Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

que era beoci, i a més pagès, i per torna capficat a pledejar contra un	germà	seu, esmenta el Caos abans de tot i l'imagina, sembla, com un espai
i del tro, varen cedir-los a Zeus. Amb aquestes armes i l'ajut dels seus	germans	Posidó i Hades, amb altres forces, Zeus, fracassada l'última i terrible
o possible d'heure el llamp i el tro i es varen sotmetre. Cap dels tres	germans	no va perdre mai del tot, però, les característiques monstruoses de la
i eternes tenebres, on regno per una limitada adjudicació del meu	germà	Zeus, més jove però més poderós que jo, m'adono de tant en tant de les
perles, per a la meva tranquil·litat sota el domini de Posidó, l'altre	germà	. Després de meditar-hi, he comprès que l'escassetat d'aquestes i d'altres
el brau, tal vegada disfressa del llest Zeus, en complicitat amb el	germà	. Pasífae, que jo recordi, no es va convertir pas, mentre jugava amb el
avall. Ixió Íxion o Ixió, fill d'Ares o de Flègias —i, en aquest cas,	germà	de Coronis—, a punt de casar-se amb Dia, va donar al seu futur sogre
varen dir que eres invencible, però vet aquí que dos et varen matar, un	germà	i una germana, l'una o l'altre, o potser plegats. Vas conèixer també,
de Polinices, del qual ho ignoro tot. Era més gran o més jove que l'altre	germà	? Tant se val, que els erudits ho discuteixin i es combatin, d'acord amb
que el nou barbut s'esllavissa i peca de groller", va comentar. "És	germà	de l'altre", la informava Pulcre. "Sí? Doncs tal vegada li reca, per
que comença a ser, vinga escridassar-se, i no s'apaivaga fins que el seu	germà	m'immola, diuen mentint que per calmar l'ombra aïrada d'Agamèmnon, quan
a transigir, la matrona al noi, sens dubte el més feble dels dos	germans	. "Es refereix a les Erínies", aclaria, amatent, Pulcre Trompel·li. "Ja
del taciturn companyó —i el mot tampoc no ens agrada. "No calia pas. El	germà	, força més tou, em basta." "I a mi què m'espera, a quines danses
un misteriós acte pur, tripersonal, que ara no ens ha d'ocupar, no convé.	Germà	bessó del Somni, em veus representat com un jove nu, vigorós, amb barba,
Tino Costa sentia envers els nois, molt més joves que ell, l'afecte d'un	germà	gran pels germans més menuts. Sileta havia jugat damunt els seus genolls,
envers els nois, molt més joves que ell, l'afecte d'un germà gran pels	germans	més menuts. Sileta havia jugat damunt els seus genolls, li deia
que li tenia, Joan del Santo abandonà aquella idea i anà a trobar el seu	germà	—el padrí de la nena—, perquè l'aconsellés. Manuel del Santo era d'un
l'aconsellés. Manuel del Santo era d'un tarannà totalment oposat al del	germà	: vidu des de molt jove i sense fills, havent ja de temps renunciat a la
víctima del seu caràcter, més desgraciada que culpable; estimava el seu	germà	, i també sabia que ell no es dominaria, i el pressentiment del que veia
s'ordenà la vida prescindint en absolut de la seva dona. Encarregà al seu	germà	la cura de la seva hisenda de Santa Maria, i es dedicà a viatjar per les
i per la soledat que l'envoltava. Baixà de seguida a parlar amb el seu	germà	i, d'acord amb ell, que li avançà i tot algun diner, Joan del Santo
un esforç. Ben segur que de no haver estat per la seva filla i pel seu	germà	, no hauria ja sortit d'allí per a res. Més endavant Joan del Santo
El padrí no cessà de parlar, i més d'una vegada aconseguí que el seu	germà	desarrugués el front i prengués part a la conversa general, amb la seva
tenim ací. No es morirà mai, el lladre! Però ell com si res. —Hola,	germà	; bon dia! O bé: —Et veig mala cara. Déu faci que no sigui res.
burleta i amic de gresca —eren amics de la infantesa i s'estimaven com	germans	—, l'advertí cridant: —Candaina, no et ceguis! No et perdis, Candaina!
diferents de caràcter —i potser per això mateix—, s'havien estimat com	germans	. Per ell Quim Bisa havia suportat els retrets dels seus pares —vells
entre les famílies; un furor homicida llançava el fill contra el pare, el	germà	contra el germà; s'escoltaven clams d'innocents atropellats que fugien en
un furor homicida llançava el fill contra el pare, el germà contra el	germà	; s'escoltaven clams d'innocents atropellats que fugien en la nit com
Després demanaria el remei. Ara s'acostava a Candaina. —Com estàs, mon	germà	? —Bé. —Contestava sense mirar-lo. —Seu una estona, home; no et
d'ésser com tu... Bona aniria la casa! —Vius massa per la hisenda, mon	germà	, i massa poc per l'ànima. —Sí, sí, sí! Si visqués com tu,
estàs fet, tu: el nostre blat ho sap. No em vinguis amb sermons. —Mon	germà	, no blasfemis. Sempre prego Déu per tu; però, de què valdran els meus
Altres vegades el Sagristà sentenciava: —Tres coses no perdona Déu, mon	germà	: la primera, ofendre l'humil de cor; la segona, no ajudar el desvalgut...
i la vergonya? ¿Déu no diu res del qui entra per la hisenda del seu	germà	com per camp sense senyor, i pessic ací pessic allà, va fent-hi forat?
forat? Què dius? No en diu res Déu? —Tot ho relaciones amb la hisenda, mon	germà	: l'heretat és l'única cosa que hi ha important per a tu. Si poguessis
—Falòrnies! Perd la hisenda, no tinguis la poca vergonya que tens tu i un	germà	com jo per a anar-li fent visites, i veuràs el que et passa. La cunyada
... —Vés, vés, i deixa estar Déu. I no tornis. Ja té raó el teu	germà	. Aquesta nit, doncs, reunits a taula havien estat enraonant de Mila. El
a beure un vas de vi. Entre els bevedors es trobava aquella nit Candi, el	germà	de Sileta, i hi havia també Manuel de Randa. Ni l'un ni l'altre no
. —Sileta... —Ah! Ets tu, Quim? Què ha passat? On és el meu	germà	? —El teu germà... —vacil·là un instant—. No t'inquietis, Sileta; Candiet
Ah! Ets tu, Quim? Què ha passat? On és el meu germà? —El teu	germà	... —vacil·là un instant—. No t'inquietis, Sileta; Candiet és a la presó. —
cara a l'interior, on res no es distingia. I de seguida veié les mans del	germà	arrapades als ferros; distingí confusament el rostre encastat a la reixa
de Sileta s'obria ja a aquella esperança quan reberen noves que el seu	germà	havia emmalaltit a la presó. La tristesa tornà a regnar a la casa.
el padrí venia disgustat. El sentí pujar les escales. Al contrari del seu	germà	, Manuel del Santo era un home jovial i bondadós, d'un esperit clar, sense
amb una vella criada, tenia cura de les seves terres i de les del seu	germà	durant les seves absències, però ho feia sense capficar-s'hi massa, i es
l'estimarien." I Sileta pensava el mateix, sinó que ella, a causa del	germà	, per bé que les darreres impressions eren més aviat encoratjadores, tenia
que em trastornà l'esperit. Em sembla que si hagués tingut pare i mare, i	germans	i germanes, i esposa i fills, i la felicitat de tots, i àdhuc la vida,
pressa. Parlà amb Sileta; però aquesta, preocupada amb l'assumpte del	germà	i amb la malaltia del pare, sortia poc de casa. Sileta a penes sabia res
entre la doble preocupació de curar del pare i de la inquietud pel seu	germà	, no li quedava esma d'ocupar-se de res més. En realitat, d'ençà de l'
esma d'ocupar-se de res més. En realitat, d'ençà de l'absència del	germà	, a la casa tot havia quedat a la mà de Déu. A causa d'això eren molts els
és natural." Ella li contestà a penes. Tino Costa li preguntà pel	germà	. Mossèn Anselm havia escrit a la presó. Havien contestat que el noi
—Però potser s'ho prengui d'una altra manera. No és tan tou ell com son	germà	. I les invectives més violentes contra el que consideraven el culpable de

Pàgina 1 (de 376)

50 següents