Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

i encara a estones d'insinceritat rebel: conec l'acatament que es deu al	geni	. Algun cop, en els escassos moments que al meu torn m'avorreixo,
que sigui només d'ordre estètic", es mig excusava i mig es consolava el	geni	, a bon compte susceptible de ser vulnerat per emocions i passions,
adinerada, distingida. Era d'una aguda sensibilitat, però orgullosa, de	geni	irritable a la més petita observació i fins i tot amb rauxes d'ira que
a la vora oposada; i també ara es repeteix el joc diabòlic, com si un	geni	malèfic jugués amb la desesperació de la seva mare i amb el propi terror.
La llibertat —la llibertat liberal—, doncs, no és necessària per al	geni	, ni per a l'escriptor que ni a geni no arriba. Però cal tenir present,
doncs, no és necessària per al geni, ni per a l'escriptor que ni a	geni	no arriba. Però cal tenir present, amb tot: en primer lloc, que sí que és
tot: en primer lloc, que sí que és necessària per a determinat tipus de	geni	o d'escriptor; i en segon terme, que és precisament aquest tipus de geni
geni o d'escriptor; i en segon terme, que és precisament aquest tipus de	geni	i d'escriptor el que, per ser el seu, l'intel·lectual d'avui vol
nociu que sigui, mai no aconseguirà equiparar-s'hi en els resultats. Els	genis	del "fet divers" criminós —un Landru, un Al Capone, un doctor Petiot,
sorprès, en canvi, una observació seva, potser un conat d'objecció al	geni	novel·lístic del rus, fet amb admirable, senzilla serietat. "¿No
que la "confusió" s'acompleixi, el "plagi" queda cohonestat. Cal el	geni	d'un Stendhal, la intel·ligència d'un Stendhal, perquè això sigui
a seques. Afeccionats a xerrar, viciosos de la xerrameca, admirem els	genis	de l'especialitat. Per això el Mediterrani és, essencialment, una pedrera
Statesman vora el foc. Molt interessant un article sobre el	geni	anglès. Diu que Anglaterra és el "País de les Cols", que "tanquen al
de dona, aflautada, melosa. De vegades, quan anava per cridar —tenia un	genió	així de curt— li sortia un gall i es posava vermell fins a ses orelles.
es tomba i fa una gran reverència.)] /Amèlia\ Quin mal	geni	; es barallen per res. /Andreu\ No és que es barallin;
arbre, la neurosi heretada de la boja i l'alcohòlic es transforma en	geni	, vici, vesània, etc.. I exclama: "A fi de comptes, l'herència ve a
de peu. Li deien, de mal nom, "s'escorpí". Tenia la veu estrident i el	geni	agre. Els ulls, un poc desviats; i quan s'enfadava, que era quasi sempre,
manera horrorosa. Solia dur la cara plena de mocs; havia nat per esser	geni	, i les contingències materials no li importaven. —Fes una besadeta a
plats. Rosa, embastant una peça de roba, segueix dient:)] Quin mal	geniot	que gasta el nostre metge! Es veu ben bé que ha perdut la carta de
Li vaig dir que parlaria amb la Rita, però que la meva filla tenia el meu	geni	i que potser, d'aquella manera, no arribaríem enlloc. Tal dit tal fet.
vegades francament i provocà conflictes estúpids, conseqüència del seu	geni	tivat, infeliç i cavalleresc —del seu temperament de Lloberola autèntic—
Així com Frederic, malgrat l'odi aparent i la incompetència de	geni	que el separaven de don Tomàs, tenia un fons de respecte i de
podríem dir, que és la manera com es tracta els reis i com es tracta els	genis	, com es tracta els homes que tenen una pell tan pública, tan escandalosa,
una mica pròdiga sempre. Em sembla que ja no tinc edat per canviar de	geni	... S'ha de fer constar que Hortènsia vivia una tarda negra. També s'ha de
fos genial, quan els museus estan plens de mediocritats del passat; de	genis	, n'entren pocs en el pressupost de cada segle. La segona part del retret
pels costats, com una perruca de nina una mica arnada, té l'aire del mal	geni	que li atribuïa en Sagarra l'altre dia que en vam parlar, però la veritat
altres detalls que anaven essent inusitats. Rebia amb una aparença de mal	geni	que, si bé segurament devia correspondre a un mal caràcter real
motius, perquè es va posar malament amb molta gent per causa del mal	geni	i perquè tenia unes certes pretensions que no podia tenir. Però també
farmàcia —no sé si el farmacèutic és ell o no— bastant alt i amb cara de	geni	fort i de cervell senzill, si bé alhora saludable d'aires i una mica
de la història... Sempre a mig camí entre l'esquema i l'anècdota, el	geni	del pintor consisteix a unir una coneixença interna i externa, un ésser i
mena de floració la iconografia de la qual serà exposada per un home de	geni	que passarà potser per boig." Però a aquell qui temptés l'empresa
Però a aquell qui temptés l'empresa caldria, sens dubte, més bogeria que	geni	. Si afirmem que l'esquema conceptual comanda i defineix les pràctiques,
cabellera que comensava á platejarse, y tot son conjunt respirava un	geni	endressat y recullit. L'altra era baixeta, rodanxona, peró de mosculatura
belluguet com una papallona que li dich jo, y com té aquest	geni	tan fayent m' agrada compláurel... —Ay, quín sargento! —exclamá la
y ab més lletra menuda qu' un breviari pera tractar á cadascú com son	geni	requería, prompte 's feu l' amo del barri. Entrava y eixía de totas las
de la materia, imperceptibles pe'ls altres. Estava vist que son	geni	valía més que la caixa d' un banquer. Quan arribava á Barcelona algú de
no s' encaparrava gens ni gota en cumplir sos sagrats debers; fret de	geni	com ell sol, ja may s' enfadava ab ningú, tot trayent als altres de tino
eran los únichs que no prenían part en tot aquell renou. Mes com tots los	genis	están tallats á facetas y una de las més marcadas d' en Tomás era la d'
á son rostre extraordinaria serietat, fent entreveure tot ensemps un	geni	fort y resolut qu' esqueya bé á la magestat total d' aquella figura
de la fredor del públich, mostrantse cayguda d' esperit, dubtosa del seu	geni	, desesperada dels éxits qu' anava á cercar á Ultramar, als Estats Units.
vida. Més endevant: subjecció complerta, timidesa ó atreviment, segons lo	geni	, los desitjos de la noya qu' ell havía pogut ja coneixer. Á totas horas,
no esquivar al jugador, com que totas ellas si presentavan diferencias de	geni	y gustos, reunían peró 'ls carácters d' homogenitat que té tota una
vaig conéixer! —exclamava interiorment. —Malviatge la meva fluixedat de	geni	, que 'm feu reconciliar ab ell quan ja tot s' havía acabat! Ara no
la vida. Ella sabía ben bé qu' era apassionada, arrebatada, que tenía un	geni	prompte, qu' en lo breu temps de las sevas relacions ab l' estudiant,
parava orella y 'm rebentava de riure. Si fossis aquí, ab aquell	geni	de noy que Deu t' ha dat, ja estavas fresch. Á horas d' ara ja haurías
per aixó he dit de primer que pera mí lo consell que 't dono, atés lo meu	geni	, sería inútil; peró com tu ets fet d' una altra pasta, insisteixo en lo
pahir may. —Li ha vist tindre accidents? —Cap més que 'l d' aquell dia. —	Geni	? —Més bona que 'l pá; peró una pólvora. —Ho agafa tot ab entusiasme, eh
com ella?— La Sió no sabé eixirse d' aqueixa argumentació. Hi há molts	genis	... l' Angeleta era d' aquellas que no saben guardarse res al pap. —Es á
les ales en revelar-me la meva impotència. Recordava la saviesa d'aquell	geni	que ho abraçà tot i tot ho profunditzà, i girava els ulls a la meva
edicions. Aviat el veurem en castellà, Maucci ja l'està imprimint. És un	geni	rus. Millor que Tolstoi! Vàrem fer la ganyota. Tolstoi era també un dels

Pàgina 1 (de 79)

50 següents