Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
gelosia F 1249 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb gelosia Freqüència total:  1249 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

res no ens interessa dels Curetes, fins a l'embull de Iò i d'Èpafos i la gelosia, permanent i sense raó, d'Hera, germana i esposa legítima de Zeus. La
amb un excés d'apassionat afecte, fins al punt de desvetllar la gelosia de Circe o de la mateixa Amfitrite, que la varen metamorfosar en el que
abans de ser transformada la bonica i esvelta donzella de l'aigua, per gelosies de Circe, en el monstre que habita a l'estret de Sicília. Avui és el meu
a immortal, d'una eterna, primmirada i, en conseqüència, molt pedantesca gelosia. Apol·lo detestava, a més, el so de la flauta. Amb la lira va derrotar
Tristany, ni Julieta, ni la troupe dels Karamàzov. L'adulteri i la gelosia, la paternitat abusiva i el parricidi, l'incest, la continència, el joc
a succeir, sense demanar-te explicacions, sense voler-ne tampoc, sense gelosia. I saps per què? Perquè ara estam en igualtat de condicions. Jo he deixat
braç i el traguessis de casa. Víctor. [(Cedint a un impuls de gelosia.)] Però serà el teu marit, tu t'hi confiaràs. Oh, jo no puc avenir
Víctor! El meu cor és pur! Víctor. Però el meu s'arbora de gelosia, d'una gelosia incurable! Ernestina. [(Aixecant-se i
meu cor és pur! Víctor. Però el meu s'arbora de gelosia, d'una gelosia incurable! Ernestina. [(Aixecant-se i intentant tapar-li la
de casa a l'infame... Dr· Riera. Entesos. Víctor. A gelosia meva. Hi va haver crits, recriminacions, llàgrimes... Dr· Riera.
el passat!... No, no! Devindria un munt infecte de mals pensaments, de gelosia i odi... Ernestina, fes el teu camí, el teu únic camí! [(Mentre diu
el sota dels ulls se m'havia fet blau. Per distreure el nen de la seva gelosia amb la Rita en Quimet li va comprar un revòlver amb molt níquel, amb el
mossegades d'ombra; per damunt la boscúria, blava de gelosia, arrenca al vent que passa urpades per carícies.
bracet d'un home gris i correcte, d'aquells que no poden dissimular la gelosia; la noia en veure el fals trinxeraire es tornà vermella i li digué, per
Baixant les escales, l'home gris i correcte que no podia dissimular la gelosia, preguntà a la seva parella: —Qui és aquest "pinta"? —No el coneixes?
de Guillem. Les dones només li presentaven un caire d'adoració o de gelosia merament animals; les apreciava per la pell i per les reaccions íntimes i
cada dia un ser més adorable. Conxa va provar els efectes amargs de la gelosia i va conèixer tota la gama de les llàgrimes. Les seves relacions
el que representés sentimentalisme. Fins s'adonà que no sentia gens de gelosia si veia que Pat li engegava quatre mentides per dissimular que anava amb
ple de bones intencions de l'enamorat Bobby. No va fer cap escena de gelosia, ni tan sols es queixà de res, però Maria Lluïsa va notar tot el
et meravella aquesta nit tan pura, deserta de neguits i gelosia... Silenci, que ella dorm: no la despertis! IX
et florien amb rostres inconeguts, ai quina lleu gelosia! Aquelles terres i mars que tu tan sols coneixies,
coneixies, aquells ignorats camins... Ai quina greu gelosia! Aquell amor sobirà que se te'n duia la vida,
duia la vida, i jo per tu no era res, ai quina ardent gelosia! VII Em pren la calma dels camps quan l'hora
que glaça la sang de la forastera; però ella comprèn el sentiment de gelosia, d'amor per les coses d'aquella casa on Teresa ha nascut, on tot evoca el
d'un raonament d'ell o d'una intel·ligència mútua. A més, aquell gruny de gelosia li és una certitud d'amor que esborra els greuges. En la pugna de l'amor,
I les dents de Teresa mosseguen el coixí enfuriada, en els espasmes de la gelosia, sense que una mà compassiva li eixugui les llàgrimes que li cremen les
mans. Però avui necessita donar pastura a l'altra passió que la corca: la gelosia. —Com trobes la nostra Laura? —fa així que arriben a la porta. —No et
Cremes! Ella ha de riure; enretirar les dues mans acovardides. Torna la gelosia. —Demà també vindràs tan tard? —Oh, no! —Mira que tenim molt neguit,
entesa prou bé. L'altra no respon, endurida de rostre, amb el foc de la gelosia encès al pit i a l'enteniment. —Vina a veure'm demà, a casa —insisteix la
Roc; l'allunyament sobtat de l'amic; indicis vagues; certituds per a la gelosia. Surt del dormitori, cautelosa com en aquelles nits quan parava l'orella
de Teresa anà enroscant-se, a la manera d'un escorçó que li enverinava la gelosia, Mai com aquells dies no va estar-se tantes estones a vora de la cunyada,
—Per això m'has despertat amb aquesta batzegada? Són manies teves; gelosia sense motiu. —Gelosa de tu? —Doncs, de què et queixaries? —torna l'home
vorejats d'una ombra terrosa; el rostre angulós, lívid, corsecat per la gelosia. Les dues dones es miren i tremolen, cadascuna amb un terror diferent. Ja
vora el roure mort. —A pensar en ell! —remugà la cunyada amb el corc de la gelosia al pit. I Laura va, seu prop la soca eixuta, i endinsa l'esguard en les
a casa els Muntanyola tenien la barcelonina tancada amb pany i clau, per gelosia de Tomàs i per enveja de la cunyada. Algunes bones persones deien que no
amb què s'han lligat voluntàriament. —Però Teresa; el que m'ha dit! la gelosia que em té! És maligna. —Pobra Teresa! I no comprèn la tragèdia de la seva
que —potser m'ho va semblar— feia una mica de nosa, per no dir de gelosia, a algun dels presents —més pel to que per les paraules mateixes—,
sorpresas entre donya Mercé y son marit li removían l' ánima ab certa gelosía. Ella sabía 'l desequilibri de fortuna que hi havía entre aquells dos
se sentía 'l cor esberlat, y de sos plors s' escapavan bruels de gelosía. —Malaventurada l' hora que 'l vaig conéixer! —exclamava interiorment.
tan fermas y terminants presas per la cusidora en la exaltació de la gelosía, havían sucumbit avans de clarejar, després d' haver consultat lo coixí.
per aixó á deixar ben sentada la seva dignitat. Com que l' enfado y la gelosía hi eran en caliu, no hi havía dubte, ho lograría. La senyora Pepa cregué
la Toneta, com si l' avergonyís posar altra volta de manifest la seva gelosía, com si temés ferho en veu alta, s' atansá al coll del estudiant y á cau
las mitjas tintas; del mateix modo que la treya fora de sí l' ofensa ó la gelosía, l' exaltava l' amor correspost. Son cor era d' aquells que passan del
d' altri, y quan se la servía ab la generositat d' aquella dona, la gelosía li privava l' agrahiment. Hauría preferit una cabra á una dida, qualsevol
-ho tot. Encara no hi havia res entre la serventa i jo. I, tanmateix, la gelosia em punyia. Era per gelosia que començava a odiar el farmacèutic, que
res entre la serventa i jo. I, tanmateix, la gelosia em punyia. Era per gelosia que començava a odiar el farmacèutic, que volia sostreure de la vella
en mi era el cervell i no pas el cor. L'apotecari no amagà la seva gelosia ni jo no vaig dissimular la meva alegria per allò que creia el meu triomf
seu. El meu "triomf" consistia en el fet que, una vegada excitat per la gelosia, vaig dir a la criada que la prova més gran d'amor que em podria donar
pis que acabaven amb escenes horribles i lletges provocades sempre per la gelosia de l'apotecari. Per no res cridava. Estava enfurrunyat i contínuament
Vaig interpretar això com un signe d'amor per ell i em vaig encendre de gelosia. "Te'n vas ara mateix", vaig dir-li, sense ni esperar que s'aixequi

  Pàgina 1 (de 25) 50 següents »