Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

aquesta mena d'hipòtesis són difícils d'eludir, a l'hora de meditar les	giragonses	de la història. No sento gaire simpatia per la figura de Bonaparte: ara
màscares que envestien tothom qui se'ls posava davant, fent esclafits i	giragonses	. Us tallaren el pas, envoltaren el cotxe i prengueren les regnes al
pels carrers, aturant-se allí on jo m'aturava, fent les mateixes	giragonses	i ziga-zagues dels meus peus, com si fos la meva ombra. Més de dues hores
—amb una calor terrible— entre soques de palmeres i he seguit les	giragonses	d'uns volums d'arbres que no havia vist mai i no sé com se diuen. He
carrer de Montserrat ahont vivía. Caminava procurant salvar ab constants	giragonsas	las empentas de la munió d' obrers qu' en aquella hora de plegar inundava
fou solemne. Hi hagué força cants, en solos i en chors, desfilades,	giragonses	, evolucions dels alumnes i força versos de Verdaguer. /La mort del
i vies adjacents fins al Portal Nou per a tornar a Carders, tot fent	giragonses	per una quarantena de carrers i de carrerons, anava engrossint la corrua
pobresa. El triomf nostre havia de venir honradament o no vindria mai. La	giragonsa	i la baixesa no farien ròssec de parracs darrera el nostre carro
enrera grans extensions de camps, pollancredes, prats, pujols, clotades,	giragonses	del riu i de la carretera; en poques hores fèiem més via que no havíem
de llum baix de la vall. La carretera muntava, muntava; seguíem les seves	giragonses	altes penosament. El daler d'arribar també es feia penós. De sobte, en un
de tal manera que la germania mallorquina sembla com una espècie de	giragonsa	sindical en contra de les classes explotadores: "Discrets homens
que la mar nostra, bullent d'aigua i de llot. Des d'allí, descriu unes	giragonses	, enterbolit i fangós, i després de donar una volta sencera a la terra
passar, creient que així us vindrà sempre d'esquena o trencat per les	giragonses	de la ruta, i no haureu de sofrir tant de les seves furioses escomeses.
pujar, d'allà la plana, una gran flaire de tarongina. S'avença, tot fent	giragonces	, i, a l'arribar al darrer revol, com si et diguessin "Obre bé el cor"
de salabror que ve de l'aigua, el perfum de pins que fan de dosser, les	giragonces	dels reflexes, i... la nyonya..., sobre tot la nyonya, que us emboira el
caminar o que disposàvem de més temps. Si les havíem tombades, aquelles	giragonses	de l'antic camí fins a arribar a la porta forana dels monjos,
un tros molt llarg, per un passadís pendent que feia una pila de	giragonses	i de revolts, i, a la fi, arribaren a un indret on la rel d'algun gran
a punt per menjar que per córrer —contestà Mowgli, bo i trotant i fent	giragonses	entremig del brossam baix de la nova Jungla que exploraven. Bagheera, una
i tot seguit una altra és qui l'atura, com si totes el voltessin a	giragonses	fins a enterbolir-li els ulls. En Joan fa un esforç per destriar totes
de les taules, que tremolessin els llums i que a fora tot comencés a fer	giragonses	. Estava marejada. Una suor se li anava i una de freda li venia. D'un glop
mur esportellat, que dóna entrada a un carrerany d'estretors fatídiques i	giragonses	contorbadores. Ací, rústegues parets emmantellades de tapareres, allí,
Les nenes se'n malfien. El miren de reüll, allarguen el pas i fan	giragonces	a fi de sostraure's de la persecusió de l'importú. El gos era un bon
estil d'enginyoses al·lusions, de complicades volutes, de despistadores	giragonces	, que podem admirar en el recull d'articles periodístics que porta el
té una cornisa perfecta —no hi pot haver carrer sense cornisa— i fa una	giragonça	d'una gràcia total. A l'època dels nostres avis, el carrer de l'Arenal
traçat dret i vulgar i està flanquejat per un barri burgès; el Saona fa	giragonses	, passa per la ciutat vella i les ribes són altes i accidentades. Aquests
familiaritat, tothom parla i conversa. Els estrets, regolfades, llacs i	giragonses	d'aigua que hom travessa, creen un paisatge únic, més semblant a un
hi deixa una estela d'escuma brodada. El vaixell va fent lentament les	giragonses	del fiord. Cada moment és una cosa nova, impensada. De vegades és una
música de l'aigua que cau sobre el fiord, l'aire solitari i desert de les	giragonses	, les regolfades profundes i innombrables ensunyades sobre un tel de
quietud tumbal —que la campaneta d'un poble fa encara més fonda— de les	giragonses	del fiord i l'abisme de les aigües immòbils davant dels abismes de les
el seu cos. No hi ha res més agradable que pendre un vaporet i seguir les	giragonses	encalmades de l'aigua. El terreny no és pas accidentat, però tampoc és
Ara travessava carrerons misèrrims, despoblats suburbis, havia fet	giragonces	, ja guaitava al raval extern, que tocava al camp. Era un raval fet de
de remors amagades de degotalls i passades de l'ocellada. A cada	giragonça	del corriol se us apareix Poblet com una brasa d'or, per dins de les
Li dol deixar el camí i li sap greu continuar-lo. I tot és fer	giragonces	amb un constant titubeig. Fins que a la vora de Casp li assalta el dubte
tarannà, els uns per poc, els altres per massa, en les peripècies i	giragonses	de l'amor; i tant i tant va fer per cobrir la Lluïsa d'aquella mena de
el corriol dels carrabiners. El corriol és una cinta blanca que fa unes	giragonses	dolces sobre el penya-segat que dóna al mar. Passant-hi, se sent la
ràpid, fins a esdevenir una carrera desfeta. Pujava i baixava fent mil	giragonses	inextricables, saltava marges, botava per damunt dels matolls, tramuntava
a caminar en sentit opost, acompanyat de l'indi. Fent unes quantes	giragonces	varen arribar a l'hostal i es tancaren a llur cambra. A Lau li va costar
ens arribaven sovint a la cintura... La gorja on havíem entrat feia	giragonces	; aquest era un nou element de perill. Tres vegades vàrem topar
amb molta precaució pel xòfer, anava seguint una carretera plena de	giragonces	que per la dreta vorejava un riu encaixonat en una fondalada que feia
laberint; però estic segur que mai no n'encertaré la sortida. I a cada	giragonsa	que intenti potser aniré internant-m'hi fins a ésser atret pel giravoltar
instant, breu com un sospir, en què l'ocell allargava el coll en una	giragonsa	barroca. Era com el pròleg d'allò que per a mi representava ja tot
del sant i Pasqualet de Pipa saxafonejava ab primor, fent escales i	giragonses	i apretant l'embocadura i unflant lo pap com si fora un paixarell
per un llit de pedra esmoladora, en el qual s'havia obert un camí ple de	giragonses	i d'amagatalls. Com que feia tants i tants anys que passava pel mateix
. Els camins eren blancs i —mare de Déu!— si en feien, de voltes i de	giragonses	! És clar que la gent hi esmerçava hores i més hores per a anar d'una
vent anà amainant a poc a poc, i la Maria i el seu germà, tot fent esses i	giragonses	, van anar a parar en un tou d'arbres amb perill de quedar-s'hi penjats,
la cua l'una a l'altra, van sortir de la palestra fent tot de	giragonses	. El públic estava radiant de satisfacció; tot eren lloances per a la
en aquella hora? Era tard i era aviat per a segons què. Anava a fer una	giragonsa	, una mitja volta; però en el moviment inicial la seva vista topà amb un
i abriva l'impuls d'un infant de tres anys que fa una cursa, rica en	giragonses	, damunt el patinet del dia dels Reis. A les pisarres que cobreixen les
que quan escriuen sembla que s'escoltin i que treballen l'estil amb	giragonses	pedants i amb retintín universitari de mala mena. —No; això sí,
ha portes, ni finestres que defensin. Bruela pels teulats, xiula per les	giragonses	dels carrers, fa un soroll sord, obsessionant, a les xemeneies. Produeix

Pàgina 1 (de 6)

50 següents