Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

la Creu, que li ensenyava de brodar, li havia narrat, per la seva banda,	gentils	històries en la callada penombra de la cel·la, quan les flors de les
inacabable. 23 abril. Ara sí que fa "temps de Primavera	gentil	". Al matí cantaven quatre cucuts alhora. Mentre llegíem sota els
Sols evoques això: una mà en una mà, una paraula amable, no	gentil	, sols amable, un lent anar per uns carrers inconeguts
maori pur, aficionat a la política, fantasista, brillant, molt olla, però	gentil	i valent. Tot un capità de barca balenera o d'embarcació de pirates.
es podia aplicar el concepte de parella feliç. Ell era un home madur,	gentil	, comprensiu, correctíssim, d'un tracte dolç, d'una experiència fina de
férem amics de la parella exemplar, que jo considerava entre la gent més	gentil	i més discreta que havíem trobat a la Polinèsia. Un dia el marit volgué
però no seré rei de ma última pau, me'l guardaran les Nimfes	gentils	que teixeixen amb lenta trama de porpra i cristall els
Golferic cerca de besar Rosaura; l'encalç però, és sempre	gentil	; ell no fa sinó breus corregudes àgils, i ella li escapa, no ben fugint,
de lluna i dar-me una besada per adéu. Rosaura Cert, vau ésser	gentil	. Golferic Oh maleïda astúcia, o artifici d'un serpent! Em
nit arriba d'Orient vestit de llum d'estels i lluna plena. El	gentil	cavaller duu un glavi ardent amb el puny enramat de flors
... m'entén bé?... de ningú... i, a més a més, suposo que vostè serà	gentil	de no carregar-hi els interessos... —Però, és que de vostè puc fiar-me'n
faixa, és l'or on se dibuixa la parella de la jove	gentil	i el vianant: el vianant qui beu, i la donzella que
prudenta i pensativa, la muller de Nabal, bona i	gentil	, que a sa vivenda arriba. I, ploroses, les dones de
una flor divina. —Mon ànima reviu, amb ta mirada de llunyana i	gentil	enamorada, oh estrella de dolcíssim resplendor! Mes sents un
del mal d'enamorament. Però els ulls de l'estimat i sa	gentil	escomesa alleugeren ma tristesa i em minven la
de ma dolor la vostra orella encar desclosa: anau,	gentil	com una rosa, a perfumar l'hort del Senyor! I cada jorn, al
a acollir les persones que haurien d'anar-hi a seure i dir-se paraules	gentils	o confidencials, i aguantar amb encert una copa ben polida o a llegir un
i tendres de rostre, que lluen les cames i el pit; que saben ésser	gentils	i atraure els esguards dels homes i que es casen per poder gaudir de
d'atraure's la confiança de les persones veïnes, amb un somriure o un mot	gentil	a la mainada. Però la gent de les altres cases, malfiades pel canvi
burgesia de tot Comarquinal. Tothom va saludar-la amb el mateix somriure	gentil	de sempre, però ningú no sol·licità la seva presència a les tertúlies. La
boira que comença a caure; travessa la plaça; saluda una mare que el mira	gentilíssima	, amatent, al costat de les filles ingènues, distretes; puja els graons
d'acomplir tot d'actes bells i plaents: de somriure entre persones	gentils	que no malparlessin de ningú; seure en llocs amables, sense clarors dures
com l'anguila i la serpent d'aigua, colèric com el bernat ermità, dolç i	gentil	com el llangardaix, esverat, mancat de seny i precipitat com la rata, o
les hores esvalotant pel pati. Aquest pati havia estat un hort senyorial,	gentil	. Nosaltres el deixàrem devastat; els fruiters, esbrancats o trencats del
rudesa forta, aparentment. Amb mi, gairebé un noi, es comportava tot	gentil	. Era català. —Que sí, en absolut, que sí! —va fer enèrgicament. —
Parc encara me'n feia més enyorívola i més punyent la pèrdua. Un home tot	gentil	, amb aire atent, però amb un somrís irònic que no amagava l'alegria del
fer com altres vegades. S'aclofà als peus de l'infant i l'invità a ésser	gentil	amb mi: —Digues: com està, senyor Puig? Besa-li la mà... Mentrestant,
als vianants. Vàrem creure que això ens convenia. El vell havia estat ben	gentil	amb nosaltres. Àdhuc jo el vaig prendre per un home instruït, humanitari,
ni la meva preocupació, i trobava que el poeta havia estat més que	gentil	amb nosaltres. L'estrany, per a ell, era que ens hagués rebut. Allò que a
meu entorn. Les explotaré. Potser sí que aquests francesos em troben	gentil	. Més endavant sabré com cal deixar-te trepitjar perquè a França et trobin
endavant sabré com cal deixar-te trepitjar perquè a França et trobin	gentil	. Ara estic content que no m'hagin obligat a prendre bitllet. Em serveix
pres, vull que vegis la ciutat; després farem les compres. Oh, que és	gentil	amb mi! L'emoció em fa tornar vermell. El cor se m'esponja de tendresa.
que ell està decebut del poc cas que he fet de les Arenes. Aprenc a ésser	gentil	. A França, sense gentilesa no podeu donar un pas. Són les belles
¿On era la velleta d'ahir, que amb els seus ulls dolços fes humana i	gentil	la caritat i alliberés d'humiliació el vianant avergonyit? A penes es
trepitjar millor; fins que t'has deixat ben fotre no et troben	gentil	... ¿Saps què és el francès? Un brutal perfumat de modos. Només
en inútils diàlegs, sempre, com a casa del fotògraf, brindant un somriure	gentil	i la posa del matrimoni exemplar i digne d'imitar-se. —M'acabes de
Orestes. —Estic sol. Erínia Primera. —Res d'això,	gentil	assassí; em tens a mi. Ja veuràs els jocs que inventaré per distreure't.
intrèpids, dignes únicament en llur aspecte, reanimà,	gentil	, llur coratgia, caiguda adés, i n'esvaí recances.
(aquell ancià Cam, el que anomenen Ammó els pobles	gentils	, i libi Júpiter) tingué oculta Amaltea i el seu Baccus,
els ha espargit la mà que va formar-los. Ah, parella	gentil	que no suposes el canvi pròxim, quan les tals delícies
cerco; l'altra meva meitat de tu reclamo."" Amb mà	gentil	vas agafar la meva; jo vaig condescendir, i, des d'aleshores,
la Terra fèrtil; i és dolça la vinguda del Capvespre	gentil	; llavors la Nit silenciosa, i el seu solemne ocell, i aquesta
tu magnifica'l amb el globus fúlgid mentre es fa clar,	gentil	hora primera. Tu, Sol, de l'ample Cosmos l'ull i l'ànima,
que al Cel és comparable; quan ho tasti, no em tinguis per	gentil	." I van asseure's, i es posen a menjar; no en símbol l'Àngel,
darrera del meu front sorgeix un somni i l'aparició	gentil	em porta cap a creure que sóc i encara amb vida. Algú
que ets enviat pel bé suprem, que adoro! L'expansiva i	gentil	condescendència que amb mi has anat tenint serà honorada
d'or, sense aspre s'esllangueixen; va redreçant-les, molt	gentil	, amb murtres, fent-ne lligalls, i, en canvi, no s'adona
que ella havia petjat; per fi, obtenia la seva expressió	gentil	i muda que Eva se n'adonés, i, ple de joia, amb
Quan la virtut de l'enganyosa fruita, que amb exhalacions	gentils	i alegres anà jugant a llur entorn, i erràtiques va
de la Llei, no durà a Canaan el poble, ans Josuè —els	gentils	Jesús li diuen— que, amb el seu nom i fent el seu ofici,

Pàgina 1 (de 40)

50 següents