Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
gitano A 146 oc.
gitano M 778 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2008)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb gitano Freqüència total:  924 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

vida miserable a no poder més. Se sap que el pare va vendre la noia a uns gitanos, i se sap, àdhuc, el que li'n varen donar: trenta rals. Els gitanos,
uns gitanos, i se sap, àdhuc, el que li'n varen donar: trenta rals. Els gitanos, un quant temps després, la varen vendre al xarlatà per una mica més.
grinyol sufocat, i la sortida trotant. A vegades esquilaven també algun gitanet passavolant. Allí també hi havia la barberia de Manuel, amb entrada
de casa, la blanor de la pols. També hi havia els carros dels gitanos, uns focs. No sé per on hi havia un camí de moreres.
tot el cel ple de nit. En silenci, tornàvem. Els gitanos tenien enceses les fogueres, s'oïen unes veus passablement
óssos del Tirol, amb l'anella al nas, seguint el ritme del pandero dels gitanos. Jo no havia sentit mai una emoció tan paradoxal, tan filtrada de
us hi deixa aquell gust de l'oli sabent i pestilencial de la paella dels gitanos, aquell oli de fregir gats. No content de tals efectes, el mazout,
tots, bons i dolents —grocs i negres, antípodes, gitanos— són, a tot estirar i encara gràcies, els
ningú no en diu la història), com els turmells d'una nena gitana, potser em deixa ser pell i vida sota el brut, però
dinar a casa i va regalar un puro al meu pare. Jo vaig portar un braç de gitano de crema. Tot el dinar en Quimet va parlar de fustes i de la resistència
quants ximples em van començar a dir coses per molestar-me i un de molt gitano es va acostar més que no pas els altres i va dir, està bona. Com si jo fos
s'enrabiava i deia que jo pujava les criatures com si fossin criatures de gitano. Una tarda, mentre els nens feien la migdiada, van trucar a la porta del
trobava reunida a casa de la dansarina Níobe Cases. Níobe era filla d'uns gitanos de Tarragona; de petita havia menjat herba i havia esclafat el cap de les
i eròtica que rodeja el Pont del Diable. Mentre va campar amb els gitanos tenia la importància d'una bestioleta de coure; devoradora de gats com
calenta sobre l'estómac. Níobe parlava un català xafallós, barrejat de gitano i de francès de la Villette. No professava cap religió coneguda, i quan
dels solcs recents, vellutats; reparteix monedes entre la mainada d'uns gitanos que acampen sota el pont, la qual balla i balbuceja tot de mentides
amb el parloteig, les cançons i ballarugues pintoresques dels gitanos de sota el pont; ja no fruí més de la delícia de l'olor d'encens a la
i de la casa magnífica que tenen a Vallcarca; diu que potser són uns gitanos, com algú sosté, però que són simpàtics i entenen de debò en pintura, i
El Midi és dolent, s'assembla massa a Espanya... fins i tot hi ha gitanos... Et vas fixar a Aimargues? N'hi havia tants com a Reus! Unes paraules
uns matxos guarnits, amb sella i estreps, i uns homes estranys vestits de gitano de teatre. La gent se'ls mira amb un somrís als llavis. Què passa? És que
de tocar el santuri!" "¿No te'n dónes vergonya? Que potser ets un gitano? ¿Vols ser un músic ambulant?" "Jo el que vull és aprendre de tocar el
Ara és una corrua de burriquets ignorants que s'hi precipita. Ara un gitano demana pas, tot alçant el braç per detenir el cavall poderós que vol fer
i deixava fora la ramaderia, els reis de Mallorca regatejaren com a gitanos, i, afermats en obscurs compromissos amb el pontífex romà, no pagaren mai
assoleiar als parroquians a cops d'ull negre; després el del garrotín, el gitano de la Farruca, i per apoteosis l'Estrella, una estrella esquerdalenca,
casual que, en un mateix vespre, En "Pierre" s'hagués barallat amb un gitano adobacossis, el "Barber" hagués caigut d'una figuera, el "Garrell",
—A n'aquesta hora, ja sabs que el senyor Ramón, que és l'home menys gitano de totes les cases d'empenyo que he corregut, és a la seva casa de
Quan es tanca una porta, es tanquen totes. Sembla una avinensa de gitanos. Malgrat aqueix pesimisme, les dúes noies, cada una pel séu cantó,
manera, és la burgesia. D'ací la seva política constant de tractes de gitano amb la burgesia de les altres nacions en perjudici del proletariat. A
fou diligent amb bona gràcia: primera cura del bordegàs d'una família gitana, acampada amb la pobrissalleria de la platja, que havia pres mal. Ja el
dansa a guisa de farbalans d'una faldilla, i voltada d'una altra dansa de gitanets despullats com Déu els feia, la mestressa li prega: —Senyor Doctor: una
mudar d'ofici: —Potser que el duguessis a cal Borni, o a qualsevol gitano del carrer. En esquilar gossos, qui sap si hi tindria més cuidado. Podria
en la fúria amb què aquesta colla de vells solters, disfressats de gitanos, animen perquè els sons del vals-jota siguin més forts i manin als
era vella, però el gos era nou; un cadell com el puny que exhibia un gitano. El gos, tan malcarat i negre com el seu venedor, cridà l'atenció d'en
si iniciava la més petita agressió. Pel camí de l'horta va trobar uns gitanos. —Galana bèstia, germà! —Millor que la vostra —respongué l'amo nou. —Una
endola que no el bat. —Dues que sí. —Van! —Van! El xato dels gitanos era petit, amb les orelles tallades i un cuot d'una polsada clavat
d'un pam d'alçària i no diguem res de la corpulència. Els encararen. El gitano es posà el seu gos entre cames subjectant-lo pel coll amb les dues mans,
òrgans delicats, renys i botxineries tot fou debades. Fins que el gitano —després de cobrar les dues endoles— es decidí a mossegar-li el
els artistes i de vegades ha anat de minyó, altres de carreter, altres de gitano. Però, sempre, ha semblat que anava uniformat. Amb això, un gos pelut i
als peus. Ho vaig trobar tot humit i pudent i les veus delicades dels gitanos em posaven la pell de gallina. A mi m'agradaven els hostals i les quadres
si no vaig errat, la botiga— a escriure sobre el caló i els gitanos. En Vallmitjana, sempre ha tingut una cosa dels quatre cantons del Call.
Els segons eren més escardalencs, més colrats; tenien un cert aire de gitanos; llurs gorres negres es posaven un xic de gairell i sovint l'ombrel·la
la diada d'arrusquerar era sols una diada d'esplai, i no pas una fira de gitanos. Es trobava d'allò més bé a la taula dels masovers, entre el xivarri dels
crític Gustave Coquiot, de Josep Maria Junoy, del guitarrista i pintor gitano Fabián de Castro, tots ells realitzats entre 1904 i
mig gairebé. En aquest plat hi haurà la confitura i la crema i el braç de gitano... —Ets ben cançonera; tira-ho tot a la cassola, dona. També s'ha de
Barrejava combinacions de cartes amb la conversa que tindria amb el gitano de Figueres i amb el que li dirien els amics. —Et presentes davant del
de Figueres i amb el que li dirien els amics. —Et presentes davant del gitano —deia ell,— voldria un animalet aixís i aixís. El gitano que et diu: el
davant del gitano —deia ell,— voldria un animalet aixís i aixís. El gitano que et diu: el vol per vostè l'animalet? I tu que li respons: no, hi
I tu que li respons: no, hi ha un senyor que es cuida de tot. I el gitano t'ensenya el bo i millor de la província. Altres vegades: —Suposat que la
de segona mà, pintada de blau amb ratlles grogues. Anà a veure el gitano. —Vols una eugueta fill meu? Aquest animalet et convé —digué ensenyant-li
tordilla, grassoneta, brillant i nerviosa. —No te la mereixes —deia el gitano.— És fina com un capellà i es menja les estrelles. I mentre Carrau li

  Pàgina 1 (de 19) 50 següents »