×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb gargall |
Freqüència total: 40 |
CTILC1 |
ventre, groga com un rovell d'ou i amb un apèndix retorçat que sembla un | gargall | . Els homes que l'acompanyen a l'escaleta aixequen immediatament la mà: | dintre el coll d'unes ampolles; de tant en tant l'artiller llença un | gargall | . Ja anem ensopint-nos una mica, quan s'obre la porta i apareix Kat. Em | un home com en Quim, ni l'edat l'acompanya... Ara, empassar-se els | gargalls | podreix un home pels dintres... El millor és dir-los: "Quim, ja te la | L'entrada obscena, la sortida macabra. Creu-me, val la pena de llançar un | gargall | ben espès i amb tota la fúria mentre encara hi som a temps. Si no sabia o | havíem callat fins ara, obrim nostra boca, en primer lloc, per a gitar un | garagall | an aquest tifisme tan pudent de poetes amb minúscula i per a | la primera ostra a la boca el senyor Valldaura digué extasiat: "Ostra, | gargall | de sirena". La dona del notari s'havia tornat blanca com un paper de | i moixell esbarriat, agranaven, una mica forçades, les peladures i els | gargalls | . L'airet era fred i els cavalls no sentien el cansament. Arribàrem que ja | . —Porc, lladre! No van ésser pocs els qui van atrevir-se a tirar-li | gargalls | a la cara i a pegar-li empentes i cops de puny. Mossèn Morta va tenir el | pels demés, no valen la camisa del Silvestre ni el | gargall | maleït que'ls engegués. Doncs sí, llevat de tu, no em feien falta, | quantes vegades, unes úniques coses. La tebior d'una aigua, els | gargalls | de l'esperma. V Mire el llit, el meu llit, metàl·lic a | les ginestes, sobre la seva capa: un sol esblanqueït talment un | gargall | de taverna sobre un jaç de grogues ginestes, grogues | Abraham, bicicleta, dimoni, capsigrany, viudo, patata, merda, telèfon, | gargall | , moneia, tambor, llapis, Déu, barca, núvol... Estic cansat. [(S'asseu | mallorquí un poch xamporrat, y el que noltros entenguessem una mica els | gargalls | d' els mòros. Com el nòm de Hamet es bô de dí y abunda tant entre la | dos pobles: les unes són horrendes de lletjura com el | gargall | que de l'eixuta boca un vianant sedent fa caure en terra | fort revés per los pecats de ta cara, y escupinyes y | gargalls | y flagells y colps de canya. Per los pecats de ton | és l'agre call on cap rancor no minva, engrut de mans sollades, | gargalls | sobre el trespol; un baf de suor freda que l'oratge no trenca. | Fent el sord com qui hi veu, no vull mal de potó, ni | gargalls | al cervell. Trec el nas pel portell fent l'ullastre esbrancat, | enterrat en taüt al fons d'un arròs amb peix. Ostra | Gargall | de sirena! (Àdhuc tapadora té per higiene | M'has convertit en proverbi de la gent i he d'ésser un | gargall | a la cara; per l'enuig s'és amortit el meu ull i els | gran cony de maturranga on la lludrigada demoníaca carda fins al vòmit, | gargall | bord de cabró colloner, cau de merda podrida... Tot això i encara més va | freds i acarabassats d'uns fanals gegantins que escopien una claror de | gargall | . Maciana sentia créixer una rampa menuda que s'estenia per l'espinada. La | vora mar, omplint totes les finestres del bus, unes indústries llançaven | gargalls | de foc cap al cel. Una música sud-americana alegrava el silenci des de la | No vol veure's allà en terra, esperonejant, tirant coces, escopint | gargalls | i malediccions. Enretira les imatges de l'adolescent que fou, humiliat | jo de seguida. —Que és una merda —va tornar a escopir ell—. ¿Veus aquest | gargall | ? Això és el que és en Pere Màrtir. —Però ¿qui és...? ¿Què ha fet | Et pegà un atac de tossina i dins el mocador veieres que havies fet un | gargall | tan verd com una maragda. un punt crucial. Fa tres dies que no | d'una manera supremament expressiva, jo havia d'escupir, de llançar un | gargall | , sonor i voluminós, damunt el cadàver recent, potser encara no del tot | amb ullassos de granota trepanada s'expressava en un garbuix de | gargalls | inintel·ligibles. En aquell desgraciat cabien una ànima i una | Llavors Antoni emeté un espès renou gutural: es tractava d'un abundós | gargall | verd que va escopir sense cap contemplació damunt de la meva cara. | -se la gola, va clavar-li la mirada i li va projectar a la cara un dens | gargall | . «No he trobat cap lloc més vulgar per fer-ho», va justificar-se, | Ni dels que pixen, a les festes majors, al bell mig del carrer. Ni dels | gargalls | a frec de sabata. Ni dels comentaris sexistes (o racistes o, | passat res. El gest desafiador del legionari, la mirada insolent, o el | gargall | , degueren ser considerats una provocació suficient, perquè el policia que | Safira, es dóna pel menjar i l'amagatall, diamant i | gargall | . Max: O sigui que...? Safira: Sí, | que els pagesos d'allà pronuncien aquesta paraula com si escopissin un | gargall | . —A cada frase se sentia més segur, més engrescat amb el discurs—. Conec | estarrufa el nas i remena endavant la panxa... Doncs jo, deixo anar un | gargall | damunt del teu cap i de tota la teva importància. | t'ho assegur. —No en tenc cap, de rialla. —Millor. Els va interrompre un | gargall | . Algú entre el públic va escopir, i va deixar anar una efusió de moc verd | ja en té prou amb la tirallonga de remors veïnals del torn de matí. Els | gargalls | de les sis, el microones d'un quart de set, l'assecador de les set i cinc. | hauria de ser la veritable diada nacional, no semblen fer gens de cas als | gargalls | enverinats per la por i l'alarma més desfermada que escupen les mateixes | treure els dos pijames per a la parella morrejadora amb un jas que sonà a | gargall | podrit. En el moment de servir aquells pijames tan plens de dolçor, que | i sues greix salat i plores aigua salada i pixes àcid úric salat i escups | gargalls | salats. En Marc és dolç i la culpa és salada. El seu cinisme és profund i | lo, ara és meu. I, en obrir-lo, sento un dolor brut, com el | gargall | d'un ancià. A dins hi ha unes fotos color sèpia, d'ell amb la mare o |
|