Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

"Però vejam quins sagrats mols aquest pèl-blanc de claveguera	gasta	. Els tastarem, si us plau per força", va cloure entre dents el pillard.
Narcís "Encara no t'has contemplat prou al mirall? Que el vols	gastar	? T'asseguro que fas goig", li va dir la senyora Magdalena Blasi. "Vine,
de mesos, llest. "Va treballar, però no va omplir cap bossa. No va	gastar	mai gaire salut. Procurava de dir a tothom la veritat. No li'n feien ni
se li va ocórrer una de les bromes més estúpides que mai li haguessin	gastat	. Començà per fer-lo cridar a part per un de la colla amb el pretext
vi i al seu entorn esclataven fortes riallades. Moltes bromes li havien	gastat	durant la seva vida, i algunes de tan cruels i encara més que aquella.
no sols com a possible, sinó fins i tot com a lògic. Si no se'ls ha de	gastar	, els diners, ¿què voleu que en faci, l'avar? Mirar-los i tocar-
idea que ell tenia d'un home refinat el conduí fins a comprar llibres, a	gastar	amb els estudis del seu fill sumes que els avis haurien trobat
la culpa és meva, perquè m'he equivocat. Jo hauria d'haver estat soldat i	gastar	la meva vida, de pressa, en qualsevol causa heroica. L'he gastada
soldat i gastar la meva vida, de pressa, en qualsevol causa heroica. L'he	gastada	covardament, en petites misèries, i corrent sempre cap a una altra banda.
comparteix amb oficials francesos, i malversa força, temps, diners que es	gasta	a mans plenes per mantenir Luciènne, una dona, segons el dir d'Erasme,
cambra del carrer de l'Argenteria. Vivia una vida quasi de pobresa on	gastava	, es pot dir, només, la legítima cera de Berberia, provinent sens dubte
ira. Cosa rara, crec, però, recordar que el meu oncle, que mai no havia	gastat	amb ell manyagueries, fou el qui menys insistí. Em sembla i tot que la
ha decantat la meva admiració per la manera fina i subtil que	gasten	els xinesos en el negoci. L'anècdota, tan vulgar, de la roba rentada i
de cristall fresca i sonora. Les vainés, amb aquests ulls de bou que	gasten	—grans, negres, magnífics i inexpressius—, guaitaven, amb una punta de
les vergonyes i la goleta no és reservada per a ningú. I el xinès no	gasta	pas més compliments que la goleta; el xinès, en el port i actuant de
anys que viu a l'Oceania, coneix el país i la gent del país, i per a tot	gasta	un somriure ample, de comprensió i de pietat. El seu esperit és ben
a la soca del cocoter, i, de menjar, no menja ni de molt per la gana que	gasta	. És per això que el porc polinesi és magre, no té temps de posar greix, i
de dur a terme una tasca evidentment superior a llurs forces en un país	gastat	per incomprensions i recels seculars. El reconeixement de l'existència
d'aquest noi! Després del trasbals que acaba de promoure, encara	gasta	aquests fums! Caín. [(A Adam.)] Fes el que et plagui.
voldríem sentir dins de nosaltres, va dient que m'he	gastat	massa diners per ella. És veritat, i per això em fa por
Cal perdre l'ànima d'arbust. Un altre sentiment transitori s'ha	gastat	. Ens aixequem, i amb por de no saber retrobar a temps
les dents si és que tens gana, que no t'està bé, venint d'on vens, que	gastis	aquest to, i menys amb ella que ha patit i ha plorat.
Li ho agraeixo. Maurici Aquí, saps, no	gastem	compliments. [(Entra a la taverna.)] Amèlia.
Què et diré: no massa. Amèlia No? Maria	Gastava	poc. Després, portava un nus escanyolit. [(Assenyalant la
)] I deixa'l dir d'un cop. [(A Andreu.)] I tu no	gastis	tanta llengua ni ensenyis tant les ungles. [(Pren pel braç Clavell i
Qualsevulga improvisada podia vestir millor que una senyora veritable,	gastar	com quatre vegades, brillar... La senyora veritable, que no anava sinó a
pas avençat un cèntim; tant guanyat, tant perdut. La mare i Júlia sempre	gasten	una mica més del que els donem. Per això, Víctor, em fa tristesa
en Víctor.)] Què? Vas a entaforar-te altre cop en el teu recambró? No	gastem	prou? Tu un llum i l'Ernestina un altre. Que no hi pots estar al costat
els llavis, esclatant a la fi.)] Prou, senyora Rosa, prou! Mentre	gasti	el llenguatge d'ara, jo no li daré la més petita satisfacció. La única
embastant una peça de roba, segueix dient:)] Quin mal geniot que	gasta	el nostre metge! Es veu ben bé que ha perdut la carta de navegar. Li he
va dir, a mi, això de casar-me... és un moment, i com menys es	gasti	millor i si es pot acabar en cinc minuts en comptes de deu, millor.
vagis demà a la una. La casa té tres pisos. Et podràs refer del que vas	gastar	amb el casament, perquè aquest senyor té pressa i aquesta feina et farà
roses del cobrellit, al mig, tenien cor, i, una vegada, un dels cors es va	gastar	i de dintre va saltar un botonet molt petit, de mitja bola... senyora
produït per l'estat de nervis, d'una manera molt semblant a la que	gasten	les hienes quan entre elles s'ha convingut una visita al cementiri.
per la seda eixuta i tèbia d'aquella mà. Rosa, en el menjador de Mado, no	gastava	cap mena de toilette complicada; duia un vestit senzill i damunt
cada vegada més escandalitzada amb els costums de la gent que reia i	gastava	, i influïda, més que per res, per la bronquitis del seu marit, aclimatà
i de l'absència de respecte, en aquell to vermell i esbarzerat que	gastava	la llengua dels bons profetes. Josefina plorava i protestava, i Leocàdia
dissimulà estossegant, encara que amb un bruel més feble que el que	gastava	el seu pare a la taula de joc del Cercle del Liceu. Frederic no podent
es va veure com un gat que li lliguen una llauna a la cua; acostumat a	gastar	sense miraments, va ésser un cop molt fort per ell, acceptar un lloc en
mica d'independència econòmica. Guillem havia complert trenta-un anys, i	gastava	aquella manca absoluta de sentit de responsabilitat que tenen els nois
xicota sana i vivia satisfeta i enamoradíssima del seu marit, però que	gastava	una manera de parlar una mica lliure i atabalada, li venia de gust la
o la seda gratades per l'ús. Com totes les persones abandonades, Maria	gastava	d'una manera absurda; era incapaç d'estalviar ni de fer lluir res. Amb
amb una família que no havia sabut conservar la riquesa i se li havia	gastat	el dot, a Maria li descabdellava els instints de la queixa impúdica, del
Frederic sabia ben bé que vint mil d'aquestes pessetes se les va	gastar	en una aventura que en aquell moment l'obsessionava, però que el va
amb un posat entre penedit i desesperat. Dependria de l'humor que	gastés	la seva dona, dependria del sopar, de les setrilleres, de les anèmones
l'opulència dels seus negocis, i Conxa en aquesta època adolescent no	gastava	altre censor que Madame Pasquier, una francesa de Toulon, lletja, viciosa
tenir a la vora un calavera pompós i espiritual, que per altra banda li	gastava	tota mena d'atencions, a haver-se-les amb un Tomàs de Lloberola
especial oposat a la tònica de la família. Els Comtes de Sallent	gastaven	—com els Lloberola, els seus cosins— la vanitat sòrdida de la blavor de
de la blavor de la sang; volien per gendres un personal reumàtic que	gastés	cor de conill poc perillós i una fidelitat a la tradició; si el títol que
marit feia molt santament de distreure's. Tot això era exagerat; Pilar no	gastava	escrúpols com altres senyors; en la seva casa del carrer Ample, havia

Pàgina 1 (de 71)

50 següents