Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

capficant els filòsofs d'avui: els metafísics d'avui. Perquè, tot ben	garbellat	, el fet és aquest: que la metafísica —la Metafísica— aixeca el cap.
converteix en una molt discutible asseveració històrica. Perquè, tot ben	garbellat	, ¿és que qualsevol "temps passat" va ser "millor" que el nostre?
Jeroni ho devia contemplar tot amb la defensiva indiferència infantil que	garbella	els horrors de la vida. La seva tristesa era d'una altra mena i tenia un
el pensament grec havia donat als problemes cabdals de la sobirania, ben	garbellades	per l'escolàstica dominica a la llum dels preceptes concloents del
no té rendiment real i es redueix, per a tots els grups, a tornar a	garbellar	la mateixa il·lusió; per tant, essent cadascun estatutàriament afectat a
Mr. H. C. Watson, posem per cas, ha senyalat per a mi, en el ben	garbellat	catàleg de les plantes de Londres (4ª edició), 63
el poble sense cap intervenció dels "altres". Els "altres", tot ben	garbellat	, ja no són res en la vida de València. Són el que són llurs diners. O ni
extesa per tota Europa durant l'edat mitjana i sobretot la condensava	garbellant	-la i separant-la del catolicisme i del cristianisme o judaïsme, que
a la terra li dicta rondalles i notes folklòriques, on és impossible de	garbellar	la tradició i l'obra personal; l'arrelament a la terra li permet
quins seran els elements que una crítica sub specie aeternitatis,	garbellant	, amb tota independència de temps i de lloc, la pura emoció humana,
la cambra del camp esdevé una mena de temple del fet de tornar a	garbellar	: Dominique, per mil incisions i inscripcions, hi practica
nostres contemporanis. Vol dir també que, quan arribi l'hora, el temps	garbellarà	i valorarà les collites. I és per això, que, homes treballadors que volem
i la seva voluntat d'organitzador destrien les minúcies efímeres i	garbellen	els guanys de les més pròsperes collites de l'esperit. Avui mateix des de
En Joan se l'ha mirada, indecís. Calcula com el que respongui ha de ser	garbellat	per les cabòries de Donya Maria. Prou que les endevina. I li respon: "De
despietadament pot justificar-ho. En art, com en tot, s'ha de saber	garbellar	el que és palla del que és gra. Probablement, la gent més intel·ligent
tal com la influència castellana l'havia deixada i sense depurar-la ni	garbellar	-la, conserva el fons castellà de la concepció poètica, dient en català el
són certament motius d'orgull i proves de la nostra grandesa. Som ben	garbellat	, la flor de Catalunya. Però precisament perquè som això, no deixa d'ésser
com l'enyorança de no haver estat un don Juan?... Però qui sap si ben	garbellat	no seran /L'Apòstol\, /Silèn\ el millor de tota la seva obra
gola, provenien de sentiments massa variats i sòrdids perquè els puguem	garbellar	i descompartir. Només diré que si no se n'hagués donat vergonya, hauria
murmuració havia quedat a la Lluïsa la idea d'una festa de la més ben	garbellada	burgesia, purgatori de plaer, bacanal entenimentada, hort de delícies que
seus mètodes. No ha sabut mai a qui era deutor d'aquell obsequi. I, ben	garbellat	, encara hi va guanyar un llençol, car al cap d'unes quantes hores hi
jove tan típic. Deixo els detalls a part. Parlo del fons mateix. Ben	garbellat	, resulta que les dones, és clar, m'interessen, però no recordo haver fet
torna indignat del ressopó que li donaren. Sembla, ben	garbellat	, que la llagosta i el pollastre que li serviren com a primers plats
clara, coherent, intel·ligible, de la intimitat. La intimitat pura, ben	garbellat	, deu ésser l'espontaneïtat pura, o sigui una segregació visceral i
a no recordar el que fa nosa, literalment esborronadora. De memòria, ben	garbellat	, potser no en tenim més que els malalts com jo mateix... Si Fargues
gerrer /e altre que obre de terre\ hagi d'/anicurar\ (	garbellar	?) com cal la terra, segons és acostumat. Important per diversos conceptes
sentir, superant influències de temps i de climes, de nacions i de races.	Garbellant	-ho tot, anirem a parar, sempre, a allò que normalment s'anomena el sentit
en els antagonismes nacionals clares manifestacions de xenofòbia que,	garbellant	-ho bé, no tenen altra explicació que fortes enveges. ¿De què deriven?
dures. Ex.: triar, triadures; retallar, retalladures;	garbellar	, garbelladures; llimar, llimadures. 144. ment
premsar; picó, piconar; raspall, raspallar; sedàs, sedassar; garbell,	garbellar	; cisell, cisellar; burí, burinar; alambí, alambinar; burxa, burxar;
es trobà un ganivet de sílex i una punta de sageta també de sílex. En	garbellar	les terres tretes de l'interior de la cova es trobaren quatre puntes de
començada en el plantejament inicial del problema arquitectònic i seguida	garbellant	les successives solucions històriques amb el més objectiu i exigent dels
es pensarien que he perdut l'enteniment. Però si de les teves idees, ben	garbellades	, en sabem triar allò que hi pugui haver de pràctic, ja és una altra cosa,
per què. La feina de l'investigador en el folklore ha d'ésser la de saber	garbellar	ben bé i veure quina classe de gra ha quedat en la tria, quines relacions
a treure unes cinquanta mil. Se n'hauria pogut treure molt més. Ben	garbellat	i ben apariat, varen sortir de l'antre col·leccions de periòdics catalans
, que diu: "/Després de la panxa, ve la dansa\". Amb tot,	garbellant	el que ens han donat a conèixer els tals autors en els textos citats,
urc dignitós. —Una entrevista? Per què?... —Precisament, per això... per	garbellar	records... per explicar-te... No sóc tan culpable com potser creus... Un
jo no en veig d'altres... Però això és un incís. Resultava, doncs, ben	garbellat	, que Ximénez era un cosmopolita pur, però d'una espècie abolida: era un
al sac i ben lligat. —Exacte. Però quan, després d'haver segat, batut,	garbellat	, ensacat i lligat, porten el blat al graner, deixen, en part almenys, que
el cas és que el futur és una mera il·lusió. El futur no serà més, ben	garbellat	, que una successió ininterrompuda de presents. En el curs de la vida és
sèries, no fa més que demostrar les nostres afirmacions. Després de	garbellar	els mots pel que es podria anomenar massa ortogràfica i d'ordenar els
deu ser completada per la mecànica. L'arròs de sement ha de ser	garbellat	cuidadosament, per treure-li les terres, palles, llevors i demés cossos
per a tenir temps i avinentesa d'acumular llorers i desastres que, ben	garbellats	, són els elements, favorables o adversos, que fan sonar la trompeta de la
més ordinària era el producte del polsim que deixava el tabac picat en	garbellar	-lo i tenia el gros inconvenient d'irritar les mucoses nasals. El rapè, la
alguns erradament creuen, sinó l'aprofitament de tota la cultura humana,	garbellada	abans per la Lògica aristotèlica, que és sens dubte la Lògica racional. I
meravellós. Des de l'any 1524 que hem trobat Climent Sagarra	garbellant	el sègol a Verdú, és a dir, en tres-cents anys, cap hereu de casa nostra
modèstia inenarrables. Parlava un mallorquí de luxe, com si l'hagués	garbellat	pels xiprers de Tívoli i pel bec de totes les merles de Valldemossa:
enlaire, i el vent separava el boll (glumes i arestes). Seguidament es	garbellava	. Un cop net tot, hom dinava (pel batre es dinava molt tard). Després de
Llescar. 4. Laminar. 5. Perforar. 6.	Garbellar	. 7. Primera tria. 8. Rentar i blanquejar. 9.
a assecar Parafinar Embalar Cocció Repòs Llescar Laminar Perforar	Garbellar	Primer trio Rentar i blanquejar Centrifugar i assecar Triar per qualitats

Pàgina 1 (de 5)

50 següents