicients de les
sempre que reduir les dònes al interior domèstic i als homenatges de	galantería	i al regne de l'amor i la bellesa, i a les expansions sentimentals,
què tal farien els altres. Vivia alerta; tots eren iguals; sota la	galanteria	, les assiduïtats, les mirades apegaloses i impertinents de certs
per la presència d'uns éssers incerts i lamentables que es dediquen a la	galanteria	. La galanteria, però, és el de menys. El caràcter del carrer el dóna la
d'uns éssers incerts i lamentables que es dediquen a la galanteria. La	galanteria	, però, és el de menys. El caràcter del carrer el dóna la beguda i,
de doctor Verdós a seques. A més, com que no pecava de parat, i la meva	galanteria	si per un costat era un xic aspra, per l'altre era molt substanciosa, la
una batalla amb els que passaven pel replà, entreviada d'amoretes i	galanteries	, fins que el nostre home colgà materialment els seus enemics sota
per darrera vegada davant del fèretre i alguns digueren encara una	galanteria	final a donya Xabela. Poc després es presentà un enviat de la funerària.
fos necessari per a qualsevol cosa. —Senyora —respongué el sergent amb	galanteria	,— parlant pel meu compte, diria que per tenir l'honra i el goig de fer
prenien part sumptuosament vestides en les seves carrosses; malgrat la	galanteria	que ho revestia tot; malgrat l'/esprit\ i el refinament de la
del seu. Conversar amb les dames...! Ja ho hem vist, a França tot era	galanteria	; tot es tornava galanteria; en la vida de societat tot es feia amb
les dames...! Ja ho hem vist, a França tot era galanteria; tot es tornava	galanteria	; en la vida de societat tot es feia amb galanteria, amb esprit, es
tot es tornava galanteria; en la vida de societat tot es feia amb	galanteria	, amb esprit, es deia, i es diu. Fins la ciència i la religió i
el quadre de la vida de la societat francesa: el seu fons autèntic era la	galanteria	amb la dona com a centre, aquella dona de la qual Young ha de reconèixer
l'un a l'altre... si més no, per a emplenar el buit de les hores. Aquesta	galanteria	constant, aquesta necessitat d'afinar l'esperit, de suavitzar el gest,
que escrivien belles cartes i belles Memòries. I és que a través de la	galanteria	, tot jugant, aquella societat sotmetia la llengua a veritables ascessis,
d'Andilly, que li donava una bufetada... "Però, com hem insinuat, la	galanteria	francesa no sols era la dictadora de la llengua. Lluny del que pensava
els havien de deixar unes faldilles per sortir del mal pas? Poca cosa de	galanteria	o d'autèntic /cortejo\. L'opulència i el sedentarisme els
Esperança Amat i Rocabertí, que va fer una mort tan bella! Res de	galanteria	, i, en realitat, res de veritable /cortejo\, ni que algun senyor
mateix Capità general del Principat. No creiem que N'Amat usés sols per	galanteria	les formes: © ©, o aquell "...vull dir, la baronessa vídua
L'amor es converteix en un llibertinatge. El matrimoni es desordena, i la	galanteria	és arreu mestressa. No es pot oblidar que el cinisme, per a les classes
que es delata posant en la manifestació dels seus afectes un to rioler de	galanteria	xistosa i andalusada. Emperò si aquesta pietat de posat tranquil no
"Tenorio". Més que les aventures canallesques, disfressades d'amor i de	galanteria	, de "Don Juan", guanyaven el cor de la gent els misteris d'ultratomba i
al marxapeu darrera vostre, ja es pot dir que ho teniu tot guanyat. La	galanteria	us ho podria fer perdre si cedíeu el vostre lloc a la dama. però si
de la galanterie un tour si poétique\. M'ha entès? Practiquem la	galanteria	donant-li el que cal: un aire poètic. En la casa, aristocratitzem,
de tantes senyores com els semblà. La qual cosa no deixa d'ésser de molta	galanteria	. Puget, que té de Cubí la idea que en tenia Llanas, em diu que té la
i, abans que n'arribi cap, encara té temps de dir a unes noies una	galanteria	de vell trinxeraire refinat. L'autobús el deixa en un barri distingit i
de les primeres violetes; dius que et fan pensar en mi. T'agraeixo la	galanteria	; però, si sabessis! M'has entristit. En Lluís no pot sofrir les violetes.
en això, no té cap mèrit. Si és virtut, és una virtut fàcil. Si no desitja	galanteries	, cap punta d'aquell flirt que no rebutgen moltes que no són pas,
inferior, considerada pròpia de l'/Equus asinus\. Gràcies a la	galanteria	del professor doctor Bosch i Gimpera hem pogut estudiar els fòssils en
Mònica Gassol i Teixidor valia, per tots conceptes, aquella sol·lícita	galanteria	que va demostrar-li el nostre Joan Sagarra i Verdú. El silenci de la
de les butxaques infectes per elements repulsius i elements de	galanteria	o de llaminadura, com un ram de violetes per obsequiar Marianna el dia
fer jocs de mans, i quan deia alguna cosa que vagament volia semblar una	galanteria	es tornava vermell com un perdigot. Però, és clar, la joventut és la
picarolets poca-soltes. El senyor Cendrós era pur compliment i confitada	galanteria	; prim i petit, de la seva persona tinc gravats a la memòria el seu bigoti

Pàgina 1 (de 5)

50 següents