×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb germanor |
Freqüència total: 555 |
CTILC1 |
Entre ambdós pobles no hi podia ni hi devia haver rivalitats, sinó | germanor | . Del gronxament del segle XVI a l'esquerdament del segle | llum del dia, eren els fruits de les branques. Temps de pau i | germanor | , que les famílies humanes dormien en les cabanes | com un estany i en hores de tempesta i desengany. D'eterna | germanor | és el missatge i ufana refà avui el seu viatge, amb | ritual, tot buidant el solatge o les fonsilles en una sola botella de | germanor | . Després d'haver ingurgitat aquesta mixtura, es quedaven graciosament | e General Consell durant els anys posteriors a la guerra de | germanor | , rebé un reconeixement formal amb la posta a punt del règim | que expressessin la unitat real, restada subjacent. La paraula " | germanor | " fou la preferida. "Tan unidas y hermanadas en la lengua", | els esdeveniments polítics o les circumstàncies culturals fan que la " | germanor | " passi a ésser alguna cosa més que una clàusula d'estil. Però la | passi a ésser alguna cosa més que una clàusula d'estil. Però la " | germanor | ", així mateix, quedava refredada per la divergència de trajectòries que | peu de la lletra, venia a ésser encara una afirmació "unitària". La " | germanor | " de les dues "llengües" remetia a una instància anterior, comuna, que | un abraç de Vergara públic, un immens àpet de família o una festaça de | germanor | . Allí penons, allí senyeres, allí orfeons, allí tots plegats ens vàrem | mans i lliguen entorn de l'altar una gran sardana, i un cant immens de | germanor | commou la terra. I l'heroi vetlla al peu de l'altar l'espasa nua i la | euzkeres, gallecs i d'altres, no hi ha sols els arguments sentimentals de | germanor | autonomista que sovint sentim emprar; hi ha arguments d'ordre més | amb benvolença. En Miquel dels Sants Oliver ens parlava suara de l'antiga | germanor | entre els mallorquins i els catalans de les dues primeres generacions de | de les dues primeres generacions de la Renaixença literària. Aquesta | germanor | seguí perdurant i encara perdura: les obres de N'Alcover, d'En Costa i | de Virgili de Mn. Riber, monument de les nostres lletres. I aquella | germanor | de què us parlava continuarà per ço com un igual esperit —que no vol dir | Providència vulla els destins polítics i econòmics de l'Estat, la nostre | germanor | continuarà sempre, car ella es basa en un fet indestructible: la | de tots els altres —car a més d'una festa de poesia són una festa de | germanor | . Ells s'aniran celebrant d'any en any per totes les regions que parlen | No vaig pas gosar riure-me'n. Des d'aquella hora s'afermà la nostra | germanor | . Un jorn en Pellini va acomiadar-se. Partia a la seva terra: acabava de | de la manera com tota aquella gent tractava el seu amic, i de la | germanor | que presidia aquell acte. Al moment que arribaren, un mèdium feia | que a l'entorn de la seva gàbia hi regna, fa molts anys, una bella pau i | germanor | . És aquell lloc un tros de planeta on els odis i malvestats no han tingut | per altra part, s'entreveia que els quatre vivien units per aquesta | germanor | que lliga els homes, que suporten junts els mateixos perills, | compartint la misèria, el dol, l'enyorança i l'isolament, en bona | germanor | . La molinera es decidí a conrear alguns arols de l'horta. Asseia el nin a | li ve de nou. Tal volta, enyorívol d'afalacs i llaminadures, cercava una | germanor | perduda. Es sentia atret, suggestionat per una semblança, per aquest | confiava aquesta feina a ningú més. Era una mostra d'humilitat i de | germanor | —que pocs cabdills populars haurien sabut imitar— la que ell ofrenava als | en fi, de pit ferm, el qual res no l'espantava. Aviat compartien en bona | germanor | la torrada del torrapà i el mitjot de vi i es barallaven per pagar-ho. I | la massa prudència em fes vacil·lar davant del deure que l'amistat i la | germanor | imposa. —Això vol dir —féu en Bau— que el qui ha de mirar d'ésser prudent | cases no tenen cor, no tenen centre d'unitat, no senten una bona llei de | germanor | . En català ranci un foc vol dir una família, una casa. Quan sentim dir | El règim ha declarat, des dels primers dies de la seva existència, la | germanor | a la península i la gent s'hi entredevora alegrement, d'una manera | carn i el més gentil rebrot de l'ànima catalana. Sentiu un daler de | germanor | en barrejar-vos amb la multitud. Tot maniobrant entre els grups, | obstant, en pensar en Fe, Claudi sempre es sentia atret per un corrent de | germanor | , de pietat, que no sabia explicar-se. Per això acudí de bon grat a | temps que no havia estat a Sant Feliu. —Oi i tant. D'ençà d'un Aplec de | Germanor | , quan governava el poca-solta d'en Lerroux. El meu marit després posà la | plantes i ocellets, germans meus innocents, com sento ara la vostra | germanor | i comprenc la simpatía i la dolcesa amb què he de tractar-vos! Va collir | i ben casat amb el nivell de la tauleta de nit. Respirava cert aire de | germanor | amb el de la cel·la d'un frare, i això el feu simpàtic al pare Pancraci. | se digueren, sinó que al fons, aquella veu que venia amb inflexions de | germanor | , o més bé de paternitat, va deixar-li a l'ànima una vaga impressió de | sempre, dia i nit. És el foc de l'amor, sagrada pira de | germanor | i pau de l'esperit. Passen els segles sots la volta blava i com | o de la col·lectivitat, fos quina fos la persona afectada. Una prova de | germanor | la dóna l'acord del 15 de juliol del 1.647, pel qual el | -edor; exemples: canyar, palmar, femer, taronger, blavor, | germanor | , menjador, espolsador, rebedor, batedor, etc.. b) En els | defensa d'uns principis similars creava una atmòsfera de solidaritat, de | germanor | , de tàctica d'acció, que no poden esvair-se com un foc d'artifici. Cal | nova: tota amor envers el Pare Celestial i creadora de la més santa | germanor | . I les milícies celestials així ho proclamaren: "Glòria a Déu en les | i laboral a la vegada, tenien com un dels principals motius fomentar la | germanor | entre els d'un mateix ofici i l'auxili mutu de caire humanitari i | al desvetllament de la llengua mare. La Renaixença a València. La | germanor | d'ideals i l'íntima amistat que enllaçaven els capdavanters de la | públicament i solemne, en llurs respectius discursos de gràcies, la | germanor | històrica i lingüística dels països de parla catalana: "Amb lligams | seguida d'una /n\. Ex.: germà, germans, germana, germanes, | germanor | , germanívol, agermanar; pi, pins, pineda, pinar. V., encara, | en els principis. Es discrepava, però sempre estàvem units pel llaç de la | germanor | . Les veus amigues que ens feien costat, ens eren tan necessàries! | la paternitat espiritual, que amb el temps es transforma en solidaritat i | germanor | . Les generacions intel·lectuals es succeeixen en la gran lluita per | dolorosa, posseït d'un gran anhel. Vol un temps de tranquil·litat i de | germanor | . És un cant d'optimisme contagiós que ens fa frisar per entrar en aquest | de la humanitat. Parlem molt i continuament d'una pau mundial, d'una | germanor | universal; el terme s'engrandeix cada vegada més fins a fer-se | personalíssima, en interpretacions d'abast i resultats completament nous — | germanor | de poeta a poeta—, com en el que ell en diu "Assaigs de geografia | vegada per adquirir-hi perfils sobrenaturals i prendre-hi carta de | germanor | temàtica, els motius de l'Amor i la Mort, investits de tota la seva | ens ha servat la nostra dansa, la que, eixamplant les seves rodes de | germanor | per tot Catalunya, ajuntarà en un mateix amor tots els catalans. Ara, per |
|