×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb gasiu |
Freqüència total: 142 |
CTILC1 |
maori pur. Aventurers de tot el món, guillats de tot el món, funcionaris | gasius | que han resolt el problema sexual de la manera més còmoda i més barata, | beguem junts, fem-los enveja... Perquè callés i perquè no em tingués per | gasiu | li he donat cinc francs de més a més. —/Oh, merci!\ Tornaràs? Has | que la bona França comença després de Lió. El pagès del centre no és | gasiu | com el del Midi; com més anirem pujant devers París, més trobarem | Si voleu saber lo què són l'hipocresia, la pobresa d'esperit, la fúria | gasiva | , l'encongiment místic, la traidoria o la perfidiosa quimera, no hi | que ells hi havien imprès. El tramvia de plataforma atapeïda on els | gasius | cerquen contactes gratuits; el tren elèctric clos, rabent que enfila | des meu cor. Ell se diu Felip i ès mataroní, fill d'un drapaire ronyós i | gasiva | , conegut meu, un tal Bernat Portalons, que va morir de misèria amb una | de Caront la que passa a un primer pla. Caront és un vell malcarat i | gasiu | que pertany a la nissaga dels immortals, bé que hi ocupa un rang | a bescanviar-les vergonyosament per altres de forasteres; els titllem de | gasius | i durs de cor i els mantenim a distància com si fossin llebrosos; els | Serres, tan empapats de la seva vida. Les míseres ofertes dels compradors | gasius | , per altra part, l'indignaven. Era mofar-se d'una cosa santificada. Li | i remís i a estones impulsiu i temerari com un heroi d'epopeia; a estones | gasiu | i a estones bogal i magnànim com un príncep; a estones piadós i honest i | nous. L'esperit parisenc no és avalotat, sinó molt caut, i fonamentalment | gasiu | . El vici, allí, el fan com una mena d'ofici quatre taüls internacionals, | es traslladà a una altra casa vella del Born i no volent veure el vell | gasiva | li tirà la clau per la gatonera. A la nova casa vella del Born hi havia | o no? —Sí, que hi aniré; però no n'esperis res de bo, d'aquell | gasiu | . Endemés, té un negoci antipàtic! no m'agrada, això dels saldos! | suors, que en la resta de la vida ni tan sols ha tastat el plaer, sempre | gasiu | , pobre, trist, malagradós, sever i dur amb ell mateix, seriós i malvist | capitalista és caòtic, desordenat, irracional, capriciós, dilapidador i | gasiu | alhora i que tota persona que necessiti la banca per a portar a cap una | i va posar-se de criat a una casa d'un pagès ric. Era un home imbècil i | gasiu | que no havia pogut aconseguir que li fes durada cap criat. El feia | com ell es repapava ací i allà de la cambra,— era mandrós, orgullós, | gasiu | , reservat i recelós. Nat en una casa rica del Somersetshire, els seus | a. Ex.: blau, blava; esclau, esclava; jueu, jueva; viu, viva; | gasiu | , gasiva; actiu, activa; efectiu, efectiva; alternatiu, alternativa; nou, | Ex.: blau, blava; esclau, esclava; jueu, jueva; viu, viva; gasiu, | gasiva | ; actiu, activa; efectiu, efectiva; alternatiu, alternativa; nou, nova; | dolenteria; beneit, beneiteria; sorrut, sorruderia; tossut, tossuderia; | gasiu | , gasiveria; carrincló, carrincloneria. ària. Ex.: llarg, | s'esbadia en Jesucrist la simplicitat. Ell és Déu, no pas per possessió | gasiva | de la divinitat, no aferrant-s'hi amb l'avidesa amb què el lladre | com sense voler els ulls se li'n van rera les seves cames, que no és | gasiva | de mostrar; al seu escot fins més avall d'on és prudent; als seus ulls | la por i els encongiments. Decidit com ell sol, té fama de no ésser gens | gasiu | a l'hora de distribuir el botí de guerra. —Així m'ho han dit. Asseguren | finalitat tenia la dèria de Bru, que oblidà —a desgrat de son instint | gasiu | — les despeses d'electricitat que li costava. Innocenci Aspriu sentia una | el torturaria el remordiment d'haver-se captingut com un pare descastat i | gasiu | ? Entretant —com si el dimoni s'entretingués a demostrar-li que de metges | haver pensat mai, ni somniant, a pagar els originals. No era càlcul de | gasiu | ni descuit d'home aqueferat l'admirable i ingènua creença que tothom | i fet, l'encadenaven indirectament amb Pau Garcia, amb la xavalla d'un | gasiu | que mesurava les idees com un taverner la garnatxa.— Llavors sí que | ho feren dels amagatalls preferits de les persones desconfiades i | gasives | ! Únicament la taula escriptori d'Aspriu estava intacte. Quin nas! | sense que en concertar un pacte, ningú es senti egoista, mesquí o | gasiu | . La no comprensió del fons moral i pràctic d'aquest aspecte del problema, | aconseguit de comprometre algú altre donant-li una fama injustificada de | gasiu | o de malvat, perquè li dóna mals tractes o li fa passar gana o el fa anar | Cerdà, i la gasiveria dels propietaris. Barcelona és una ciutat de gent | gasiva | . Però el curiós és que els arquitectes de l'ampliació de Barcelona foren | a despit de l'èxit assolit, foren víctimes d'aquest esperit mesquí i | gasiu | que ha estat patrimoni dels dirigents de la nostra terra, almenys fins el | el dosatge pot ésser funesta. Per contra, una tècnica poruga que pequi de | gasiva | en l'administració de quantitats, és una garantia més gran d'èxit. En | del caràcter donaria, en aquest cas, la figura de l'avar. Les persones | gasives | i mesquines i fins i tot l'astut home de negocis restarien també | tendre també i més feliç que l'amor de concupiscència del voluptuós o del | gasiu | —, tot el que passa en el temps, i tota la debilitat i la bellesa de les | vist, per un monisme ateu d'origen hegelià. Marx veié també el caràcter | gasiu | que l'esperit capitalista ha imprès a l'economia moderna; ha | seva gelosía! Vetaquí la seva malicia! Temían que'ns dongués quelcòm!... | Gasives | ! Mal pensats!...— Y quan, una mica esbravada, fou mestressa de dominar | d'un sant Pau. La recança de desprendre's dels bots vells i la tossuderia | gasiva | de voler-hi conservar el vi nou (Mt 9, 17) encara dura. | reporta o blasme o lloança. Així, l'un és tingut per liberal, l'altre per | gasiu | —i faig servir un terme toscà perquè avar en la nostra llengua és | llengua és aquell que desitja posseir amb rapinya, mentre que anomenem | gasiu | el que s'absté massa d'usar el que és seu—; l'un és tingut per generós, | ; i si se n'adona i vol retractar-se'n caurà de seguida en la mala fama de | gasiu | . Un príncep, doncs, no podent practicar, de manera que sigui coneguda, | perjudicat, si és prudent no l'ha de preocupar que pugui agafar fama de | gasiu | : perquè a mida que passi el temps cada vegada el tindran per més liberal, | dies només hem vist fer grans coses a aquells que han tingut fama de | gasius | ; els altres s'han arruïnat. El papa Juli II, si bé aprofità l'anomenada | Per tant, un príncep no s'ha de preocupar gaire de caure en la fama de | gasiu | , si així no ha de robar els súbdits, pot defensar-se, no s'empobreix ni es | condueix tant a l'una com a l'altra. Per tant, és més savi tenir fama de | gasiu | , que cria mala fama sense odi, que no pas voler tenir anomenada de | assumir. Però, si les valoracions i les transferències foren lentes i | gasives | , dels impostos només es traspassà una part de la contribució territorial | nostra intenció és molt diferent. Demanem senzillament de no mostrar-nos | gasius | a prestigiar el talent. Àdhuc tenim més en compte la influència | de la propietat individual i el de la previsió econòmica: és més aviat | gasiu | que no pas generós. Aquesta qualitat d'arrelament a la propietat es | teoria de la informació. En primer lloc, exceptuem els col·leccionistes | gasius | que guarden amb pany i clau els seus tresors; la possessió física d'una | en aquest sentit, després dels tòpics que contínuament ens pengen de | gasius | i estalviadors. El cert és que l'Estat espanyol s'ha retardat molt a |
|