Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

i el nostre entusiasme fundàrem una nova secció del Club que anomenàrem	G. E. S.	(Grup d'Exploracions Subterrànies). Això succeí el 22 d'abril
nova empenta en diversos llocs on el contacte amb els espeleòlegs del	G. E. S.	motivà l'aparició de grups d'espeleòlegs locals: una secció de la
on cada dia apareixen grups nous, entre els quals cal esmentar, a més del	G. E. S.	—que avui és possiblement un dels grups més potents en el camp
el butlletí del Club Muntanyenc l'any 1932, i que representà el	G. E. S.	en el Congrés Internacional d'Espeleologia de Valence-sur-Rhône, l'agost
ara l'únic exemplar trobat a la Península Ibèrica. Altres companys del	G. E. S.	portaren de la cova d'Es Bufador (Mallorca) una gran quantitat d'ossos
complert existent. L'altre és al Museu de Londres. F. Rovira, també del	G. E. S.	, dirigí disset expedicions a la cova-ressorgència del Toll (Moià).
i Sagué, Faura, Amat, Llopis, i nosaltres mateixos des de la fundació del	G. E. S.	del Club Muntanyenc Barcelonès. Pel que a mi respecta, tot va començar un
m, fou reprès en exploracions posteriors per diversos equips del	G. E. S.	que, utilitzant un forat lateral que s'obre als © m del pou
l'any 1924, ni Montoriol l'any 1948, ni l'expedició del	G. E. S.	l'any 1955. A poc a poc, el karst va evolucionant. La superfície
les diaclases l'engoleixen ràpidament. Una de les últimes expedicions del	G. E. S.	per explorar la Cueva del Reguerillo (Madrid, molt a prop de la
i després Josep Ma. Torras, excel·lent escalador, tots dos membres del	G. E. S.	, han posat les bases de noves tècniques que han format el modern concepte
Els dies 28-29 de juny del 1953, un grup de membres del	G. E. S.	decidí de reprendre l'exploració del mateix avenc. La intenció era
dies 5, 6 i 7 de juny del 1954, el	G. E. S.	va tornar a l'Avenc de l'Esquerrà. Es tractava de superar la cota
dies 16 i 17 de juny del 1956, els membres del	G. E. S.	exploraren la nova Via Anna fins al final i arribaren als -205
no està acabada. En aquests moments (gener del 1958) el	G. E. S.	prepara una nova campanya dedicada a completar-ne la topografia i fer-ne
impressionant. Per això tinguérem una gran sorpresa quan l'equip del	G. E. S.	que va davallar novament a l'Avenc de la Ferla l'any 1953 ens
i hagueren de tornar a la superfície sense haver-hi arribat al fons. El	G. E. S.	es proposà, d'ençà de la seva fundació, prosseguir aquesta tasca iniciada
l'avenc fins als -140 m van ser jornades doloroses per a tot el	G. E. S.	. Aleshores ens vam adonar de l'enorme importància que té parar esment en
profunditat o el sistema de descens emprat. En l'exploració que va fer el	G. E. S.	a l'Avenc de la Sivinota (Garraf), de -114 metres a plom,
he explicat la difícil situació en què es trobaren els meus companys del	G. E. S.	en l'exploració de juny del 1953 a l'Avenc de l'Esquerrà. Un cas
del riu Aragón. Allà estàvem citats amb Thomas, l'excel·lent topògraf del	G. E. S.	, el paleontòleg Villalta, Mateu, de l'Estació Fitopatològica d'Almeria, i
aprofitant una època en què les galeries estaven seques, l'equip del	G. E. S.	tornà al Toll i —després de vèncer grans dificultats— arribà als
altre moment en què les aigües estaven anormalment baixes, un equip del	G. E. S.	dirigit per Francesc Rovira va arribar als 740 m de l'entrada,
agrupació espeleològica d'una reputació i experiència solidíssimes: el	GES	o "Grup d'Exploracions Subterrànies", del qual formen part homes tan
de filtres oberts a la paret de la cinglera. Poc després, Montoriol, del	GES	, observà des d'una avioneta del Club Aeri de Sabadell, i un quilòmetre
(-15 metres), l'obligaren a desistir. En data més recent, el	GES	es trobà deturat també per la barrera infranquejable: l'aigua. Calia que
d'agost de 1954, elements espeleològics de l'ERE i del	GES	realitzaren una exploració de la gran cova menorquina de Na Polida,
i gegantina costa nord de l'illa. Formaven l'expedició, per part del	GES	, el geòleg Joaquim Montoriol, Ferran Termes, Jaume Assens i J. H.
metres de profunditat—, l'obligaren a desistir. En data més recent, el	G. E. S.	es trobà deturat també per la barrera infranquejable: l'aigua. Calia que
durant molts anys. Vint-i-cinc anys més tard, el 1949, el	GES	del Club Muntanyenc portà a terme una expedició modèlica per al seu
però asseguren que marxaran de 5 a 6 espeleòlegs del	G. E. S.	del C. M. B.. Com podeu veure, les expedicions catalanes tenen una gran
Vallmateu), les sorrenques (Lloma de la Serreta Negra, el Balcó), el	ges	(Lliberola, Barranc de la Serreta) i les calcilutites o marges, que van
És una espècie gipsòfila, indicadora de la presència de	ges	(SO4 Ca 2H2O). Les llavors del ruac són riques en proteïnes,
amb tractament apitxat de la [??], ja que en aquella contrada	ges	[t?es] és el nom local del guix. Formes fossilitzades en
madura de setembre amaga fins i tot la pudor d'humit de l'hule, la del	ges	dels palmars i les antostes, la de la fusta del plater i dels armaris, la
Tot va acabar quan em va ficar una grapada de fenàs a la boca.	Ges	, va exclamar, menja com els bous. Vaig perdre la respiració, i ell no
El 22 d'abril del 1948 es funda el Grup d'Exploracions Subterrànies (	GES	), dins del Club Muntanyenc Barcelonès (CMB), que serà el primer grup
(CMB), que serà el primer grup espeleològic del país. El 1949, el	GES	del CMB, encara amb pesades escales de cànem i travessers de fusta, du a
a casa nostra (el segon a l'Estat espanyol). Jordi Montesinos, del	GES	del CMB, en iniciar la seva novena exploració a l'avenc dels Esquirols
politges que són dins dues plaques de duralumini. L'any 1968, el	GES	del CMB dóna per acabats els treballs a l'avenc de l'Esquerrà i surt a la
iniciativa d'alguns espeleòlegs veterans i sota l'organització del	GES	del CMB, es fa la primera Trobada de Veterans, que té lloc als antics