×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb geniüt |
Freqüència total: 62 |
CTILC1 |
| amb impudor entre la camisa baldera... Recorda. Els seus crits d'home | geniüt | , a la fàbrica; les rèpliques irades quan el contradeien, el constant | | en repòs, els motors silenciosos. El vell Cosme no arribarà, baladrer i | geniüt | . El vell Cosme no arribarà mai més. La mort se l'ha endut. Reposa dins el | | cop d'ull convindreu mútuament que heu de donar-me la raó. El vell Cosme, | geniüt | , negat per als afectes, despòtic, que quan hauria de saber callar segueix | | No, no tinc gana. El silenci, lent. —Prou. —Uf, noi. Que | geniüt | ! Altre cop callen. —És d'hora, encara. —Tinc son. —Vés, doncs | | fall. Prudenci Bertrana, que era un dels components del Jurat, no menys | geniüt | que ell —hom l'anomenava l'Imprudenci Bertrana— va replicar-li amb una | | havia de dir ni què havia de fer, i esperava que la tempesta que la vella | geniüda | li abocava al seu damunt amainés com un temporal. Trobava que tenia tota | | noi encara m'acabaria la paciència", exclamà. Perquè, com tota la gent | geniüda | , per gros que fes el cop de sangs, sempre tenia por de fer-lo més gros si | | bony, bonyegut; cantell, cantellut; gana, ganut; gruix, gruixut; geni, | geniüt | ; rampell, rampellut; llengua, llengut; cap, caparrut; saber, saberut; | | aportés algun ingrés a la migrada economia de la casa. Però el noi, | geniüt | com era, solia barallar-se amb els altres aprenents o plantava cara als | | Pallaresa, els dos grans rius del Pallars sobirà. El Flamisell és més | geniüt | , perquè és més jove i ha nascut de pares tibats, de pares que tenen tres | | pas fos. Tant s'avorria ara amb don Nin (aquell home tan home, una mica | geniüt | , fet i fet), com amb aquell esqueix d'home que es deia Rodrigo. —Rodrigo! | | amb el segle passat. Hom recorda en aquests moments, com aquell home | geniüt | , d'idees pròpies i ben reblades, que es deia Valentí Almirall, que | | a dret, els postulats de l'homonímia, tal com els defensava el genial —i | geniüt | — autor de l'atlas francès. Bé que aquest torna a ésser un punt molt | | la causa del seu malestar en la professora, pensant que és avorrida i | geniüda | , i dedicar-se a fer coses que li cridin l'atenció, la molestin o la facin | | És una classe sense greixos i sense corpulència: més aviat esquifida. Són | geniüts | però esquifits. Ja molt entrat l'estiu apareixen els pebrots —que ara es | | soldat.)] Deixa-me'l a mi. L'interrogaré jo. Soldat. És que és | geniüt | , senyor. Espeternegava com un dimoni! L'hem hagut d'agafar quatre homes | | La meva veïna sí, però aquella noia ni és la meva veïna ni és l'altra! [( | Geniüt | .)] Doncs no em creguis, si no em vols creure! Ningú no t'ho diu que | | irònica:)] Oh, que bé. Fes el que vulguis, au. Cases: Adéu, | geniüda | . [(Lídia queda sola. Agafa una bata, se la posa, pren un llibre, seu | | s'enamorà d'en Lluís perquè era tan home com el seu pare, decidit i | geniüt | com ell, i, a més, perquè feia la mateixa baixada de parpelles que en | | —diria jo—, míser atleta públic de la pobra justícia. | Geniüt | , impacient i sempre amb presses, anava curt de temps | | prats. Dies ha que s'havia segat i batut, i si el temps no havia estat | geniüt | s'acabava de recollir l'herba. Encara solia quedar el redall. La plaça | | una bala de màuser... Era arrauxat, fort de geni, però bo com el pa... ¿De | geniüt | ? Un tros massa. Afiguri's que una vegada, després d'haver bregat tot un | | de quedar amb la consciència tranquil·la, vos fèieu respectar. Jo, | geniüda | , per a una promptitud, també ho som i sé tenir les mans llargues. Però | | bonhomia havia, perillosament, deixat afluir, havia arribat a considerar | geniüdes | , qui sap i tot si intemperants, no just no resultaven ser-ho sinó més | | pretensions del gegant i la rèplica del fuster. El menestral, ros força | geniüt | amb vocació secreta de torero, havia adduït que s'alegrava de cor (finesa | | la difunta, pronuncià una breu i sentida oració fúnebre: —Era una calenta | geniüda | i bondadosa. La descarnada implacable l'ha dallat a la flor de la vida. | | per segons quines ximpleses, se'ls mirà sorneguer, recordà aquell crit | geniüt | que, en una ocasió decisiva, no havia pogut controlar sense que servís de | | sigui; en Lluís, la seva Laura, que sort en té que sigui manaire i un pic | geniüda | per portar el pòndol de la casa i governar la patuleia dels fills; la | | única que s'hi va resistir, d'entrada, va ser, qui ho havia de dir, la | geniüda | Laura. «Sí que plegueu veles aviat», va dir. Abans que es prengués una | | , deia la menuda d'en Lluís. «Te'ls hauries de rentar més sovint», deia la | geniüda | Laura. «Tan bonics que els tens, quan t'has rentat el cap.» Però rentar- | | posar-se una camisa neta. «La gent ha d'anar neta», li deia sempre la | geniüda | Laura. «I la gent gran encara més, pare.» La gent gran volia dir els vells | | Quan els israelites travessaven el desert encegador guiats pel | geniüt | geni de Moisès, quaranta anys errívols durant els quals aquell regiment | | pensar que la Júlia era una dona molt bonica, intel·ligent, un pèl massa | geniüda | i jo me'n sentia, d'una manera difusa i irracional, una mica propietari | | es consumiria si se la deixés estar, i s'esquerda ben furienta, vermella, | geniüda | , així era el joc de Leandre a casa dels Ginestà. I l'espetarrec pot | | tu, en tinc a mil: sóc vell mandril», diu | geniüt | , amb parlar brut. D'un cop de ràbia | | de mantenir la cara ben alta —i d'això ve l'expressió pròpia d'àvies | geniüdes | : «T'hauria de caure la cara de vergonya!» No els ho vaig explicar, a en | | es foragitava tot el que vingués dels impulsos, de les reaccions | geniüdes | . El seny s'imposava a la rauxa. Eren els anys del noucentisme, els anys | | Jo no sé pronunciar el seu nom com tu. —La senyoreta Scatcherd és | geniüda | ..., has de procurar de no fer-la enfadar. Madame Pierrot no és una mala | | senyoreta Scatcherd, que és de mena ordenada, puntual i metòdica. —I molt | geniüda | i cruel —vaig afegir. La Helen, però, no va voler reconèixer que jo tenia | | L'havien aviciada des del bressol, però no era una consentida. Era | geniüda | , però tenia bon caràcter; vanitosa (com podia evitar-ho, si cada cop que | | Tu no em dones per la banda. (A Manel, | geniüda | :) Va morir, la Neus! No estic tocada. Què s'ha cregut la mestressa de | | Déu llevat de l'ànima. No t'entenc, et dic que no ho entenc. Calla, saltes | geniüda | , al moment que una dona baixeta i prima de pell blanquíssima i un home | | jo volia fer-lo content. I, sobretot, desitjava que m'admirés. Brusc, sí; | geniüt | , també; i no m'estimava gens. Però jo l'admirava. Segurament és per això | | del germà oferirà França a Caterina de Mèdici, la reina mare, una dona | geniüda | i genial, qui mantindrà la monarquia per dalt del conflicte, | | mal humor, la manera tan directa que té d'enfocar qualsevol tema, el to | geniüt | de tantes rèpliques, la indiferència aparent pels problemes dels | | que ha sortit al carrer i ara, en passar a frec de la gàbia, l'ocell | geniüt | increpa el gos amb la seva veu trencada i rogallosa. Ignorant de les | | no en traurien res de bo. Mentre dura aquella inspecció ocular, un veí | geniüt | que acaba de travessar mitja ciutat en autobús en tots dos sentits —anada | | arribat —va morir set anys abans que jo nasqués— l'avi Narcís era un home | geniüt | i tenia un tarannà marcial. A taula —deien les ties—, amb un moviment de | | menjar, beguda i llit. El contrast l'oferia la seva dona, la tia Carme, | geniüda | —el pare li deia «la Coronela»— i afeixugada pels fills i per la feina. Es | | oftalmòleg de la ciutat dels Sants. El doctor Quer era un home | geniüt | , de mal caràcter, poc amant de discrepàncies. Quan em va haver passat |
|