Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de noses i d'espesses teranyines de mil·lenàries aranyes mortes, el	garbuix	de paraules afusellades de fresc i sense discerniment a diccionaris, que
a Lavínia o en altres topants d'Alfaranja i Konilòsia. N'hi ha massa, un	garbuix	, un veritable escàndol. No, guanyador no, finalista i gràcies. Que no
per a sorprendre't viva en mi, foc únic rera un	garbuix	de nit i de fullatges. Però han passat cinc dies, i ara veig
i un coronel de cap més fluix que el meu, i jo, fets un	garbuix	, vam poder plorar la gran trompa per la rendició
separades. No em costa de veure que el nus és un	garbuix	de joventuts: la que em recordo i no m'enyoro, la que
fet. En l'endemig Laura ha obert la maleta, ha abocat damunt el llit un	garbuix	de robes, capses, llibres i fotografies. Després contempla les cambres,
aquella llibertat d' anar sola que té l' obrera. Y penetrá prompte en lo	garbuix	d' aquell públich que cridava, reya, malparlava y 's concentrava en duas
avall ab lo nen de la Toneta, ja 's confonía entre las empentas d' aquell	garbuix	, ja demanava pas ab tota la forsa dels seus pulmons pera acabar d' un cop
al damunt i començà a colpir-lo desaforadament. Rodolaren per terra en un	garbuix	de braços i de cames. Josep escopia insults i bavejava d'ira, es
trobà cap més camí: tan densos, com un continu bardissar, els	garbuixos	d'arítjols i de mates i falgueres esborraren el pas
base de tants plecs, com torre, plec sobre plec, en onejants	garbuixos	; sobre el cap, una cresta; els ulls, carboncles; el
fressa de xiulets pel saló on formiguejava, dens, el	garbuix	de monstres, testes, cues, l'Àspid, els Escorpins, les
que sigui tan poc català com Barcelona. La seva gent és barrejada, amb el	garbuix	falsament cosmopolita de les grans urbs obertes a tots els vents
que'm farèu malbé!— Però ¿còm restablir la calma ni l'ordre, entre aquell	garbuix	de gent fanàtica per la gran celebritat de Montagut? ¿Què hi volía dir
en la misericordia divina que no ha de desamparar als innoscents. Y'l	garbuix	que logren desfer a manotades, se torna a formar cada moment al entorn
al ídol, l'axecà enlayre y a pès de brassos, per demunt d'aquell	garbuix	de caps, de mans y barretines que s'agitaven ab deliri, se l'emportà
a poc guanyà el cor de mossèn Pinyol. En fi, tots plegats varen fer un	garbuix	que ningú s'hi entenia; i les coses haurien acabat Déu sap com, si un
després de l'enterro de dòn Aureli es pogué convèncer de que allò era un	garbuix	de deutes, se'n tornà a Barcelona, recomanant a donya Fermina que tan
seguint com d'esma pel mateix caire del muralló, deixant enrera el	garbuix	de barques amarrades en les grosses ungles de ferro col·locades en aquell
Els vassalls es revolten, i "aqueixa monarquia bigarrada", "aqueix	garbuix	organitzat d'idiomes i nacions", "aqueixa barreja caòtica dels costums,
aviat servien per a fer mal a la vista que per a donar claror. I, quin	garbuix	, quines empentes, quin alenar tothom, volta que volta que voltaràs! De la
i després s'aturava en un branquilló, poc convençut. Alguna dona, feta un	garbuix	, mirava a la finestra. La miràveu, i no us corresponia ni prenia un fals
és tot rúfol, i de tant en tant una rauxada s'emporta entre la pols un	garbuix	de fulles totes roges, i de fulles vives i tot. I jo que tenia tantes
per comprendre tot el valor d'aquell minúscul nucli de vida, petit	garbuix	d'agitació i de soroll, en mig de l'immens país solitari. Navegant, si
—Allí el té. Primeres cases. Un gran xivarri. —Què deu ésser aquest	garbuix	. Els carrers, atestats de gent. Comentaris: —Qui s'ho podia pensar! —És un
i s'encaminà cap al mateix paratge d'on l'havia tret, una hora abans, el	garbuix	de la gent. Quan va arribar-hi, ja no hi havia cap banyista a la mar,
la utilitat de conèixer idiomes. La llengua estrangera deixa d'ésser un	garbuix	indesitjable per a esdevenir un univers sonor que cal desxifrar i
la bestiola davallava aletejant endebades, fresosament, convertida en un	garbuix	de plomes, fins que pataquejava la terra com un roc estimbat. Innocenci,
aquesta, intervé la intel·ligència. Constata i s'esgarrifa davant aquell	garbuix	. I s'apressa a triar-lo, primer, a ordenar la tria, després. No és
tot travessant pel mig de l'espessa multitud i sortejant hàbilment el	garbuix	de carros, tartanes, autos i camions que van entrant sense parar, hem
llessamins, i aquests recons romàntics que de lla enllà trobeu enmig del	garbuix	de la ciutat, com uns oasis de silenci i de frescor. Manacor té un cert
superioritat de missenyor Copeli, al vuitè dia es sentí en un veritable	garbuix	. I en recordar que, al matí, li havia semblat de destriar en mig de la
ignorés, al capdavall, quina havia d'ésser la reeixida concreta d'aquell	garbuix	de fórmules? A Arandó, com a tot savi veritable, l'interessaven el camí i
la rateta. Entrem-hi? Mireu... no us ho deia? Aquest Portal del Pont és un	garbuix	. Ruquets, someretes, carros de trabuc, tartanes, autos que botzinen,
, i més enllà de l'amiga del vista jo perdo la meva i el meu cap es fa un	garbuix	descabellat, un revolví de noms, de persones, de tastos i de fesomies. Em
de dropos, valents, alcavots, i marrinxes reials, enc que es féu tal bell	garbuix	amb tants de títols, entroncs i parenteles, que si triga gaire més a
en el reservat del costat esclataren unes rialles de burla entre un	garbuix	de veus que semblaven de dones sense ésser-ho. Vaig distingir
en un breu entrelluc, a mi em va semblar la de la glòria. Aprofitant el	garbuix	que es produí ran de la porta en passar aquells personatges, la gentada
s'ajeu, malhumorat, a l'herba. —Més val no parlar-ne, de tot aquest	garbuix	. —Tampoc no en traurem res... —confirma Kat. Per a acabar-ho d'adobar,
Cap espectacle no els abelleix tant. Déu immortal!, quin teatre, quin	garbuix	més bigarrat el dels necis! A voltes fins jo mateixa m'assec als rengles
des de la Lluna (com va fer-ho en altre temps Menipos) l'innombrable	garbuix	dels mortals, es pensaria que veu una munió de mosques o de mosquits
i alguns mussitaven l'expressió d'Horaci: "A què treu cap tot aquest	garbuix	?" Al capdavall, arribà a concloure que els elements de la gramàtica
el Riu Vermell del Sud, fugitives ramades de búfals entren i surten del	garbuix	de troncs d'arbres i lianes; més enllà, àgils escampadisses de cavalls en
hora escassa, després tot són arbres amuntegats per les inundacions,	garbuixos	de mates, de maleses, massissos de fardam... ¿I quantes llegües de camí
per captar la flama, descobreixes les vostres dues pistoles enmig d'un	garbuix	de papers i, sota la seva mà, el mateix document que tenia damunt la
Hauria volgut saber quina era la història de cada objecte de tot el	garbuix	que hi havia a la cambra, i com havia arribat fins allí. M'intrigava la
deutes de Herbert." Cada un de nosaltres havia d'acudir aleshores a un	garbuix	de papers que tenia al seu costat, els quals havien estat rebatuts en
pipa negra i estava a punt de carregar-la quan semblà que trobés que el	garbuix	de tabac de la seva mà podria embolicar-li el fil de la seva narració. Va
tal com havia fet abans, i en acabat es tragué lentament de la butxaca el	garbuix	de tabac, i arrencà la pipa del trau, i lentament va emplenar-la, i
amb les de la naturalesa; els arquitectes que no s'hi subjecten fan un	garbuix	en lloc d'una obra d'art". S'engrescava proclamant la primacia de la

Pàgina 1 (de 7)

50 següents