Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

servir la mateixa de l'any passat, oi? La tia reia una mica més: —Ai el	garrepa	! —deia—. Has sortit ben escarransit, tu també, com el teu oncle Gervasi
els teus béns. Barbra: I toleres que l'autoritat d'una	garrepa	vella ofegui aquesta veu admirable? Obre el portal, qualsevol pensaria
havia estiuejants i, doncs, no hi havia monedes (els vilatans eren massa	garrepes	i tocaven massa de peus a terra per llançar ni un duro dins d'un pou, per
cap. —No —va dir. "No? Segur que en té i diu que no per	garrepa	", va sentir que pensava l'O. Tenia por. El que li havia passat amb el
a missa tothom es preguntava el mateix: —On dimonis deu ser sant Serni? —	Garrepes	! Desagraïts, més que desagraïts! —va bramar el rector abans de començar
fer una micota de fira! —No cal que gasteu les espardenyes. Són tots uns	garrepes	, allà dalt. No mengen per no haver de cagar, aquella gentota! El cabrer
ni suportar la presència del seu ajudant, un individu taciturn i	garrepa	. El maquinista ha sortit de l'estació amb la ment ocupada per una pila de
abans al temps de crucifixió temps de soldadesca	garrepa	La llum ens ha bufetejat per les cantonades de níquel
i la bossa al meu darrere—. No puc balafiar diners per cap concepte. —	Garrepa	! —va fer—. Mira que negar-me una petició de diners! Doneu-me ni
regirava, però no enllestia res; la Gertrudis, intel·ligent i ordenada,	garrepa	i carregada de manies de genteta; l'Agustina, enganxada a les coses de
de tota mena: sobre la base de la ignorància. —Els escocesos són molt	garrepes	—deia un. —¿Quants en coneixes? —va preguntar un altre, amb ganes potser
Take 15 00.06.55----00.07.25 Tsuru (T) Que	garrepes	que sou! Ginnosuke Doncs ja li diré jo, en què consisteixen les
un valor capaç de desafiar la mort, i d'això en diuen virtut. Si és massa	garrepa	i no recluta prou soldats, aquests soldats han de ser uns autèntics
que em fa tant cas i jo també a ella, que em pregunti per què tu ets tan	garrepa	, que no deixes que el teu pobre marit gasti ni un duro. Oficials i
—El senyor Felip no me'n vol ensenyar més si no li paguem, diu que ets	garrepa	—etzibo sense respondre't. —Ai lo carnús! Jesús! Però, què ha passat? —
i la idea que se'ls ha de vendre no és la d'un país tancat, amb habitants	garrepes	, preocupats per l'economia. Al contrari. S'ha de parlar de gent generosa,
país i després el món sencer. Tots vosaltres, inclòs aquest taverner	garrepa	i gandul a qui el diable confongui, sou massa joves per guardar-ne cap
paios són capaços d'apostar deu o vint dòlars en una cursa però són massa	garrepes	per comprar un programa de quaranta cèntims que també informa de
manera natural de ser i jo al teu costat em sento un ric fastigós, un	garrepa	. —No insisteixis. T'he dit que no i és que no. —Doncs cagada l'hemus. —
de menú del barri del Raval, envaïts pels turistes cada vegada més	garrepes	que visitaven Barcelona. Què se'n devia haver fet, d'en Torrentà?,
l'aconseguissin trobar, però va acabar pensant que devia ser una vella	garrepa	feta a l'antiga, negada per a les modernitats tecnològiques, i ho va
pagar-ne els drets de transmissió. Tant de tresors i, al capdavall, uns	garrepes	. Els uns i els altres, però, sense voler-ho reconèixer, en tenien cura
blancs, rosa i fúcsia... Va deixar córrer la idea de la torreta, feia	garrepa	, propi d'aquella gent que pensen que tot a la vida ha de tenir un profit.
el carro, tanoca! —va dir un pagès—. Però sempre treballes com un bèstia,	garrepa	, i la teva família ha de treballar tant que tots en van geperuts. Encara
escala a Astúries, per explicar-los, també, que els catalans som uns	garrepes	(això ja ho va fer en Rivera, amb gran èxit, a Andalusia) i que ens dutxem
quan han acabat i passen el plateret. La collita és minsa. Entre els	garrepes	m'hi compto jo, que només afluixo la mosca si em toquen la fibra sensible
una setmana, però, es va saber que amb els diners del difunt, que era un	garrepa	de primera, la bona dona havia anat a passar quinze dies de relax a les
fermança al llarg de tota una nit. El meu veí és tan	garrepa	que no dóna ni el bon dia, es guarda fins l'esternut,
ni tan sols han triomfat propostes destinades a atraure els més	garrepes	i mandrosos (o tot dos alhora), com és per exemple l'audiollibre (que a
tenir en compte que, sigui certa o no, li ha arribat a l'oïda la fama de	garrepa	—un avar, diuen els veïns!— que li atorga la veu del barri. I què,
i se'l mira amb menyspreu. Sap que a la primera ocasió el tractarà de	garrepa	perquè, de moment, no cedeix a comprar una nevera de la mateixa marca,
de successos. No li va agradar que el comissari fora tan	garrepa	amb l'agraïment o la deferència que de segur tindrien amb ell (i que
la seua austeritat. A penes tenia mobles. El Llargo va maleir el	garrepa	de Butxana. —Si viu sola no en deu necessitar massa —l'excusà el Llargo—.
li va dir a Fariña a veure si la convidava, i Fariña, tot i que era molt	garrepa	, li va pagar un cubalibre, i ella, afalagadora, se li atracava moltíssim
aquells no van ser els millors dies de la seva vida. Hi havia dues velles	garrepes	que li escatimaven fins i tot la llum, i havia de dibuixar gairebé a les
és que amb la catalana tenim un avantatge, ja diuen que els catalans som	garrepes	i per això, si els bascos trauran per tallar un arbre, dos quilos de
parada, li ofereix vi, li conta una llarguíssima anècdota d'una amiga	garrepa	a qui ella no recorda, critica les indiscrecions i el tracte de la Laura
què ha passat per fer-lo canviar d'idea. Intercanvien quatre bromes de	garrepes	i després emergeix el tema. El veritable motiu de la trucada. —T'haig de
terra. —Sembla mentida que sigueu fill de rei —el renyà Tirant—, de tan	garrepa	i mesquí que sou! Afanyeu-vos, que la infanta us està esperant. Felip
gaire bé perquè a les pampes aquestes hi havia un home molt ric, dolent i	garrepa	: ni les sobres del menjar donava. El seu fill era un noi que havia
per al seu avi, John Paul Getty I, l'home més ric del món, i també el més	garrepa	. Com que es resistia a pagar, al cap d'uns mesos van tallar una orella al
com si en som els agents. Passegem i no sabem si un conciutadà és	garrepa	o iracund. No tenim cap evidència de si el veí sol caure en la supèrbia o