Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

ens fa una extraordinària alegria. Ja somniem el sucre, el cacau, les	galetes	, la llet condensada... Aquesta alegria dóna la mesura exacta de les
el tronc d'alzina, que ha rajat xocolata, botifarres d'ou, torrons i	galetes	franceses. A mitja tarda han vingut les famílies Bofill i Mates i Bofill
intenten endevinar el secret del cove cobert amb un drap blanc. Hi havia	galetes	de París, melmelada, un formatge d'Holanda, xocolata francesa, llibretes
Duran i Sanpere i fa una llarga estona de visita. Li faig tastar les	galetes	que m'envià el poeta Alfonseca i el vi dolç de l'Espluga. És un home
I cap al menjador vam anar i en el menjador ens vam asseure. —Vol	galetes	? Em va posar davant dels ulls una llauna quadrada, plena fins a dalt de
una llauna quadrada, plena fins a dalt de tot de sostres i sostres de	galetes	de vainilla, i amb la mà la vaig apartar i li vaig dir que moltes
gens de gana. Em va preguntar pels nens i mentre enraonava i tornava les	galetes	al bufet, d'on les havia tretes, em vaig adonar que tot el que feia i tot
botiga i l'Antoni, des del primer dia, cada vegada li donava un paquet de	galetes	, petit, i així se la va fer seva, tant, que quan venia només parlava de l'
a més a més de les begudes, una mica de caviar escampat damunt d'unes	galetes	salades, que tothom acceptà, menys Rosa Trènor, que amb les seves
o altres menes de dolços, o pernil, o tonyina salada, o xocolata, o	galetes	, o carn fresca de moltó i de bou. Hi havia coses per a tothom. El davant
cinc o sis culleretes, una mica de sucre, un pot de cafè, una capsa de	galetes	. La tia Lenio rapinyà el cafè i les galetes; la vella Malamadènia, el
un pot de cafè, una capsa de galetes. La tia Lenio rapinyà el cafè i les	galetes	; la vella Malamadènia, el sucre i les culleretes; també va prendre dues
la vella Malamadènia, el sucre i les culleretes; també va prendre dues	galetes	, se les ficà a la boca, i el cant fúnebre començà a sortir ofegat,
i el cant fúnebre començà a sortir ofegat, escanyat, a través de les	galetes	: —Que ploguin flors damunt teu, i pomes a la teva falda... Dues
cúa ell mateix, aquell pollastre desenterrat de les ruines d'Itàlica, les	galetes	que tots havem patit i les ametlles que ningú ha tastat; dinars fets per
productes farmacèutics, indústries de l'alimentació, farina, pa,	galetes	, sèmoles, pastes per a sopa, midó, conserves, vins, aiguardents, licors,
peres, y mitx formatget de Pardines, dues llesques de pernil fresquíssim,	galetes	Vinyes, vi ranci y una copa de cafè. Victoria, vostè val més or
tenia d'afegir perquè la seva vida havia estat sempre la mateixa: menjar	galeta	i guaitar horitzons; coneixia tantes i tantes terres... Podria contar
història sense importància. I és que "guaitant horitzons i menjant	galeta	" com ell deia, la mar l'havia bastit formosament: el sol torrà sos
de carn sobre els carbons i la cendra. Treieu un rosegó de pa —o de	galeta	, car el pa fet per vosaltres, al campament, no sempre fa de bon menjar— i
La dona s'aïrà: —Com? Amb quina cara ho dius? A veure si t'encasto una	galeta	! Queia, molt sonora, la plantofada. Nou davassall de llàgrimes de
La primera cosa que va veure damunt de la taula, fou tot un caixò de	galeta	seca de la que els marins es proveeixen per llurs viatges, i una grossa
ho veuràs. I, d'un salt, en Bau se n'anà a cercar el caixò de les	galetes	i la garrafa de vi. —Però, d'on ho treus tot això? —exclamà admirat,
roca, i es van mesurar dues bones raccions de vi, dins del qual les dures	galetes	no van trigar a estovar-se. Amb la fam que tenien, no cal dir que van fer
Amb la fam que tenien, no cal dir que van fer un bon forat en el caixó de	galetes	. Un cop van estar ben satisfets va ésser quan van començar els
Quan es van posar a dinar (si és que pot dir-se'n dinar del trist àpat de	galeta	que van fer) no els quedava més que unes quantes galetes seques i res
del trist àpat de galeta que van fer) no els quedava més que unes quantes	galetes	seques i res més. —Que no menges, tu, Bau? —li preguntà en Boi Delit,
de gana. Té; aquí tens la meva racció, i encara ens quedaran aquestes	galetes	per sopar. En Boi menjà; però no pas per la gana que tenia. Mentre ell
closques de les petxines per llençar-les a mar, va trobar un bocinet de	galeta	que li havia caigut a ell poca estona abans, i que se'l menjava
en el lloc que Erbok li havia dit. Trobà així mateix els pans i les	galetes	, uns bocins de carn de bou salada, i tota llei de menges d'aquestes que
d'ordre: —¿Què li dic jo ara a aquest moro? —es preguntava, tot recollint	galetes	de per allí terra. —¡Ja et tinc! —exclamà tot d'una, recordant. I
. —Refoina, ¡ja hi tornem! —exclamà en Boi, tot clavant una mossada a una	galeta	seca, pel que pogués succeir. —Hi ha molta gent a bord i veig que tots
vull ésser-hi, refoina! —va dir llavors en Bau mig ennuegant-se amb la	galeta	que volgué empassar-se a tota pressa. I emparant-se també d'un rem ja
atansant i s'adonà que a terra, vora del presoner, hi havia un crostó de	galeta	, dura com un roc, i una gerra d'aigua, tot intacte. El presoner no havia
amb pèsols, lluç amb llimona, pollastre rostit amb escarola, fruita i	galetes	més o menys ensucrades. És aclaparador, i us ho confesso sense dubtar un
", "mandritxo", "quartos", "concos", ensaïmada, coca de patata,	galetes	de mel i una mena de carquinyolis que l'han deixat entusiasmat. —Que en
de molts mesos ençà i que l'ha guardat per a mi, com ha fet amb aquestes	galetes	, ja un xic ràncies, que ara em dóna. De segur que en va arreplegar unes
fresca, satisfet i enriolat. Al seu costat hi havia una tauleta amb unes	galetes	i un vaset de vi ranci. —I doncs, mestre, què feu aquí...? —preguntà
, hi fa passar una crosta de pa. Si beu un vaset de vi ranci, hi mulla una	galeta	. De petits, quan anàvem a dinar a casa seva, al carrer Estret, i ens
El vaig trobar al menjador de casa seva, aclaparat, davant d'un platet de	galetes	i una copa de vi ranci, per entonar-se. Mentre parlàvem, se sentí la veu
pernil, uns trossos de llonganissa, un tall de formatge d'Holanda, unes	galetes	... i pa. —És ben amable... —Ah i cervesa fresca i cafè... No és pas
una mica més —de llonganissa— i el suplement esdevingué una realitat. Les	galetes	eren una mica envellides, lleugerament esbravades. La cervesa era fresca.
ja el tindria ran de reixa i amb la trompa estirada, mendicant les	galetes	... Doncs sí: Canut IV, a Dinamarca. No ho troba estrany? El va
garranyec del paper... provarem una altra cosa: ratolí, que no vols una	galetona	? Li dic ratolí perquè té aquest color de rata. No sé per què diantre
la paperina. Té, bon minyó... ¿Ha vist amb quina polidesa ha agafat la	galeta	i se l'ha ficada a la boca? Si sempre ho dic, jo: a les bèsties no
bèsties no els hem d'ensenyar res. Són elles que... Vinga noi, una altra	galeta	! Apa, senyor elefant, que deia la Mariona, esmorzi. Era la meva petita.
s'atipa. M'estic de prendre sucre amb el cafè amb llet per poder-li dur	galetes	. I esperi's, que encara no ho ha vist tot. Quan sent que rebrego la
i veu que la tiro a la paperera —i això vol dir que la broma de menjar	galetes	s'ha acabat—, doblega les potes del davant i em fa la reverència. Doni'm
res, i que juguéssim així... El primer dia que li vaig fer donar una	galeta	a l'elefant, perdoni, estava escagassada. Però quan va veure que el
estava escagassada. Però quan va veure que el ratolí li prenia la	galeta	com vostè veu que fa, amb aquesta tenalleta carnosa, amb aquesta

Pàgina 1 (d'11)

50 següents