Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

al poble. Havien acabat d'esmorzar i, asseguts en sengles pedres, fumaven	garlant	alegrement. A terra, a la vora d'ells, es veien les podadores, el tall de
Veig que això del dinar no porta pressa. L'esperaré al jaç. M'han fet	garlar	molt aquest matí... [(Entra a la cabana.)] Abel.
Qui no li agradi, que no em miri! Me'n vaig corrents, que amb el vostre	garlar	i les vostres camàndules prou dinaríem a les mil i quinientas. [(Va
Be ho penso. Estiga boneta. Vínguim á veure algun dia, si li escau be, que	garlarém	un xich. —Si á Deu plau.— Y una y altra s' allunyaren, confonentse ab
lo cor la papallona. En Lluís prengué una cadira y restá allí	garlant	bona part del dematí pera tornarhi á la tarde, ara á solas, ara en
ja! Encara só al llit. Estich prenent la matinada. Entri, entri que	garlarém	un poch. —No se l' escolti pas á aquest tarambana; —s' apressá á
per las escalas com si sortissin de costura, los mocadors volant á munt,	garlant	alegrament sens enténdres, y la senyora Pepa, un cop vestida, entrá en la
me fá una tristor!...— La Madrona l' obehí, y la malalta comensá á	garlar	com si res tingués. Á ben segur que l' endemá 'l metje la donaría ja d'
qu' ho va fer lo majordom, aquell, en Nasi, qu' era tan ferreny.— Aixís,	garlant	com una criatura, seguí encara bona estona y la Madrona, escoltantla
hi delectava. Un dia ell va trair-se, i jo, també. Estava de gresca i	garlant	, garlant, va perdre el control davant meu (cosa que li succeïa algunes
. Un dia ell va trair-se, i jo, també. Estava de gresca i garlant,	garlant	, va perdre el control davant meu (cosa que li succeïa algunes vegades) i
per un home instruït, humanitari, un amant de la poesia, tant havia	garlat	bé sobre Mistral i simulat interessar-se per les nostres coses. Un vell
en el fons, res no li importaven aquests problemes. La qüestió era	garlar	en abundància. Home deliciós! Era un tipus de francès que més endavant
modelarà després ab el dit polser y l'índex y, molt més sovint encara,	garlant	del fet del dia ò mostrant entusiasmat la darrera moneda antiga
de paraules. El convido a beure vi i a menjar un xic de carn, per fer-lo	garlar	. És fill de Noedes mateix, del qual comú és el pastor, i fa tot just
el Cerber de la font; i àdhuc a nosaltres, mainatges, que el fèiem	garlar	sobre les seves caceres d'isards i d'àligues, ens repetia de tant en tant
tan a gust. Escoltava a tot pler aquella veueta tendra que ja tornava a	garlar	contant-li noves coses, i ella se'n sentia tota refeta. Al bo i millor va
comptades i ens calia apressar el pas. En Cames no era massa amic de	garlar	, però li agradava mostrar-nos quelcom pel camí. En el desolat pla de can
i d'Espanya, i dels perills agredolços del contraban. Fruïa fent-lo	garlar	i, sobretot, escoltant-lo, mentre em mirava extasiat el mar com llambrava
i bona hora. Però, no s'adormen encara. Se les varen donar a conversar i,	garla	que garla. La meva agitació em pintava tan violenta la marxa del temps
Però, no s'adormen encara. Se les varen donar a conversar i, garla que	garla	. La meva agitació em pintava tan violenta la marxa del temps que vaig
—Diu la tartana, tia? —Sí. Anirem a la Pietat. Preguntava: —Amb qui	garlaves	? —Era l'Esteve. Tornava de la feina i s'aturà. Havia enrojolat. Sortí. —
, i recordi's del que li diu en Ferro. —Potser sí, Ferro, potser sí.	Garlava	amb tota la gent del mar. —Porta'm pagells, si en trobes. Més avall: —
campanars de Vich, y l'oncle'm tornava á casa, assentat á clot de bast,	garlant	y cantant ab els traginers del Esquirol. Quan entro molt endins de mon
—moneda convencional— i altres fent córrer la porrona de mà en mà i	garlant	a crits per a poder-se entendre. Els vells se les havien de marfugues i
mentrestant es reunia amb els seus amics i ja era tot un altre. Amb ells	garlava	tabolejava i li fugien tots els mals, totes les preocupacions i tots els
Un cop havien berenat, la molinera i algú més de la família, tot	garlant	de coses diverses, els acomboiaven en bon tros de camí. De passada es
que l'havien tendrejat al bosc i mal estivat a l'era. I després de molt	garlar	i discutir, oferien un preu irrisori. Tres o quatre cops a punt de passar
-lo. L'anava a cercar al mas, al treball, allí on fos, per tal de	garlar	amb ell dels seus engrescaments de caçador novell. El fill d'en Manon
el llarg vagó ocupat per escamots de pagesos i de menestrals que reien i	garlaven	sorollosament. De tant en tant, el novell viatger, s'encuriosia per allò
li ha remogut el fetge i, com que no ha tingut mai el vici d'esbravar-se	garlant	, el mal li ha quedat tancat a dins. Ella, que amb la cara solcada havia
més fins a l'església. Ara com que a tu t'agrada girar-te a guaitar i	garlar	i caminar poc a poc i collir floretes... posa-hi de més a més tot el que
cosa que fes referència al ramat. A fe que a l'hivern li vagava de	garlar	. De bon matí, si no volíeu tenir fred, no hi havia lloc millor que el
sent la fretura voluptuosa de l'aire lliure, de transitar, de moure's, de	garlar	i de donar goig als ulls. Els senyors de Palma, abillats amb terns de fil
amb una alegria tan sana, amb unes cares tan simpàtiques i amb un	garlar	tan fressós, que no em canso d'escoltar-les i contemplar-les tot
trobat uns rosaris. Això no ha estat més, crec jo, que una excusa per a	garlar	una estona i invitar-nos, després, a entrar a veure l'Ermita. Més enllà,
són els més actius i diligents de cada colla. Mentre l'element femení	garla	tranquil·lament o es dóna una passada de bronja per la cara suosa i
-vos a Porto-Colom i sojornar-hi, si pot ésser, una setmana, i, finalment,	garlant	, garlant com si fóssiu amics de tota la vida, arribeu davant l'església,
i sojornar-hi, si pot ésser, una setmana, i, finalment, garlant,	garlant	com si fóssiu amics de tota la vida, arribeu davant l'església, la
i inversemblants havien esdevingut o existit tard o d'hora a Mataró.	Garlant	, garlant, ataquem l'aspre coster del Cap del Freu, i quan som al cim
havien esdevingut o existit tard o d'hora a Mataró. Garlant,	garlant	, ataquem l'aspre coster del Cap del Freu, i quan som al cim seiem ran de
dintre el cos el camí de les veritats. Fent com qui està distret tot	garlant	i garlant, començà d'engolir copa darrera copa. —Una altra ampolla, dida
el cos el camí de les veritats. Fent com qui està distret tot garlant i	garlant	, començà d'engolir copa darrera copa. —Una altra ampolla, dida —hagué de
Joan Antoni menyspreava a Vilaret amb tota la seva ànima. Aquest seguia	garlant	desenfrenadament: —Jo no sé si la poesia és bona o dolenta, no és el meu
la Font de Maria. Entorn del raig de la canella, les dones fan correts i	garlen	amb una música semblant a la del raig; una música que modul·la la
llencen una aroma forta d'estiva de vaixell, homes i dones a la barreja,	garlem	, mengem i aixequem la bóta amb una companyonia tan complerta que us
Eurídice, els matons de la qual no tenen competència a Nàpols, o a	garlar	una estona a la botiga de mestre Zambucco? És clar que sí, però aleshores
la tarda, tornem-hi. A la nit, romaníem sempre a l'hall de l'hotel	garla	que garlaràs esperant la son. Plegats preníem l'ascensor, plegats pujàvem
tornem-hi. A la nit, romaníem sempre a l'hall de l'hotel garla que	garlaràs	esperant la son. Plegats preníem l'ascensor, plegats pujàvem al primer
Pujaren en un auto. Fuetejats per l'aire fresc de la matinada,	garlant	i rient Amfós i Soledat, callat i consirós el seu company, seguiren les

Pàgina 1 (de 4)

50 següents