DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
general AI 35415 oc.
general M 4466 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb general Freqüència total:  39881 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

les seves qualitats i els seus defectes. Aquestes bèsties són, en general, molt intel·ligents i, ben tractades, amigues de l'home i fidels a ell.
de biaix quatre llibres mal pensats i mal escrits i que no sabem en general res de res, ni del que depèn l'exercici del cervell ni d'allò que prové
el predilecte protegit, que havia d'acomplir tota llei d'actes, en general perversos, amb el somriure als llavis o amb rialles sense pietat, aliena
Antígona. "Poetes i savis s'ocuparan de mi i de la meva acció i, en general, m'exalçaran. Cadascú hi dirà la seva, és clar, i estimularé
i força equívoc. Els llegidors i més els espectadors saben que Ara en general es manifesta com una maledicció solemne, eloqüent i ampul·losa, en els
comentaris d'aquell retorn en els quals es manifestava l'hostilitat general que regnava al poble en contra d'ell. Aquesta hostilitat s'havia fet més
que el seu germà desarrugués el front i prengués part a la conversa general, amb la seva dona. A la fi del sopar el padrí pensà que potser ara, amb el
els seus consells, inclinar la voluntat de la noia envers aquell desig general. Mila finalment acceptà i semblà fins i tot que ho feia amb alegria. Una
en efecte, una de les millors companyies del país: es donaven, en general, obres clàssiques, i Mila podia escoltar els versos de Lope o de
llavis, i només ell servà sempre el seu comport fins al final enmig del general desordre. El Sagristà era el perdulari de la família, bohemi i desvagat,
la més còmica plagasitat. Només ell es mantenia apartat de la gatzara general, com un déu, en un isolament en què no se sabia si entrava més el
en els perills i la seva energia sorprenent despertaren l'admiració general entre els caçadors. Però al cap d'un quant temps Tino Costa es cansà
sensibilitat, s'havien ja convertit francament en monstres. Per regla general, aquests éssers, individualment, eren covards per naturalesa; ell, Tino
seixanta anys, que no havia comès altre delicte que ésser la mare del general del bàndol enemic. Fou afusellada no lluny d'aquí —el seu record és
altra banda, podia llegir clarament en el seu rostre, en la seva actitud general, en el seu silenci. Llavors li parlà, i, per una natural reacció contra
ample camp d'esbarjo als infants: al bell mig es dreça l'estàtua d'un general, muntat a cavall, immobilitzats bèstia i personatge en un gest magnífic,
gallardia i l'ímpetu contingut. De bronze, sobre el seu cavall, el vell general desafia impertèrrit el pas del temps i les tempestats; com en temps
o per parelles. Allí es concerten els nuviatges, s'harmonitza la vida general de les masies, ja que el poble queda molt allunyat, i es torna suportable
així assegut esperà l'alba. Quan es sapigué la nova hi hagué una alegria general. Arcisa plorà (plorà sens dubte més per l'alegria d'ell, que endevinava,
la seva òptica. Ho determinava el progrés de les ciències socials, en general, i les mateixes evidències quotidianes, ara esdevingudes conscients, hi
República, a França, ¿què hauria estat, què seria, què serà, sense el general De Gaulle? La perduració de tal o tal altre règim autocràtic, ¿no sembla
gairebé anafrodisíaca per la materialitat mateixa del "diner". En general, el gran ric veu la seva riquesa en funció del poder social que li
possible. Potser això equivaldria a propugnar, com a regla de conducta general, una forma d'estoïcisme massa heroica. No ho sé. Però al catàleg de les
Sembla com si, durant centúries i centúries, ningú no s'adonà que, en general, el fet de seure respon a una necessitat de descans, i que aquest descans
". L'home corrent i vulgar no en fa cas. O no hi és sensible. Per regla general, ell accepta i aprofita les opcions que li brinda la ciència aplicada
és també un dels "humanistes" que es malfien del "progrés". Però, en general, tenim dret a unes esperances més somrients. La societat del futur no
importància. G Gent Quan diem "la gent", mai —o quasi mai—, en general, no volem al·ludir-nos a nosaltres mateixos. Jo dic "la gent" i designo
personal, passa a ser substància i mòbil de reajustaments col·lectius. En general, mai una proposició teòrica no està desproveïda de possibilitat de
proclamar i de practicar aquella ambició. Erasme, ai!, ha de menjar, i en general ha de menjar a costa dels reis i de senyors eclesiàstics o seglars, que
la realitat anés als llibres que li'n donessin notícia. Però, per regla general, la compensació no es dóna, en aquest punt. Veiem, en canvi, que cada
malvats del que ens pensem ser. Mediterrani Els veïns del Mediterrani, en general, estem molt orgullosos de ser això: veïns del Mediterrani. Ens anima una
una terrassa d'hotel o una roca lliure. Per poca que sigui la cultura general de què disposem, l'anar i venir de les onades —"/la mer, la mer
a practicar amb solvència i dignitat. Abunden els mentiders; però, en general, són mals mentiders: se'ls coneix que menteixen. Un infundi no hauria de
el seu llibre l'Occident —això que anomenem Occident— tendia, en línies generals, a una espècie de materialisme més o menys coherent i difús, i la
s'enfonsava en un descrèdit bastant perceptible. Insisteixo: en línies generals. Tanmateix, els fets, o les doctrines, no han seguit aquest camí. En
! Morir Morir-se massa jove és un error. Morir-se massa vell, també. En general, morir-se és sempre un error. El mal és que podríem dir això mateix
", ací, vol dir "parcials"; no hem d'exagerar les coses! Per l'aire general de l'idioma i pel to privativament clerical de la citació, crec que podem
que només puc valer-me, en aquestes consideracions, d'una visió general vaga, llunyana, de l'univers de Dostoievski. Sense detalls concrets, ni
una exageració: això és innegable. L'escriptor només conta, en general, els esdeveniments significatius del seu personatge, i, en aïllar-los i
amb els hàbits intel·lectuals de l'Edat Mitjana, el Renaixement —parlo en general, és clar— introdueix un sentit nou de valoració de la personalitat, que
de policia literària. El plagi, doncs, ha gaudit, si no de l'assentiment general, sí de la impunitat més respectable, en el passat. ¿Per què? Podríem
de les coses grandiosament frustrades. Però només de vegades. En general, els episodis del /Quixot\ resulten més aviat penosos o còmics,
tema de conversa o de literatura. Tal ha estat, sembla, la convicció general durant segles, i encara avui perdura en extenses zones de les nostres
d'acompliment normal de les exigències del sexe: és a dir, sempre —en general— gent que, o no practica, o practica malament. La pornografia, per a
circumstàncies. La participació de la filosofia, del pensament en general, és decisiva. Un corrent ideològic, procedent del XVIII, més o
expansions econòmiques: la llàstima és que la gent, curta de cèntims en general, no tingui més oportunitats de dedicar-s'hi. La societat sí que fomenta
excelsos de l'honor, l'amistat o la pàtria. De tota manera, i en general, no és freqüent que la venjança vagi unida a la noblesa. Aquest és un
i el context de les /Coplas\ les precisa. Però, en general, quan algú treu a col·lació els versets al·ludits, s'oblida i prescindeix
Península. Al vespre la ràdio escampava decrets i més decrets destituint generals i llicenciant tropes. Allò era l'aplicació estricta de les teories d'un
llicenciats no s'assabentaven de llur bona fortuna i seguien sotmesos als generals rebels. Nit enllà, la ràdio dels rebels de Sevilla anuncià l'alçament. Hi

  Pàgina 1 (de 798) 50 següents »