Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

per indrets poc concorreguts, allí on l'abril estufa amb més	gerdor	els arbres i esmalta els marges de flors anònimes. I Pere tornà, confús,
Travessa el pont; no veu la gent que torna dels conreus; no mira la	gerdor	dels horts ni els estels que ja apunten; puja per les escales dels
després quatre infants; i, malgrat aquesta darrera circumstància, la	gerdor	no ha emigrat del seu cos, i la senyora Buxareu és una bellesa digna de
en el fons, en el fons de tot, era la tia Paulina, i això volia dir còmica	gerdor	i graciosa infelicitat. Anaven passant hiverns i primaveres i la tia
no hi ha rius ni estanys ni geleres, i, tanmateix, davant la luxuriosa	gerdor	d'aquests camps que environen La Pobla, apar que us trobeu en presència
les nevades mates del cotó, les plantacions de canyes de sucre, la	gerdor	del moresc, de la civada, de les fulles del tabac, els aiguamolls on
—Estel·la! —Estic ben canviada. M'estranya que m'hàgiu conegut. La	gerdor	de la seva bellesa era talment perduda, però romania la seva majestat
foscor; fresc, frescor; groc, grogor; dolç, dolçor; fred, fredor; gerd,	gerdor	; verd, verdor; amarg, amargor; roig, rojor; lleig, lletjor; vermell,
feliç, sota la mirada acollidora del qui li seria sogre, guanyat per la	gerdor	que fluïa d'aquella noia que se li asseia a vora, que aportaria un oreig
precursora de la fi; en reaparèixer, tota cosa renaixia i s'omplia de	gerdor	. Els seus desplaçaments, cel enllà, fixaven el ritme del temps i la
dos lleons, qui de l'incendi de Babilònia traguéreu més fresca encara la	gerdor	dels tres jovencells, qui a Elies vàreu trametre corbs que
a les flames. A Esmirna, Sant Germànic màrtir, el qual, en la primera	gerdor	de la jovenesa, sota els emperadors Marc Antoni i Luci Aureli, condemnat
just acabava d'arribar a l'edat núbil; amb tota la innocència i amb la	gerdor	i amb la gràcia no encara ben madura d'aquella donzella de Virgili:
en aquests temps, però que sovint es consideren incompatibles amb la	gerdor	, l'espontaneïtat i la vivor de l'autèntic pensament. Doncs bé, ja comença
de les campanes de Sant Pau i el verd-gris que havia agafat la mar i la	gerdor	d'aquelles plantes en brotó; com aquell gust, tant de casa, del pa i el
acompanyats, en el dijous festívol, esclafiren,	gerdor	de picarols: el prim i el gras, Charlot, Charlot,
oronelles... —la verdor encar no és or.— Mou l'embat	gerdors	novelles, i un polsim de campanelles l'espigada qui
em vibrava a l'esperit amb un deix de benaurança.	Gerdor	hivernenca Aigua fina, gotellina, tany de murtra,
amb els raïms llustregen i a tot arreu fresquegen	gerdors	de prometença pel camp renovellat. Octubre Les oronelles fugen
que als vostres jorns es cria, tingui avui més	gerdor	i que arreu la pastura sigui bona, ben pura.
la llavor. Plau-me el llarg camí de l'hivern sagrat: silenci,	gerdor	, mort, immensitat... Solvitur acris hiems A Guillem
1932 Advent I Escampa, oh cel, la	gerdor	, plogui el Just la nuvolada; obre't, terra fecundada,
oh la Cova de Greccio, Betlem! Primavera del món, infantesa. Ta	gerdor	virginal, qui diria? Un bes fresc tota flor descloïa,
parral. Beu el favar sedent amb glotonia; desperta el blat nova	gerdor	. El dia, com un vell calb, de vora el foc no es mou. La nit
dins l'infinit, la tarda. L'oreig, la vida, el gaudi, la	gerdor	, familiar la lluna esguarda. Morta la febre de l'estiu,
¿És la terra mateixa que s'abranda i s'eixuga a l'agost?	Gerdor	, aigua, ombra —incontaminat paratge! Els pins del Puig d'en
lligada ací, a la terra, als homes, a la densa	gerdor	i a la presència lluminosa de l'aire, aire de març,
L'aire ve ple de llum, de cants d'ocells, d'aromes. Encara més	gerdor	! Les figueres, tot arbre que romania nu, obtenen per al tendre
i el blat oneja al grat del pur corrent. Dins la	gerdor	, blau-cel i rosa, una pagesa; i no lluny del torrent,
maduixers escalfen els seus peus. Roselles Flames de seda en la	gerdor	del brull; el vent arbora amb la remor vermella, de
retenia dins un pavelló desafectat... Era clar que l'esclat de	gerdor	, fronda, puixança d'aquella vegetació era el corol·lari d'una venjança,
espessides d'arbres florits —era la primavera—, acolorits i d'una	gerdor	impressionant, que envoltaven castells disseminats pertot, de manera que
de mentides sutjoses, vam somiar, anhelants, rutes d'ufana i	gerdor	. Lluitarem amb la força que dóna saber-se més forts en feblesa;