×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb garrotejar |
Freqüència total: 16 |
CTILC1 |
| bastó que utilitzava per a caminar —tenia una mica de reuma—, i començà a | garrotejar | a dreta i esquerra, sense contemplacions, fins que els hagué dispersats i | | els tramvies a llançar-se contra els estudiants, als quals d'altra banda | garrotejaven | brutalment sense estar-se de colpejar les noies que hi havia. Molts | | un quarto: taparli ab un cataplasma de pega tots los furats respiratoris, | garrotejar | la de fort y ferm fins á rómprerl 'ls óssos; y que, quan estiga ben | | del llit, tal com nos trobávam y armats d' un gros bastó, passar la nit | garrotejant | valerosament, pero alegrement, aquells malehits follets, que venían á | | un llop, respongué lo caminant, se l' ha de matar, y, al dirlo torná á | garrotejar | ho." —"Tu ets lo llop, contestá la dona, puig que aquest animal es més | | honrats! Ai, els ossos! Així pagueu els meus serveis i la meva lleialtat! | Garrotejar | -me a mi! Els criats, quan no serveixen, se'ls desnona, però no se'ls | | Per amor d'En Pasqual! Florind. El que jo hauria de fer és | garrotejar | -vos alhora, tu i En Pasqual! Trufaldí. [(A part.)] I jo | | estol desfet, malalt; ens van occint a dins de l'aigua, i ens | garrotegen | pel sorral. Vénen a mar i se'ns emporten: com un ramat ens fan | | permetía tot y molt més de lo que porto apuntat, demá s' empresonava ó 's | garrotejava | á un infelís per lo sol fet de portar boyna, segons li plavía al | | També recordava haver llegit dels abissinis del rey Teodorus, que mentre | garrotejavan | desapiadadament als artillers que no feyan blanch, passejavan pél | | cremat tot, dexantme ab la roba de la esquena y m'hagués bofetejat y | garrotejat | , podría encara trobar en mi la fortalesa y forsa de voluntat suficientes | | quan tenía promesa del Esparver de que la casa sería respectada, però fou | garrotejat | , arrossegat pel goll y tirat en mitx del incendi ab aprobació del mateix | | roba sols per fer mal. Y viu d'aglans a tot estrop. Y | garroteja | son mastí qui sembla un llop. Quan veu passâ una mossa, tremola | | diu: —¿Qué mana, bon mestre? —Que fasses sortir á cents, bastons que | garrotejin | be als soldats del rey. Heuse aquí que comensan á eixir bastons y plif, | | estreps del vent, la llum exterminada diu la pinyata que el cel | garroteja | : trontollant en els ulls la disfressa dels vespres de la | | els fugien, eren els primers humans amb qui topetaven—, els pelleters que | garrotegen | nadons de foca o Anthony Bourdain i altres cuiners llançant molles de pa |
|