Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
galeria F 2655 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb galeria Freqüència total:  2655 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

que tantes vegades havia dut pels camins montsenyencs. Hem vist l'alegre galeria on treballava, amb els llibres, les cortinetes de quadres blaus, la
els amics de Mas Joan, on veiem les grans sales fredes i solemnes, la galeria amb la glicina a punt de florir, les tórtores de parrupeig melangiós, el
que queden— es destaca individualitzat, com un bolet ridícul. Però a la galeria de casa encara viu el romaní que vaig collir als boscos de Premià.
banda de pis, travessa el menjador on el noi encara escriu, surt a la galeria on hi ha un gran safareig. —Aquí —diu la dona— Ràpid! S'hi enfila i
i interminable durant el qual una presència invisible es fa sentir a la galeria, car tot d'una torna a repicar el doll de l'aigua que cantusseja, ara
i optimista i el del noi. —I l'altra? —pregunta mentre salta a la galeria, ara moll de cap a peus, car l'aigua sabonosa li ha rajat forçosament a
estira les mans sobre la taula, les va tancant, aclaparat. Un soroll a la galeria, com si algú hagués colpejat els barrots de la barana, els obliga tots a
una mica. —Retrocediu —ordena al policia. —Que... —Retrocediu! Cap a la galeria. El segueixen tots, llevat del noi que no es mou de la seva cadira.
dues i el noi. M'han donat totes les facilitats i... Han arribat a la galeria, sota la qual s'estén un profund paisatge de terrats, de teulades més
precís moment que els primers badocs, atrets pel xiscle, irrompen a les galeries veïnes amb una pregunta unànime als llavis: —Què ha estat, què ha estat?
l'home que reposa estenallat, fins que al capdavall de la renglera de galeries sona una veu enèrgica que comana: —Cap dins! No vull veure ningú a les
sona una veu enèrgica que comana: —Cap dins! No vull veure ningú a les galeries. N'hi ha que intenten de resistir-se, una dona crida: —No fem cap mal
que l'home no l'hagi vista, perquè crida: —Ei, un moment! —Per la galeria —xiuxiueja ella—. L'entretindré. —I afegeix—: A l'armari de l'habitació
amb un esguard sobtadament comprensiu, i fa: —Ràpid! Quan surten a la galeria el carreró encara és buit, només amb el cos immòbil i dues o tres rates
ansiosa, però ell li somriu mentre cavalca la barana d'aquesta altra galeria abans de repetir tots els moviments a què s'ha lliurat de primer, ara més
. —Què vols fer? —Baixar-hi. La llanterna! Cal pescar-la a la galeria, on provisionalment han dipositat més andròmines. Se n'encarrega la noia
els llits, de primer. Si més no, que puguem dormir. —Hauré de cuinar a la galeria, amb el fogonet portàtil... —es mig queixa la vella. Però ells ja caminen
una bona feina, car gairebé tota la teulada ha quedat al descobert. A la galeria de la primera casa hi ha un individu en samarreta que contempla
cap al final, on acaba aturant-se davant l'estatge que abandonà per la galeria, amb la bata blanca que deixà al cotxe del comerciant. No tusta ni es
la taula, però ara la bombeta és apagada i ha alçat les persianes de la galeria, per on penetra una llum lletosa que els núvols, blancs, filtren
de Sarah Bernhardt; en una paraula: tot allò que no es porta. A les galeries, però, hi passa la fresca, davant hi ha uns arbres preciosos que ens
la meva traïdoria, mai més em fóra permès de sortir de les incandescents galeries on tothora hi ha el plor i el cruixir de dents! Caín. Ets un
més i més cauts i lunars, més i més blancs al fons de galeries de mines tortes. Meditem enginys— A mig matí El sol,
I la seva mare vivia en una caseta cap als periodistes i des de la galeria es veia el mar i la boira que de vegades el tapava. Era una senyora molt
bons consells. Asseguda davant meu, totes dues al peu del balcó de la galeria, de tant en tant es tirava les mànigues amunt; per tirar-se-les amunt
tirant la roba enlaire sense mirar si em deixava destapada. Dret a la galeria, respirava fort. Es rentava fent gatzara i es presentava al menjador
En havent rentat els plats va tancar la cuina i ens vam asseure a la galeria coberta de parra d'una banda i de llàgrimes de Sant Josep de l'altra i en
curar i en Quimet va dir que el guardaríem, que li faria una gàbia a la galeria, per poder-nos-el mirar des del menjador: una gàbia que seria una casa de
quants dies el vam tenir lligat per una pota a la barana de ferro de la galeria. Va venir en Cintet i va dir que l'havíem de deixar anar, que devia ser
ser d'algun veí de la vora, perquè, si no, no hauria pogut volar fins a la galeria amb una ala plena de sang. Vam pujar a dalt del terrat a mirar tot el
que viure lligat i presoner. En Quimet, aleshores, el va treure de la galeria i el va posar a la golfa del terrat i va dir que faria una altra cosa,
pintura blava i li vaig dir que sí i em va fer pintar la barana de la galeria. Al cap d'una setmana va dur una altra parella de coloms molt estranya,
preparava el covador a la Tigrada i que si el primer colom, el de la galeria i la sang, amb els ullets vermells i les ungles negres, el Cafè, havia
al terrat perquè els coloms me l'empastifaven. L'havia d'estendre a la galeria. I gràcies. XV En Quimet va dir que el nen necessitava aire i
Quimet va dir que el nen necessitava aire i carretera: prou terrat i prou galeria i prou jardinet de la iaia. Va fer una mena de bressol de fusta i el va
va engrescar tant que la matava sense parar i el vam haver de tancar a la galeria per poder fer conversa. XVI I aleshores va venir aquella cosa.
un safareig i un pou amb corriola. Travessat el pati es passava a una galeria amb sostre i el sostre d'aquesta galeria, era el terra de la galeria
el pati es passava a una galeria amb sostre i el sostre d'aquesta galeria, era el terra de la galeria descoberta del pis que eren els baixos per la
una galeria amb sostre i el sostre d'aquesta galeria, era el terra de la galeria descoberta del pis que eren els baixos per la part de dalt. A la galeria
galeria descoberta del pis que eren els baixos per la part de dalt. A la galeria de baix hi donaven dos balcons: per un s'entrava al menjador, per l'altre
XVIII La cuina era al costat del menjador i també donava a la galeria i damunt dels fogons hi havia una campana de xemeneia de cuina antiga i
a la dreta, sortint de la cambra del nen, un altre balcó que donava a la galeria de dalt, descoberta. No em va poder ensenyar el dormitori dels joves, que
i el nen es van posar a caminar de puntetes i jo també. Vam sortir a la galeria descoberta dels baixos que eren pis i, per l'escala que hi havia damunt
que el timbre que havia sentit era el timbre del jardí, que trucava a la galeria, mentre que el timbre de la porta principal trucava al capdamunt de
de flors. Del mig d'una margarida sortia l'aigua. El senyor, dret a la galeria, ens mirava, tot raspallant-se les dents i amb una tovallola al coll,
un dia, entrant, vaig sentir un esvalot d'ales i el nen estava dret a la galeria, d'esquena a la llum, i passava un braç per l'espatlla de la Rita. I
a robar, aguantant-me la respiració mentre feia girar la clau al pany. La galeria era plena de coloms i també n'hi havia al passadís i els nens no eren
deixant unes quantes plomes i ombra. Quatre més, se'n van anar cap a la galeria de pressa, de pressa, de tant en tant fent un saltiró i obrint les ales i
de tant en tant fent un saltiró i obrint les ales i quan van ser a la galeria es van girar a mirar-me i vaig espantar-los amb el braç i van fugir
matins, els coloms eren amos del pis quan jo era fora. Entraven per la galeria, corrien pel passadís, sortien pel balcó del carrer i tornaven al colomar

  Pàgina 1 (de 54) 50 següents »