DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
gastar M 1 oc.
gastar V 3068 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb gastar Freqüència total:  3069 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

"Però vejam quins sagrats mols aquest pèl-blanc de claveguera gasta. Els tastarem, si us plau per força", va cloure entre dents el pillard.
Narcís "Encara no t'has contemplat prou al mirall? Que el vols gastar? T'asseguro que fas goig", li va dir la senyora Magdalena Blasi. "Vine,
de mesos, llest. "Va treballar, però no va omplir cap bossa. No va gastar mai gaire salut. Procurava de dir a tothom la veritat. No li'n feien ni
se li va ocórrer una de les bromes més estúpides que mai li haguessin gastat. Començà per fer-lo cridar a part per un de la colla amb el pretext
vi i al seu entorn esclataven fortes riallades. Moltes bromes li havien gastat durant la seva vida, i algunes de tan cruels i encara més que aquella.
no sols com a possible, sinó fins i tot com a lògic. Si no se'ls ha de gastar, els diners, ¿què voleu que en faci, l'avar? Mirar-los i tocar-
idea que ell tenia d'un home refinat el conduí fins a comprar llibres, a gastar amb els estudis del seu fill sumes que els avis haurien trobat
la culpa és meva, perquè m'he equivocat. Jo hauria d'haver estat soldat i gastar la meva vida, de pressa, en qualsevol causa heroica. L'he gastada
soldat i gastar la meva vida, de pressa, en qualsevol causa heroica. L'he gastada covardament, en petites misèries, i corrent sempre cap a una altra banda.
comparteix amb oficials francesos, i malversa força, temps, diners que es gasta a mans plenes per mantenir Luciènne, una dona, segons el dir d'Erasme,
cambra del carrer de l'Argenteria. Vivia una vida quasi de pobresa on gastava, es pot dir, només, la legítima cera de Berberia, provinent sens dubte
ira. Cosa rara, crec, però, recordar que el meu oncle, que mai no havia gastat amb ell manyagueries, fou el qui menys insistí. Em sembla i tot que la
ha decantat la meva admiració per la manera fina i subtil que gasten els xinesos en el negoci. L'anècdota, tan vulgar, de la roba rentada i
de cristall fresca i sonora. Les vainés, amb aquests ulls de bou que gasten —grans, negres, magnífics i inexpressius—, guaitaven, amb una punta de
les vergonyes i la goleta no és reservada per a ningú. I el xinès no gasta pas més compliments que la goleta; el xinès, en el port i actuant de
anys que viu a l'Oceania, coneix el país i la gent del país, i per a tot gasta un somriure ample, de comprensió i de pietat. El seu esperit és ben
a la soca del cocoter, i, de menjar, no menja ni de molt per la gana que gasta. És per això que el porc polinesi és magre, no té temps de posar greix, i
de dur a terme una tasca evidentment superior a llurs forces en un país gastat per incomprensions i recels seculars. El reconeixement de l'existència
d'aquest noi! Després del trasbals que acaba de promoure, encara gasta aquests fums! Caín. [(A Adam.)] Fes el que et plagui.
voldríem sentir dins de nosaltres, va dient que m'he gastat massa diners per ella. És veritat, i per això em fa por
Cal perdre l'ànima d'arbust. Un altre sentiment transitori s'ha gastat. Ens aixequem, i amb por de no saber retrobar a temps
les dents si és que tens gana, que no t'està bé, venint d'on vens, que gastis aquest to, i menys amb ella que ha patit i ha plorat. /Andreu\.
res? /Amèlia\ Li ho agraeixo. /Maurici\ Aquí, saps, no gastem compliments. [(Entra a la taverna.)] /Amèlia\. [(Molt
Què et diré: no massa. /Amèlia\ No? /Maria\ Gastava poc. Després, portava un nus escanyolit. [(Assenyalant la
)] I deixa'l dir d'un cop. [(A Andreu.)] I tu no gastis tanta llengua ni ensenyis tant les ungles. [(Pren pel braç Clavell i
Qualsevulga improvisada podia vestir millor que una senyora veritable, gastar com quatre vegades, brillar... La senyora veritable, que no anava sinó a
pas avençat un cèntim; tant guanyat, tant perdut. La mare i Júlia sempre gasten una mica més del que els donem. Per això, Víctor, em fa tristesa
en Víctor.)] Què? Vas a entaforar-te altre cop en el teu recambró? No gastem prou? Tu un llum i l'Ernestina un altre. Que no hi pots estar al costat
els llavis, esclatant a la fi.)] Prou, senyora Rosa, prou! Mentre gasti el llenguatge d'ara, jo no li daré la més petita satisfacció. La única
embastant una peça de roba, segueix dient:)] Quin mal geniot que gasta el nostre metge! Es veu ben bé que ha perdut la carta de navegar. Li he
va dir, a mi, això de casar-me... és un moment, i com menys es gasti millor i si es pot acabar en cinc minuts en comptes de deu, millor.
vagis demà a la una. La casa té tres pisos. Et podràs refer del que vas gastar amb el casament, perquè aquest senyor té pressa i aquesta feina et farà
roses del cobrellit, al mig, tenien cor, i, una vegada, un dels cors es va gastar i de dintre va saltar un botonet molt petit, de mitja bola... senyora
produït per l'estat de nervis, d'una manera molt semblant a la que gasten les hienes quan entre elles s'ha convingut una visita al cementiri.
per la seda eixuta i tèbia d'aquella mà. Rosa, en el menjador de Mado, no gastava cap mena de toilette complicada; duia un vestit senzill i damunt
cada vegada més escandalitzada amb els costums de la gent que reia i gastava, i influïda, més que per res, per la bronquitis del seu marit, aclimatà
i de l'absència de respecte, en aquell to vermell i esbarzerat que gastava la llengua dels bons profetes. Josefina plorava i protestava, i Leocàdia
dissimulà estossegant, encara que amb un bruel més feble que el que gastava el seu pare a la taula de joc del Cercle del Liceu. Frederic no podent
es va veure com un gat que li lliguen una llauna a la cua; acostumat a gastar sense miraments, va ésser un cop molt fort per ell, acceptar un lloc en
mica d'independència econòmica. Guillem havia complert trenta-un anys, i gastava aquella manca absoluta de sentit de responsabilitat que tenen els nois
xicota sana i vivia satisfeta i enamoradíssima del seu marit, però que gastava una manera de parlar una mica lliure i atabalada, li venia de gust la
o la seda gratades per l'ús. Com totes les persones abandonades, Maria gastava d'una manera absurda; era incapaç d'estalviar ni de fer lluir res. Amb
amb una família que no havia sabut conservar la riquesa i se li havia gastat el dot, a Maria li descabdellava els instints de la queixa impúdica, del
Frederic sabia ben bé que vint mil d'aquestes pessetes se les va gastar en una aventura que en aquell moment l'obsessionava, però que el va
amb un posat entre penedit i desesperat. Dependria de l'humor que gastés la seva dona, dependria del sopar, de les setrilleres, de les anèmones
l'opulència dels seus negocis, i Conxa en aquesta època adolescent no gastava altre censor que Madame Pasquier, una francesa de Toulon, lletja, viciosa
tenir a la vora un calavera pompós i espiritual, que per altra banda li gastava tota mena d'atencions, a haver-se-les amb un Tomàs de Lloberola
especial oposat a la tònica de la família. Els Comtes de Sallent gastaven —com els Lloberola, els seus cosins— la vanitat sòrdida de la blavor de
de la blavor de la sang; volien per gendres un personal reumàtic que gastés cor de conill poc perillós i una fidelitat a la tradició; si el títol que
marit feia molt santament de distreure's. Tot això era exagerat; Pilar no gastava escrúpols com altres senyors; en la seva casa del carrer Ample, havia

  Pàgina 1 (de 62) 50 següents »