×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb gentilesa |
Freqüència total: 548 |
CTILC1 |
una bona estona a col·locar-los i no sols això, sinó que hi havia afegit, | gentilesa | molt pròpia d'ella, un esplèndid regal. Un llibre delicadament relligat, | Corre la consigna que el rei ha donat ordre que se'l tracti amb la màxima | gentilesa | . L'oficialitat hostatjada a les cases nobles és agombolada amb somriures | més brutes i més tristes de la Kasba. De totes maneres, cal agrair la | gentilesa | del Govern francès, fent viure, en aquest lloc del seu martiri, el record | porcellets, encara no ben bé a punt de matar, són d'un optimisme, d'una | gentilesa | , d'una cordialitat, que us commouen. Aquí han de jugar el paper blau cel | circumstàncies havien vingut rodades perquè ell pogués fer amb tu aquesta | gentilesa | ". "Jo, trobant tot això naturalíssim, li he donat la lletra, i tal com | dues o tres parelles; algun cop entraven xerinolaires plens d'humor i de | gentilesa | i improvisaven combinacions excèntriques. De vegades, un senyor | començava a perdre l'oremus. "El meu marit va gastar amb mi tota la seva | gentilesa | disponible; si no va fer més és que materialment no va poder fer més. De | olor de fadrina assenyada. Mentre es diuen algunes insignificàncies per | gentilesa | , Tomàs conta una plagasitat als cosins; a l'Angelina riu distretament, | a la plaça, il·luminada amb una certa esplendor. Tothom els saluda amb | gentilesa | ; les cortinetes s'entreobren amb el bon fi de permetre que algun ull | de rimes, parlaven de flors, d'ocells, de frescors primaverals i d'altres | gentileses | per l'estil relacionades amb el sant de l'oncle. Jo estava encisat. | d'estranyar que, havent trobat prop de la franceseta una amabilitat i una | gentilesa | desconegudes per a mi, jo acabés enamorant-me'n perdudament. Tota la | poc cas que he fet de les Arenes. Aprenc a ésser gentil. A França, sense | gentilesa | no podeu donar un pas. Són les belles manières. Això, o passeu per | del que som. Tanmateix, puix que accedies amb tanta | gentilesa | a referir-nos, per a la nostra instrucció, unes coses | forans i interns, la seva bella imatge: de tota gràcia i tota | gentilesa | vas assistit, parlant o bé en silenci, i t'informen | per mi ben inútil, ja que el perfum les decelava. Prou coneixia la vostra | gentilesa | , mes no podia sospitar que al cap d'un any fos tan fidel i generosa. | no li tenia por. La guilla s'aturava per contemplar-la, sorpresa de sa | gentilesa | . Els esquirols esperaven sa vinguda al peu de les soques, i per poc que | de fer-ho com demanes. Llavors, girant-se cap a nosaltres: Quina | gentilesa | , la d'aquest home! Tot el temps que era aquí em venia a veure i de | el primer volum. I en aquella càtedra, davant del Mestre que tenia la | gentilesa | d'escoltar-nos, vàrem fer les nostres primeres armes alguns dels que hem | somriures. Jo escorcollava la forma del mentó —i allí, també, trobava la | gentilesa | d'amplaria, la dolçura i la majestat, la plenitut i l'espiritualitat | féssim l'estrany posat de l'home que no sap de qui li parlen. Una prudent | gentilesa | ens farà somriure de manera que s'entengui tota la camaraderia d'una | Voldríem aplicada als nostres costums socials de convivència ciutadana la | gentilesa | de l'anècdota que trobem en una lletra de Flaubert a Jorge Sand: "Un | i la seva excepcionalitat d'home cridat —(la vocació, diríem) amb fina | gentilesa | d'home de món. Extremosament duta aquesta mateixa senyoria mondana hauria | una bona empresa guanyar el somriure. Un somriure de qualitat, que tornés | gentilesa | la ironia. Creiem que si arribàvem a la gràcia polida d'aquest somriure, | bé què es feia, florida de pedra vivent i bategant, miracle de força i de | gentilesa | , flama i envolada i alhora repòs i equilibri. En un llampec de genial | temps, d'amor i de paciència. I tot al llarg de la vetlla, les delicades | gentileses | de l'afecte femení, que dóna el bon punt de dolçor a la vida. I | hegelià, i troba una divina complacència en la contemplació de la pròpia | gentilesa | . Totes aquestes vetlles, als music-halls de París, diu que s'hi | devers l'any 1350, contemporani doncs de l'"Aimador de la | gentilesa | ", molt jove encara entrà en servei d'aquest i dels seus pares"Pere III | la seva expressió era composta de la confiança d'un infant i la | gentilesa | d'un cervolet; sa bella testa es coronava amb son mateix or torrencial; | trobava pels hostals i carreteres, i els murmurava, en passar, estranyes | gentileses | , amb aquell llenguatge desballestat de rodamon. D'una verge escaient i | teniu ulls, bon home", es gratarà l'esquena i estrompesarà la tanca amb | gentilesa | . Diari d'un fumador Dia 22 de novembre. No cal pensar ja a | en els grans vidres de l'establiment, sorpresa de que la seva perduda | gentilesa | hagués pogut cridar l'atenció de ningú, ja que els séus ulls estaven | parleu de les gràcies de la cultura amb cartells enganxats als arbres, la | gentilesa | dels quals ofenen i disfressen. Retorns Al fons dels cants dels | d'ésser dos sense que es diguessin cap secret. ¿Sabran mai la sobirana | gentilesa | humana de la púdica reserva que a l'un i a l'altre, tots dos acostats, | a mi? La florista i l'aprenent forner, carrer avall, van festejant. | Gentilesa | d'hivern, flors i albada; pa i sol solet. Bon jorn! Passejada Moltes | no estem contents, oblidàvem la infinitat rodona del cèrcol i la terrenal | gentilesa | del jardinet amb la tieta i tot, com un arbre una mica més company nostre | hi ha afegit l'interior heroisme. I encara he d'agrair-li una altra | gentilesa | . Ha volgut dar-me entenent que el que havia trigat a arribar a les meves | banda és cosa comuna que la gent, sota l'adversitat, descobreixi una | gentilesa | insospitada, com poncella que es bada sota una pluja fina. El que no | carn. La taula plena de pots de cervesa, fou el negre aviat qui tornà la | gentilesa | omplint-la novament: —Jo pago ara per tots. I en passar Eliana amb el | Com pogué s'arranjà perquè li permetessin de complir personalment aquella | gentilesa | , i així, la seva sortida de la presó, un ram de flors a la mà, a | discutible si la dignitat d'un home podria resistir aquest cúmul de | gentileses | femenils. Jo crec que també rataria. El gat sol assistir a les lliçons. | i revinclades. El llançava enlaire i el copsava amb una gràcia i | gentilesa | que no es pot dir. En Met es disgustà molt de semblants tarambanades. | El lema de Hinoi és el mateix que perdé els seus avis: "amor i vi"; per | gentilesa | envers la civilització afegim-hi "joc". Llevat d'aquestes tres gràcies, | (els maorís són tots oradors, però llur llenguatge poètic i llurs | gentileses | semblen crits de guerra o blasfèmies horripilants, per culpa de les | L'aldarull estètic no ha estat casual. Ni es tracta, tampoc, de la | gentilesa | d'un follet enjogassat. En lloc de follets ens caldria parlar | l'oferí al noi i de seguida el convidà a berenar arrop. Aquestes petites | gentileses | —sembla estrany— mai més desaparegueren de la memòria d'Innocenci i el | confessà que, més que altra cosa, s'havia proposat de correspondre a la | gentilesa | de l'hereu Aspriu, que li havia pagat la beguda a l'hostal, | de Déu. Com més, ella parlava, més li plaïa a aquell home la gràcia i la | gentilesa | d'aquella noia. I pensava: "¡Com em plauria per muller, tan bonica i tan | senyors, Marianneta es va poder refer, i, després els regracià amb tanta | gentilesa | que ells en quedaren agradats a desdir. Observà Marianneta que així el | li calia marxar: —Vós heu estat ben bo amb mi, i jo no oblidaré la vostra | gentilesa | . Perquè pogués viure em vàreu prendre per vailet de l'hostal, i jo us he | a la plaça de la font, i el "Grabiel" i el capellanet han tingut la | gentilesa | d'abastar-nos les maletes, ajudar a baixar la meva esposa i curar dels |
|