DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
genoll M 3193 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb genoll Freqüència total:  3193 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

a través del bosc de roures i d'alzines, al riu proper. Hi entra fins als genolls i s'hi emmiralla. Atansa, potser d'esma, la mà esquerra a la fulla més
la seva mà tremolava lleugerament i tal vegada notà una lleu flaquesa als genolls. Va transcórrer un brevíssim moment. A dalt al pis es sentí com
germà gran pels germans més menuts. Sileta havia jugat damunt els seus genolls, li deia mano i el petonejava. Ja de més grans, amb tot i la mort
Tino!... Era allí, davant seu. Portava un vestit que li arribava al genoll a penes; un vestit de ratlles blanques i blaves. Calçava sabateta de
havien sortit al camí. Vestien amples saragüells subjectats sota el genoll; calçaven les pesades espardenyes d'espart, i es cobrien el cap amb un
malestar, la corprengué: un íntim defalliment semblava flectar-li els genolls. Ell s'acostava amb el seu gec curt cenyit al cos; el seu barret d'ala
al clatell amb deixadesa; els seus pantalons de vellut subjectats sota el genoll, i el seu caminar amb un punt de fanfarró o de presumit, en el qual, els
parlat ell com si pregués, amb febre de tendreses i exaltacions, com de genolls: "Déu, que bella ets, Mila! M'estaria tota la vida així, al teu davant
i va imposar un càstig a Mila. Mila hagué d'estar tota la tarda de genolls amb els braços en creu, de cara a nosaltres, prop de la taula de la
estava ben proveït, i ell, assegut prop d'ella, amb la nena damunt els genolls, li parlava de guerres i de perills llunyans. Ella callava bo i
arraulida en la nit freda d'hivern; doblegà el cap damunt els seus genolls i es posà a plorar silenciosament. En aquella hora el poble estava ja
el sopar, quan Tinet va acostar-se al seu oncle i, amb la mà sobre el seu genoll, li digué sense més ni més: —Oncle, vull tornar amb la meva mare. —Bé
tirat cap endavant i tenia uns braços llargs que li arribaven gairebé als genolls; un nas camús i enorme li avançava en el rostre llarg, aplanat pels
el sol, és patrimoni de tothom: un do de Déu. I, això no obstant, de genolls us ho demano, pel meu Fillet, pels vostres si en teniu: no impediu que
en despertar. Mila és diferent: davant de Mila m'estaria sempre de genolls... Regnà un silenci. Quim Bisa insistí, a despit de tot: —Però (perdona'm
veia i es trobés on es trobés; com aquells dies en què s'asseia als seus genolls i li passava els bracets entorn del coll, i li explicava després ses
no l'hauria estimada pas més ni amb un amor més pur. Ell se l'asseia als genolls, començava a parlar exaltat, i l'habitació on es trobaven semblava, amb
amb les seves paraules, transformar-se en un imaginari navili; els seus genolls eren la catifa màgica del conte en la qual viatgessin tots dos a través
del Roso tornà a plorar, amagant la testa entre les mans, sobre els seus genolls. —Abans que tot és Mila; és la seva salut i la nostra tranquil·litat. No
asseguts a l'habitació de la filla, l'ancià s'asseia l'infant sobre els genolls i li referia algun conte dels molts que sabia; conte que la nena
La nena va córrer en aquell instant cap a sa mare; s'enfilà als seus genolls i li encreuà els seus bracets entorn del coll. Ella la va estrènyer
(Potser en aquest moment tremola una mica el seu cor; tal vegada als seus genolls senti un lleu defalliment; tal vegada la torbi un record.) Té el
nena, a la seva habitació, resava cada nit abans d'adormir-se, posada de genolls en el seu llitet. Així s'anà quedant adormida, amb els ulls, potser, en
Encara queda una mica de dia... Els peus es neguen a portar-la; els genolls se li flecten, però farà encara un esforç per arribar... A voltes, Mila,
en què, en lloc d'avançar, es retrocedeix i hom sent flaquejar els genolls i el cor i, angoixat, mira el cim gairebé dubtant ja de poder-lo abastar.
havia acabat amb les seves energies; els peus no la volien sostenir, els genolls se li flectaven; la mirada se li enfosquia i respirava amb dificultat:
coixejant, gairebé a bacs, cega, i alguns passos més enllà caigué de genolls contra terra. S'assegué allí mateix, sense poder continuar. Li entrà
Sileta adormida en la seva petita habitació. Un dia se l'asseia sobre els genolls, i ella li explicava els seus petits pesars, o bé els seus somnis plens
com germans? D'infant s'havia assegut tantes vegades sobre els seus genolls!... Un dia... Podria pregar-li que s'alci, que li faci companyia un
sobre el pit, deturant-lo. Un tremolor més íntim li fa flaquejar els genolls; es passa novament la mà pel rostre eixugant-se la suor; té la gola seca;
es difon, com abans, dolça i tranquil·la per l'estança. Ell avança; els genolls li tremolen de tal manera, que gairebé topen entre ells; els seus peus
articular cap paraula; el seu cos semblava saltar contínuament sobre els genolls, com mogut per un ocult ressort. S'assegué a l'espona del llit.
a córrer com un foll. Sortí a fora, ensopegà amb la taula ferint-se el genoll; tombà una cadira i rodà violentament pel trespol; s'aixecà a l'instant,
a través: desviant-se de les senderes, saltant marges, malmetent-se els genolls contra les pedres, esquinçant-se les robes i fins les carns en les
portava el vestit fet parracs: un esquinç dels pantalons mostrava el genoll ple de sang; tenia ferides als colzes, a les mans, per tot el cos; els
des de lluny. Una altra pedra li fregà el front i l'obligà a flectar els genolls... Llavors, ja entre les ombres de la mort que anaven embolcallant el seu
sap si en sentí sempre la nostàlgia. Li deien avi, s'enfilaven als seus genolls, li treien la pipa de la boca, el besaven. A vegades, llurs somriures,
llurs preguntes innocents, les seves besades enfilats damunt dels seus genolls aconseguien inclús atenuar la severitat del seu rostre i fer-hi florir el
el major o menor desembaràs de les seves cames, la justa flexió dels genolls, són factors que intervenen en la relaxació muscular buscada amb el repòs
la fageda. Les pomeres del quintà, amb el blat com una aigua verda fins a genoll, són ben florides. Flors grosses, una mica arrissades, d'un perfum
i cabres, i també soldats que fugen del front. Un d'ells mostrava el genoll per un esquinç de l'uniforme. Passen cansats, famolencs, gairebé sempre a
li bloqueja abans de caure sobre una cara. —Assassins! —repeteix. Sent el genoll que li colpeja els testicles i es doblega endavant, a punt de caure, a
fàstic, allunya un excrement i, tot seguit, com pot, arrossegant-se sobre genolls i colzes, retrocedeix cap als rajols eixuts. —Què, us ha provat?
que s'enfilen per les muntanyes de paper, però aleshores replega els genolls al seu darrera, salta i, mentre el guàrdia es fa enrera, corre cap a
es deixa caure de nou sobre la palla, plega els braços per damunt dels genolls alçats. —I poden estar veritablement contentes, elles? —No ho sé. No ho
endavant amb la mà alçada. Sense mirar, engrapa el braç i avança el genoll cap als lloms de l'home, tot el cos inclinat per tal de recollir-lo
púdica, les cames ben tancades, les faldilles un centímetre sota els genolls, belles i sense provocació, si no fos per l'esteatopigia i les sines
—pregunta la noia dels ulls verds, que segueix amb el llibre sobre els genolls. —Sí. —"Alguns pretenen que no hi ha ordre ni temps fixats per a
vestir, ara. Ell es queda assegut, mirant-la, les mans caigudes entre els genolls. —Ja veig que me'n tornaré com he vingut —es queixa—. Tot són dificultats.
que deixava veure els camals d'unes calces morades cenyides sota els genolls, la consola: —No us ho agafeu així... Estic segur que al vostre despatx

  Pàgina 1 (de 64) 50 següents »