×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb gana |
Freqüència total: 10961 |
CTILC1 |
Clotho. "Estisores. És també acceptat. I, sobretot, a mi em dóna la | gana | de plaure'm més." Themis Encara que als seus orígens era un tità | amb profit per al singular rebost sense fons, proveïdor de la nostra | gana | . Escollim i l'emplenem fins on ens convé i amb calma ens disposem, | cap al real sopar d'avui, saborosament amanit amb la nostra ben guanyada | gana | ." Maira Ajagut en la fina sorra de la platja, a frec del rompent, miro | feina, aquesta tarda hem berenat cargols i conquilles, fins a acabar les | ganes | d'arreplegar-ne més. Serà savi d'ajeure'ns de seguida al fons de la | steu meggio? Astu magnà gnente?" Dànae va dir que no, que no tenia | gana | . "Mo cossa gh'astu?" "Non lo so." "Cossa te sentistu, vita mia | a esmorzar molt fort, com d'habitud, perquè res no li alterava la | gana | de gos. Andròmeda La magnífica noia, que havia fullejat una pila de | aclaria Pulcre Trompel·li. "I fugi! No m'esgarrifi, que no en tinc | ganes | ", va renyar la senyora Magdalena Blasi. "Distingides i estimades | avisava, mel·liflu, Pulcre Trompel·li. Però era evident que es moria de | ganes | d'exhibir la seva erudició. "Doncs deixi-ho córrer", intentava | feinejo per la casa, em banyo, m'endreço, passejo una mica, dino sense | gana | , fullejo una novel·la qualsevol de crims que no aconsegueix ni per | cervells vans." Mila del Santo pensava en els seus somnis, i li venien | ganes | de plorar. Davant aquestes amonestacions la vida se li apareixia monòtona | —Escolta, Mila: jo m'he barallat amb Candaina perquè no em dóna la | gana | que un brètol com ell malparli de tu en presència meva: ni ell ni ningú. | La taula era ja parada, i el sopar, preparat. Ell li digué que no tenia | gana | , i ella el mirà amb un començ d'esglai. El veié entrar a la seva | del que succeïa, junt amb "aquella bruixa de la Càndia, a la que tinc | ganes | de trobar." El padrí, en veure'l en aquell estat, es retirà prudentment. | un dia... Un dia se li plantà al davant: —Per què no menges? —No tinc | gana | , pare. Dolça, tranquil·la, amb aquesta naturalitat que li crispa els | digué: —Tiago, no m'has de dir res. Ho comprenc tot, i també jo tenia | ganes | de parlar-te. —Gràcies, Quim. Tot oblidat? —Tot oblidat. Quim veié que | seva, no obstant, va dominar-se els desigs, digué a sa mare que no tenia | gana | , i deixà que sopessin soles. Acabat el sopar, les sentí ocupades en els | Epitafi Per exemple: ací jau j f va morir com va viure sense | ganes | Escepticisme M'agradaria d'escriure una apologia de l'escepticisme. Heus | estil Rimbaud, ni els infinits suïcides, ni tan sols els qui es moren de | gana | , no hi tenen res a veure, amb l'heroisme: amb l'heroisme de què ara parlo. | Orquídies d'un morat esvaït entre l'herba. Fa un sol molt càlid i vénen | ganes | de banyar-se en aquella aigua transparent, vorejada de molsa, de | alegria, si fos cert que la pau és tan pròxima! Fins hem sopat amb més | gana | , tot i que sabem fins on arriben aquestes hipòtesis personals. | 1 octubre. També he dormit a Barcelona. Dino amb bona | gana | , però sense gens de pa (la primera vegada a la vida). Després prenc els | bons, quan de fet són els més complicats. Quan en surten, ja només tenen | ganes | d'anar-se'n. Aquest, com que és tan fosc, gairebé no el remarca ningú. | parella de mendicants. Entre vuit i nou podeu tornar, si encara en teniu | ganes | . —Gràcies —fa ell, irònic—. Observeu l'hora pel sol, pel rellotge o bé | somriu, satisfet; precisa: —Aquests parlaments els encenen. Ja tinc | ganes | d'haver acabat el meu curset. —El següent —crida el caporal a la porta, | —corrobora el caporal inesperadament. —Bé... Això us salva. Em venien | ganes | de clavar-vos dues setmanes d'imaginària per la vostra impertinència. Ull | lleugerament—. Em coneix, no us preocupeu. —Bé... —cedeix la dona de mala | gana | . El deixa penetrar en un vestíbul que il·lumina una finestra interior i | branda el cap amb un gest perplex. —Ahir us mostràveu molt sever. Teníeu | ganes | de condemnar-me... —No —diu l'home—. Per què no seieu una estona? | rectifica—. Dos entrepans i, l'ampolla, de les grosses. També deus tenir | gana | , oi? —li pregunta. —Ja saps que no disposo de diners —li recorda ell. | robusta, però aleshores les retira de nou i, indignat, pregunta: —Tantes | ganes | en tens? —Sí. Em fa molta il·lusió! Vénen uns senyors tan agradables!... | que vós demanàveu que us llegissin un llibre eròtic fins i tot em venien | ganes | d'entrar, és un tema que m'agrada molt, però per ara he de llegir | No se us ha acudit? —No hi tinc res a veure —replica l'al·ludida, de mala | gana | . —El propòsit es pot impacientar, ja sabeu que no acaben d'aclarir mai | pensat... Inesperadament, la dona diu: —Jo no he fet res. —Però en teniu | ganes | —replica la noia—. Oi que ho voldreu? Us ho he contat tot —afegeix, | era molt ràpida. La noia el toca, fa: —Ara a mi. En torno a tenir | ganes | . Va per enllaçar-lo, però aleshores les cames de la dona es tornen a | un impossible diàleg amb una criatura tossuda, estúpida que no té cap | ganes | de dialogar amb nosaltres. Una criatura era, abans que Rousseau no hagués | se. —Per què no véns amb mi? —li digué sentint-se generosa, i amb | ganes | també d'exhibir la seva obra—. Estarien contents de veure't. Però ell no | tornar-se'n, reblat allà mateix per una immensa curiositat. —Em moro de | ganes | —va dir— per saber com t'ho vas fer per treure-te-la del davant, | obedient, a la mercè de les mans de la vella, mastega i engoleix sense | gana | . Campdepadrós ha anat a viure també a la Portaferrissa, i la casa ha anat | dirigida a Carolina, escrita al mateix temps: La veritat és que no tinc | ganes | de tornar, que m'avorreixo a casa i que tant se me'n dóna la meva casa i | per l'Adela que ni conec, per consideració al meu pare que puc creure amb | ganes | de cedir-me les regnes de la casa; però no vull tornar. Aquesta ciutat em | auguris per l'empresa redemptora d'Erasme. No crec que fossin simples | ganes | d'afalagar el seu amic, ell creia que les lleis humanes, i en | Era destra, silenciosa, i posseïa uns grans ulls agraïts, molt poca | gana | i molt poca son. Com a criada, doncs, no tenia preu. Cinta l'elogiava | el darrer que es lliurava, el que estava "en porta". Este tampoc tenia | ganes | d'anar-hi. Li passava com a mi. Jo no hi havia pensat, en això. | sense comptar que el mateix Boni se n'hauria sentit també apesarat, sense | ganes | de broma. Un dia el Boni va arribar amb un aire preocupat; s'assegué en | hi ha, dona? —Sempre fas igual; sempre arribes a tal i quina hora. Tens | ganes | de fer-me patir. Ell s'excusava, mentre desenganxava l'animal. Havia | amb Borra pel camí, se sentia abrandat per un impuls de còlera, amb | ganes | cada volta d'escometre'l. Borra passava sense mirar i fins li cedia el | sense objecte. Pensà, encara una vegada, en Marina i el fill; tenia | ganes | de plorar i encara es volgué dominar, pensar que les coses es podien | de la sang. Llavors sentí un principi de desesperació i tingué | ganes | de cridar, de rebel·lar-se contra aquell enemic que se li havia aferrat | aquell enemic que se li havia aferrat al coll i l'abaltia a poc a poc, i | ganes | de plorar, de seguida, com quan era infant, i se sentia feble i indefens, | l'ampolla de l'esperit. Se sentí impotent, perdut en la nit, i tingué | ganes | de plorar. Les cames no el volien sostenir; no gosava fer un pas, segur | . Una veïna s'acostà a la Pigada. —Has fet tard, avui. —No tinc ni | ganes | de fer el sopar. Estic rebentada. —I els nois? —Ja vindran, si volen. |
|