DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
ganàpia AI 16 oc.
ganàpia F 3 oc.
ganàpia M 106 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb ganàpia Freqüència total:  125 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

decideix-te, a la porra les balances! Estava dret, davant meu, l'ossut ganàpia, i em fatigava d'alçar el cap per parlar-li. Vaig tancar el Dant. —Seu
busca, trobo el peu de la Nusa, l'estiro, el separo de dos o tres grans ganàpies que la tenien aixafada, la desgraciada, i la desperto. ""Nusa, li dic,
en el seu gruixut bastó i escoltant amb un somriure condescendent un ganàpia cabellut que acabava de tornar de Candia i explicava les meravelles de la
i se l'emportà al mig de la plaça. El "Garrell" era el més jovenet dels ganàpies que intentaren espaordir el "Violí". Molt suggestionable, resultava un
enutgeu, home! —féu en Bau. —Qui et fa trucar a cops de roc, tan ganàpia com ets! —Foina! A cops de mà, com he començat a trucar, m'hauria quedat
la dida per fer-li compendre els seus actes— Ella continuà: —Però aquests ganàpies!... Joves i sans com són, és obra del dimoni de mantenir-los sense fer
impacient, —afegeixo amb igual gentilesa.— No us sembla que som massa ganàpies per fer els gegants? Si vós fóssiu tan home com jo, resultaria més propi
plom s'esclafaren en la porta com en una caixa buida. —¿Que no ho veieu, ganàpies, que la podeu fer malbé? Aquesta observació plena de seny del ferrer
finestres. —veu's aquí com sou, beneit! —digué a Joe.— Deixeu fer festa a ganàpies ganduls com és ara aquest! Per ma fe, com que sou tan ric, podeu
i bon xic grotesca, i motivava que la quitxalla, i àdhuc alguns ganapies, en fessin burla; els escarnien i fins sovint els engegaven tomàtecs,
de l'ajuntament i organitzar un servei de notícies a base d'aquells ganàpies. Hi havia dos agutzils: un es deia Pla i l'altre Soler... Se'ls ordenà
deia Galiassa i es tenia a ell mateix per un déu del Cel; el segon era el Ganàpia i la seva dèria era proclamar-se déu dels rius i dels llacs; el tercer
Sol, la Lluna i les estrelles i que era senyor i major de tot el Cel. El Ganàpia sempre anava afamat i resseguia sense parar els rius i els estanys perquè
dat mala fi al Galiassa, i us venim a demanar l'honor de combatre amb el Ganàpia, el qui s'anomena déu de les aigües. L'Espurneta els va respondre: —Oh
Joves, benvinguts sigueu! Acceptem l'aliança. Aneu i mateu el Ganàpia allà on el trobeu. Després torneu aquí a dar-nos compte del que hàgiu
ja tenim els Quatre-cents Joves amunt i avall de la Terra cercant el Ganàpia. Vet aquí que un dia, en arribar en un gran riu, el cap de colla va fer-
la pena. Allà tenien, davant dels seus ulls, el seu enemic mortal: el Ganàpia. S'estava d'esquena als Quatre-cents Joves enderiat a pescar crancs.
que és una feina superior a les nostres forces. —Bah!... —féu el Ganàpia sense amagar el menyspreu que sentia per la poca força d'aquells
on em digueu, per lluny que sigui, agafat només amb dos dits. —Vols dir, Ganàpia, que tens tanta i tanta força? —Jutgeu per vosaltres mateixos —els va
—Cap a on hem d'anar? —Per aquest camí. Van començar a caminar, i el Ganàpia anava rodejat de tot aquell jovent que es feia creus de la força que
tu, que ets un gegant tan i tan forçut, ni tan sols t'escoltaríem. El Ganàpia no es va dignar ni a respondre'ls i començà a cavar un gran forat. A cada
Quatre-cents Joves. —Quan us sembli que ja us està bé, aviseu —cridà el Ganàpia des del fons del pou que s'anava cavant. —Sí, ja t'avisarem: fes, fes
: fes, fes... I el pou cada vegada era més i més pregon. Ja la veu del Ganàpia només els arribava com un tornaveu feble i apagat, i això que el gegant
Aleshores els Quatre-cents Joves van enraonar-se baixet, de por que el Ganàpia no els sentís. —Ara el matarem allí dins: no es podrà pas escapar. —I,
fermentades. Volien beure força, alegrar-se el cor i celebrar la fi del Ganàpia. Allí mateix, a la boca del pou, van començar a ballar i a traguejar de
I amb crits i beguda, amb cançons i balls, s'alegraven de la mort del Ganàpia. Al cap de poca estona ni un sol dels Quatre-cents Joves no era capaç de
de poca estona, va mostrar-se a plena llum una cara espantable: era el Ganàpia. —Ha! Ha! —començà a riure—; ja em crèieu mort, oi? Ja
carona més innocent, quan dormen! Ells, pobrets, només volien matar el Ganàpia... Ai, els meus pobres fillets, si és pecat fer-los mal... Volíeu que em
que us crèieu tan i tan eixerits, els Quatre-cents Joves; com si jo, el Ganàpia, em mamés el dit. I ara, mireu-me'ls com ronquen, quins ronxets que fan
amb les meves ungles i cabells. Bons senyals de mort, a fe! Jo, el Ganàpia mateix, me'ls he tallats i els he donats a les formigues... Ha! Ha!... I
, me'ls he tallats i els he donats a les formigues... Ha! Ha!... I el Ganàpia, mentre anava rient, escapçava, d'un a un, els Quatre-cents Joves. Tots
d'un a un, els Quatre-cents Joves. Tots van morir a les mans del Ganàpia. No se'n salvà ni un: aquesta va ser la famosa mort dels Quatre-cents
la; i, tot seguit, van posar-se en camí. Calia trobar de totes passades el Ganàpia i venjar els Quatre-cents Joves. El Bruixet va explicar al seu germà:
què? —preguntà l'Espurneta. —Després tot serà fàcil; després pescarem el Ganàpia amb un ham de mitja mosca... Però hem d'enllestir ben aviat una bona
les basses i els rius. Busca que buscaràs, a la fi van descobrir el Ganàpia a la vora d'un llac. Els dos germanets van acostar-s'hi amb precaució i,
que els gegants sempre teniu el budell buit... Però la veuassa del Ganàpia el va interrompre de seguida: —Un budell buit! Dos dies dins un pou sense
Aleshores es van posar a caminar. Aquella caminada no s'acabava mai. El Ganàpia, defallit de fam i de fatiga, ja no podia més. —Encara és més lluny? —
—i li assenyalaven l'entrada de la balma, com qui no gosa ni mirar. El Ganàpia es va acostar a poc a poc a la boca de la cova. Així que el gegant va
la gruta. —Gairebé ja era teu, gegant! —va animar-lo l'Espurneta. El Ganàpia va ficar el cap dins la cova. Aleshores els vailets van estirar una mica
es van asseure tranquil·lament per escoltar què passaria allí dins. I el Ganàpia, en veure's engarjolat, foll de desesper dins aquella foscor, va buscar
fins que jo et digui prou! Aquesta va ser la fi del gran gegant anomenat Ganàpia. VIII La Muntanya de l'Orient —Ara que ja hi som posats, acabem
entre les herbetes i els animalics de Déu; o, millor encara, el d'un ganàpia esprimatxat amb aquella llei de bri de geni que tant es pot acabar a
la seva fi, i ja sortien pels carrers les colles de xicots i d'altres més ganàpies, a "serrar la vella". La "vella", en aquest cas, era la Quaresma
que han estat perpetuats als parcs d'atraccions. La mainada i també molts ganàpies, podien esplaiar-se amb els cavallets, els trapezis i els gronxadors,
si fa no fa com en el segle disset i només hi trobàrem a faltar els tres ganàpies amb els bigotis i el trabuc, que s'enduien la noia de la casa a
amb les nobles coses de què parlem. Acostumat a discutir amb els quatre ganàpies que el segueixen, creu que totes les matèries poden ésser tractades
un braser colossal de part á part tot total. Ganapia * * * [12] Aixó es un tancat; la lletra E
coneixerías. —Pero aixó es... fer porquerías. —No, qu'es fer de regidor. Ganapia * * *
[4, 5, 6] Pàgines Festives L'extraordinària expedició d'en Jep Ganàpia Cara a cara amb un tigre La primera cosa que se'ls va ocórrer fer, en
bramular vora teu una bèstia fera que ni et coneix ni sap qui ets. En Jep Ganàpia, com a capità, era el qui havia de demostrar més valor i serenitat, i

  Pàgina 1 (de 3) 50 següents »