Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

un moment vibrant. Els homes, tots semblaven joves, amb capells fluixos i	gabardines	, i tiraven les maletes als camàlics, amb una alegre exaltació. A les
i ennoblir-se. Deixa de ser l'insignificant senyor vestit de negre o amb	gabardina	, que podíem veure travessar apressat els carrers, minso, esquifit, mirant
caçat? Amb un ràpid moviment del cap en Santiago t'indica l'home de la	gavardina	i el barret negre que seu dins gairebé tot sol i que llegeix el diari...
visita. Aquest serà més dur de pelar. Santiago! Què? No res. El de la	gavardina	gasta pinta de ser de la secreta. No res, no res. El tramvia grinyola de
d'arribar abans de l'hora fixada. Hauria de tenir un paraigua, una	gavardina	, mitja dotzena de camises, tres o quatre corbates, m'hauria d'afaitar
anava tota nua de cara; que, sobretot, per sobre del coll aixecat de la	gavardina	blanca, portava els ulls completament nus, molt més que ella quan té pell
, per mi també. Però... —Què? —Potser faria riure sortir de "marxa" amb	gavardina	, sabates "mocasín" i aquest fulard tan maco que portes; vejam?, saps
per compondre una mica els vidres romputs abans, estirà el cinturó de la	gavardina	d'en Santi, aquest l'agafà pel clatell, "Peiet, Peiet", i es varen
!, com la bala, per la vorera del "Panam's", un home mig jove, de	gavardina	color de sorra, sense aturar-se ni a mirar va fer un xiulet, i "Antonio"
vida que porta, un dia el marroquí es penjarà. —Fuig! Aquest penjarà la	gavardina	a l'estranger, i prou. Ara el nus escorredor es fa així. Tothom fuig.
"S'assembla a Audrey Hepburn", tenia les mans a les butxaques de la	gavardina	, blanca, que duia, mirava paraigüines d'aparador. El secret, naturalment,
en el mateix instant que ella es començava a descordar el cinturó de la	gavardina	, que duia lligat amb un nus. Vàrem travessar el vellut celeste de les
—"Merci bien." L'orgue de Joan Sebastià Bach i el soroll de la	gavardina	blanca en la fosca, que la noia es treia també una mica a càmera lenta i
de ràdio i que els joves, a l'hivern, en lloc de tapaboques porten	gavardina	... I què? És com si em diguessin que el poble ha millorat perquè la
gelós, complicat (en el terreny de la simplicitat) i irrisori. Ara porta	gavardina	—o trinxera—, es perfuma amb un líquid infecte anomenat
pluges repetirà el seu inefable somriure en el moment de proveir-se d'una	gavardina	de color de carbassa o de suc de taronja, subtil i translúcida com un tel
bé, si fa el que realment desitjo, m'allargarà el barret, em passarà la	gavardina	i m'empenyerà carrers enllà, sempre enllà d'aquesta llarga nit, lluny de
temps passa i que jo no truco a la Lupe. Em trobo amb el barret posat, la	gavardina	tirada sobre l'espatlla, caminant al costat de l'Aldama. Em giro i, al
De sobte m'adono que sento un xic de fred. L'Aldama m'ajuda a passar-me la	gavardina	, però, malgrat que els hiverns a Mèxic són benignes i suaus —en realitat,
cordó del telèfon? —pregunta, mentre torna a obrir, recull la vora de la	gavardina	i torna a tancar—. Què t'empatolles? Callo un xic avergonyit, i ell,
que els dels peus plans..." En Picó dissimuladament prenia la meva	gavardina	, el comandant el meu garrot. Es creien que jo badava, però els veia de
—tanta xiripa només s'explica, evidentment, per la virtut de la meva	gavardina	. Però en veure que el metge, després de donar-me el piramidon,
em fan impressió, potser en el fons la mateixa que a en Picó la meva	gavardina	. Tots tenim els nostres complexos, com diu el metge. Jo resava
de la terra humida ho envaeix tot. Comença a fer fred. Trobo a faltar la	gavardina	que aquells poca-penes em van birlar tan frescament. Els veïns estan
habitant de coves i espelunques, que no portava corbata, ni elàstics, ni	gavardina	, ni impermeable? Quina enormitat! L'argument que hom fa és sempre el que
rural anava intensament perfumada. Quan es mudaven i sortien amb la	gavardina	, arrossegaven un aire de luxe, una voluminosa superfície d'emanació. Eren
se li ajustava a la base del coll. Aviat s'alçà novament i es posà la	gabardina	que tenia damunt d'un tamboret, aixecant els braços. Entre la brusa de
dintre, que per dintre estic ple, estic farcit d'una munió de senyors amb	gabardina	que van a prendre l'autobús, d'una munió de paletes desganats que es
I vosaltres damunt els meus ulls, vosaltres que m'ompliu, genteta de	gabardina	, genteta d'espardenya, sereu l'etern senyor sota el meu nom d'Aton, i la
buscar-me el tabac, vols? Em sembla que me l'he deixat a la butxaca de la	gabardina	. I el pare s'assegué a la butaca i es posà a fullejar un catàleg d'eines.
consciència del seu aspecte. Es veu amb les mans a les butxaques de la	gabardina	un xic bruta, els cabells sens dubte un xic esbullats i els cercles
de vellut negre també i els folres de casaca, de tafetà vermell. Les	gavardines	de les senyores eren també de vellut negre, amb mantons i gires de tissú
en els dies que jo el vaig conèixer, era malaguanyat per a una època de	gabardines	, de cigarretes de paper i de plataformes de tramvia. Ell ja en patia, del
civilització moderna: compren a terminis llurs vestits del diumenge, la	gavardina	, la bicicleta, després la ràdio, el T. V. o la nevera i recomanen a
es barreja amb la presència d'arxiu de grans morts que han portat la	gavardina	del private com, l'exemple més estimat, Humphrey Bogart. Sense
sota d'una de les potes perquè, sinó, ballava. En el moment de treure's la	gavardina	sentí passos. La senyora Filo tot traient el cap per la porta digué:
l'havia entendrida. L'endemà dinaren junts. Ella duia un vestit sastre de	gavardina	i un canotier blanc amb un vel negre que li penjava a l'esquena. I a la
estigué una estona sense saber què havia de fer i a l'últim despenjà la	gavardina	i se la posà. Fresquejava, o potser no, potser la mica de fred que sentia
Anònim Quan va sortir de casa, acompanyada de quatre senyors amb	gavardina	de color cafè tallat, plovia a bots i barrals i en tornar aquella mateixa
mà. No entren si no els ho dius. No escorcollen sense testimonis. I duen	gavardina	, sobretot si plou, com va ploure aquell dia. Ara sí que has tornat. La
teu retorn. La portera va entrar seguida d'un dels quatre senyors de la	gavardina	. "Ho sento, senyora Roser, però ja ho veu; no és culpa meva." Duia
de Raimon: "No creguem en les pistoles", i el senyor de la	gavardina	digué: "Eso, eso, pero que lo apliquen todos, todos", i
llibertat assolits, malgrat tot. No s'ho creuran, que els senyors de la	gavardina	no han despenjat els posters, ni s'han endut els llibres, ni han
sinó totes aquestes possibilitats de fer esperar els senyors de la	gavardina	al replà... Comprar una Guia de Barcelona. Aprendre el nom dels productes
bonica. I serà el noi el comissari i tu la ploramiques. El senyor de la	gavardina	va agafar el llibre de l'Agnes Heller traduïda pel professor Sacristán.
mans a les butxaques de la seva bata blava. Un altre dels senyors de la	gavardina	va recordar al col·lega que si s'aturaven a cada llibre no acabarien mai;
toms de Dolça Catalunya van fer riure al senyor de la	gavardina	; una rialleta de poca-solta que no volia dir res i deia massa. La dona li
li va preguntar: "¿De qué se ríe?", i el senyor de la	gavardina	deixà de riure i deixà la cambra, seguit de la dona de la bata blava i
mentre la pluja espetegava contra el sotateulat i un dels senyors de la	gavardina	se la mirava de la porta de la cuina estant. La bona educació que, segons
pogué observar detingudament la cara i l'aspecte del senyor de la	gavardina	aturat i recolzat al llindar de la porta. Era jove, galtaplè, cabell

Pàgina 1 (de 6)

50 següents