Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

aquell infern de flames que olia intensament als matins del	Garbí	, pujar a l'alcavor, aquell calor humit. I deixar
atziagues de la nostra història. Mentre la tramuntana asseca i trempa, el	garbí	humiteja i desferma els nervis, predisposant-los a tota acció delirant.
mai; potser només una mica apagat per la tremenda lluentor del mar, cap a	garbí	. A la tarda, quan marxo cap a ciutat, el vent es calma una mica. Però la
Fa un temps desastrós: boira, pluja, humitat, bastant de fresca, vent de	garbí	... No hi ha manera de sortir. Sóc a l'hotelet de Sant Sebastià, l'únic
i les mullers; i Déu tancà la porta. S'alçà el	garbí	entretant, i, amb negres ales i un ample vol, unia tots els
portaven amagades en el fustam la llavor de les plantes d'Orient, i el	garbí	les escampava. També és prodigiosa la varietat d'ocells que hi sol
. Entre el cap Cartago, que el tanca a gregal i el cap Bon, que el tanca a	garbí	, es desplega, ample, el golf de Tunis, i clouen l'horitzó a mà dreta les
divideixen en quatre cales el port de gregal, Marsamuscetto. El de	garbí	, anomenat Gran Port, conté sis desiguals penínsules i altres tantes
de la vela, si no se sab manejar bé, hi ha naufragat tanta gent, per si fa	garbí	o fa lleveig, si ara arriba de ponent o si sen entorna cap a llevant,
ben bé, arribava a percebre varar els llaguts, i m'acaronava el mateix	garbí	que els inflava les veles. Anaven de prima: si a la matinada el garbí
garbí que els inflava les veles. Anaven de prima: si a la matinada el	garbí	esdevenia una tramuntaneta, encara les ajudaria a tornar a casa. De
Davallant per l'alta aresta que separa les valls, una que es bada a	garbí	com una ampla falda fins a les hortes de la riera, plantada amunt de
en aquesta platja de Sant Pol que segons si el vent ve de Llevant o de	Garbí	, canvia materialment de situació, com les dunes de Sant Martí d'Empóries
cert on és. Quan un puja per la carretera reial la primera costa cap a	garbí	diuen que va al Farell. I és evident que si un hom va fent camí i
s'estendrà més lluny. La tossa del Muntnegre s'ajeu de tramuntana a	garbí	de llarg a llarg de l'horitzó. I asseguts de cara a Sant Pol que
tant si havia d'ésser lleveig, que porta calma i serenor en la mar, com	garbí	, com terral, com xaloc, aquest maleït a qui segueixen temporals i
allí. Oh! quin espectacle, que li robava el cor! Havia entrat un eixerit	garbí	. Molts de llaguts eren estats varats per aprofitar-lo. Blanquejava dins
impressions, noves sorpreses, nous encisos. Una vela blanca, inflada de	garbí	, la silueta d'un gran vapor esborrat per la distància, el vol d'un gavià
de més tard, la qual, a voltes, és temperada per alguna ratxa de	garbí	que fa delitoses les ombres. Innocenci partia a nou hores, una mica abans
en tant que feia més dificultosa la marxa a la barqueta, car el vent de	garbí	encrestava les ones. Per bé que en Boi i en Bau remaven amb una força i
colors rojos i calents, de granit d'ull de serp agrosellat. La costa de	garbí	és molt alta. A dalt hi ha pins. A mitjan lloc, garrofers de fulla
ésser perfectament falsa. Tossa de Mar De jovenets, coneixíem la costa de	garbí	pam a pam. De Calella a Tossa hi anàvem de qualsevol manera, amb un bot
èpoques. Blanes comença realment la Costa Brava. A les cases del recó de	garbí	mor el platjar tèrbol i baix de Barcelona. A les cases del recó de
fou només, protegir la seva finca dels furiosos embats del llevant o del	garbí	, per mitjà d'una plantada de xiprers, tal com s'estila a l'Empordà, a la
peus de la qual s'esbadia el paisatge obac i somogut sota la fúria del	garbí	. Les úniques coses que tenen aguant i gravidesa dins el trontoll de carro
talment, avalotada, alegre, lliure... Qui l'atura, ja? A l'embat del	garbí	es redreça apitrada, amb la proa alta, esvelta i recta com una llança,
terra de l'Urgell va sortint de mica en mica del fogueral en desvari i el	garbí	encalça de pressa les flames cap a serè, i es va aclarint i dibuixant, i
Els llaguts eixiren... s'allunyaren, enfonsant-se en les foscors de	Garbí	o en les rojors i els nacres de Llevant. Mentre el dia creixia i
fa tramuntana; si és opac, esquerdat, esfilagarsat, el vent és de	garbí	. Davant d'aquest vent huracanat i irruent (que odio) se'm revolten les
i la pell. Per aquestes sensacions, el dia ha estat típic. Fa un vent de	garbí	impetuós, fresc, humit. Les onades fan un soroll sord a la platja. La
de les casetes del Canadell uns becs de gas acetilè que la mica de	garbí	moribund de vegades sembla apagar i altres revifa prodigiosament, fent a
D'agost. Fa el temps d'estiu: gregalet al matí; xaloquet al migdia;	garbí	fluix a la tarda; terralet a la nit. De dies, canten les cigales; al
agradable. L'olor de marisc és més intensa que sòlida. L'olor de vent de	garbí	, tan salada, passa. Hi falta, tocat per tot això, la puixant, sòlida,
sensual. Després d'una tarda passada en mar, voltejant amb el vent de	garbí	fresc, arribo a terra amb una sensació de fatiga a l'estómac —amb
de vegades, sembla una terra vaga —un miratge imprecís, incert. Vent de	garbí	petit. Humitat. Encara sembla durar l'enterbolinament de Santa Maria. A
calma blanca, i com que a la tarda, en aquest temps, sol bufar el vent de	garbí	, les sortides són rares. A més, aquestes senyoretes tan pàl·lides, tan
El mar feia una bravada intensa de mar. El bot era fondejat al racó de	garbí	. S'hi embarcaren. Deixaren en banda les cordes del fondeig. Concepció
—digué Martí, encuriosit. Concepció no contestà. Arribats al racó de	garbí	, fondejaren el bot com pogueren i desembarcaren amb una certa dificultat.
del Carmen", hissem el tros de vela de martell que porta i amb el	garbí	petit emprenem el viatge a Aiguablava. Fora de la badia de Tamariu,
bé. Berenem a la terrassa. Aiguablava és una cala resguardada del vent de	garbí	. La mar hi és calma. Això sembla augmentar la solitud, la llunyania del
Fonda és d'arena blava fosca, d'una blavor apagada. A rama de sol, el	garbí	requinta. El viatge de retorn es presenta, amb el vent de proa, una mica
els animals i a sopar a la fresca. Sota el sol rutilant i el vent de	garbí	, que fa voleiar les coses, l'espectacle és superb. És com un poble de
la sorra de color de mel i el verd dels pins. La humitat del vent de	garbí	ha enrogallat la cobla de sardanes. La música que flueix d'aquests
de plats, de culleres i de forquilles arriba fins al carrer. El vent de	garbí	continua bufant, indiferent i humit sobre les coses. L'olor de reïna de
el grau d'humitat o segons el vent que bufa: la tramuntana o el vent de	garbí	. Les persones de posició modesta —la classe mitja— solen ésser
implica, l'origen d'aquest fenomen? Travessem Palamós: gust de vent de	garbí	perfumat de palilles de suro. Aromes del país. Calonge. El poble és
ombres s'abaixen i s'aprimen ràpidament i la humitat freda del vent de	garbí	les empasta. Tot s'impregna de grisalla. Ja a tocar a la vila, es veuen
he fet, amb ell, un llarg passeig. Ha fet una tarda temperada, de vent de	garbí	petit, lleugerament tocada d'aquell color de rosa dens que té la compota
de Sant Sebastià. Silenci gairebé angoixós de la muntanya. Vent de	garbí	humit. Els pins regalimen. Nerviositat. No veig enlloc la petita Adela.
una existència real. 5 De gener. Diumenge. Dia de vent de	garbí	molt aponentat, la temperatura en alça, un grau d'humitat elevadíssim,

Pàgina 1 (de 6)

50 següents