Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

que les té —així s'assegura— amagades entre els matalassos, o en altes	gerres	soterrades no se sap on, tal vegada en pregons forats oberts a les parets
agulles, flors de drap, rellotges sense maquinària, fotografies avials,	gerres	esbroquellades, mobles coixos, vidres esquerdats, batents vells amb
però sense convicció.)] ¿Què dius? ¿No n'oferim ara?... Dóna'm la	gerra	. Abel. [(Li dóna la gerra.)] Sí, dona. Però recorda que
? ¿No n'oferim ara?... Dóna'm la gerra. Abel. [(Li dóna la	gerra	.)] Sí, dona. Però recorda que Jahvè esguardava sempre envers el meu
-se les mans.)] És un dir. Abel. [(A Eva, per la	gerra	del vi.)] Vinga. Eva. [(Passant-li la gerra.)] No
Eva, per la gerra del vi.)] Vinga. Eva. [(Passant-li la	gerra	.)] No beguis gaire que no et prova. [(Beuen successivament.)]
En què vols que pensin, doncs? És l'edat, filla, és l'edat... Porta la	gerra	. [(Eva li porta la gerra i Adam beu.)] A la vostra salut! Abel
És l'edat, filla, és l'edat... Porta la gerra. [(Eva li porta la	gerra	i Adam beu.)] A la vostra salut! Abel. [(A Eva.)]
beure a Nara.)] Té... xarrupa. [(Beu llargament fins a esgotar la	gerra	.)] Adam. Ha ha ha! [(Pel vi.)] ¿Tot? No
Després entrebancau-les, posau-los politxons, regau-les amb les	gerres	fins que hi hagi saó. Bufau, seguint la dansa, i moveu els capells,
una mica de l'aigua del teu cànti", i, responent-me "Beu", la	gerra	aguanti, ma set apaivagant, i a més li plàcia fer
o l'altre dels pares: Té-mandra, perquè els pares són peresosos; A-la-	gerra	-de-cervesa, perquè el pare és embriac; No-dóna, perquè la mare alimenta
us vull preguntar una cosa. [Les Velles fugen i deixen caure llurs	gerres	.] El Pedagog. —Mira aquests rossins! Qualsevol diria que em
de sempre: la xemeneia, un llum d'oli penjat a cada banda de la xemeneia,	gerres	d'oli i gra, i, entrant a l'esquerra, en un forat a la paret, el
d'Anagnostis portà en un plat de terrissa les parts del porcell i una	gerra	de coure plena de vi. Ho va posar tot damunt la taula, es quedà dreta,
va fer, sense girar-se cap a la seva dona—. Marúlia, torna a omplir la	gerra	! En aquell instant, d'una forta empenta, el porc obrí la portella del
, cridàvem: "Socors, Mare de Déu de la Venjança!", i vam córrer tots amb	gerres	i galledes, i a punta de dia el foc estava apagat; que n'és, de gran,
d'aquesta casa, un diccionari de dos volums que descansa damunt d'una	gerra	. El diccionari és un vell amic de la família. Quan era petit, l'afegien a
de la poesia i fullejar el diccionari encara obert al damunt de la	gerra	." L'aire de pluja fa resposta amb els meus llavis perquè s'és allotjat
una cullereta de plata. I el tercer, que era el rei moro, destapava una	gerreta	de mirra que escampava amb gran unció. Entretant, patges i criats
de la porta? —La cuina de les bruixes —va dir el guia—. Hi tenen tres	gerres	grans, l'una tocant de l'altra; la primera de dobles d'or, la segona de
És ben fàcil. Ens ajupirem al forat gatoner i així veurem si hi ha	gerres	o no. Passa primer. —Passa-hi tu... Jo no hi pujaré. Déu me'n
Llull es malgasta i esmersa les riqueses que ha trobat com el que troba	gerres	de diners enterrades i en lloc de distribuir-los i administrar-los,
de la negació que tot ho crema, de la mateixa manera que a les rajoles i	gerres	de terra cuita embarnissades segons com es miren amb els reflexes que
que és a tothora, l'home s'ha hagut d'enginyar tota llei de càntirs i de	gerres	i així se l'enduu a casa. I bé que no li plagui massa aquell viure
meditativa i fugissera vivacitat de l'instant: Present de desembre la	gerra	de mel. Berenar dels àngels. En deixen ditades a la
naus de Fòcida, carregades de sedes, de porpres i d'aromes, estàtues i	gerres	i armes bellament brunyides, escampant l'alegre abundància d'una
la mar la pobresa dels pagesos, el bestiar de les corts, l'oli de les	gerres	, el vi de les bótes, el gra de les paneres i les moles de palla i les
Nag es balendrejà i després Rikki-tikki la sentí com bevia de la	gerra	més gran que feien servir per omplir la banyera. —Això va bé —digué la
Una hora després es començà a moure, muscle per muscle, en direcció a la	gerra	. Nag dormia i Rikki-tikki esguardà la seva ampla esquena, pensant quin
Aleshores saltà damunt la serp. Tenia el cap reposant un xic enllà de la	gerra	i sota la seva corba; i, mentre clavà les dents, Rikki apoià l'esquena
Messua es tombà per calmar-lo, mentre Mowgli romania immòbil, mirant les	gerres	i les cassoles, l'arca del gra i tots els altres estres dels homes, dels
en tant va veure mapes i "sants" penjats de clavilles. Va agafar una	gerreta	dels prestatges mentre queia: portava un rètol dient: "Mermelada de
però, amb gran decepció seva, era buida; no va gosar deixar caure la	gerreta	per por de matar algú, així és que va manegar-se per a posar-la en un
pianos, unit al cos ovoidal, enorme, amb totes les característiques d'una	gerra	-tinell o d'un bot de vinater, sembla una màquina de regar o una bomba
aigua. Sia doncs: La donzella a la qual jo diré: Decanta, mercè sia, ta	gerra	que beuré, i qui em respondrà: Beu i encara tos camells abeuraré, ella és
Ell encara les paraules no havía complides, vetaquí, surt, la	gerra	a l'espatlla, Rebeca, filla de Batuel fill de Milca muller de Nacor germà
gentil faisó, verge, qui hom no coneixía. I davallà a la font i complí la	gerra	. I amunt se'n pujava, quan el servent corre a son encontre i li diu: —Si
pujava, quan el servent corre a son encontre i li diu: —Si em daves de ta	gerra	una gracia d'aigua! —Beu, missenyor, respòn-li ella. I llesta en davalla a
aigua! —Beu, missenyor, respòn-li ella. I llesta en davalla a les mans la	gerra	i li'n dona beure. I quan prou li'n donà beure, ella li diu: —Encara
per tos camells ne pouaré, que tots s'abeurin. I, corrents, aboca la	gerra	a la pica, i s'entorna amb delit al pou a treure aigua, que per tots sos
La donzella qui sortirà a pouar i a la qual jo diré: Si em daves de ta	gerra	una gracia d'aigua, i qui em respondrà: Beu i encara per tos camells ne
encara no havía acabat de parlar dins mon cor, vetaquí, surt Rebeca, la	gerra	a la espatlla. I ja en davalla a la font i ha pouat. I jo li'n dic
jo li'n dic: Si em daves beure! I corrents ha davallada del damunt séu la	gerra	i m'ha dit: Beu, i encara els teus camells abeuraré. I jo he begut i
trobaria un per mostra á Vich, eran uns atuells de terriça, en forma de	gerra	, ab uns forats al voltant del coll, y un parell de nances, per passarhi
i que no us escaigui la dita de començar l'ofici de terrisser per una	gerra	. Digueu-nos, doncs, què és de tot el que ha estat dit que us escau i
insòlita, però significava una presumpció d'hisendat de vella rel i de	gerra	ensoterrada.) Innocenci es rescabalava d'aquest sacrifici quotidià
podia dubtar-se que era de vi. També hi havia en un recó de la cova, una	gerra	de grans proporcions, plena d'aigua, i encara, en un altre recó, un gran
vora del presoner, hi havia un crostó de galeta, dura com un roc, i una	gerra	d'aigua, tot intacte. El presoner no havia volgut o pogut tastar res. En
van prenent un color d'ocre granulat. Tot el paisatge cabria entre una	gerra	de mel i una ampolla de rhum. Passejant, se sent, de tard en tard la

Pàgina 1 (de 23)

50 següents