×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb gesticular |
Freqüència total: 343 |
CTILC1 |
| : era Quim Bisa, que, acostant-se-li, l'agafà del braç. Se'ls veié | gesticular | en la fosca. Alçaven la veu en el soroll del temporal, en el qual les | | Ella li ho contesta, sempre sense aixecar el to, però vehement i | gesticulant | , actitud que contrasta amb la de l'home, ara estranyament serè, com si | | un individu entre dues edats, aparentment molt molestat, perquè | gesticula | i té la cara envermellida. El policia li replica amb gestos conciliadors, | | i com que fa bon temps els carrers vessen una gentada amorfa que crida, | gesticula | i inventa tota mena de jocs entre ells el pillatge. Per donar més | | llengua del país grinyolant monosíl·labs d'una manera canina, i riuen i | gesticulen | en la forma més descordada i més cafre. Cada vegada que passo davant | | es va perdent o s'ha perdut del tot: és l'aire de plantar, de caminar, de | gesticular | els dits i bellugar els braços amb majestat, amb una distinció natural, | | per la meva pròpia família i per tu mateix! [(Ha acabat excitadíssim i | gesticulant | extremosament.)] Quer. No et posis així, home. El mal ja no | | dia et llevessis d'hora, no ho veuries tan clar com ara! —observa l'oncle | gesticulant | amb un tros de capó enfilat al cim de la forquilla. —Prou que he vist la | | i quan vulgueu me n'hi tornaré —afirma Laura. Però Tomàs no l'escolta; | gesticula | i parla ressentit pel comaratge que ha posat el seu nom en boca de tots | | indret de deseiximent d'hipocresies i d'encarcaraments. Tomàs bramula i | gesticula | com un orat, i fins l'oncle el mira amb sorpresa, com si el veiés per | | ab l' acullida esbojarrada del públich que tantas voltas crida y | gesticula | més mogut per la vanitat ó la moda que pe'l foch sagrat d' un sentiment | | pujava a secretaria, tornava a baixar pressós, parlava amb un senyor, | gesticulava | , s'esmunyia, reapareixia al fons d'un corredor discutint amb un home de | | la meva vida, eren la vida que cridava, bruelava, panteixava i | gesticulava | damunt meu. I jo era com un mort, sepultat allí dins, puix que havia | | entenia, se m'acostaven com fantasmes de transparències ombrívoles que | gesticulaven | misteriosament. Eren monstruositats i aberracions la presència de les | | amb l'esguard. En cinc minuts ho remogué tot. Parlà amb els oficials, | gesticulà | davant el capità, enèrgicament, i atragué els esguards de les senyores. | | Deixa de cantar, juga amb els ulls, el somrís, els moviments del bust. | Gesticula | com per imposar pau i amb els gestos i les contorsions triomfa el seu | | barbon! Amb una darrera empenta el deixa, i el vell se'n va plorant i | gesticulant | , fosca endins, enmig de la indiferència o de la riota general. Jo | | entorn de l'home de l'espasa, que, desaforat, només es defensava | gesticulant | i cantant... Era poc esperar tota una vida: l'esperaria sempre... Es feia | | al relaxament en el moment de voler cedir la paraula; és així que, si | gesticulava | , el gest s'esmorteeix i esdevé en posició gairebé quieta. A l'ensems es | | encara no recollits en textos escrits. Tenim una manera determinada de | gesticular | ? Hi ha un moviment del cos típic dels catalans? Existeix, dit amb tots | | n'empren més que altres. És ja un tòpic de dir que els mediterranis | gesticulem | més que els nòrdics. Efron, introductor del concepte d'emblema, ha | | que li aguanta el micro. L'home, tot i ésser moro, rosseja una mica i | gesticula | amb èmfasi; expel·leix els versos, sembla ésser, a base d'arronsaments de | | Sala, el seu front alt, el ble de cabells caigut cap a la dreta, l'ample | gesticular | dels seus braços, se'm feien sovint presents des d'aquell darrer dia de | | Aquests en cridaren d'altres, i l'assemblea discutí i discutí i | gesticulà | i anà abrandant-se, fins que jo vaig demanar que consideressin que | | posseït feia dues hores, i encara no havia acabat la feina. Es posava a | gesticular | en mig dels concurrents, cloïa els ulls, i feia unes aspiracions | | l'home el dolç mareig de la plebs marxanta que crida i atrau, i riu i | gesticula | en la bonança de les més pacífiques victòries. A la tarda tornaran les | | que la gent estava braument esvalotada i que molts es giraven devés ell i | gesticulaven | , assenyalant-lo. Aleshores s'arrencà a córrer esbojarradament, amb els | | s'animaven als seus ulls com si participesin dels seus pensaments i | gesticulessin | expressant-los. Les alzines, per velles que siguin, tenen morbideses de | | o dos indígenes, isolat, a la selva, o a la plana, dient poques paraules, | gesticulant | per fer-se comprendre. Perquè, el caçar dos o tres blancs en companyia si | | un pare dels més seriosos i civilitzats, salta, balla, fa magarrufes i | gesticula | grotescament per enriolar la mainadeta. Els seus petits ulls llagrimegen | | comença per estiragonçar-se i esgratinyar les soques dels arbres, després | gesticula | i mou la cua d'una faisó irònica i grotesca. De seguida bota, s'enfila, i, | | que no està bona. —Quan espereu l'hereu? —No sé. Són coses d'ella. | Gesticulà | grollerament: —Jo no hi he tingut art ni part. Li cridaven els companys: | | i parlaire, s'hi confon. Passen ombres entre les flames i nosaltres, | gesticulant | amb gran animació. A la claror rogenca de les flames, els homes i les | | carn bruna de brillantor d'ídol mil·lenari. Suara eren els homes sols que | gesticulaven | en un deliri dalerós d'erotisme. Ara les dones hi participen també. S'han | | sota el ventall, esclatava d'espurnes. Els tzigans s'esgargamellaven i | gesticulaven | que ni uns esperitats. Les parelles feien el tomb en bloc, de tan | | ja s'ha avesat a prescindir de tu. Allà dins ballen i mengen i criden i | gesticulen | amb una mena d'urc que et crida: Vés-te'n. Aquí fora les teves | | envers la confessió que ell li faria. El veia encès d'indignació, | gesticulant | —ple d'una ràbia freda, dient coses cruels. Però aquells jocs de la | | més moderats, és molest, com el to dels qui en conversa íntima criden i | gesticulen | ultra mesura. ¿Ens escoltarien si els diguéssim: —Parleu baix? Em sembla | | quan s'animava relatant ses campanyes, los ulls li brillavan y s'aixecava | gesticulant | , com si's trobás en lo camp de batalla. Totes les accions de guerra me | | Els gossers s'agrupaven a l'entorn d'en Ponsa. Ell els parlava bo i | gesticulant | , com aquell que reparteix una tasca. Els gossers, després d'escoltar-lo | | veia que el divertien en gran manera, perquè l'home no parava de riure i | gesticular | , tot donant-se cops amb la mà plana a les cames, senyal del seu màxim | | de fendir amb llances el silenci de la terra i del cel. Me'ls figuro | gesticulant | davant les aigües apagades i lentes. N'hi ha que fa quatre dies que no | | paladar un gust de cartó. Altres fan un tuf embafador de paper segellat. | Gesticulen | , criden, tenen les venes del front inflades, es brunyeixen febrosament | | no tindré més que una idea. Barbotejà encara unes paraules incoherents, | gesticulà | mecànicament, el ciri li caigué dels dits i ell també, a l'espona, en | | de llurs gaudis, de llurs interessos, quan s'acostaren a Joan Antoni que | gesticulava | com un esperitat. Aquest els apartà frenèticament. —Faré mal a qui se | | la gola i l'ennuegava, amb el golafre goig que el feia llevar-se dret i | gesticular | i pegar cops de puny a la taula. Però tot d'un plegat, quan ja us el vèieu | | gràcia els procediments clàssics de la retòrica? Déu immortal!, quin | gesticular | , quines inflexions de veu, quin cantussejar, quin moure's, quin canviar | | llegeixi Bakunin com que plomi gallines, i us espera. En Santiago parla i | gesticula | més que de costum. —Aquesta és l'hora d'identificar-te amb els qui moren | | ? —Han tancat una porta, són passos, oi? —Sí, però no et tombis, | gesticula | , enraona, com si em contessis qui sap què. Es fica mà a la butxaca, ja l' | | dia, els homes; crida com un orat, arbora els braços, s'alzina tot ell, | gesticula | a tall de posseït o de foll... —No ho enteneu? Us clava la mirada encesa |
|