Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
gelós A 1049 oc.
gelós M 12 oc.
gelos MP 33 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb gelós Freqüència total:  1094 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

per un, sense quedar-li'n cap. Aleshores va maleir-ho tot i va embogir. Gelosa de totes les altres mares, va ordenar que matessin tots els fills de cada
es disfressava d'óssa, Arctos, tant per amagar-se del seu pare com de la gelosa Hera. Alguns savis opinen, en total contradicció amb la contalla mítica,
deessa d'ulls d'òliba, de la qual temia que no l'afavorís amb un bri de gelosíssim humor. Quant a ell, el fum no li havia entelat la mirada, però compliria,
i indiscutible entitat, en els seus càlculs. La llibertat, de què tan gelós està, li és radicalment necessària: sense llibertat no hi ha per a ell
. No direu res, oi? —No. Què passaria? —Em podrien treure. Són molt geloses. Tampoc no els agrada que sigui tan jove i tan ben feta. —Quants anys
flors de la casa... Em va complaure es tremolor de sa seva veu, semblava gelós. —Què fan tantes flors? Qui les ha enviades? —Ningú, les han duites de cas
(un mes l'una, tres mesos l'altra) i jo reia, gelós covard, en sentir-vos sempre esquitxar per un
va dir la mare d'en Quimet, potser els avorririen. Els coloms són molt gelosos i no volen forasters. XXIII Al cap d'una setmana justa d'aquella
d'ardors de viure, que les moreres per dalt dels murs geloses miren. L'encant s'acaba entrant les velles amb una
de la tia Paulina, i algú xiulà l'orella al senyor de Llinàs, que era gelosíssim, més que un tigre. La tia Paulina no sabia res de la gran passió de
fredor passiva per esperar l'hora d'ell; no gastava escrúpols, no era gelós i es conformava a fer papers que un home decidit que vol pagar i vol
en el mirall de la consciència) es miri, com ermini gelós de sa blancô. S'aixeca un pensament, i em diu: —Espolsa la
gloriós s'extremí damunt l'amada, com si hagués estat gelós d'aquella rosa encarnada. III. /Cada dia vaig a
despertat amb aquesta batzegada? Són manies teves; gelosia sense motiu. —Gelosa de tu? —Doncs, de què et queixaries? —torna l'home amb aquell urc de
amb pany i clau perquè tu li enveges que faci goig, i jo, perquè estic gelós d'en Peret de cal procurador. La queixa de les dues dones es confon en un
que llavors començà amb escrúpols de consciència, a la manera d'un pare gelós de l'esdevenidor de la filla i no d'oncle com ell era, de la pubilla
i per separat. Per això, també, les comparacions —la pregunta del gelós: "Qui estimes més?"...— sovint esdevenen odioses, perquè hi ha alguna
la meitat oposada. Cada meitat celebrava els seus ritus en un aïllament gelós; els membres de l'altra meitat que n'haguessin estat testimonis podien
aquella dehesa, sense jamay gosar á parlarli, envejant, aborrint gelós als atrevits que profanavan lo seu camerino, per ell veritable
amb els nois. Els qui sabíem el secret ens el callàvem. No mancaven gelosos de les seves preferències. Després no ens acontentàvem amb atacar la seva
Tenia el gust dels volums bells i fortament relligats, i n'estava gelós. Fou, doncs, per a mi un gran honor, una veritable distinció i una prova
casal, amb la tia allunyada a un extrem, i per la meva imaginació de gelós desfilaven escenes de disbauxa, turpituds eròtiques, monstruositats
gelosia. Vaig veure escenes de crispament de nervis en ell i l'odi del gelós en el seu rostre. Sovint em manava de portar cartes a ella, que vivia al
sense esgarrifança. Després de la vergonya d'aquella nit, quan estava gelós d'ella, l'esperava al portal de la casa. Algun vespre no havia sopat; el
del meu neguit. Després m'he arribat a convèncer que la imaginació del gelós és més prodigiosa que la de cap poeta. Quan ella em veia sofrir, era
—El meu marit, si sabés això que m'ha dit, li trencaria les cames. És molt gelós, el meu marit... —Les seves raons té. —Vol dir que la hi fregeixo?...
m'he adonat que envejava la resistència sexual de Josep i me n'he sentit gelós fins al sofriment. Picat del meu amor propi de mascle, que tantes
per què he de pensar tant en això? És una vergonya! Sembla que estigui gelós que amb els meus diners s'hagi pogut divertir tant amb aquella dona. I en
llibres sota el meu paquet, estrenyo el conjunt contra el meu cos amb gelosa frisança, i me'n vaig moll amunt. Al tercer pont m'aturo, guaito enrera.
i jo... insinuo tímidament. —També ho podem fer així. Com estic gelós dels meus francs! És una gelosia d'avariciós, de pobre que va perdent el
que l' ha vingut acompanyant fins aqui á la porta. La mare, qu' estaba gelosa de ma honra, va creure del cas no deixarme anar mes sola pe 'l carrer. A
! Ira divina. [(ap.)] Ella robant lo cor meu. Ell, mortificantlo ab gelos qu' omplan d' ódi mon cervell.) ¿Vos faitx nosa? [(Als dos)]
del cel!) Ton. [(ap.)] (¡Quína ditxa véure 'l are plé de gelos y recels!). [(ab satisfacció)] Timb· [(Comensa
Julia. Me creus falsa? Timb· Dubto sempre. Estich gelós, capficat. No comprench per quína causa tú t' habías d' abaixar als peus
aquesta diferència: el meu temps no t'interessava, i en canvi jo vivia gelós i enamorat del teu temps. Al principi, de tan excessiva, la vostra falta
compte, però vigila, és un sac d'orgull. No te'n fiïs. Està enamorat i és gelós. No el coneixes encara. Faries bé de preguntar pels Aguilera!" El rostre
se-li. "Al principi se'm va fer difícil seguir-te. Per a un home gelós els obstacles no compten, l'inciten. La meva confident m'advertí que, en
de dir-li el que havia sofert, mostrar-li aquella ombra obstinada i gelosa que la seguia pels carrers, que s'esmunyia per les cantonades, que
que eren els teus adeptes. ¿Et semblarà pueril que et parli de gelosia? Gelós perquè t'havies apoderat de l'afecte dels meus fills, sí, i vaig ser prou
de la seva dona en busca d'unes cartes que possiblement no existien. Gelós als cinquanta anys! Sí, gelós, víctima d'un inguarible mal crònic, tan
d'unes cartes que possiblement no existien. Gelós als cinquanta anys! Sí, gelós, víctima d'un inguarible mal crònic, tan angoixós com el primer dia,
per enveja, la faç, però mirant-los de reüll amb geloses llambregades, i es parlà a si mateix en aquests termes: "Oh
d'aquella Nit que no coneix origen i del Caos feréstec, que, gelosos de llurs secrets, amb molta violència van oposar-se
amable de la mort. Però l'ombra de Zorbàs rondava sempre al meu voltant, gelosa. Una nit, em trobava tot sol a casa meva, vora la mar, a l'illa d'
la fé; no sé si és certa ta presencia; oh Crist gelós de ta ciencia, sabrás per mí lo que no sé. Prop del teu cós,
que no formen cap llei de melodia? ¿On és la meva alegria, aire gelós, que t'has begut la meitat de les lletres? Més valia estudiar els nous
brillants d'admiració. —Que boniques seran mes germanes! —No siguis tan gelosa, tu! El pare no t'ha descuidada, ves. —Ja i tal! Li he portat
com unes ovelles. Si mires cap avall pensaràs: ¿qui tenia raó, la font gelosa o la cabana? No desesperis mai, pobre vell que avances a males penes.
pel que són i el que valen. Miri, el meu Jaume —que Déu perdó!— era gelós com una guilla. No suportava la petjada d'un altre home a casa. Me volia
la traça us sembla bona, us podreu besar amb dolça alegria a desgrat del gelós, i caure abraçats en un llit del verger. Comtessa Clara Així me

  Pàgina 1 (de 22) 50 següents »