DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
germania F 308 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb germania Freqüència total:  308 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

una contrapartida enorme, poderosa. Però encara caldria recordar les Germanies, i l'alçament del 1640, i la guerra de Successió, que són també
de Joan II, Catalunya no hagué d'experimentar la violència social de les germanies de València i Mallorca. No creiem que la burgesia reaccionés ni poc ni
sobre el paisatge illenc, aquesta vegada amb una duresa multiplicada. Germania i vilania Després de la derrota de 1454 els sentiments
la unió entre els estaments que avui diríem proletaris. A més a més, la germania presentarà la novetat de constituir una revolta de definit origen urbà.
orgàniques per a l'organització del moviment, de tal manera que la germania mallorquina sembla com una espècie de giragonsa sindical en contra de les
a causa sobretot de la influència d'altres alçaments —en particular de la germania de València— es creia trobar l'oportunitat de desfermar una nova
Quan les tropes reials estaren en circumstàncies d'intervenir, la germania havia fracassat davant la impossibilitat de consumar la revolta. Haver de
tot, tostines i que'ns partissem els bens?". Resumint, la germania gità un total de més de quatre-centes persones assassinades, /muchas
subratlla la intervenció d'immigrants del Principat en la revolta de les Germanies, al principi del XVI. Cal indicar que una gran part dels nou
Edat mitjana; ni que un fet de tanta importància com la guerra de les Germanies té escenaris i actors d'un cap a l'altre del país. Però la capital,
honrats". Només durant el curt parèntesi revolucionari de les Germanies els "artistes" arribaran a disposar d'un càrrec de Jurat. Cal pensar
ultrapassats i vulnerats més d'una vegada. Eren ja les vigílies de la Germania. Al llindar del XVI el patriciat ha d'acarar-se amb el doble
partit. I la revolució de 1520 en fou la conseqüència. Les Germanies En 1502Ferran el Catòlic havia autoritzat la formació de
i "deliberant venir ab mà forta per a devorar-la". La Germania defineix així el front enemic. El moviment, però, també tenia el seu
repetides protestes de lleialtat, i l'Emperador va tenir-hi tractes. La Germania fou, estrictament, una guerra civil entre els nobles i el "poble".
dues places de Jurats, i alguna altra modificació del mateix tipus. La Germania, en la seva faceta urbana, no té, si ho mirem bé, un gran contingut
en cremes de palaus i saqueigs no massa exhaustius. Serà en el camp on la Germania prendrà un caire més truculent, i on, tindrà una justificació
entre els artesans acomodats. Caro, "sucrer", posa al servei de la Germania quantitats de diner molt respectables, que prou denoten les dimensions de
no gaire estudiades, insignificants potser, tenien la mateixa causa. La Germania les continuava. Hi havia, d'un costat, el ressentiment del pagès envers
Al Maestrat i als Ports de Morella, comarques sense musulmans, la Germania a penes arriba a tenir èxit. Durant els tres anys de guerra els moros van
aquells dramàtics insults. Creació dels menestrals i els burgesos, la Germania va trobar aquest eco entusiasta en el món camperol. La ira contra
hi queda precisat amb tota claredat. Des d'un altre angle, la Germania fou un episodi caòtic, d'un cap a l'altre, i per totes dues bandes
fa concessions i permet que aquells Jurats, elegits "contra fur" per la Germania, actuïn "legalment". Dins València, els Tretze continuaven essent
dels fets, revelen la impressió de cataclisme col·lectiu que la Germania havia produït. La repressió, dirigida per Germana de Foix, fou brutal i
superar el daltabaix que per a ells, globalment, suposà la desfeta de les Germanies. Els negocis tornaren a rutllar. En un sol dia del 1544 són
esmena. Les "males voluntats" que quedaren pendents després de la Germania n'originaven d'altres o hi connectaven. El bandolerisme, en el sentit més
els Reis Catòlics va trobar un inesperat auxili en els excessos de la Germania. Els agermanats havien batejat a la força molts dels moros que
doctrinals, els clergues dictaminaren que els moros batejats durant la Germania eren cristians sacramentalment correctes. Però els revolucionaris havien
al país mercenaris castellans i alemanys. Si el poble, dessagnat per la Germania, i suspecte, no podia intervenir-hi, els aristòcrates locals tampoc no
la ruïna. Els cent anys escassos transcorreguts des de l'endemà de les Germanies concloïen llur trajectòria parabòlica. D'una calamitat a l'altra hi havia
estat particularment abusius amb llurs nous colons, la revolta —una "germania" més— va esclatar. "Aconsejados de retores imprudentes y frailes
forta, arribà a posar-hi una mica d'ordre. En el fons era una mena de "germania" més, anàrquica i feroç. El poble rural s'hi desfogava. I potser
al 1412, i els virreis de Carles V en la guerra de les Germanies. Des d'un cert punt de vista era com tenir l'enemic dins de casa —o
on hi havia reunits els representants del Principat i de les Illes. Les Germanies valencianes van tenir llur correspondència a Mallorca, i —segons opinió
Ferran el Catòlic, i era lògic. Quan després de la guerra de les Germanies, Germana de Foix i el seu tercer marit, virreis de València, obren llur
constituïen la tertúlia de Germana de Foix en l'alegre postguerra de les Germanies era el català. Joan Fernández d'Heredia pogué escriure en 1524
l'exercici de l'autoritat omnímoda del sobirà. En 1520 —les Germanies— Carles V expressava al comte de Mélito, virrei de València, la seva
ho és tot. Tot allò que té alguna vitalitat, a València, és una "germania" amable i sense verí —de moment! Martí Domínguez ha parlat de la
amable i sense verí —de moment! Martí Domínguez ha parlat de la "germania latent" de la vida valenciana. I ho deia, particularment, referint-se a
mai no havia fet crisi: ni tan sols en el moment "republicà" de les Germanies. Ara, en el context polític que crea el Decret de Nova Planta, el
dels Pireneus no era retret amb recança a les històries oficials; la germania occitana havia d'ésser clandestina; els Jocs Florals de Barcelona
de la creu al cim de la barraca no estigué en ús fins a l'època de la Germania (segle XVI), quan els llauradors cristians revoltats volgueren
que fou al començament del segle XVI, durant les guerres de la Germania, quan els cristians revoltats posaren les petites creus al cim de llurs
voltada la carn —amb intervenció sovint dels moralistes— que la triple germania resplendent de l'aire, de l'aigua i de la llum. Blavegen els dolls
tècnic o hermètic, una llengua religiosa, de treball, de sport, de germania, etc., que no deixa de influir en el llenguatge comú. I si la variació és
VII El camí de la cultura i de la pau El camí de la pau i de la germania humanes passa per l'escola, i és a l'escola on s'han d'incubar els
dit, un dia lluirà esta com en eterna aurora boreal, per a la pau i la germania humanes, sense que existixquen mendicants dels aliments de l'esperit i
foren trobats els sants cossos per haver-los amagat quan la guerra de la Germania, afirmava que havia estat clavat per damunt la cella esquerra ben al mig,
del segle XII, quasi tocant a altres restes romanes. Quan les Germanies, per por que el Virrei de València sostragués, per endur-se'ls a dita
Martí de Viciana, heretà Rampston, el primogènit, supervivent de les Germanies, i que ara la vídua entregava a Rafael, el nebot atrafegat ja en escriure

  Pàgina 1 (de 7) 50 següents »