Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
gelar AI 11 oc.
gelar V 354 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb gelar Freqüència total:  365 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

ens hauríem de dir?— i jo arribaré a casa, i deixaré que es gele el dinar en la taula, i t'escriuré un poema que no
Golferic [(anant a l'extrem oposat de Rosaura)] Em gelo, tremo com fulla al vent, per les metzines d'un "no" punyent. Lluny, la
a punt de vessar. El bisbe que se n'adona que se li gela la mà, d'un cop de bàcul a terra trencà el silenci i
de por, avui que no s'hi senten ni hi respiren gelen els ossos d'una esgarrifor. Es miren l'un a l'altre amb cara
senten una cançó enllà de la tanca i el front se'ls gela i se'ls estreny el puny. Que és la cançó que els ve del fons
vas conèixer que et faria menjar quilòmetres? A les voltes la cara se'm gelava i se'm feia com de cartó, els ulls em ploraven sols i amb la galta contra
desgràcia i no m'havia trobat ni al costat ni enlloc. I li vaig dir, se't gelaran els peus... i que m'havia despertat encara fosc i que no m'havia pogut
el que ella hi deixà del seu somni, ja s'havia mort de fred; s'havia anat gelant, intoxicant amb el fum i amb l'alè de Frederic, sol en el llit des que
gran set que li crema la boca; l'ardentor dels polsos; el fred que li gela les llàgrimes a les parpelles; la feblesa dels turmells. Reposar per
ó á la llarga s' aclarirá este embolic. Vamos, prente el chocolate qu' es chëla. Yo me 'n vach dins un moment. No t' acobardes hòme. (Es lo mes ruin...
en una casoleta. Chuan. Entre el pá mateix. Mer· Se chela enseguida. Chuan. Y si vinguera algú entre tant? Mer·
passió! S'obrí la porta. La remor de la mar envaí novament el cafè. Se'ns gelaven els peus i les mans. Jo vaig repapar-me encara més al meu racó, acotxat
Un abisme davant i un barranc darrera. —No diguis això, oncle Anagnostis. Gelaries el cor de qui et sentís. —Bah, no tinguis por. Qui ho sent? I,
presentació en el circuit de les festes. El dia és rúfol, fa un vent que gela els ossos i està ennuvolat: l'estranya cafarnaüm de bruixes, dimonis,
de la castedat després de la delectació libidinosa del mite de l'home que gela tot el que toca). La grandesa contra els tics personals (moment de
que, havent sortit roent de la seva ànima, es separava d'ella per a gelar-se sota les fredes mirades dels homes. I davant la terrible
De nit roba els simis menuts. Només xiuxiuejant el seu nom, ja se'ls gelen les cues endiablades. Anem a veure Kaa. —I què farà per nosaltres? No és
Hola, hola, hola! —els vaig dir tot rient i amb tremolins.— Avui deu haver gelat. Brrr!... mireu, jo no puc fer l'ou: tinc les mans balbes. Oi,
i força penosa a causa del fred, que ens embalbia els dits, ens gelava de peus i ens esmolava, causant-nos-hi una coïssor insofrible, el tros de
llàgrima ben seca, com una volva de calamarsa, rodolant-li galtes avall gelant-li la pell blanca com el paper de barba on s'escrivien les seves
fred. Les robes molles, regalimant aigua se'ls encastaven a la pell i els gelaven les carns. Els dos amics es van mirar. L'un a l'altre es feien una
es feia a cada moment més implacable; els amoratava la pell i amenaçava gelar-los la sang a dins de les venes. Un ventet fi i gelat com la neu els
mireu, mireu, les aigües corren boges de por de què no es gelin, així que pari el vent. Roques i molses, la terra és
—No ho crec pas! —contestà Claudi, a qui la suposició d'aquell home havia gelat la sang. El xofer, examinant-la de prop, va dir-li: —És que
mare n'hauria de tenir coneixement, sentí una punyida al cor, que el va gelar altra vegada. La pobra vella estava malalta. Déu la'n guard que el
Garraf. La humida fredor del vent que solia girar-se en aquella hora et gelava mans i cara. Te'n tornaves a peu al Poble Nou: arribaves cansat, desfet,
boca, les ràfegues de vent m'estampien contra la paret, em cremaven o em gelaven, no ho sé; tot se sotraguejava, gemegava, xiulava, fugia esperitadament
mare continuava en el seu frenesí d'obrir finestres i portes, encara que gelés. Al cap de mig minut de saltar del llit ja tots els balcons eren de bat a
, ¿no fa? I força fred! Si no aneu a fer llenya, rai! Prou us gelareu! Per aquests verals tot està molt esbalandrat! Les aigües són bones.
baix i més a poc a poc. I quan ja no vaig sentir-les, amb la llengua gelada per l'angúnia, li vaig preguntar: i la teva dona? I ell em va dir: la
concrets i sempre me'ls ha explicats amb raons d'aquesta naturalesa. —Em geleu! —va dir el pare Armengol.— Mes, sigui com sigui, els vostres arguments
que terrible no fóra per a un home de girar-hi la cara mentre es gelés mortalment, i sense veure ajut ni mercè en tota la multitud esplendorosa.
—És veritat —digué Estel·la, amb un fred somrís indiferent que gairebé em gelà. Després de contemplar una mica l'hora baixa, va seguir dient: —Ha
al sol i guarda't del vent." "La neu d'advent gela molt fàcilment." "La neu del mes d'advent glaça les dents."
(en aquesta frase, fred és un adjectiu). Feia un fred que gelava (en aquesta frase, fred és un nom masculí). Una pedra molt
que seguia fent de les seues, fins que ja embafat de la Constitució se va gelar, com passa en totes les coses d'aquesta vida quan van fent-se algo
roïn com el dimoni, li omplí de gruga l'alfals, li féu porreta al cànem, gelà la tarongeta i... res, que l'amagatall del rebost amainava; i fins lo
d'argent, un exèrcit de serpents irades. En sentia els xiulets i se li gelaven els peus de por. Els magnífics pulmons de Lleonard manxaven arguments i
bona dona de cap a peus, però la mirada immòbil del seu ull de vidre em gelava les sangs. Naturalment, tots els de casa se'n reien. Això, a despit de
a la seva figura una severitat atraient, però que alhora aturava i gelava les efusions a flor de llavi. —Gràcies, Ferrer. No us podeu pas pensar
Aragó, en unes golfes de setè pis, on a l'estiu em torro i a l'hivern em gelo... Veniu quan vulgueu, però aviat! Somrigué amb tristesa púdica. I August
calius intel·lectuals mal apagats. —A l'estiu m'hi ofego; a l'hivern m'hi gelo. Però hi estic tan fet, que ja m'hi trobo bé. Us diré més: que he
...? —Àlec. Si quan vaig pujar a veure-us, sentia que tota la pell em gelava l'ànima, va ser per culpa d'Àlec. —D'Àlec? —D'Àlec. Si encara
meus ronyons embussats, els meus nervis atzarats com llampecs, i el fred, gelant-me el cap del nas, i la calor, fonent-me el cervell i estovant-me
per parlar-li de certes coses, per fer-li certes reflexions, el cor se li gelava i perdia el món de vista. "Parlar amb l'Aleixeta! Aviat era dit, això!...
el mateix: hom redescobreix el fred com la cosa més impensada, quan ens gelem. Davant aquest fet adoptem una solució equivocada: vivim en cases fredes
mi em fan venir una mica els colors a la cara, dintre de les quals hom es gela, hom es gela literalment. Només d'entrar-hi, amb el coll de l'abric alçat,
una mica els colors a la cara, dintre de les quals hom es gela, hom es gela literalment. Només d'entrar-hi, amb el coll de l'abric alçat, hom queda
que compleix la seva missió amb la mateixa indiferència amb què el glaç gela les begudes. No. Devia rebre els éssers amb la tendresa amb què una mare
ha caigut de l'alzina, o l'altre, que s'ha clavat la destral o que se li gelen els dits, passem moments de febre. La meva dona hauria hagut d'ajudar-me,

  Pàgina 1 (de 8) 50 següents »