×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb giravoltar |
Freqüència total: 588 |
CTILC1 |
la pesantor de la roca. Tàntal continuava morint-se de fam i de set. Ixió | giravoltava | per l'aire, lligat a la roda flamejant. He escoltat per un moment els | respecta a l'avi Ixió, va ser lligat a una roda alada i flamejant, que | giravoltava | sense parar a través dels vents. Hermes, que se n'encarregava, se'n va | que ara em formulo sigui inescaient i estúpida, però no la puc allunyar. | Giravolta | com un voltor damunt carronyes, damunt la llastimosa despulla que | de fum vibrava una sorollosa animació. Així cantava ella, i així | giravoltava | sobre la tarima, i tornava a giravoltar i a cantar —nit darrera nit—, i a | Així cantava ella, i així giravoltava sobre la tarima, i tornava a | giravoltar | i a cantar —nit darrera nit—, i a parlar de l'aigua blava i de la llum | No teniu temps d'haver-vos vestit com cal... —Us asseguro que sí. Mireu —i | giravolta | perquè tots puguin examinar la línia severa del vestit, senzill i | el peu dret dins d'una galleda. —Cap aquest costat —diu la dona. Tornen a | giravoltar | vagament, ell arrossegant la galleda cap al centre, fregant culs i pits | i la festa anava endavant i la toia i la noia de la toia, tota blava, | giravoltant | ... La meva mare al cementiri de Sant Gervasi i jo a la Plaça del | dels sis pisos. D'una galeria dels últims pisos, quan vaig entrar, queia, | giravoltant | , un aeroplà fet amb paper de diari. L'adroguer el va caçar al vol i va | vaig collir una floreta blava i la vaig desfullar i les fulles queien | giravoltant | d'enlaire com els granets del blat de moro. I totes les flors eren | de la branca com un gemec i les que en queien sense dir res i baixaven | giravoltant | com una ploma de colom molt fina si cau d'enlaire. XLVIII I va | seva fe. En aquell cimall de l'alta Cerdanya, el món | giravolta | com una avellana al clot de sa mà; va | com a mirall de la ciutat llunyana. Ja puges la muntanya, | giravoltant | dins els pinars ombrívols fins arribar al coll des d'on | qui sap on! Es prem el front per coordinar la dispersió de les idees. | Giravolta | en mig el tumult, eixordada per una simfonia monstruosa. Anar enllà, cap | totes les porcions del meu ésser, àdhuc les més espirituals, i em feia | giravoltar | encès i ombrívol, o bé joiós altres moments, enmig d'una flama que es | per totes bandes, travessada d'infinites ratlles negres que em feien | giravoltar | el cervell. Filaments verticals o circulars es movien davant els meus | els catalans es jugaven els diners a cara o creu. El joc consistia a fer | giravoltar | la moneda damunt la taula fins que ella mateixa queia aplanada sobre el | destre encara que el manyà. Vaig treure francs i lluïsos i els vaig fer | giravoltar | bellament, vanitós d'ésser el més traçut. —Aquest també és ric —exclamà | herbós, desigual, amb marges, parets i espais tancats que calia | giravoltar | . Un moment no vam poder seguir més endavant: el terreny feia una | cosa inservible... D'una revolada Josep engrapà aquella ruïna, i, fent-la | giravoltar | oberta a l'aire com una cosa irrisòria i grotesca, com un ocell mort al | un ocell ressaguer passà davant mateix de la finestra: el seu crit agut | giravoltà | entorn de la casa; el veié reaparèixer i arrecerar-se dins un tou de | donar veu a la seva consciència. Ignorava si parlava en veu alta. Feia | giravoltar | el cigar entre els seus dits i contemplava el minúscul caliu flonjament | d'aquella taula rodona, prop del gerro de cristall i el cendrer, el cigar | giravoltant | entre els seus dits inquiets mentre escoltava el silenci... Mònica el va | com l'admirarien que al casino, una mica feixuc però radiant, la fes | giravoltar | entre els seus braços al compàs d'un vals, i que els somrigués | veu, als ulls del pobre Josep les aspes de la X començaven a | giravoltar | com un molí de vent. Com més gran es feia, més se li complicava la vida; | cadenciós i delectable. —Veus? Són feliços! L'ampla faldilla de Lluïsa | giravoltava | ran de terra, es plegava, es replegava, i de sobte s'obria com una flor | ser en certa manera el nuvi... Entorn de Gaspar i Lluïsa altres parelles | giravoltaven | també com flors sobtadament nascudes sobre l'aigua envernissada del | lluenteig de la seda com un vaivé d'onades. Quan s'accelerava el ritme, | giravoltaven | més de pressa, i el rostre d'ella se li apareixia en plans sincopats, | deliri, desitjaria veure'ns ballar com aquell dia, deixar aquest món | giravoltant | amb tu al compàs d'aquell vals, escoltant el fregadís de la teva faldilla | sentit tan viu i tan intens. Però de sobte callen i s'allarguen les mans. | Giravolten | al compàs harmoniós d'un vals tenint per fons una nit ampla, immensa. | en els seus pensaments perquè ell pugui acomplir el seu últim desig. | Giravolten | pausadament i ella sent el fregadís de la seda del seu vestit de núvia i | veloç per l'esperança del seu èxit, amb vol precipitat, i | giravolta | com una roda etèria, i no s'atura fins a tocar la | oficia una mena de caporal que brandeja una vara, ceptre o espasa tot | giravoltant | , al compàs del pas-doble i oferint-se a la pública admiració amb gestos | i les enormes figures s'aproximen les unes a les altres, se separen i | giravolten | , amb una agilitat admirable. El qui les porta, que és un home, deu tenir | Gegantesses s'anima a mesura que avança i la figura de l'ocell volta i | giravolta | amb veritable frenesí. Aquest és el moment de perill, car la cua de | via subterrània, del pou Zemzem, de la Meca. Pacient, una camella | giravolta | la primitiva sínia de fusta, que xiscla com una carreta, i els rústecs | l'estrany sentit d'aquells mots tant quietament emesos. El cervell em | giravoltava | en jo fer atenció, espalmat, a aquella melodía sobrehumana, a aquelles | sencer del satèl·lit esclatà tot de cop a la meva vista —el cervell em | giravoltà | quan vaig veure els poderosos murs esllenegant-se en dos— hi hagué un | per confondre'm fins a aquest punt? El contemplava, —i el cervell em | giravoltava | amb una munior de pensaments incoherents. No m'apareixía pas així | ara i adés atapeïts, en silenciós tumult, adesiara esclarissats, | giravoltant | en alegre dansa. Tot el món, terra i cel, és aclarit de la seva blanca | llum i la destrien dintre l'aigua; els farells de Porto Pi i del port van | giravoltant | la claror pera anar veient tota la bahia; el mar és negre, però tan | a la caseta tràgica. El petit era allí, menjant sempre un tros de pa, | giravoltant | el cerrat edifici, pleret a pleret, la faç serena, un poc inexpressiva, | de monumental. Baixaven per la dreta i muntaven per l'esquerra, | giravoltant | amb la solemnitat del cas. L'itinerari del "Violí" era vistent per | es deixen caure, de retorn, a l'hostal de l'Avellaneda. Més avall | giravolta | l'elegància provinciana; les damisel·les amb llur efímer plumatge | és torrar-se; torrar-se del davant i del darrera. I és per això que | giravolten | , giravolten damunt del llit de sorra com els pollastres a l'ast. És ara i | torrar-se del davant i del darrera. I és per això que giravolten, | giravolten | damunt del llit de sorra com els pollastres a l'ast. És ara i no pas | allà caça i allà viu. Quan ha fet una voladeta, abans de tornar a terra, | giravolta | , estenent tant com pot el ventall de la cresta. En aquest moment la puput | ? Una serp es mossegava la pròpia cua, i la imatge, com rient-se de mi, | giravoltava | . Tal com si hagués caigut un llamp al meu costat, em vaig despertar. | —Això brilla més que els ulls de Bagheera —digué ple de gaubança tot fent | giravoltar | el robí. —L'hi ensenyaré; però ¿què volia dir la Thuu quan parlava | infants, enginyàvem els jocs més difícils: saltar amb el cèrcol, fer-lo | giravoltar | com una baldufa, llançar-lo com un disc; totes les empescades que ens |
|