Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

amb impudor entre la camisa baldera... Recorda. Els seus crits d'home	geniüt	, a la fàbrica; les rèpliques irades quan el contradeien, el constant
en repòs, els motors silenciosos. El vell Cosme no arribarà, baladrer i	geniüt	. El vell Cosme no arribarà mai més. La mort se l'ha endut. Reposa dins el
cop d'ull convindreu mútuament que heu de donar-me la raó. El vell Cosme,	geniüt	, negat per als afectes, despòtic, que quan hauria de saber callar segueix
No, no tinc gana. El silenci, lent. —Prou. —Uf, noi. Que	geniüt	! Altre cop callen. —És d'hora, encara. —Tinc son. —Vés, doncs
fall. Prudenci Bertrana, que era un dels components del Jurat, no menys	geniüt	que ell —hom l'anomenava l'Imprudenci Bertrana— va replicar-li amb una
havia de dir ni què havia de fer, i esperava que la tempesta que la vella	geniüda	li abocava al seu damunt amainés com un temporal. Trobava que tenia tota
noi encara m'acabaria la paciència", exclamà. Perquè, com tota la gent	geniüda	, per gros que fes el cop de sangs, sempre tenia por de fer-lo més gros si
bony, bonyegut; cantell, cantellut; gana, ganut; gruix, gruixut; geni,	geniüt	; rampell, rampellut; llengua, llengut; cap, caparrut; saber, saberut;
aportés algun ingrés a la migrada economia de la casa. Però el noi,	geniüt	com era, solia barallar-se amb els altres aprenents o plantava cara als
Pallaresa, els dos grans rius del Pallars sobirà. El Flamisell és més	geniüt	, perquè és més jove i ha nascut de pares tibats, de pares que tenen tres
pas fos. Tant s'avorria ara amb don Nin (aquell home tan home, una mica	geniüt	, fet i fet), com amb aquell esqueix d'home que es deia Rodrigo. —Rodrigo!
amb el segle passat. Hom recorda en aquests moments, com aquell home	geniüt	, d'idees pròpies i ben reblades, que es deia Valentí Almirall, que
a dret, els postulats de l'homonímia, tal com els defensava el genial —i	geniüt	— autor de l'atlas francès. Bé que aquest torna a ésser un punt molt
la causa del seu malestar en la professora, pensant que és avorrida i	geniüda	, i dedicar-se a fer coses que li cridin l'atenció, la molestin o la facin
És una classe sense greixos i sense corpulència: més aviat esquifida. Són	geniüts	però esquifits. Ja molt entrat l'estiu apareixen els pebrots —que ara es
soldat.)] Deixa-me'l a mi. L'interrogaré jo. Soldat. És que és	geniüt	, senyor. Espeternegava com un dimoni! L'hem hagut d'agafar quatre homes
La meva veïna sí, però aquella noia ni és la meva veïna ni és l'altra! [(	Geniüt	.)] Doncs no em creguis, si no em vols creure! Ningú no t'ho diu que
irònica:)] Oh, que bé. Fes el que vulguis, au. Cases: Adéu,	geniüda	. [(Lídia queda sola. Agafa una bata, se la posa, pren un llibre, seu
s'enamorà d'en Lluís perquè era tan home com el seu pare, decidit i	geniüt	com ell, i, a més, perquè feia la mateixa baixada de parpelles que en
—diria jo—, míser atleta públic de la pobra justícia.	Geniüt	, impacient i sempre amb presses, anava curt de temps
prats. Dies ha que s'havia segat i batut, i si el temps no havia estat	geniüt	s'acabava de recollir l'herba. Encara solia quedar el redall. La plaça
una bala de màuser... Era arrauxat, fort de geni, però bo com el pa... ¿De	geniüt	? Un tros massa. Afiguri's que una vegada, després d'haver bregat tot un
de quedar amb la consciència tranquil·la, vos fèieu respectar. Jo,	geniüda	, per a una promptitud, també ho som i sé tenir les mans llargues. Però
bonhomia havia, perillosament, deixat afluir, havia arribat a considerar	geniüdes	, qui sap i tot si intemperants, no just no resultaven ser-ho sinó més
pretensions del gegant i la rèplica del fuster. El menestral, ros força	geniüt	amb vocació secreta de torero, havia adduït que s'alegrava de cor (finesa
la difunta, pronuncià una breu i sentida oració fúnebre: —Era una calenta	geniüda	i bondadosa. La descarnada implacable l'ha dallat a la flor de la vida.
per segons quines ximpleses, se'ls mirà sorneguer, recordà aquell crit	geniüt	que, en una ocasió decisiva, no havia pogut controlar sense que servís de
sigui; en Lluís, la seva Laura, que sort en té que sigui manaire i un pic	geniüda	per portar el pòndol de la casa i governar la patuleia dels fills; la
única que s'hi va resistir, d'entrada, va ser, qui ho havia de dir, la	geniüda	Laura. «Sí que plegueu veles aviat», va dir. Abans que es prengués una
, deia la menuda d'en Lluís. «Te'ls hauries de rentar més sovint», deia la	geniüda	Laura. «Tan bonics que els tens, quan t'has rentat el cap.» Però rentar-
posar-se una camisa neta. «La gent ha d'anar neta», li deia sempre la	geniüda	Laura. «I la gent gran encara més, pare.» La gent gran volia dir els vells
Quan els israelites travessaven el desert encegador guiats pel	geniüt	geni de Moisès, quaranta anys errívols durant els quals aquell regiment
pensar que la Júlia era una dona molt bonica, intel·ligent, un pèl massa	geniüda	i jo me'n sentia, d'una manera difusa i irracional, una mica propietari
es consumiria si se la deixés estar, i s'esquerda ben furienta, vermella,	geniüda	, així era el joc de Leandre a casa dels Ginestà. I l'espetarrec pot
tu, en tinc a mil: sóc vell mandril», diu	geniüt	, amb parlar brut. D'un cop de ràbia
de mantenir la cara ben alta —i d'això ve l'expressió pròpia d'àvies	geniüdes	: «T'hauria de caure la cara de vergonya!» No els ho vaig explicar, a en
es foragitava tot el que vingués dels impulsos, de les reaccions	geniüdes	. El seny s'imposava a la rauxa. Eren els anys del noucentisme, els anys
Jo no sé pronunciar el seu nom com tu. —La senyoreta Scatcherd és	geniüda	..., has de procurar de no fer-la enfadar. Madame Pierrot no és una mala
senyoreta Scatcherd, que és de mena ordenada, puntual i metòdica. —I molt	geniüda	i cruel —vaig afegir. La Helen, però, no va voler reconèixer que jo tenia
L'havien aviciada des del bressol, però no era una consentida. Era	geniüda	, però tenia bon caràcter; vanitosa (com podia evitar-ho, si cada cop que
Tu no em dones per la banda. (A Manel,	geniüda	:) Va morir, la Neus! No estic tocada. Què s'ha cregut la mestressa de
Déu llevat de l'ànima. No t'entenc, et dic que no ho entenc. Calla, saltes	geniüda	, al moment que una dona baixeta i prima de pell blanquíssima i un home
jo volia fer-lo content. I, sobretot, desitjava que m'admirés. Brusc, sí;	geniüt	, també; i no m'estimava gens. Però jo l'admirava. Segurament és per això
del germà oferirà França a Caterina de Mèdici, la reina mare, una dona	geniüda	i genial, qui mantindrà la monarquia per dalt del conflicte,
mal humor, la manera tan directa que té d'enfocar qualsevol tema, el to	geniüt	de tantes rèpliques, la indiferència aparent pels problemes dels
que ha sortit al carrer i ara, en passar a frec de la gàbia, l'ocell	geniüt	increpa el gos amb la seva veu trencada i rogallosa. Ignorant de les
no en traurien res de bo. Mentre dura aquella inspecció ocular, un veí	geniüt	que acaba de travessar mitja ciutat en autobús en tots dos sentits —anada
arribat —va morir set anys abans que jo nasqués— l'avi Narcís era un home	geniüt	i tenia un tarannà marcial. A taula —deien les ties—, amb un moviment de
menjar, beguda i llit. El contrast l'oferia la seva dona, la tia Carme,	geniüda	—el pare li deia «la Coronela»— i afeixugada pels fills i per la feina. Es
oftalmòleg de la ciutat dels Sants. El doctor Quer era un home	geniüt	, de mal caràcter, poc amant de discrepàncies. Quan em va haver passat

Pàgina 1 (de 2)

50 següents