DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
gana F 10961 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb gana Freqüència total:  10961 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

Clotho. "Estisores. És també acceptat. I, sobretot, a mi em dóna la gana de plaure'm més." Themis Encara que als seus orígens era un tità
amb profit per al singular rebost sense fons, proveïdor de la nostra gana. Escollim i l'emplenem fins on ens convé i amb calma ens disposem,
cap al real sopar d'avui, saborosament amanit amb la nostra ben guanyada gana." Maira Ajagut en la fina sorra de la platja, a frec del rompent, miro
feina, aquesta tarda hem berenat cargols i conquilles, fins a acabar les ganes d'arreplegar-ne més. Serà savi d'ajeure'ns de seguida al fons de la
steu meggio? Astu magnà gnente?" Dànae va dir que no, que no tenia gana. "Mo cossa gh'astu?" "Non lo so." "Cossa te sentistu, vita mia
a esmorzar molt fort, com d'habitud, perquè res no li alterava la gana de gos. Andròmeda La magnífica noia, que havia fullejat una pila de
aclaria Pulcre Trompel·li. "I fugi! No m'esgarrifi, que no en tinc ganes", va renyar la senyora Magdalena Blasi. "Distingides i estimades
avisava, mel·liflu, Pulcre Trompel·li. Però era evident que es moria de ganes d'exhibir la seva erudició. "Doncs deixi-ho córrer", intentava
feinejo per la casa, em banyo, m'endreço, passejo una mica, dino sense gana, fullejo una novel·la qualsevol de crims que no aconsegueix ni per
cervells vans." Mila del Santo pensava en els seus somnis, i li venien ganes de plorar. Davant aquestes amonestacions la vida se li apareixia monòtona
—Escolta, Mila: jo m'he barallat amb Candaina perquè no em dóna la gana que un brètol com ell malparli de tu en presència meva: ni ell ni ningú.
La taula era ja parada, i el sopar, preparat. Ell li digué que no tenia gana, i ella el mirà amb un començ d'esglai. El veié entrar a la seva
del que succeïa, junt amb "aquella bruixa de la Càndia, a la que tinc ganes de trobar." El padrí, en veure'l en aquell estat, es retirà prudentment.
un dia... Un dia se li plantà al davant: —Per què no menges? —No tinc gana, pare. Dolça, tranquil·la, amb aquesta naturalitat que li crispa els
digué: —Tiago, no m'has de dir res. Ho comprenc tot, i també jo tenia ganes de parlar-te. —Gràcies, Quim. Tot oblidat? —Tot oblidat. Quim veié que
seva, no obstant, va dominar-se els desigs, digué a sa mare que no tenia gana, i deixà que sopessin soles. Acabat el sopar, les sentí ocupades en els
Epitafi Per exemple: ací jau j f va morir com va viure sense ganes Escepticisme M'agradaria d'escriure una apologia de l'escepticisme. Heus
estil Rimbaud, ni els infinits suïcides, ni tan sols els qui es moren de gana, no hi tenen res a veure, amb l'heroisme: amb l'heroisme de què ara parlo.
Orquídies d'un morat esvaït entre l'herba. Fa un sol molt càlid i vénen ganes de banyar-se en aquella aigua transparent, vorejada de molsa, de
alegria, si fos cert que la pau és tan pròxima! Fins hem sopat amb més gana, tot i que sabem fins on arriben aquestes hipòtesis personals.
1 octubre. També he dormit a Barcelona. Dino amb bona gana, però sense gens de pa (la primera vegada a la vida). Després prenc els
bons, quan de fet són els més complicats. Quan en surten, ja només tenen ganes d'anar-se'n. Aquest, com que és tan fosc, gairebé no el remarca ningú.
parella de mendicants. Entre vuit i nou podeu tornar, si encara en teniu ganes. —Gràcies —fa ell, irònic—. Observeu l'hora pel sol, pel rellotge o bé
somriu, satisfet; precisa: —Aquests parlaments els encenen. Ja tinc ganes d'haver acabat el meu curset. —El següent —crida el caporal a la porta,
—corrobora el caporal inesperadament. —Bé... Això us salva. Em venien ganes de clavar-vos dues setmanes d'imaginària per la vostra impertinència. Ull
lleugerament—. Em coneix, no us preocupeu. —Bé... —cedeix la dona de mala gana. El deixa penetrar en un vestíbul que il·lumina una finestra interior i
branda el cap amb un gest perplex. —Ahir us mostràveu molt sever. Teníeu ganes de condemnar-me... —No —diu l'home—. Per què no seieu una estona?
rectifica—. Dos entrepans i, l'ampolla, de les grosses. També deus tenir gana, oi? —li pregunta. —Ja saps que no disposo de diners —li recorda ell.
robusta, però aleshores les retira de nou i, indignat, pregunta: —Tantes ganes en tens? —Sí. Em fa molta il·lusió! Vénen uns senyors tan agradables!...
que vós demanàveu que us llegissin un llibre eròtic fins i tot em venien ganes d'entrar, és un tema que m'agrada molt, però per ara he de llegir
No se us ha acudit? —No hi tinc res a veure —replica l'al·ludida, de mala gana. —El propòsit es pot impacientar, ja sabeu que no acaben d'aclarir mai
pensat... Inesperadament, la dona diu: —Jo no he fet res. —Però en teniu ganes —replica la noia—. Oi que ho voldreu? Us ho he contat tot —afegeix,
era molt ràpida. La noia el toca, fa: —Ara a mi. En torno a tenir ganes. Va per enllaçar-lo, però aleshores les cames de la dona es tornen a
un impossible diàleg amb una criatura tossuda, estúpida que no té cap ganes de dialogar amb nosaltres. Una criatura era, abans que Rousseau no hagués
se. —Per què no véns amb mi? —li digué sentint-se generosa, i amb ganes també d'exhibir la seva obra—. Estarien contents de veure't. Però ell no
tornar-se'n, reblat allà mateix per una immensa curiositat. —Em moro de ganes —va dir— per saber com t'ho vas fer per treure-te-la del davant,
obedient, a la mercè de les mans de la vella, mastega i engoleix sense gana. Campdepadrós ha anat a viure també a la Portaferrissa, i la casa ha anat
dirigida a Carolina, escrita al mateix temps: La veritat és que no tinc ganes de tornar, que m'avorreixo a casa i que tant se me'n dóna la meva casa i
per l'Adela que ni conec, per consideració al meu pare que puc creure amb ganes de cedir-me les regnes de la casa; però no vull tornar. Aquesta ciutat em
auguris per l'empresa redemptora d'Erasme. No crec que fossin simples ganes d'afalagar el seu amic, ell creia que les lleis humanes, i en
Era destra, silenciosa, i posseïa uns grans ulls agraïts, molt poca gana i molt poca son. Com a criada, doncs, no tenia preu. Cinta l'elogiava
el darrer que es lliurava, el que estava "en porta". Este tampoc tenia ganes d'anar-hi. Li passava com a mi. Jo no hi havia pensat, en això.
sense comptar que el mateix Boni se n'hauria sentit també apesarat, sense ganes de broma. Un dia el Boni va arribar amb un aire preocupat; s'assegué en
hi ha, dona? —Sempre fas igual; sempre arribes a tal i quina hora. Tens ganes de fer-me patir. Ell s'excusava, mentre desenganxava l'animal. Havia
amb Borra pel camí, se sentia abrandat per un impuls de còlera, amb ganes cada volta d'escometre'l. Borra passava sense mirar i fins li cedia el
sense objecte. Pensà, encara una vegada, en Marina i el fill; tenia ganes de plorar i encara es volgué dominar, pensar que les coses es podien
de la sang. Llavors sentí un principi de desesperació i tingué ganes de cridar, de rebel·lar-se contra aquell enemic que se li havia aferrat
aquell enemic que se li havia aferrat al coll i l'abaltia a poc a poc, i ganes de plorar, de seguida, com quan era infant, i se sentia feble i indefens,
l'ampolla de l'esperit. Se sentí impotent, perdut en la nit, i tingué ganes de plorar. Les cames no el volien sostenir; no gosava fer un pas, segur
. Una veïna s'acostà a la Pigada. —Has fet tard, avui. —No tinc ni ganes de fer el sopar. Estic rebentada. —I els nois? —Ja vindran, si volen.

  Pàgina 1 (de 220) 50 següents »