Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Lemes:

gitano A	146 oc.
gitano M	778 oc.

Incloure lemes secundaris

Filtres

reset

aplica

Filtre per autor

Filtre per títol

Filtre per any de publicació

Filtre per tipus

Filtre per traducció

Filtre per varietat

CTILC (1833-2008)

vida miserable a no poder més. Se sap que el pare va vendre la noia a uns	gitanos	, i se sap, àdhuc, el que li'n varen donar: trenta rals. Els gitanos,
uns gitanos, i se sap, àdhuc, el que li'n varen donar: trenta rals. Els	gitanos	, un quant temps després, la varen vendre al xarlatà per una mica més.
grinyol sufocat, i la sortida trotant. A vegades esquilaven també algun	gitanet	passavolant. Allí també hi havia la barberia de Manuel, amb entrada
de casa, la blanor de la pols. També hi havia els carros dels	gitanos	, uns focs. No sé per on hi havia un camí de moreres.
tot el cel ple de nit. En silenci, tornàvem. Els	gitanos	tenien enceses les fogueres, s'oïen unes veus passablement
óssos del Tirol, amb l'anella al nas, seguint el ritme del pandero dels	gitanos	. Jo no havia sentit mai una emoció tan paradoxal, tan filtrada de
us hi deixa aquell gust de l'oli sabent i pestilencial de la paella dels	gitanos	, aquell oli de fregir gats. No content de tals efectes, el mazout,
tots, bons i dolents —grocs i negres, antípodes,	gitanos	— són, a tot estirar i encara gràcies, els
ningú no en diu la història), com els turmells d'una nena	gitana	, potser em deixa ser pell i vida sota el brut, però
dinar a casa i va regalar un puro al meu pare. Jo vaig portar un braç de	gitano	de crema. Tot el dinar en Quimet va parlar de fustes i de la resistència
quants ximples em van començar a dir coses per molestar-me i un de molt	gitano	es va acostar més que no pas els altres i va dir, està bona. Com si jo fos
s'enrabiava i deia que jo pujava les criatures com si fossin criatures de	gitano	. Una tarda, mentre els nens feien la migdiada, van trucar a la porta del
trobava reunida a casa de la dansarina Níobe Cases. Níobe era filla d'uns	gitanos	de Tarragona; de petita havia menjat herba i havia esclafat el cap de les
i eròtica que rodeja el Pont del Diable. Mentre va campar amb els	gitanos	tenia la importància d'una bestioleta de coure; devoradora de gats com
calenta sobre l'estómac. Níobe parlava un català xafallós, barrejat de	gitano	i de francès de la Villette. No professava cap religió coneguda, i quan
dels solcs recents, vellutats; reparteix monedes entre la mainada d'uns	gitanos	que acampen sota el pont, la qual balla i balbuceja tot de mentides
amb el parloteig, les cançons i ballarugues pintoresques dels	gitanos	de sota el pont; ja no fruí més de la delícia de l'olor d'encens a la
i de la casa magnífica que tenen a Vallcarca; diu que potser són uns	gitanos	, com algú sosté, però que són simpàtics i entenen de debò en pintura, i
El Midi és dolent, s'assembla massa a Espanya... fins i tot hi ha	gitanos	... Et vas fixar a Aimargues? N'hi havia tants com a Reus! Unes paraules
uns matxos guarnits, amb sella i estreps, i uns homes estranys vestits de	gitano	de teatre. La gent se'ls mira amb un somrís als llavis. Què passa? És que
de tocar el santuri!" "¿No te'n dónes vergonya? Que potser ets un	gitano	? ¿Vols ser un músic ambulant?" "Jo el que vull és aprendre de tocar el
Ara és una corrua de burriquets ignorants que s'hi precipita. Ara un	gitano	demana pas, tot alçant el braç per detenir el cavall poderós que vol fer
i deixava fora la ramaderia, els reis de Mallorca regatejaren com a	gitanos	, i, afermats en obscurs compromissos amb el pontífex romà, no pagaren mai
assoleiar als parroquians a cops d'ull negre; després el del garrotín, el	gitano	de la Farruca, i per apoteosis l'Estrella, una estrella esquerdalenca,
casual que, en un mateix vespre, En "Pierre" s'hagués barallat amb un	gitano	adobacossis, el "Barber" hagués caigut d'una figuera, el "Garrell",
—A n'aquesta hora, ja sabs que el senyor Ramón, que és l'home menys	gitano	de totes les cases d'empenyo que he corregut, és a la seva casa de
Quan es tanca una porta, es tanquen totes. Sembla una avinensa de	gitanos	. Malgrat aqueix pesimisme, les dúes noies, cada una pel séu cantó,
manera, és la burgesia. D'ací la seva política constant de tractes de	gitano	amb la burgesia de les altres nacions en perjudici del proletariat. A
fou diligent amb bona gràcia: primera cura del bordegàs d'una família	gitana	, acampada amb la pobrissalleria de la platja, que havia pres mal. Ja el
dansa a guisa de farbalans d'una faldilla, i voltada d'una altra dansa de	gitanets	despullats com Déu els feia, la mestressa li prega: —Senyor Doctor: una
mudar d'ofici: —Potser que el duguessis a cal Borni, o a qualsevol	gitano	del carrer. En esquilar gossos, qui sap si hi tindria més cuidado. Podria
en la fúria amb què aquesta colla de vells solters, disfressats de	gitanos	, animen perquè els sons del vals-jota siguin més forts i manin als
era vella, però el gos era nou; un cadell com el puny que exhibia un	gitano	. El gos, tan malcarat i negre com el seu venedor, cridà l'atenció d'en
si iniciava la més petita agressió. Pel camí de l'horta va trobar uns	gitanos	. —Galana bèstia, germà! —Millor que la vostra —respongué l'amo nou. —Una
endola que no el bat. —Dues que sí. —Van! —Van! El xato dels	gitanos	era petit, amb les orelles tallades i un cuot d'una polsada clavat
d'un pam d'alçària i no diguem res de la corpulència. Els encararen. El	gitano	es posà el seu gos entre cames subjectant-lo pel coll amb les dues mans,
òrgans delicats, renys i botxineries tot fou debades. Fins que el	gitano	—després de cobrar les dues endoles— es decidí a mossegar-li el
els artistes i de vegades ha anat de minyó, altres de carreter, altres de	gitano	. Però, sempre, ha semblat que anava uniformat. Amb això, un gos pelut i
als peus. Ho vaig trobar tot humit i pudent i les veus delicades dels	gitanos	em posaven la pell de gallina. A mi m'agradaven els hostals i les quadres
si no vaig errat, la botiga— a escriure sobre el caló i els	gitanos	. En Vallmitjana, sempre ha tingut una cosa dels quatre cantons del Call.
Els segons eren més escardalencs, més colrats; tenien un cert aire de	gitanos	; llurs gorres negres es posaven un xic de gairell i sovint l'ombrel·la
la diada d'arrusquerar era sols una diada d'esplai, i no pas una fira de	gitanos	. Es trobava d'allò més bé a la taula dels masovers, entre el xivarri dels
crític Gustave Coquiot, de Josep Maria Junoy, del guitarrista i pintor	gitano	Fabián de Castro, tots ells realitzats entre 1904 i
mig gairebé. En aquest plat hi haurà la confitura i la crema i el braç de	gitano	... —Ets ben cançonera; tira-ho tot a la cassola, dona. També s'ha de
Barrejava combinacions de cartes amb la conversa que tindria amb el	gitano	de Figueres i amb el que li dirien els amics. —Et presentes davant del
de Figueres i amb el que li dirien els amics. —Et presentes davant del	gitano	—deia ell,— voldria un animalet aixís i aixís. El gitano que et diu: el
davant del gitano —deia ell,— voldria un animalet aixís i aixís. El	gitano	que et diu: el vol per vostè l'animalet? I tu que li respons: no, hi
I tu que li respons: no, hi ha un senyor que es cuida de tot. I el	gitano	t'ensenya el bo i millor de la província. Altres vegades: —Suposat que la
de segona mà, pintada de blau amb ratlles grogues. Anà a veure el	gitano	. —Vols una eugueta fill meu? Aquest animalet et convé —digué ensenyant-li
tordilla, grassoneta, brillant i nerviosa. —No te la mereixes —deia el	gitano	.— És fina com un capellà i es menja les estrelles. I mentre Carrau li

Pàgina 1 (de 19)

50 següents