Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
gargall M 34 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb gargall Freqüència total:  34 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

ventre, groga com un rovell d'ou i amb un apèndix retorçat que sembla un gargall. Els homes que l'acompanyen a l'escaleta aixequen immediatament la mà:
dintre el coll d'unes ampolles; de tant en tant l'artiller llença un gargall. Ja anem ensopint-nos una mica, quan s'obre la porta i apareix Kat. Em
un home com en Quim, ni l'edat l'acompanya... Ara, empassar-se els gargalls podreix un home pels dintres... El millor és dir-los: "Quim, ja te la
L'entrada obscena, la sortida macabra. Creu-me, val la pena de llançar un gargall ben espès i amb tota la fúria mentre encara hi som a temps. Si no sabia o
havíem callat fins ara, obrim nostra boca, en primer lloc, per a gitar un garagall an aquest tifisme tan pudent de poetes amb minúscula i per a
la primera ostra a la boca el senyor Valldaura digué extasiat: "Ostra, gargall de sirena". La dona del notari s'havia tornat blanca com un paper de
i moixell esbarriat, agranaven, una mica forçades, les peladures i els gargalls. L'airet era fred i els cavalls no sentien el cansament. Arribàrem que ja
. —Porc, lladre! No van ésser pocs els qui van atrevir-se a tirar-li gargalls a la cara i a pegar-li empentes i cops de puny. Mossèn Morta va tenir el
pels demés, no valen la camisa del Silvestre ni el gargall maleït que'ls engegués. Doncs sí, llevat de tu, no em feien falta,
quantes vegades, unes úniques coses. La tebior d'una aigua, els gargalls de l'esperma. V Mire el llit, el meu llit, metàl·lic a
les ginestes, sobre la seva capa: un sol esblanqueït talment un gargall de taverna sobre un jaç de grogues ginestes, grogues
Abraham, bicicleta, dimoni, capsigrany, viudo, patata, merda, telèfon, gargall, moneia, tambor, llapis, Déu, barca, núvol... Estic cansat. [(S'asseu
mallorquí un poch xamporrat, y el que noltros entenguessem una mica els gargalls d' els mòros. Com el nòm de Hamet es bô de dí y abunda tant entre la
dos pobles: les unes són horrendes de lletjura com el gargall que de l'eixuta boca un vianant sedent fa caure en terra
fort revés per los pecats de ta cara, y escupinyes y gargalls y flagells y colps de canya. Per los pecats de ton
és l'agre call on cap rancor no minva, engrut de mans sollades, gargalls sobre el trespol; un baf de suor freda que l'oratge no trenca.
Fent el sord com qui hi veu, no vull mal de potó, ni gargalls al cervell. Trec el nas pel portell fent l'ullastre esbrancat,
enterrat en taüt al fons d'un arròs amb peix. Ostra Gargall de sirena! (Àdhuc tapadora té per higiene
M'has convertit en proverbi de la gent i he d'ésser un gargall a la cara; per l'enuig s'és amortit el meu ull i els
gran cony de maturranga on la lludrigada demoníaca carda fins al vòmit, gargall bord de cabró colloner, cau de merda podrida... Tot això i encara més va
freds i acarabassats d'uns fanals gegantins que escopien una claror de gargall. Maciana sentia créixer una rampa menuda que s'estenia per l'espinada. La
vora mar, omplint totes les finestres del bus, unes indústries llançaven gargalls de foc cap al cel. Una música sud-americana alegrava el silenci des de la
No vol veure's allà en terra, esperonejant, tirant coces, escopint gargalls i malediccions. Enretira les imatges de l'adolescent que fou, humiliat
jo de seguida. —Que és una merda —va tornar a escopir ell—. ¿Veus aquest gargall? Això és el que és en Pere Màrtir. —Però ¿qui és...? ¿Què ha fet
Et pegà un atac de tossina i dins el mocador veieres que havies fet un gargall tan verd com una maragda. un punt crucial. Fa tres dies que no
d'una manera supremament expressiva, jo havia d'escupir, de llançar un gargall, sonor i voluminós, damunt el cadàver recent, potser encara no del tot
amb ullassos de granota trepanada s'expressava en un garbuix de gargalls inintel·ligibles. En aquell desgraciat cabien una ànima i una
Llavors Antoni emeté un espès renou gutural: es tractava d'un abundós gargall verd que va escopir sense cap contemplació damunt de la meva cara.
-se la gola, va clavar-li la mirada i li va projectar a la cara un dens gargall. «No he trobat cap lloc més vulgar per fer-ho», va justificar-se,
Ni dels que pixen, a les festes majors, al bell mig del carrer. Ni dels gargalls a frec de sabata. Ni dels comentaris sexistes (o racistes o,
passat res. El gest desafiador del legionari, la mirada insolent, o el gargall, degueren ser considerats una provocació suficient, perquè el policia que
Safira, es dóna pel menjar i l'amagatall, diamant i gargall. Max: O sigui que...? Safira: Sí,
que els pagesos d'allà pronuncien aquesta paraula com si escopissin un gargall. —A cada frase se sentia més segur, més engrescat amb el discurs—. Conec
estarrufa el nas i remena endavant la panxa... Doncs jo, deixo anar un gargall damunt del teu cap i de tota la teva importància.