Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

per un, sense quedar-li'n cap. Aleshores va maleir-ho tot i va embogir.	Gelosa	de totes les altres mares, va ordenar que matessin tots els fills de cada
es disfressava d'óssa, Arctos, tant per amagar-se del seu pare com de la	gelosa	Hera. Alguns savis opinen, en total contradicció amb la contalla mítica,
deessa d'ulls d'òliba, de la qual temia que no l'afavorís amb un bri de	gelosíssim	humor. Quant a ell, el fum no li havia entelat la mirada, però compliria,
i indiscutible entitat, en els seus càlculs. La llibertat, de què tan	gelós	està, li és radicalment necessària: sense llibertat no hi ha per a ell
. No direu res, oi? —No. Què passaria? —Em podrien treure. Són molt	geloses	. Tampoc no els agrada que sigui tan jove i tan ben feta. —Quants anys
flors de la casa... Em va complaure es tremolor de sa seva veu, semblava	gelós	. —Què fan tantes flors? Qui les ha enviades? —Ningú, les han duites de cas
(un mes l'una, tres mesos l'altra) i jo reia,	gelós	covard, en sentir-vos sempre esquitxar per un
va dir la mare d'en Quimet, potser els avorririen. Els coloms són molt	gelosos	i no volen forasters. XXIII Al cap d'una setmana justa d'aquella
d'ardors de viure, que les moreres per dalt dels murs	geloses	miren. L'encant s'acaba entrant les velles amb una
de la tia Paulina, i algú xiulà l'orella al senyor de Llinàs, que era	gelosíssim	, més que un tigre. La tia Paulina no sabia res de la gran passió de
fredor passiva per esperar l'hora d'ell; no gastava escrúpols, no era	gelós	i es conformava a fer papers que un home decidit que vol pagar i vol
en el mirall de la consciència) es miri, com ermini	gelós	de sa blancô. S'aixeca un pensament, i em diu: —Espolsa la
gloriós s'extremí damunt l'amada, com si hagués estat	gelós	d'aquella rosa encarnada. III. /Cada dia vaig a
despertat amb aquesta batzegada? Són manies teves; gelosia sense motiu. —	Gelosa	de tu? —Doncs, de què et queixaries? —torna l'home amb aquell urc de
amb pany i clau perquè tu li enveges que faci goig, i jo, perquè estic	gelós	d'en Peret de cal procurador. La queixa de les dues dones es confon en un
que llavors començà amb escrúpols de consciència, a la manera d'un pare	gelós	de l'esdevenidor de la filla i no d'oncle com ell era, de la pubilla
i per separat. Per això, també, les comparacions —la pregunta del	gelós	: "Qui estimes més?"...— sovint esdevenen odioses, perquè hi ha alguna
la meitat oposada. Cada meitat celebrava els seus ritus en un aïllament	gelós	; els membres de l'altra meitat que n'haguessin estat testimonis podien
aquella dehesa, sense jamay gosar á parlarli, envejant, aborrint	gelós	als atrevits que profanavan lo seu camerino, per ell veritable
amb els nois. Els qui sabíem el secret ens el callàvem. No mancaven	gelosos	de les seves preferències. Després no ens acontentàvem amb atacar la seva
Tenia el gust dels volums bells i fortament relligats, i n'estava	gelós	. Fou, doncs, per a mi un gran honor, una veritable distinció i una prova
casal, amb la tia allunyada a un extrem, i per la meva imaginació de	gelós	desfilaven escenes de disbauxa, turpituds eròtiques, monstruositats
gelosia. Vaig veure escenes de crispament de nervis en ell i l'odi del	gelós	en el seu rostre. Sovint em manava de portar cartes a ella, que vivia al
sense esgarrifança. Després de la vergonya d'aquella nit, quan estava	gelós	d'ella, l'esperava al portal de la casa. Algun vespre no havia sopat; el
del meu neguit. Després m'he arribat a convèncer que la imaginació del	gelós	és més prodigiosa que la de cap poeta. Quan ella em veia sofrir, era
—El meu marit, si sabés això que m'ha dit, li trencaria les cames. És molt	gelós	, el meu marit... —Les seves raons té. —Vol dir que la hi fregeixo?...
m'he adonat que envejava la resistència sexual de Josep i me n'he sentit	gelós	fins al sofriment. Picat del meu amor propi de mascle, que tantes
per què he de pensar tant en això? És una vergonya! Sembla que estigui	gelós	que amb els meus diners s'hagi pogut divertir tant amb aquella dona. I en
llibres sota el meu paquet, estrenyo el conjunt contra el meu cos amb	gelosa	frisança, i me'n vaig moll amunt. Al tercer pont m'aturo, guaito enrera.
i jo... insinuo tímidament. —També ho podem fer així. Com estic	gelós	dels meus francs! És una gelosia d'avariciós, de pobre que va perdent el
que l' ha vingut acompanyant fins aqui á la porta. La mare, qu' estaba	gelosa	de ma honra, va creure del cas no deixarme anar mes sola pe 'l carrer. A
! Ira divina. [(ap.)] Ella robant lo cor meu. Ell, mortificantlo ab	gelos	qu' omplan d' ódi mon cervell.) ¿Vos faitx nosa? [(Als dos)]
del cel!) Ton. [(ap.)] (¡Quína ditxa véure 'l are plé de	gelos	y recels!). [(ab satisfacció)] Timb· [(Comensa
Julia. Me creus falsa? Timb· Dubto sempre. Estich	gelós	, capficat. No comprench per quína causa tú t' habías d' abaixar als peus
aquesta diferència: el meu temps no t'interessava, i en canvi jo vivia	gelós	i enamorat del teu temps. Al principi, de tan excessiva, la vostra falta
compte, però vigila, és un sac d'orgull. No te'n fiïs. Està enamorat i és	gelós	. No el coneixes encara. Faries bé de preguntar pels Aguilera!" El rostre
se-li. "Al principi se'm va fer difícil seguir-te. Per a un home	gelós	els obstacles no compten, l'inciten. La meva confident m'advertí que, en
de dir-li el que havia sofert, mostrar-li aquella ombra obstinada i	gelosa	que la seguia pels carrers, que s'esmunyia per les cantonades, que
que eren els teus adeptes. ¿Et semblarà pueril que et parli de gelosia?	Gelós	perquè t'havies apoderat de l'afecte dels meus fills, sí, i vaig ser prou
de la seva dona en busca d'unes cartes que possiblement no existien.	Gelós	als cinquanta anys! Sí, gelós, víctima d'un inguarible mal crònic, tan
d'unes cartes que possiblement no existien. Gelós als cinquanta anys! Sí,	gelós	, víctima d'un inguarible mal crònic, tan angoixós com el primer dia,
per enveja, la faç, però mirant-los de reüll amb	geloses	llambregades, i es parlà a si mateix en aquests termes: "Oh
d'aquella Nit que no coneix origen i del Caos feréstec, que,	gelosos	de llurs secrets, amb molta violència van oposar-se
amable de la mort. Però l'ombra de Zorbàs rondava sempre al meu voltant,	gelosa	. Una nit, em trobava tot sol a casa meva, vora la mar, a l'illa d'
la fé; no sé si és certa ta presencia; oh Crist	gelós	de ta ciencia, sabrás per mí lo que no sé. Prop del teu cós,
que no formen cap llei de melodia? ¿On és la meva alegria, aire	gelós	, que t'has begut la meitat de les lletres? Més valia estudiar els nous
brillants d'admiració. —Que boniques seran mes germanes! —No siguis tan	gelosa	, tu! El pare no t'ha descuidada, ves. —Ja i tal! Li he portat
com unes ovelles. Si mires cap avall pensaràs: ¿qui tenia raó, la font	gelosa	o la cabana? No desesperis mai, pobre vell que avances a males penes.
pel que són i el que valen. Miri, el meu Jaume —que Déu perdó!— era	gelós	com una guilla. No suportava la petjada d'un altre home a casa. Me volia
la traça us sembla bona, us podreu besar amb dolça alegria a desgrat del	gelós	, i caure abraçats en un llit del verger. Comtessa Clara Així me

Pàgina 1 (de 24)

50 següents