Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

ocupades: darrera les cadires, dempeus, es congregava encara una gran	gentada	, entre la qual es veien moltes dones amb els fillets al braç. De tret en
però té "nas" per als problemes immediats. Tornem a Viladrau. Quina	gentada	, al tren! Quina calor de forn! La gent va a dormir a fora per por de les
i d'equanimitat. Torno a Viladrau en el tren de les tres. Quina	gentada	! El Vallès és tot decorat d'ametllers en flor. La polsina blanca es
escaleta de mà repenjada en un extrem i tots tres s'obren pas entre la	gentada	, s'hi enfilen. —Des d'aquí ho podreu veure tot. Més lluny, però en veu
senyals de fibril·lació. —Protocain! —crida el doctor. Entre la	gentada	es produeix una mena de remolí que obliga tothom a canviar de posicions,
i enceten galtes, però ningú no es queixa, hi deuen estar acostumats. La	gentada	es prem una mica, però així i tot queda poc espai perquè les dones puguin
silenci és igualment dens i unànime. Potser no té res d'estrany, car la	gentada	d'abans s'ha fet fonedissa i ja només queden unes quantes persones i els
és feixuga, però queda immediatament submergida pels crits de la	gentada	que en un no-res esfondra la tanca reixada i es llança cap a l'interior
i els carrets amb gran desimboltura, desemboca al carrer principal, on la	gentada	comença a esbarriar-se en totes direccions, sempre udolant a ple pulmó,
entonar himnes patriòtics, i com que fa bon temps els carrers vessen una	gentada	amorfa que crida, gesticula i inventa tota mena de jocs entre ells el
de Llívia ens han fet tastar escopeta. Ferida d'eixa	gentada	serà almoina per tornar; la que vós ens heu donada,
Tarrés, metge, que era vice-president de la FJC. Festa a la Mercè; una	gentada	. En Fèlix Millet ha remogut el país, amb aquella seva eficàcia, i ha fet
sala, sense teló. Molt agradable; l'obra ben entesa i, ella, molt bé. Una	gentada	, amb el bo i millor del ram: Joan Oliver, Carles Riba, Nicolau M. Rubió,
de llum, de músiques i danses. Recordo que, en sortir, enmig de la	gentada	, l'oncle va dir a la meva mare: —Haurem de portar-l'hi... —Per
seu esguard interrogador. Hi havia una gran lluminària a bord, i una gran	gentada	que anava i venia festosa, excitada, com en els moments que precedeixen
i em presentà a mi. Ens van fer lloc a taula, puix que donada la	gentada	que omplia el menjador no era possible de trobar-ne una de lliure, i
. Ho estimo tot. A la tarda arribem a Arles. Hi ha més gent que mai. Una	gentada	immensa. Tots els vagabunds de França s'hi han donat cita. La plaça del
dins del poble. Giren les cantonades veloçment, llançant-se damunt de la	gentada	que els espera i anima amb el gest, amb paraules alegres, amb crits de
guaiten per la vora de la mantellina rodona, negra, de merí lluent, la	gentada	que està parada a les cantonades o a les portes de les cases veient
que mastega cacau torrat i canta cançons de taverna tot esperant, com la	gentada	del carrer, el trot de les cavalleries: De l'olivera la
dels fuets i alguna exclamació d'ànim del públic. —Hala, tordilla!— La	gentada	que s'arredossava a les parets, ix al mig del carrer quan passen les
En ser a la plaça, la dolçaina comença els compassos del ball pla, i la	gentada	inicia l'antiga dansa i esbrava en les passadetes del ritme les forces
en el Pati d'En Palanques, que és on hi ha prou esgambi per a les grans	gentades	. El ball pla és la dansa de les danses, senyorívola i elegant com un
la comarca. Dels pobles veïns, i no cal dir que d'Albocàsser, hi acut una	gentada	. I aquesta gent, en arribar-hi, es troba amb un gran nombre de paradetes
proporcionen ombres espesses, rimen també com dos versos perfectes. I la	gentada	. I els qui porten ciris —dones sobretot— i ex-vots de cera; cames i
l'actitud poregosa. —Xe, que valent! Quina mala bèstia, eixe bou! I quina	gentada	! Quina manera d'abornar! Quasi em maten! Calleu. Fa més por la gent que
de la frábica de ca'n Rovirat ja no 'n va quedar ni pintura, una	gentada	horrorosa 's va acumular en lo lloch del sinistre. Era aquell un
Un Home [(s'enfila als graons del temple i s'adreça a la	gentada	)]. —Que potser volen que ens tornem folls? Apleguem les nostres veus,
-la, de grat o a la força. [(Els guàrdies se'n van. A la	gentada	:)] Cadascú al seu lloc. Els homes a la meva dreta; les dones i les
vegada o et faré empassar les teves paraules. Veus [(entre la	gentada	)]. —Sí, sí! Que calli! Ja n'hi ha prou! D'altres Veus.
el vostre cor em fa costat. [Dansa.] Veus [(entre la	gentada	)]. —Balla! Mireu-vos-la, balla al sol, lleugera com una flama
obro els braços i ofereixo el meu pit al sol! Veus [(entre la	gentada	)]. —Els morts callen. Egist ha mentit! Orestes. —Electra
rei, fill d'Agamèmnon, i aquest és el dia del meu coronament. [(La	gentada	rondina, desconcertada.)] Ja no crideu? [(La gentada calla.)]
[(La gentada rondina, desconcertada.)] Ja no crideu? [(La	gentada	calla.)] Ho sé: us faig por. Fa exactament quinze anys que un altre
gaire. Aviat apareixerien les orelles dels cavalls per damunt de la	gentada	. Alguns homes que ja se'n tornaven havien segurament vist l'espectacle.
amb una certa enyorança es comenta que falta tot un any per tornar-hi. La	gentada	es dispersa. L'alegria de la festa trigarà a dissipar-se una mica més que
i les seves fugisseres modes, ni el desig de ser lloat per indoctes	gentades	, ni l'afany de semblar més que les forces no m'abasten a ser. Que sóc un
rialles del jovent i la flama que hi havia en els ulls i en el cor de la	gentada	. ¿Què en treuen, però, d'haver-ne bandejat les flors i la gent, el
restaurada la pàtria i de ser convidats novament a tan bella festa. La	gentada	se n'entra per les portes del palau, així un riu engruixit per fortes
dels segles, com una gota d'aigua perduda enmig del mar, entre la gran	gentada	d'aquesta processó que puja, lenta, l'aspra muntanya dels destins humans
de joia o són de dolor? I què ens duu de veritat la sorda bonior de la	gentada	? ¿Un exacte ressò de la seva alegria o el clam anguniós del turment de
entre els destres; no arrisquen llurs sufragis, i volen ésser duts per la	gentada	i arrossegats per la multitud; aleshores diuen que han estat els primers
llargament, hipnòticament, el tragí de la platja, l'anar i venir de la	gentada	, la frescor de la mar, l'enriolament del cel, la professó cerimoniosa de
els braços amb pausa, estira les mans damunt la taula i esguarda tota la	gentada	que gromolla a sota seu. El somriure dels seus llavis ara es va fent
en paga. La creu de don Joan A rèbrel al peu de la tartana va anarhi una	gentada	, quasibé mitx Montagut: tota la parentela, les Autoritats, lo bo y millor
per qu'ets l'orgull d'aquest poble. No es veritat? —Sí, sí! —bramà aquella	gentada	. —¿No es veritat —continuà'l vell— que ab tal de tenir la sòrt de poder
-me o no fer-me cabal, però, abans que hagués entrat en matèria, tota la	gentada	gronxava llurs caps en un solemne unissó: el dol, els de les pompes
gent, i tenien aquell posat complagut i ple d'interès que caracteritza la	gentada	quan veuen que algú fa un mal paper. El cavall estava adormit, i també
—Per allí passa: és ell!— No podia pendre el seu desdejuni sense que una	gentada	se l'estigués mirant; no podia mostrar-se en una llotja de l'òpera, sense
que quan sortia duent-lo, era tot seguit reconegut i acompanyat per una	gentada	, i, si intentava una compra, el botiguer m'hauria ofert tota la seva

Pàgina 1 (de 17)

50 següents