×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb girar |
Freqüència total: 11397 |
CTILC1 |
naturalesa essencial. Ara admirem un correcte dibuix que el representa i | girem | , subtils hipòcrites, de seguida full. Un heroi No sabem qui és, però per | en pau i fins en fresca. Hi respirarà més bé." El sacerdot emmudia i es | girava | d'esquena als laics. "Ai ai. No continua?", escatainava la senyora | Li costà una mica d'obrir; la mà nerviosa no encertava el pany. Féu | girar | la clau dues, tres vegades... i aparegué al seu davant: una mica més | sense sospitar cap mal. —Candiet: mira què diuen aquests... —Va | girar | -se tot assenyalant el ferro. —Veus aquest ferro? Diuen que no ets capaç | escapat tot rient. El de la ferreria, abans de tombar el cantó, es | girà | i li preguntà encara: —Pesava, Candiet? Però en aquell instant veié el | per construir-hi els refugis. De sobte, Manuel de Randa cridà Candi i, en | girar | -se aquest, li llançà un grapat de fang a la cara que li arrencà llàgrimes | sense immutar-se i amb la falç a la mà. I, de sobte, sense pressa, | girà | l'esquena al seu rival i continuà la tasca, enmig de l'estupor i | col·locat a la paret, cap a l'angle de l'estança. En sentir-la s'havia | girat | ; s'havia sentit sotragat per aquella veu, commogut fins al més pregon de | . —I Candiet? —No hi és; vindrà més tard... I, sobtadament, Sileta es | girà | d'una manera inesperada i sortí així com havia vingut. —Què deu tenir? | moment, quan la festa era al bo i millor, i tot, a la sala, semblava | girar | al ritme vibrant de les notes de l'acordió, tocat per les àgils mans de | la torbació i sentint-se torbat a la vegada. S'anà allunyant així i | girant | -se fins a arribar al cantó, per on es perdé. Va transcórrer una llarga | tornà a cridar-la. Mila es reféu lentament, amb un lleuger sobresalt; es | girà | amb suau moviment, sospirà i, a passos lleus, dolçament, com si a penes | la miraven i comentaven en veu baixa; totes les converses, aquells dies, | giraven | sobre el mateix. La mestressa de la taverna se'n feia creus. —Ho hagués | a Mila, a fe de Déu! —És fill del diable, ja està vist, quan així | gira | el cap a les dones. On s'ha vist cosa semblant? Arriba a la nit, i al | nit clara; es sentia el cantar dels infants, que amb les mans enllaçades | giraven | entorn de les fogueres. D'uns carrers llunyans arribava una confusa i | la plaça per entre l'alegria dels infants, que cantaven encara i | giraven | a l'entorn de les flames ja debilitades. Nogensmenys, Mila ja no les | 's, sola, en la nit crepitant de fogueres, mirant-lo allunyar-se al fons i | girar | -se a mirar-la. Com desitjava en el seu cor —també ara— que romangués una | en busca d'ella cap a la plaça. La tocà al muscle, suaument: —Mila... Es | girà | ràpida, amb una expressió de viva alegria a la cara; s'agafà al seu braç | seu port no aconseguia d'amagar la seva bellesa, i tots els esguards es | giraven | per admirar-la. Un dels oficials, veient-la acostar-se, cridà l'atenció | l'atenció dels altres: —/Mirad, qué capullo de flor\... Ell es | girà | i la veié aleshores per primera vegada. —/Voy a ver si\... Es | abans no et posi les mans al coll i t'estranguli! Vés-te'n!... Ella es | girà | lentament, aclaparada sota el pes de la maledicció paterna, amb el ventre | ja les veles ràpidament. La barca s'anava endinsant, havia ja gairebé | girat | del tot, quan Tino Costa reculà un xic per prendre impuls, saltà a la | t'agafà després pel vestit, però tu te'n vas deseixir sense | girar | -te, i dirigint-te a Rita, i bo i deixant-li lloc al teu costat | estona voltant amb por que no el veiessin. Anava a tornar-se'n, però va | girar | -se encara a mirar. "Si la pogués veure, Déu! Només veure-la..." | son profund; una mortal pal·lidesa se li estengué sobre el rostre mentre | girava | la mirada al seu entorn com en una vana súplica d'auxili; de la seva | com els guàrdies l'empenyien, com ell plorava sense deixar de mirar-la, i | girà | el rostre sense forces per a dir-li adéu. La nit del succés Tino Costa no | carrer corrents, no sé pas a impulsos de quina secreta alegria, quan, en | girar | el cantó, vaig topar contra ell. No podia fer-li mal, car jo no era més | podia cridar—, ai, Florència!, ai, Santa Maria!... Ell, Tino Costa, en el | girar | dels seus records, s'hauria deturat en aquest, en qualsevol altre episodi | deixada: com un infant. Vaig mirar-la un instant i vaig sortir sense | girar | la mirada. Ja no l'he vista més." Callà. Els ulls de l'ancià estaven | ja molt lluny, quan és impossible arribar-hi, s'adona del seu error i es | gira | , i la veu encara, il·luminada per un sol tranquil, amb tots els records | encara com una flama viva enmig dels bladars verdejants, i les orenetes | giraven | per cels més benignes, per altres terres misterioses. Llavors Mila i son | essent encara un infant, s'assabentà del fet, sentí un impuls vehement de | girar | -se contra sa mare; però no sabia quin pensament —sens dubte una | vessava damunt d'ella la seva clara llum, des de qualsevol banda que ell | girés | l'esguard podia descobrir-la al mateix lloc com una promesa de descans. | pensava sinó en la tornada de la filla; a la més lleu remor, el paralític | girava | l'esguard cap a la porta; a penes sentia les petjades de la filla a | tota la nit tan en contra d'allò que sentia; tal vegada s'hauria | girat | contra ell mateix, i en un rapte d'ira i de sinceritat hauria caigut als | ... Ai Déu meu! Verge Santíssima! Què farem, Mila? Ai, Déu del cel! Mila | girà | el cap vers la vella i posà en ella l'esguard. Els seus ulls no | t'ho prego: per la teva mare... pel que tinguis de més sagrat... Ell es | girà | i s'allunyà a poc a poc, vençut per les súpliques. Sota el fanal els | l'havia passada en un son agitat —entre son i vigília—, i amb el cervell | girant | -li contínuament en torn de la mateixa idea; de l'actitud incomprensible | en aquella terrible orfanesa tornava incessantment a ell. El seu cervell | girava | i tornava girar sempre entorn d'aquella idea única, entorn de la mateixa | orfanesa tornava incessantment a ell. El seu cervell girava i tornava | girar | sempre entorn d'aquella idea única, entorn de la mateixa interrogació. | com un fantasma. El padrí s'avançà devers ella: —Mundeta... Ella es | girà | sobresaltada, i en reconèixer-lo, va ficar-se a plorar amb el cap | persones, tot passava vora seu com en imatges d'un malson. La seva ment | girava | sense repòs entorn de Sia. La veia en aquella nit; veia els seus ulls | tornà a sentir-se el soroll del vent en els arbres alts. Tino Costa va | girar | a la dreta i s'endinsà per un carrer lateral. Es trobava ara en ple barri | El soroll dels passos d'ella treu el padrí de les seves reflexions; es | gira | lentament i li parla: —Mila, demana-li perdó. Els cops que et donà els | he tret d'aquest assumpte. Però, paciència. Què vols que faci? Si la cosa | girés | en bé, ho donaria tot per ben emprat, malgrat l'escàndol. Mai no ho | menor canvi en la seva expressió. A Santa Maria dels Monts la vida anava | girant | així, amb el ritme acostumat: a través dels dies, dels mesos, de les | s'acabaven, li semblava ja que anava a sucumbir, quan, de sobte, en | girar | una corba, el descobrí. Ell la veié, també així de sobte, i la mirà | molt a vora seu sentí una veu que li parlava: —On aneu, bona dona? Mila es | girà | per mirar qui li parlava, amb un lleuger sobresalt. Darrera d'ella hi | no pogué obtenir el més petit indici sobre el parador de l'absent. Ell | girava | , entre tant, silenciós pels encontorns, semblant a un fantasma, sense | va plantar-se al llindar i la cridà gairebé amb un plor: —Mila! Ella va | girar | -se lentament, sense immutar-se, amb aquell gest distret que se li havia |
|