Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

naturalesa essencial. Ara admirem un correcte dibuix que el representa i	girem	, subtils hipòcrites, de seguida full. Un heroi No sabem qui és, però per
en pau i fins en fresca. Hi respirarà més bé." El sacerdot emmudia i es	girava	d'esquena als laics. "Ai ai. No continua?", escatainava la senyora
Li costà una mica d'obrir; la mà nerviosa no encertava el pany. Féu	girar	la clau dues, tres vegades... i aparegué al seu davant: una mica més
sense sospitar cap mal. —Candiet: mira què diuen aquests... —Va	girar	-se tot assenyalant el ferro. —Veus aquest ferro? Diuen que no ets capaç
escapat tot rient. El de la ferreria, abans de tombar el cantó, es	girà	i li preguntà encara: —Pesava, Candiet? Però en aquell instant veié el
per construir-hi els refugis. De sobte, Manuel de Randa cridà Candi i, en	girar	-se aquest, li llançà un grapat de fang a la cara que li arrencà llàgrimes
sense immutar-se i amb la falç a la mà. I, de sobte, sense pressa,	girà	l'esquena al seu rival i continuà la tasca, enmig de l'estupor i
col·locat a la paret, cap a l'angle de l'estança. En sentir-la s'havia	girat	; s'havia sentit sotragat per aquella veu, commogut fins al més pregon de
. —I Candiet? —No hi és; vindrà més tard... I, sobtadament, Sileta es	girà	d'una manera inesperada i sortí així com havia vingut. —Què deu tenir?
moment, quan la festa era al bo i millor, i tot, a la sala, semblava	girar	al ritme vibrant de les notes de l'acordió, tocat per les àgils mans de
la torbació i sentint-se torbat a la vegada. S'anà allunyant així i	girant	-se fins a arribar al cantó, per on es perdé. Va transcórrer una llarga
tornà a cridar-la. Mila es reféu lentament, amb un lleuger sobresalt; es	girà	amb suau moviment, sospirà i, a passos lleus, dolçament, com si a penes
la miraven i comentaven en veu baixa; totes les converses, aquells dies,	giraven	sobre el mateix. La mestressa de la taverna se'n feia creus. —Ho hagués
a Mila, a fe de Déu! —És fill del diable, ja està vist, quan així	gira	el cap a les dones. On s'ha vist cosa semblant? Arriba a la nit, i al
nit clara; es sentia el cantar dels infants, que amb les mans enllaçades	giraven	entorn de les fogueres. D'uns carrers llunyans arribava una confusa i
la plaça per entre l'alegria dels infants, que cantaven encara i	giraven	a l'entorn de les flames ja debilitades. Nogensmenys, Mila ja no les
's, sola, en la nit crepitant de fogueres, mirant-lo allunyar-se al fons i	girar	-se a mirar-la. Com desitjava en el seu cor —també ara— que romangués una
en busca d'ella cap a la plaça. La tocà al muscle, suaument: —Mila... Es	girà	ràpida, amb una expressió de viva alegria a la cara; s'agafà al seu braç
seu port no aconseguia d'amagar la seva bellesa, i tots els esguards es	giraven	per admirar-la. Un dels oficials, veient-la acostar-se, cridà l'atenció
l'atenció dels altres: —/Mirad, qué capullo de flor\... Ell es	girà	i la veié aleshores per primera vegada. —/Voy a ver si\... Es
abans no et posi les mans al coll i t'estranguli! Vés-te'n!... Ella es	girà	lentament, aclaparada sota el pes de la maledicció paterna, amb el ventre
ja les veles ràpidament. La barca s'anava endinsant, havia ja gairebé	girat	del tot, quan Tino Costa reculà un xic per prendre impuls, saltà a la
t'agafà després pel vestit, però tu te'n vas deseixir sense	girar	-te, i dirigint-te a Rita, i bo i deixant-li lloc al teu costat
estona voltant amb por que no el veiessin. Anava a tornar-se'n, però va	girar	-se encara a mirar. "Si la pogués veure, Déu! Només veure-la..."
son profund; una mortal pal·lidesa se li estengué sobre el rostre mentre	girava	la mirada al seu entorn com en una vana súplica d'auxili; de la seva
com els guàrdies l'empenyien, com ell plorava sense deixar de mirar-la, i	girà	el rostre sense forces per a dir-li adéu. La nit del succés Tino Costa no
carrer corrents, no sé pas a impulsos de quina secreta alegria, quan, en	girar	el cantó, vaig topar contra ell. No podia fer-li mal, car jo no era més
podia cridar—, ai, Florència!, ai, Santa Maria!... Ell, Tino Costa, en el	girar	dels seus records, s'hauria deturat en aquest, en qualsevol altre episodi
deixada: com un infant. Vaig mirar-la un instant i vaig sortir sense	girar	la mirada. Ja no l'he vista més." Callà. Els ulls de l'ancià estaven
ja molt lluny, quan és impossible arribar-hi, s'adona del seu error i es	gira	, i la veu encara, il·luminada per un sol tranquil, amb tots els records
encara com una flama viva enmig dels bladars verdejants, i les orenetes	giraven	per cels més benignes, per altres terres misterioses. Llavors Mila i son
essent encara un infant, s'assabentà del fet, sentí un impuls vehement de	girar	-se contra sa mare; però no sabia quin pensament —sens dubte una
vessava damunt d'ella la seva clara llum, des de qualsevol banda que ell	girés	l'esguard podia descobrir-la al mateix lloc com una promesa de descans.
pensava sinó en la tornada de la filla; a la més lleu remor, el paralític	girava	l'esguard cap a la porta; a penes sentia les petjades de la filla a
tota la nit tan en contra d'allò que sentia; tal vegada s'hauria	girat	contra ell mateix, i en un rapte d'ira i de sinceritat hauria caigut als
... Ai Déu meu! Verge Santíssima! Què farem, Mila? Ai, Déu del cel! Mila	girà	el cap vers la vella i posà en ella l'esguard. Els seus ulls no
t'ho prego: per la teva mare... pel que tinguis de més sagrat... Ell es	girà	i s'allunyà a poc a poc, vençut per les súpliques. Sota el fanal els
l'havia passada en un son agitat —entre son i vigília—, i amb el cervell	girant	-li contínuament en torn de la mateixa idea; de l'actitud incomprensible
en aquella terrible orfanesa tornava incessantment a ell. El seu cervell	girava	i tornava girar sempre entorn d'aquella idea única, entorn de la mateixa
orfanesa tornava incessantment a ell. El seu cervell girava i tornava	girar	sempre entorn d'aquella idea única, entorn de la mateixa interrogació.
com un fantasma. El padrí s'avançà devers ella: —Mundeta... Ella es	girà	sobresaltada, i en reconèixer-lo, va ficar-se a plorar amb el cap
persones, tot passava vora seu com en imatges d'un malson. La seva ment	girava	sense repòs entorn de Sia. La veia en aquella nit; veia els seus ulls
tornà a sentir-se el soroll del vent en els arbres alts. Tino Costa va	girar	a la dreta i s'endinsà per un carrer lateral. Es trobava ara en ple barri
El soroll dels passos d'ella treu el padrí de les seves reflexions; es	gira	lentament i li parla: —Mila, demana-li perdó. Els cops que et donà els
he tret d'aquest assumpte. Però, paciència. Què vols que faci? Si la cosa	girés	en bé, ho donaria tot per ben emprat, malgrat l'escàndol. Mai no ho
menor canvi en la seva expressió. A Santa Maria dels Monts la vida anava	girant	així, amb el ritme acostumat: a través dels dies, dels mesos, de les
s'acabaven, li semblava ja que anava a sucumbir, quan, de sobte, en	girar	una corba, el descobrí. Ell la veié, també així de sobte, i la mirà
molt a vora seu sentí una veu que li parlava: —On aneu, bona dona? Mila es	girà	per mirar qui li parlava, amb un lleuger sobresalt. Darrera d'ella hi
no pogué obtenir el més petit indici sobre el parador de l'absent. Ell	girava	, entre tant, silenciós pels encontorns, semblant a un fantasma, sense
va plantar-se al llindar i la cridà gairebé amb un plor: —Mila! Ella va	girar	-se lentament, sense immutar-se, amb aquell gest distret que se li havia

Pàgina 1 (de 228)

50 següents