Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
gel M 1422 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb gel Freqüència total:  1422 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

tropicals de vidre. Vora el saltant de l'aigua que l'esquitxava, el gel és transparent; més enllà, opac. Era un espectacle meravellós, una mena
banda de Lleida. Tornant, contemplo les meravelloses fantasmagories del gel al dipòsit de les aigües del poble. Els caramells formen tapirs, cigonyes
morters, un llum d'oli, una estàtua de guix, sense nas, i tres barres de gel que es fonen dins una galleda. S'obre pas en direcció als moneders, prop
amb la carn del tauró fresca adherida a l'os, em posaren com una barra de gel a l'espinada, vaig tenir fred autèntic i vaig anar a cercar la mica de
europeu carolingi. De la mateixa manera que en l'iceberg desprès dels gels del continent reconeixem les característiques fonamentals de la seva
bruna la pell sinó l'estiu. Bevia licors que es prenen sense gel, espessos i condormits com els records d'infància.
La nit no ha deixat llum sinó en els trossos de gel, que ens repartim i no bevem. Ens ho farà saber. Fins a la fi
brasa partida, malaguanyada! M'has salvat del gel desert, del silenci sense calma, de la set en rius
oh rentadora, que d'escaire s'escapaven com el gel de primavera per seguir per valls i planes.
fins a ésser una mirada poruga, que la casa tira al gel de la clina i a l'arbre que es despulla, fent el camp
la del marquès. Era la batalla de la morsa i del cocodril, la topada dels gels antàrtics i del llot calent dels rius africans. Semblava mentida que dos
radical, perquè el senyor Lerroux era l'única garantia de les ostres amb gel i les partides de póker, Bobby amb un cop de parpres i amb un somriure a
interessaven Conxa, li hauria donat tema per poder parlar del fred i del gel del cor d'una dona insensible; Guillem va estar a punt de caure en la
tivaven, els tenia injectats de sang; Conxa l'invità amb un somriure de gel, i aleshores ell, sense encomanar-se a Déu ni al diable, li ventà dues
que es vengen directament de la covardia de la carn inexplorada, amb el gel a l'esquena i el fàstic de les pol·lucions nocturnes; pol·lucions sense
part del temps y dels diners. Estroncada la font dels sentiments pel gel de sas doctrinas, no s' encaparrava gens ni gota en cumplir sos sagrats
sues com un cavall!" Quan arribi a casa es farà servir una llimonada amb gel. "Refresca i neteja els intestins." La idea del vas entelat li fa venir
forçant tot d'una llurs presons de bronze i armats amb gel i neu i pedra i ratxes, i alhora amb remolins tempestuosos,
hortes de fruita saborosa, prèssecs mullans, pomes de gel, brumes que passaven al cel, mates d'enfalga, nit
s'arremolina, i son inmóvil testa fina pressent el gel en els vergers. L'encant del cel blau s'eternisa sobre el
trist mon pensament! Ton mirar verginal será una cova fosca i gel ta llengua muda; l'argila del teu cós s'esgranará, menuda,
piadosa, el plany de tantes febres. I vos, oh mar antiga, blanca serra de gel, bé teniu l'oblidança de les vostres fondaries! De
les dents. Ens desquitàvem llavors tot saborejant la neu fosa d'una poma-gel. La més desitjada era la poma del ciri. Què us diré? Era aquesta una poma
a la vora el camí on passaria el tren de Cerdanya. I la nit havia fet un gel del seu cos, mentre pensava sempre en el seu ramat. La història no va més
a la ceba. La pobra ceba fredolica, de tant com s'estava a mullega en el gel de la font, era més recta que la quaresma. La miraven i prou. La
Açores havien estat proveïdes parcialment amb llavors incloses en el gel, durant el període glacial, pel gran nombre d'espècies de plantes comunes
núvols, de les plujes, del vent, dels llamps, dels trons, de la neu, del gel i de les pedregades i finalment s'ha dit que va ésser el primer de parlar
per res del món no hauría pogut emetre una síl·laba. Una esgarrifança de gel recorregué tot el meu còs; una sensació d'insofrible angoixa m'estrenyía;
, del sol a la pluja, del vent a la boira, amb tres mesos de neu i de gel a l'hivern, mare de fills resoluts en el combat i sempre amanits al
i el ferret al caure a terra fa un soroll agut i diabòlic que posa un gel a cada cor. Llavors el jovenet obre la porta i fuig covard, com un
Figureu-vos aquets països que no més veuen el blanc en la neu, en el gel, en les glasseres, l'enveja que han de tenir an els que l veuen format de
vins, aiguardents, licors, sucres, xocolata, pastisseria, aixarops, gel; indústria del paper; curtits, calçats, cuiro, corretges; indústria
que, donant sortida a l'afany d'expansionar aquell cor que bategava en el gel de la més pregona buidor, li féu una suscinta resenya de les vicisituts
m'acostuma a les comoditats de la meva nova posició, més trobo que un gel de mort s'empara de tot el meu ser. I tinc ben pocs anys, i sento com una
fonamentals de la col·loide-química, o sia el pas de sol a gel. La impressió de meravella que sent sovint qui treballa en un
tal gelatina mineral no era altra cosa que àcid silícic a l'estat de gel, que per l'acció d'un àcid mineral o del carbònic de l'atmosfera
d'elles produïda. La mà de la noia ara tremolava i era freda com gel. De sobte llançà un crit: —Pare! (No Païtis, no Papaïtis, no cap altre
feia aixís: Dòna'm una dòna lletja pobre, tonta i freda com el gel, però no'm donguis una dòna savia que escrigui,
les obres de Joan Ponç experimentem la mateixa sensació de foc sota el gel o de ferro sota el vellut. En parlar dels joves seria inexcusable no
do inapreciable: rarament es feia simpàtic. Interiorment devia ésser de gel perquè tenia sempre les mans tèbies. Tractat, hom veia, però, que tenia
glaç que pensava i em considerava com una estàtua tallada en un bloc de gel. Aquesta folla al·lucinació m'enorgullia, tot excitant en mi un benestar
Sena s'endevinava com una glassa de llum i semblava una enorme barra de gel que s'anava fonent d'una manera lenta i afinada. Amb els colzes sobre la
amoratats de fred que ensenyen a flor d'aigua les arestes dels blocs de gel. Aquests llacs s'estrangulen i cauen roques avall entre fums d'aigua
com diu Boades, feia a l'illa meravellosa. I bé; ja he trencat el gel i és impossible d'aturar els records. Jo els esquivava tant com podia,
més lluny que si us haguessin dut en una revolada al cor d'una estepa de gel; més lluny que si anéssiu mar en dins en una brèvola barqueta... La
, ja sabia quin pa s'hi donava, a la fleca de l'amor. Un cop romput el gel es va tornar agosarat, li abellien els perills i les emocions
el sol troba el món entenebrit i corgelat, i tanmateix veiem com venç el gel i la tenebra. Aquest Sol de Déu que ens naixerà aviat trobà el món
nous que feien el mateix efecte que tenir els peus sobre una barra de gel; els caramells de glaç gotejant als balcons del carrer; el color rosat de
Enrajolades de mosaic, fan el mateix efecte que tenir una barra de gel a la sola de les sabates. Les xemeneies fan fum, són mal construïdes.
l'aigua s'encongia arraulint-se extremadament fins a esdevenir blocs de gel. I allí hauria estat la seva fi, de no ocórrer una forta sotragada que

  Pàgina 1 (de 29) 50 següents »