×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb gallina |
Freqüència total: 2678 |
CTILC1 |
i ximple peroració, es va quedar de seguida tan assossegat i quiet com la | gallina | després de pondre l'ou. Uranos Gea, sola o en companyia, no parava | "sagrat". D'aquí que, per venial que en sigui la infracció —un furt de | gallines | , un altercat de taverna—, el fet inconvenient hagi de ser punit sense | se sent més segur en país de conreus, amb densa població de xais, porcs i | gallines | . Avui ha fet bon temps. Una mica de vent, però no pas fred. Al matí | amb la senyora Duran sota els bedolls tendres. Un gall de seda, una | gallina | de neu, picotegen entre l'herba assolellada. Diu que ahir, a les deu del | que dedico a repassar diaris, colrant-me al sol de març. Cloquejar de | gallines | , clarins de gall, melodia fluida, apagada, d'un merlot. El "Full | alterno la tasca amb el repòs al marge de can Balet, on veig pasturar les | gallines | i volar grives, ja aparellades, i sento el primer cant, tímid, emboirat, | gent fugitiva: carros amb matalassos i mobles, seguits de gent pobra, amb | gallines | i cabres, i també soldats que fugen del front. Un d'ells mostrava el | centenar. He tornat a mirar i he vist un soldat, armat, que portava una | gallina | . Després m'expliquen que han demanat per a instal·lar la comandància a | la bèstia. Els que eren vora l'estable, al voltant del foc, plomaven | gallines | (n'han requisades 9 a l'Anneta). He contemplat diverses vegades, | moltes càpsules. Als parapets hi ha també un gran escampall de plomes de | gallina | , pells de conill i llaunes buides. La guerra ha passat, realment, pel | Tanqueu la porta! —crida algú. Tots els braços s'ericen en pells de | gallina | i la gent, enfredorida, s'esbatussa per tal de recollir la roba | tot el dia se sentia el grunyir dels porcs famolencs, el cloquejar de les | gallines | , escarbotant pels fems, o el belar llastimós d'un corderet acabat | com es d' avui en dia. Jo a quatre anys feia feina, donava menjar a ses | gallines | , pastava segó, treia es ous des nierons, netejava galliners i gàbies... i | claus de ca nostra. Quin esglai! Només de pensar-hi se'm posa sa pell de | gallina | , me cregui! S'escolà m'entrà a la sagristia i em féu beure aigo del | i hi ha una generació considerable d'homes, dones, criatures, garrins i | gallines | ... El polinesi d'aquestes illes és molt més pur que el de Tahití, la sang | en les quals, fora de la fruita del país, dels garrins negres i de quatre | gallines | , es pot dir que manca tot. Havíem de sortir a les sis de la tarda, però a | entre ells unes cucaratxes plenes i torrades com una croqueta de | gallina | , d'aquelles croquetes de gallina d'absoluta confiança que abans es | plenes i torrades com una croqueta de gallina, d'aquelles croquetes de | gallina | d'absoluta confiança que abans es menjaven a les cases decents. La meva | ombra de parpelleig, sense un pensament d'inquietud, us posen la pell de | gallina | . I al costat de la vela blanca de la piragua, mig cargolada en el seu | de l'hinano i no sent res ni hi ha cap perill que es desperti, mentre les | gallines | li piquen la panxeta, tota bruta de miques de coco ratllat. Estrelles Fa | El que és un gall, per la cresta el descobreixes de seguida. El que és | gallina | , el veus venir d'una hora lluny: fa olor de palla i duu un lliri a la mà | /Andreu\ Covard! No t'espantis que no et mataré. No en mato, de | gallines | . /Clavell\ Tu sí que ets... [(Xela s'interposa entre | a una, no m'entendrien: estan fetes a viure de rosegons estovats com les | gallines | . Però tu, sí, Amèlia, tu m'entendràs. I ell també, perquè tampoc no és | sospirava i se n'anava a donar ordres a la cuina: —¿Com és que no teniu | gallina | ? Baldament ella no en mengi, ¿on s'ha vist mai, a ca un malalt, no | de color de fusta de rosa, una mica massa prim pel temps, i tenia pell de | gallina | tot esperant en Quimet en una cantonada. Des de darrera d'una persiana de | Amb aquella moto anàvem per les carreteres com un xiulet avalotant les | gallines | dels pobles i espantant les persones. —Agafa't fort que ara farem el | a dins dels abeuradors va dir que de sofre només se'n podia donar a les | gallines | , que, als coloms, els estarrufava el fetge. I mentre enraonava, els | tornar al covador. Un ou de colom és bonic, més bonic que no pas un ou de | gallina | , més petit, més a punt perquè càpiga a la mà. Agafava els ous del colom | i per instint de conservació, creia en aquell rústic aforisme que diu: " | gallina | vella fa bon caldo". El baccarà va seguir com si tal cosa amb les | Frederic era un pis del carrer de Bailèn. L'escala feia un tuf d'ala de | gallina | , de "caliquenyo" i de pot de les escombraries; aquest tuf especial | Antoni Mates era fill d'un drapaire i d'una dona que havia tallat | gallina | al Born. Com el drapaire va ésser un íntim del famós cacic Planas i | les deixava a elles; li agradava aquell món de picabaralla i de becs de | gallina | , i li agradava sobretot respirar la tebior supèrflua que va de la sang a | se li posà a riure a la cara com una beneita. —Ja m'ho pensava que eres un | gallina | . —Oh, bé, un gallina; què vols que faci jo? —Res home, res | com una beneita. —Ja m'ho pensava que eres un gallina. —Oh, bé, un | gallina | ; què vols que faci jo? —Res home, res, no vull que facis res. Precisament | contra aquell brogit intrús que ha despertat Tomàs i ha fet ennuegar una | gallina | que cloquejava al ponedor. —Aquest és el seu bon dia! —s'esgarrifa | gent empiocada. Cada dia et llevaràs d'hora i aniràs a dormir com les | gallines | ; vull que et toqui l'aire i que terregis força, en lloc d'estar-te tantes | i en la tercera l'equivalent en pessetes calculat a base del preu d'una | gallina | viva al mercat de 1968 i de 1425. Aquests comptes | negre (ossete, hidrofòbia); escarabat de cuina aixafat, fel de | gallina | (russos de Sourgout, abscessos i hèrnia); cucs vermells matxucats | , de l'anguila per a l'altra, i del gall dindi, de la grua, de la | gallina | , per a la tercera—, a l'esquema delaware, simplificat en extrem i que té | víctima sacrificable, un cogombre val un ou, un ou un poll, un poll una | gallina | , una gallina una cabra, una cabra un bou; d'altra banda, aquesta gradació | un cogombre val un ou, un ou un poll, un poll una gallina, una | gallina | una cabra, una cabra un bou; d'altra banda, aquesta gradació està | las duas criadas y ella, y per tot dimecres no s' en cantaría gall ni | gallina | . Be podía, donchs, avuy, diumenge, aprofitar la tarde, com á prólech de | no pas un home de tants. Ésser algú que no és com tothom, que no és un " | gallina | ". Renunciar a Déu i al cel, anar per pròpia voluntat a l'infern, no em | arran meu, a fregar roba. Jo havia acotat el cap fins a terra, com una | gallina | quan creu amagar-se. I alhora, ajagut com estava, dissimuladament m'havia | i d'animalons, on no manca el cavall d'ull humà, el porcell ben gras, i la | gallina | de cresta d'un vermelló de femella ponedora, i, més lluny, una ermita | de l'abeurall que havia en la bàssia dels bacons o en el bassiol de les | gallines | . Ningú no l'aüxava, ningú no l'escridassava, ningú no l'aventava. Entrava | d'aiguardent, uns cuirs de vi, uns corders per matar, un corral amb | gallines | , pollastres i conills, i, a més, una bossa de dobletes o bé un bon feix de | el vi, les xulles arrebossades d'ou, els plats amb mondonguilles, les | gallines | rostides, les nous, les ametles trencades, la mel, els pastissos de | acás lo trobo, l' hi feya fe' una muéca que ja no se 'n cantaría gall ni | gallina | . Pep. ¡Quin' eyna! Xich. Soch aixís; ab élls, ni al | dies. Les arengades omplirien la biosfera en 7 anys. La | gallina | ompliria la biosfera en 15 anys. La rata ompliria la biosfera en |
|