×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb gandul |
Freqüència total: 452 |
CTILC1 |
Ella comença al seu torn a maltractar-lo de borratxo, de malvat, de | gandul | , a contestar els insults d'ell amb expressions no menys grolleres. Tot | seva manera, la història del Valent. El Valent, en efecte, havia estat un | gandul | , un fanfarró; de jove, el seu ofici havia estat, sobretot, anar a les | portat diners. Llavors, a més d'aventurer, cobrà fama de perdulari i de | gandul | , i la gent començaren a fer-li el buit. Essent ja un home fet, tornà a | i desvergonyida contra les velles, que la feia prorrompre en insults: — | Gandul | ! Poca-vergonya!... De les criatures t'hauries d'ocupar, en lloc de no | ofert l'espectacle d'aquest treball executat pels àrabs més pobres i més | ganduls | . Abans s'haurien deixat matar que desprendre's de llur fes i de llur | en viu. Ha dit tothom, i es veu que és una cosa certa, que el polinesi és | gandul | , viu sobre el país sense necessitat de treballar o treballant molt poc. | seu vici no rau ni en les drogues, ni a jugar a la rifa, ni a mantenir un | gandul | de mirada tèrbola, sinó que consisteix en una passió malsana a | a l'esquena de Madame Tu hi ha el seu germà Tioti, que és com un príncep | gandul | , silenciós i malhumorat. Tioti té vint-i-un anys, però sembla que en | de la seva germana. Tetua és una bestiola de dinou anys i encara és més | gandula | que Tioti. Té uns ulls de vedella ressentida, un nas esclafat i uns | el posar seny, senyora Rosa? Rosa. Què vols dir? Que som unes | gandules | ? Que vivim a les teves costelles? Víctor. No dic tant! | que protegia i un altre nebot que no volia protegir perquè era un nebot | gandul | i aquest nebot es veu que l'havia fet matar com si fos una mala persona i | dona, podríeu viure com uns prínceps. Cinquanta mil pessetes! Inútils, | ganduls | ! Que et penses que jo no ho sé que et passes els dies i les nits jugant a | que el vell Pujol va dur a coll i be. Conxa tenia un no sé què de perla | gandula | , però amb les seves estones de desfici. A Sant Pol de Mar, on el seu pare | nas. No té cap mèrit embrutir amb l'escàndol un miserable com ara jo, un | gandul | i un inútil que no serveix de res; el mèrit està a destruir les mentides | i de lirisme. En canvi aquella persona, que si som de mena | ganduls | ens aguanta totes les caneries de la nostra manera d'ésser peculiar, que | una santa, no m'he atrevit mai a judicar-la. —Tu el que ets és un | gandul | carregat de manies; ja està bé per una estona fer el bohemi i | i damunt d'uns llits de reconeixement mèdic, tota la colla de poetes i | ganduls | amb Conxita, Adela i dues casades, es dedicaven a reproduir les danses de | á la consulta y privar al estudiant de ferne alguna de las sevas. —Es un | gandul | ; —digué mitj rihent. —Ara li estava respallant la roba, perque si jo no | havia un fill gran, robust, forçut, esportman, pescador, mariner, | gandul | , sense ofici ni carrera, que era l'únic que plantava cara al regent. De | la feina, i si ell havia de venir a ajudar-me em renyava per tocatardà i | gandul | . Després de sopar fugia escapat a veure l'amant. Jo tenia ordre de no | la meva ignorància. Era un incurós, un home sense amor propi, era... un | gandul | ! Aquesta era la paraula vergonyosa, però exacta. Ganduleria alimentada | escriptor era un ésser quimèric, poc menys que un foll i, si més no, un | gandul | , votat per sempre a la misèria. En el seu interior considerava una | efecte li faríem quan ens veuria al seu davant? ¿No ens prendria per uns | ganduls | que van a demanar-li diners? "Li hauries de parlar tot seguit —precisà | Evidentment, a pesar de les meves explicacions, ens ha pres per uns | ganduls | que li anàvem a pidolar uns quants diners. I el bon home s'ha deixat | sempre he sentit parlar de crisi de treball. Jo abans creia que només els | ganduls | es queixaven de no trobar feina. Aleshores vaig veure que no era així. En | Potser m'exagero la importància d'aquest home, potser no és sinó un | gandul | i un barrut. Però no sé, de vegades em sembla un llibre nou que m'ha | els diners de les veremes. Perquè hi havia dies que Josep es llevava tan | gandul | que ni volia acostar-se a una porta a demanar. Jo no m'hi havia | el que ell feia era deixar-se viure sense pensar en més enllà. Era un | gandul | , naturalment, que tenia plena consciència de la seva ganduleria i que en | i s'emporten tot el que poden. Mai no havíem vist per aquí tants de | ganduls | ni mendicants. —Hem caigut en un mal lloc, va dir-me Josep en català. — | qu' acabo de despatxar á n' aquesta bandarra... ¡Ja tinch dit que no vull | ganduls | á casa! Me vaig donar vergonya de desmentir á n' aquell infame, y en | L' Esparver ha dit al manco que 'm treya per bandarra y per | gandula | ... —¡Maria Santíssima! —replicá l' amiga,— ¡aquesta pobre criatura | no t'ho deya per tractarte d' ignorant, sinó volguente fer véurer que tan | gandúl | com te tornas, no convé de cap manera. Xich. ¿Y per aixó vos me | Vinga aquesta pala. [(agafantla)] Xich. Quin dia de fe 'l | gandul | . Pep. Perque ho dius? Xich. Home, fins ara no habéu | Pep. Qué. Xich. Tinch una mándra! Pep. Ah, | gandul | . Xich. Talós. Pep. Qué dius? Xich. Y vos qué? | Mont Athos amb els seus vint-i-un monestirs, els seus arsenals i els seus | ganduls | culgrossos. Zorbàs sacseja el coll quan acaba les seves històries de | també planto cotó. Tinc molts obrers, negres i rossos, i negre-rossos. | Ganduls | . Fatalistes. Bruts, mentiders, depravats. Ahir al vespre, entre els meus | pobres orèndols, esperant l'hora que ens vinguin a obrir. El diaca és un | gandulàs | que no té pressa, i al senyor rector, com és tan vell, li costa de deixar | de no /seas bruto\... No siguis mussol, /Esaborío\, | Gandul | , /Ejarle solo\, No t'arronsis; que no hi havia qui el resistís. | industriosos, en els quals són molt destres; que no hi ha ociosos ni | ganduls | sense feina, ni pobres, ni homes de mala vida; que cadascú té el seu | per al treball; aquesta unitat és també geogràfica. Hi ha certament | ganduls | , en mig dels treballadors catalans; el que no hi ha és grups de catalans | de Rupert, sí que posa alt! Aquests del art de la ploma, com a bons | ganduls | que son, sempre han d'anar axins, pels núvols! Es clar: buydets de | vi. Quelot ja no se'n movia... El Sacerdot el tocà per l'espatlla: —Au, | gandul | ! Desperta't, que ja és hora! Tots anaven sortint, i l'últim en Quelot. | dents. La trompeta del nunci crida el preu de sardines i vi. El ferrer | gandulot | l'atura, li agafa el porró i s'hi adorm. Conta: —No ho saps? Aquesta | El treballador, de treballar menys, en diu reivindicar-se, i el | gandul | , de treballar més, també reivindicar-se. Reivindicar-se, doncs, vol | més ben dit: no sabíem pas exactament el què érem. Jo, pujava burro, | gandul | i poca-solta que enamorava. No sabia res de res i el pitjor és que no | ja es pot dir: el senyor Manolo era burro, burro, burro, i dropo, i | gandul | , fins on voleu que us digui? Fins al firmament... Però, de vegades, penso | per aragonesos que encara portaven el cap lligat, per estudiants | ganduls | , trinxes de pianos de maneta amb les samarretes amb ratlles blanques i | paper, però que morta ella havia convertit l'hostal en aixopluc de quatre | ganduls | sense un clau ni una malla, els quals es passaven el dia esguardant les | de cadascú i el dels gossos respectius, i n'eixien atracallats els | ganduls | i poc destres. De tornada, si els venia de pas i com fi de festa, se n' | anar-se'n amb en Boi Delit, l'avar respongué: —Bon vent se t'emporti. Un | gandul | de menys a menjar pa. —És el mateix que jo he pensat —va dir en Bau. |
|